1. Xarxes
Una xarxa és un conjunt d’ordinadors connectats des de un mateix punt. Una xarxa té la
finalitat de compartir recursos, com discos durs, impressores o altres xarxes. Les persones que
utilitzen una xarxa s’anomenen usuaris.
Per tenir una xarxa cal maquinari: ordinadors (amb una part específica per connectar-se),
cables que els connectin, adaptadors, hubs... A més, a més, cal un programari amb el qual es
puguin connectar: programes, protocols...
Avantatges d’una xarxa: podem guardar dades a un mateix lloc des de diferents ordinadors,
podem visitar carpetes compartides, accés a internet compartit, imprimir amb una impressora
des de qualsevol ordinador.
Amb una xarxa podem controlar l’accés a certs llocs dels ordinadors connectats a aquella
xarxa, a més de saber a on accedeixen.
(Exemple xarxa domèstica)
Tipus de xarxes
Segons l’abast:



LAN: una Local Area Network, és un tipus de xarxa que abasteix un edifici. (Exemple
foto) (Dibuix)
MAN: una Metropolitan Area Network, és un tipus de xarxa amb l’abast d’una ciutat o
poble. (Exemple foto) (Dibuix)
WAN: una Wide Area Network, és una xarxa que té un abast de fins a tot el món.
(Exemple Internet foto) (Dibuix)
Segons la forma amb la qual estan connectats els ordinadors entre si (topologia):




Anell: s’anomenaven Token Ring. La informació passava de d’ordinador en ordinador i,
en petites xarxes, era bastant ràpida. Tenia un inconvenient Ja no s’utilitza.
Bus: consistia en un servidor del qual s’emetia la informació que passava per un cable
del qual n’anaven sortint altres cables que anaven als altres ordinadors. Ja no s’utilitza.
Estrella: consisteix en tots els ordinadors connectats al mateix servidor a través de
cables.
Arbre: els servidors estan connectats entre si i hi ha moltes branques i molts
ordinador.
Requisits per una xarxa
Amb cables
Adaptador de xarxa (per poder comunicar-se amb altres ordinadors), cables, hub, switch o
router (encaminadors) , concentrador, Firewall (per protegir la xarxa).

2. Hi ha tres tipus de cables que es classifiquen segons el material i la fabricació, la velocitat (en
bits per segon) i la fiabilitat en contra de pirateig :

Cable coaxial: cable de coure que podia arribar a transmetre informació fins a 10Mb i
era força fiable contra el sorolli estava bastant ben protegit. Actualment està obsolet,
ja que la senyal s’atenuava en poca distància.

Fibra òptica: cable de plàstic que transmet la informació amb llum, enlloc de amb
electricitat. La fibra està envoltada d’un plàstic més opac qui fa que reboti la llum i no
es dispersi. A més, la llum no s’atenua en molta distància. És fa servir un làser per
emetre la llum. És bastant cara.

Parell trenat: És el cable de coure més usat. Està format per quatre parelles de cables
de coure trenats. Per connectar un d’aquests cables necessitem un RJ45.
Sense cables
Wifi (Wireless Fidelity) : mitjà de comunicació sense fils que utilitza ones transmeses a través
de l’aire. Els tipus de Wifi es poden diferenciar en:



Bluetooth: de curt abast, poca velocitat, però molt eficaç. S’utilitza per transmetre
dades entre diferents aparells (mòbil, ordinador, reproductor de música...)
Infrarojos :com el bluetooth però menys fiable. Va ser el primer de totes les
connexions inalambriques en ser creat.
WLAN: és una xarxa local amb comunicació a través de wifi.
Els adaptadors de xarxa
Els adaptadors són els aparells que passen de codi binari a ones i viceversa. El llenguatge que
es parla amb les ones es diu Ethernet.
Aquests adaptadors les podem trobar integrades a las placa base, al bus PCI, al bus USB...
Mòduls de connexió
Hub o concentrador: es l’aparell que distribueix i repeteix tota la informació que li arriba per
tots els aparells de la xarxa. L’inconvenient és que la informació que li arriba per un sol
ordinador el repeteix a tots i triga molta estona.
Switch o commutador: aquest tipus d’aparell es una millora del hub, ja que soluciona
l’inconvenient anterior i envia cada missatge a l’ordinador que li ha demanat, de manera que
hi ha menys informació circulant i va més ràpid.
Router o encaminador: aquest aparell és com el switch, però permet controlar la informació i
filtrar-la per impedir que un ordinador pugui fer certes operacions. També permet connectar
una xarxa amb altres xarxes diferents i amb internet, cosa que el hub i el switch no feien i feia
el mòdem.

3. Gateway o passarel·la: s’utilitza per connectar internet amb altres tipus de xarxes. É molt
segur, ja que s’utilitza per coses importants.
Punt d’accés: dispositiu que intercomunica diferents dispositius de comunicació sense fils.
Servidor d’impressió: xarxa sense cables que s’usa únicament per enviar informació a
l’impressor i imprimir.
Repetidor de senyal: s’utilitza per repetir la connexió del wifi que li arribi per ampliar el radi
d’abast.
Configuració d’una xarxa
Hi ha diverses capes en una xarxa de comunicacions:





Nivell físic (nivell 1): tipus de cable, característiques del senyal, com es codifiquen els
bits...
Nivell d’enllaç (nivell 2): regula el procés pel que un ordinador transmet informació i el
llenguatge que empara. Hi ha un conjunt de normes que regulen aquest procés que
s’anomena Ethernet. L’adreça que fem servir a nivell per enllaçar-nos amb altres
ordinadors a nivell local s’anomena MAC.
Nivell de xarxa (nivell3): s’encarrega també de la transmissió de dades, però a nivell
fora del local. Aquesta capa assegura que la informació no es perdi per la xarxa i sàpiga
on ha d’arribar. S’utilitza la adreça IP per comunicar-se.
Nivell de transport (nivell 4): fragmenta la informació que s’envia i la torna a ordenar
quan arriba, ajuda a que no es perdi pel camí i s’assegura que el destinatari rebi bé el
missatge tot seguint un protocol: el TCP.
Nivell de processament (nivell 5): processa i transfereix les dades de l’aplicació que
s’està utilitzant.
Configuració d’una xarxa TCP-IP


L’adreça MAC (Nivell d’enllaç) : és un número que ve de sèrie de la fàbrica i és únic per
a cada ordinador. Depèn de cada targeta de xarxa.
L’adreça IP: és l’adreça que identifica el teu ordinador quan s’envia informació fora de
la teva xarxa local.
La transmissió per TCP-IP, és pot fer per més d’un recorregut diferent. Les transmissions per
TCP-IP duen la IP de l’origen de la transmissió, la IP del destinatari i el nombre de paquets
enviats.