1. Xarxes d’àrea local
Introducció
Què és una xarxa?
Conjuntd’ordinadorsconnectats entre ells per tal de compartir recursos.Les persones
que usen aquestaxarxas’anomenenusuaris.
-Maquinari:Cable,adaptador,mòdems,hubs...
AVANTATGES:
Unitat de xarxad’alumnes un gran disc duronpodemdesar les nostres coses.
Des de qualsevolordinadorpucaccedir a una carpeta que està en un ordinador
que tothompotveure.
Accés a internet amb un router o un mòdemcomú.
Compartir impressores i aixípodem imprimir des de qualsevolordinador a una
mateixaimpressora.
Compartir informacióreferent a BBDD, per exemplellistatsd’alumnes.
Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos i no per recursos.
Controlar l’accés a aquests recursos i fins i tot poder auditar les accions que
fan els usuaris i enregistrar-les.
Tipus de xarxa
Es refereix a com la informacióflueixd’un terminal a l’altre,i a la manera d’accedir a la
xarxa.
Segonsl’abast
Lan: (Local Area Network)l’abast és a nivell de l’edifici.
Man: (MetropolitanArea Network) l’abast és a nivell de la ciutat.
Wan: (WideArea Network) l’abast és a nivell del món
Segons la topologia
 Topologia en anell:S’anomenavaToken Ring i funcionava passant la
informació(token d’informació) d’un terminal a l’altre de manera circular i en un
sol sentit.
 Topologia de bus: Els ordinadors es connecten a un “bus” (cable comú que
recorre la instal·lació i en el que puc intercalar o suprimir les instal·lacions de
manera més o menys fàcil).L’avantatge és que és modificable fàcilment, i les
estacions accedeixen al bus a mida que ho necessiten i sense necessitat de
que les altres estiguin enceses.

2.  Topologia en estrella:Les dades arriben des del servidor a les estacions a
través d’un element concentrador o hub en el qeu es connecten totes les línies
dels terminals.
 Topologia en arbres: a mida que la xarxa va creixent es va complicant es va
fent necessari agefir nous concentradors i altres elements que donaran
connectivitat a la nostra xarxa ,és per tant una unió de xarxes en estrelles
 Topologia cel·lular: Molt actual i gràcies a l’aparició de teconolgies sense
fil:bluetooth,wireless,lan...Treballen amb na senyal de freqüenica i bàsicament
permet que els ordinadors es connectin entre ells ense necessitat de cap cable
ni connexió.L’inconvenient que té es que és de molt curt abast.
Contrucció i planificaciód’unaxarxa
Pertal de poder construir una xarxa a partdelsterminals i els cables de
connexiónecessitaré que cada terminal que es vulguiconnectartingui un adaptador
(targeta de xarxa) que li doniaccés i que dialoguiambelsaltresperifèrics.
Els cables de connexió de xarxa
Per tal de connectar dos ordinadors o perifèrics necessito un mitjà per on vagin
les dades. Hem de valorar les següents característiques:
Material de construcció i fabricació.
Velocitat de transmissió assolible.
Fiabilitat enfront al soroll o el pirateig de senyal.
Coaxial:cable de coure, actualmentobsolet que podia arribar a
transmetreinformaciófins a 10Mbps. Era
moltrobustenfrontinterferènciesperòl’atenuaciód’aquesttipus de cable feia que el límit
de la llargària de les xarxesfos 100m i la modificaciórelativament complicada.
Fibra òptica: Construïtambdues capes de polímerplàstic que transmet la
informacióamb forma de llum. Per la qual cosa l’adaptador ha de traduir la informació a
llumlàser que aniràd’unaestació a una altra. Donat al preu delscomponentsòptics i la
dificultat en la manipulaciód’aquestesxarxesnoméss’utilitzen en empreses que donen
connectivitat a Internet a altresempreses o en gransdistàncies. El límit de velocitat de
transmissió actual esta en elsTbps.
Parelltrencat: Es el cable de couremésutilitzat. Estàformat per 4 parellstrenats el que li
dona immunitatenfront al soroll que es pugui colar. Pot ser que porti a més una
pantalla o no. El connectorambquè acaben sónels RJ45.
Cablatgeestructuratactualmentelsedificisja es construeixenambdiferents preses a
moltabundants i japlanificades que van a parar a un armarion es fan les connexions.
Categoria del cable segons la qualitat del courei ,l’apantallament.
Categoria 3.-velocitatmàxima de dades 10 Mbps.
categoria 4.-v.m.d 16 Mbps.
categoria 5.-v.m.d 100 Mbps.
categoria 6 i 7.-capaç de superar elsGbps.

