2.  1- Xarxes Informàtiques
 2 - Les Xarxes d’àrea local
- 2.1 - Estructura d’un LAN
 3 - Dispositius Electrònics D’interconnexió
 4 - L’encaminador
 5 - El cablejat Estructurat
 6 - La Fibra Òptica
 7 - Protocols de Xarxa
- 7.1 - Funcions del TCP i IP
- 7.2 - Adreça IP
 8 - Relació dels equips en una xarxa
- 8.1 - Avantatges i Inconvenients
 9 - Grups de Treball i Domini
 10 - Anàlisi d’una Xarxa Existent
 11- Recursos Compartits

3.  Una xarxa local consta d’ordinadors i
altres disposituis que estan conectats per
mitjans físics o sense fils.
 Aquests recursos poden ser (hardware) i
(software).

4.  Segons el tamany de la xarxa:
 LAN: xarxa d’àrea local. Xarxa
d’extensió física generalment situada
dins un edifci.
 WAN: xarxa d’àrea extesa. Xarxa
d’extensió física gran i deslocalitzada.

5.  Segons la relació entre els
ordinadors de la xarxa:
 Xarxes amb servidors: els recursos
compartits es troben en un sol
ordinador.
 Xarxes igualitàrias: els recursos es troben
estesos entre tots els ordinadors de la
xarxa.

6. 2.1 – ESTRUCTURA D’UNA LAN
 N’hi han dos tipus d’estructura
LAN
 En estrella: on els equips estan
connectats a un equip central.
 En arbre: els equips es connecten
en modes intermitjos,
generalment anomenats switchs.

8. La tarjeta de xarxa
Anomenada NIC, es la interfície que
permet connectar al equip a una xarxa.

9. Són dispositius que centralitzen tot el
cablejat de la xarxa. Cada equip té un
port.
Hi han dos tipus de dispositius:
- Concentrador (hub)
- Conmutador (switch)

10.  Concentrador (hub):
Es un dispositiu d’interconnexió de xarxa. Rep un
paquet de dades per un port i el retransmet a
la resta d’equips. Si hi ha molta informació de
cop pot provocar una saturació a la xarxa.
 Conmutador (switch):
Es un dispositiu d’interconnexió de xarxa.
Enmagatzemma la MAC de tots els equips
connectats a la xarxa. Quan rep un paquet
de dades el retransmet només al equip al
que hi va adreçada. Ajuda a que no es
saturi la xarxa.

12. Més conegut com a router, s’encarrega
de conectar diferents xarxes entre si.
Transmeten els paquets de informació
d’una xarxa a una altre.

13.  Suport físic o mitjà per on viatja la informació dels
equips fins als concentradors o conmutadors.
 El cable de parell trenat es el mes utilitzat per la
connexió d’equips en LAN.
 El cable de parell trenat te diverses categories:
- Categoria 5e: 100 Mbps a 1 Gbps
- Categoria 6e: 1 Gbps
- Categoria 6e i 7e: 10 Gbps
 El cable de parell trenat te un inconvenient però
que es l’atenuació (pèrdua de senyal) produïda per
pertorbacions electromàgnetiques.

14. És un suport o mitjà físic de transport
d’informació i dades format per
filaments molt prims. Amb un filament de
fibra òptica podem transmetre un total
de 1 Tbps.
Hi han conectors ST i SC.

15. Els dispositius que es connecten en xarxa
han de poder establir comunicació
entre ells per tal de poder intercanviar
dades. El protocol que mes s’utilitza es el
TCP i IP i es el llenguatge que fa possible
l’internet.

16.  Funcions del TCP
 A l’emissor:
- Divideix en paquets l’informació.
- Codi d’error per comprobar que el paquet arriba al seu destí.
- Lliura els paquets al IP.
 Al receptor:
- Rep i ordena els paquets que li envia el IP.
- Comproba que estiguin correctes.
- Extreu la informació útil dels paquets.
- Si detecta un error en el paquet, genera un paquet que l’envia
al emissor per a que repeteixi l’enviament.
 Funcions del IP
Gestiona la transmissió dels paquets d’informació . Les avantatges
del IP són de baix cost d’implementació i es senzill.

17. Cada un dels equips connectats a la xarxa rep
un identificador adreça IP.
192.168.0.1
Amb aquest identificador sabrem quin es l’equip i
a quina xarxa esta conectada.
N’hi han tres classes:
 Classe A: num de xarxes=128 num.dipos./xarxa=16777216
 Classe B: num de xarxes=16384 num.dipos./xarxa=65536
 Classe C: num de xarxes=2097152 num.dipos./xarxa=255
Hi ha adreçes IP per adreçes privades.

18.  La finalitat d’una xarxa es compartir
recursos.
Maquinari: impressores, sistemes
d’emmagatzematge, etc.
Software: aplicacions, arxius, dades, etc.
 Segons la relació dels equips conectats
tenim xarxes iguàlitaries o xarxes client-
servidor.

19.  Xarxes iguàlitaries:
 Avantatges:
- Senzilles d’instal·lar i configurar.
- Cada usuari decideix que comparteix i que no.
- Barates d’implementar.
- Quan un equip falla nomes queda afectat aquell equip.
- Menys trànsit d’informació.
 Incovenients:
- Nombre reduït d’ordinadors.
- Díficils d’administrar.
- S’han de decidir permisos a cada equip per separat.
- Nivell de seguretat baix.

20.  Xarxes client-servidor:
 Avantatges:
- Temps de resposta molt ràpids.
- Permisos i recursos fàcils d’administrar.
- Xarxes més segures
 Inconvenients:
- Cost d’implementació elevat.
- Xarxa dependent del servidor.
- Trànsit molt intens cap al servidor.

21.  Grups de treball:
Els ordinadors els podem dividir en diferents
grups anomenats “grups de treball”. Això
ens ajuda a trobar més ràpid i fàcilment.
 Dominis:
Els conjunts d’equip client-servidor en una
xarxa local. Cadascun d’aquests conjunts
els anomenem “dominis”. En aquest domini
cada servidor s’encarrega del seus propis
clients.

22. La consola de comandaments del Windows
disposa d’una sèrie d’instruccions molt útils
alhora de fer l’anàlisi d’una xarxa.
 IPCONFIG: mostra la actual configuració de
la xarxa TCP / IP del nostre equip. Amb /all
ens mostrarà tota la informació disponible.
 PING: Comproba l’estat de la connexió des
de l’equip on realitzem l’anàlisi fins a un
equip remot, que tornen fins el nostre
equip, mesurant velocitat i perduà
d’informació.

23.  Com a administrador d’una xarxa podem
compartir tot tipus de recursos; podem
compartir i qui hi pot accedir-hi.
 Hem de poder indentificar quins usuaris de
la xarxa per tal de permetre l’accés segons
el perfil del usuari.
 Un grup d’usuaris és un conjunt de usuaris
que tenen el mateixos privilegis.
 És aconsellable definir els permisos per a
grups de treball, i no fer-ho de manera
individual.