3. Per fabricar un cable RJ45 necessitem una eina que es
diucrimpadoramoltfàcild’utilitzar
WIFI:Mitjàsense fil la informacióviatjaàra per ones.Enaquesttipus de
xarxeselselements es podranentendre de 3 maneresdiferents.
 Bluetooth: de curt abast, poca velocitat i molt estàndard. Utilitzada per
descarregar de manera fàcil cançons o fotografies d’un mòbil o MP3 a
l’ordinador.
 Infrarojos: Amb tecnologia semblant al comandament a distància de curt
abast, poca velocitat de transmissió i poc fiable. Va ser la primera tecnologia
inalambrica per transmetre dades. Estàndard a altre tipus de dispositius.
Sensible als obstacles físics, molt directiu.
 WLAN: Tecnologia especifica per ordinadors que pot assolir fins 56Mbps.Abast
fins a 100 m en espais tancats però depenen dels obstacles.
Els adaptadors de xarxa.
Sónelselements que fan possiblel’accés a la xarxa, dialoguen ambaltresterminals per
tal d’enviar la informació. El llenguatge que usen s’anomenaprotocol Ethernet i
aquestprotocols’encarrega de enviar elsuns i elszeros en forma d’unona que l’altre
adaptador entendrà i sabrà interpretar.
Segons la tecnologia del bus on es connecta aquest adaptador el tipus de targeta de
xarxa serà:
 Integrada a la placa base: l’opció més habitual donades les necessitats de
connectivitat actual.
 PCI: són les més antigues però encara són molt freqüents. Necessitem d’un
slot PCI lliure i han de ser inserides obrint la torre del PC. No poden utilitzar-se
en portàtils per raons físiques. Poden substituir la que tenen alguns equips amb
tarja integrada en placa quan aquesta es fa malbé.
 PCMCIA: utilitzat en portàtils antics. És una escletxa per on s’insereix una
targeta d’aquest tipus i que dona la connectivitat. Bus per donar prestacions
flexibles als portàtils (“de quita y pon”).
 USB: utilitzant el bus USB podem dotar de prestacions inalàmbriques
(bluetooth, wireless LAN, o inclús una cobertura telefònica GSM) inserint un
dispositiu en forma de pendriveextraible.
Moduls de connexió
Hub o concentrador: s’encarrega d’enviar els paquets que li arriben per una de les
seves entrades a totes les altres connexions que van els altres terminals, de manera
que tots els ordinadors que estan puguin rebre aquesta informació.
L’inconvenient és precisament aquest, que arriben tots els paquets, els d’aquest
segment de xarxa i els d’altres parts de la xarxa que estan aïllats, per tant hi ha molt
trànsit inútil que fa davallar l’ample de banda efectiu de la xarxa.

4. Switch: fa la mateixa funció que el hub però mira si els paquets corresponen a algun
terminal d’aquest segment de xarxa i si no en correspon el rebutja, fent que hi hagi
menys informació circulant que no és per aquest segment de xarxa.
Router: comunica la xarxa amb una altra xarxa. Permet que la informació sigui filtrada
depenent de la xarxa on vingui o fins i tot depenent de quin tipus d’informació sigui, per
exemple si es tracta de correu o si són fitxers que venen de l’emule. Alguns routers es
configuren com a Firewall, que és un element “tallafoc” per dotar de seguretat una
xarxa. El Firewall protegeix la xarxa de malware i de hackers o intrusos. Aquesta
funció també es pot fer a nivell de programari (software) que és el que ens proporciona
el sistema operatiu per bloquejar algunes adreces o planes no segures.
Gateway: és com un router però que enllaça xarxes que no tenen perquè ser en el
mateix protocol. És també el nexe d’unió de les xarxes de telefonia a la xarxa
d’Internet: si jo des del meu mòbil vull consultar el meu correu d’inet en algun lloc hi ha
d’haver-hi un gateway que enllaci la xarxa “Movistar” amb Internet, i segur que aquest
element està a la central de “Movistar”.
Access Point:Hub en xarxesinalàmbriques que permetpassar de una xarxa de cablea
un segmentsense cable connectant-hi un o més PC a la xarxasensehaverd’instal·lar un
cable i les molèsties que comporta.
Servidor d’impressió: Permetconnectar una impressora a una xarxa de manera que
podem imprimir des de qualsevolequip a la impressora.
Repetidor de senyal:Normalment una xarxa no excedeix de 200m d’extrem a extrem,
ja que el senyalarribariadegradat i es podrienrebremolts bit erronis, però si es
volpassard’aquesta longitud hem de instal·laraquestsdispositius que regeneren el
senyal.
Configuraciód’unaxarxa
Model de capes d’unaxarxa de telecomunicacions.
1.La primera capa(física) es la que s’encarrega de detallscom el tipus de cables ,com
ha de ser el senyar que s’hitransmetamb quina freqüència ,com es codifiquen els bits i
es transformen en electricitat.
2.Lasegona capa(enllaç) s’encarrega de regular el procéspel que un
ordinadorpottransmetreinformació al BUS i ésescoltatpelsseuscompanys de xarxa.
També cal tenir en compte que transmetemmolts bits i éspossible que hi hagi un error
en alguna transmissió per això les targes Ethernet tenenmètodes de detectar-los i
corregir-los.(Mac: Media Access Control).
3.La tercera capa (xarxa) s’encarrega de la transmissió de dadesfora de la nostra
LAN(a distància).Aquesta capa assegura que les dadestrobincamí a través de les
diferentsxarxes per les que passen.(IP:InternetProtocol)
4.Laquarta capa(transport),rep les dades de les aplicacions que estàutilitzantl’usuari,
les fragmenta, les posa en ordre i assegura el seuenviament. Al destí, en arribar
aquestainformació al final del seutrajecte, per tal de composar el missatge original

5. correctament fa el procésinvers, evitant la pèrdua de paquets, o si
s’hanperdutordenant el seureenviament.(TCP:Transport Control Protocol).
5.La cinquena capa representa finalment el processament de les dada que fa
l’aplicació que estàutilitzant un usuari(per exemplecorrespondria a aquesta capa el que
hi ha darrerad’un programa de correuelectrònic, o un xat)..
Cada capa necessita una certainformacióaddicional per a poder compliramb la seva
tasca. Aquestainformació es troba a l’encapçalament (header) de cada paquet. Cada
capa afegeix un petit bloc de dades (capçalera de protocol) al paquet que queda
encapsulatcom una matrioshka.
Configuraciód’unaxarxa TCP-IP
L’Adreça MAC: les targetes de Ethernet disposend’un nombre únic, que ve
predeterminat de fàbrica, que s’anomenaadreça MAC. És un nombre de 48 bits que
actuacom a matricula identificativa del dispositiu. Aquest nombre jaaniriabé per
identificar la màquinaperònomés es visible a dins de la xarxa, i per
tantforad’aquestahem de tenir un altre identificador per tal de que
arribinelsmissatges(com el nombre de carnet d’identitat).
AdrecesIP:Per identificar cada ordinadordins i fora de la xarxa i poder enviar
informaciónecessitem un nombre que l’identifiquiinternacionalment (com el nombre del
passaport).Aquest nombre ésl’Adreça IP (Internet Protocol,nivell 3 ,nivell de xarxa).
La adreça IP té duesparts:
Adreça de xarxa i la adreça de màquina ,la primera part, doncs, serà comuna a totes
les màquinesd’unamateixa LAN ,i la part de les màquinesseràdiferent per cada
dispositiu.
Com es fa la transmissiód’informació a través del protocol TCP/IP?
1.Elmissatge inicial es fragmenta en paquetsamb la sevacapçaleraon hi ha
l’adreçad’origen , de destí i l’ordre que ocupa en la transmissió.
2.Lainformació en paquets arriba de l’origen al destípelcamímésràpid
,podentanarinclús per camins que no sónsempre el mateix(per exemple si la xarxaestà
congestionada o hi ha un tros de xarxainactiu).
3.Elspaquets arriben al destí ,onsónrecol·lectats, comprovats i posats en l’ordre que
toca.
4.Elmissatge es reconstrueix al destí.
Com que internet ha crescuttant en elsdarrerstemps, ésnecessari que a més de
l’adreça Internet tinguem una màscara de xarxa. De manera que totes les màquines
que estan a la mateixaxarxa que tenen a la mateixamàscara. Gràcies a la màscara les
màquinesestandins la mateixaxarxa es veuendirectament i les que estan a
foranecessitend’unrouter o gateway per encaminades.
Aixídoncsgràcies a la màscara de xarxajopucfertotselspaquets que tinguin coma
adreça IP que no pertany a aquestrangsiguidescartat. La manera que té un
routerd’aplicar la màscara de xarxaés aplicar una funciólògicaequivalent a un producte
(AND).

6. D’aquesta manera la màscara de xarxa, ha d’estard’acordamb el nombre de màquines
que tinc a la mevasubxarxa i empermetamb una sola IP fixa configurar tota una xarxa
visible a través del router des de Internet.
Comprovaciód’unaestació
Per comprovarl’estat de connexió i la màquina de destí hi ha una comanda
moltsenzilla: ping adreça IP.
Per probar-la fem Inicio>Ejecutar i escrivim al quadred’acciócmd.Araensapareix una
finestra negra: ésl’inèrpret de la página web.
Si fem un ping i no obtenimrespostapot ser o perquèaquestaadreça no existeix o
perquèaquest servidor estàprotegit contra ping,per tal de que no s’entretingui a
respondre pings.