SlideShare a Scribd company logo
1 of 9
On la web es converteix en
una nova realitat

BENVINGU
TS A LES
XARXES
INFORMÀTIQUES
Ricard Vernedas
Sistemes Operatius i xarxes d’àrea local
Què és una xarxa?
Una xarxa és una sèrie d’ordinadors conectats per un sol punt per compartir o
comunicar recursos. Ex impressores , discos durs etc ... els que l’utilitzen es diuen
usuaris.
Maquinari: Cable ,adaptador,s mòdems, hubs ,swichs ,routers...
Programari: Protocols de comunicació ,programes de correu electronic , enviar
axius...

AVENTATGES:
Unitat de xarxa d’alumnes.
Des de qualsevol ordinador podem accedir a una
carpeta que està en un ordinador que tothom pot
veure.
Accés a Internet amb un router o mòdem comú.
Compartir impressores.
Compartir informació referent a BBDD.
Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per
usos i no per recursos: per exemple puc tenir t tot
el programari en un ordinador que veurà tothom, i
en un altre pel·lícules per passar als alumnes, en un altre informació
Imatge 1: Xarxa
referent a les matèries i les puc consultar des de qualsevol ordinador que
es conecti a la xarxa.

Controlar l’accés a aquests recursos i fins i tot poder auditar totes les
accions que fan els usuaris.
Imatge 2: Exemplexarxa en una
llar.

Tipus de xarxa segons el seu abast
Lan(Local Area Network)El seu abast seria de un edifici o algun local.
Man(MetropolitanArea Network)El seu abast és d’una ciutat,poble o àrea
metropolitana,
WAN(WideArea Network)El seu abast és el món.

Imatge 3. LAN

Imatge . MAN

Imatge 5. WAN

Tipus de xarxasegons la seva topologia
Més que la seva forma física, aquesta classificació es refereix com la informació flueix
d’un terminal a l’altre, i a la manera d’accedir a la xarxa. Això és la topologia de la
xarxa.
TOPOLOGIA EN ANELL: Sistema obsolet que va ser molt

utilitzat la dècada dels 80 i creat per IBM. S’anomena Token
Ring i funcionava passant la informació (token d’informació)
d’un terminal a l¡altre de manera circular i en un sol sentit
(unidireccional). Tots els terminals podien emetre informació a
la vegada i cada token portava l’adreça del destí.

TOPOLOGIA EN BUS: Els ordinadors es connecten a un bus. L’aventatge

d’aquesta topologia es que es modificable fàcilment i les estacions accedeixen
sense necessitat que les altres estiguin enceses.
TOPOLOGIA EN ESTRELLA: Les dades arriben des del

servidor a les estacions a través d’un element
concertador o hub en el que es conecten totes les
línies dels seminals.

TOPOLOGIA EN ARBRE: A mida que la xarxa va

creixent i es va complicant es va fent necessari afegir
nous concentradors i altres elements que donaran
connectivitat a la nostra xarxa. Es semblant a l’estrella.

TOPOLOGIA CEL.LULAR: És molt actual i gràcies a

l’aparició de tecnologies inalàmbriques: Bluetooth,
wireless, lan... Treballen amb un senyal de l’rodre
dels GHz, encara més amunt que les tecnologies
de telefonia mòbil, i permeten establir connexió
d’abast reduït entre dos o més màquines. Tot i no
ser fiables com les de cable, ni tan ràpides, la
facilitat d’ampliació ha fet que sigui una tecnologia
que s’ha difós ràpidament.

2.3 Construcció i planificació d’una xarxa
Necessitem: Adaptador-Hub-Swich i routers-Firewall-Gateway

Hi ha 3 tipos de cables depenent del:
MATERIAL CONSTRUCCIÓ I FRABRICACIÓ
VELOCITAT DE TRANSMISSÓ ASOLIBLE
FIABILITAT ENFRONT AL SOROLL O EL PIRATEIG DE SENYAL

Coaxial:Cable de coure. Podia arribar a transmetre
informació fins 10Mbps. Molt robust enfront interferències
però l’atenuació d’aquest tipis de cable feia que el límit
de la llargària de les xarxes fos 100m i la modificació
relativament complicada.
Fibra òptica:Cable construït amb dues capes
de polímer plàstic d’extremada transparència
que transmet la informació en forma de llum.
Per la qual cosa l’adaptador ha de traduir la
informació a llum làser que anirà d’una estació a
una altre. Donat el preu dels components òptics
i la dificultat en la manipulació d’aquestes
xarxes només s’utilitzen en empreses que
donen connectivitat a Internet a altres
empreses. O grans distàncies.

Parell trenat:És un cable de coure més utilitzat.
Està format per 4 parells trenats, el que li dona
immunitat enfront el soroll que es pugui colar.

Wifi (Wireless Fidelity): Mitjàsense fil (aeri), la informacióviatjarà per ones. En aquesttipus de
xarxeselselements es podranentendre de 3 maneresdiferents
Bluetooth: de curt abast ,pocavelocitati molt estàndard (tbalsmòbils). Utilitzada per
descarregar de manera fàcilcançons o fotografiesd’unmòbil o MP3 a l’ordinador (portàtil).

Infrarojos:ambtecnologiasemblant al comandament a distància, de curtabast, poca velocitat de
transmissió i poc fiable. Va ser la primera tecnologiainalàmbrica per transmetredades.
Estàndard a altretipus de dispositius. Sensible alsobstaclesfísics, moltdirectiu.

WLAN: (Wireless LAN 802.11 b/g) Tecnologia específica per ordinadors que potassolirfins
56Mbps. Abastfins a 100 m en espaistancatsperò despenen delsobstacles.

Elsadaptadors de xarxa
Sónelselements que fan possiblel’accés a la xarxa, dialoguen ambelsaltresterminals per tal
d’enviar la informació. El “llenguatge” que utilitzens’anomenaprotocol Ethernet i
aquestprotocols’encarrega de enviar elsuns i elszeros en forma d’unaona que l’altre adaptador
entendrà i sabrà interpretar. 0 1 1 0… Segons la tecnologia del bus on es connectaaquest
adaptador el tipus de tarjeta de xarxaserà:

Integrada a la placa base: l’opciómés habitual donades les necessitats de connectivitatactuals.

PCI: Són les mésantiguesperò encara sónmoltfreqüents. Necessitend’un slot PCI lliure i han de
ser inseridesobrint la torre del PC. No poden utilitzar-se en portàtils per raonsfísiques. Poden
substituir la que tenenalgunsequipsamb la tarja integrada en placa quanaquesta es fa malbé.

PCMCIA: Utilitzat en portàtilsantics. És una escletxa per ons’insereix una tarjeta d’aquesttipus i
que dona la connectivitat. Bus per donar prestacions flexibles alsportàtils.

USB: Utilitzant el bus USB podem dotar de prestacionsinalàmbriques, inserint un dispositiu en
forma de pendrive extraïble

Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions
1. La primera capa (física) s’encarrega de detallscom el tipus de cables, com ha de ser el
senyal que s’hitransmetamb quina freqüència, com es codifiquen els bits i es transformen en
electricitat.
2. La segona capa (enllaç) s’encarrega de regular el procéspel que un ordenador
pottransmetreinformació al BUS i ésescoltatpelsseuscompanys de xarxa. També cal tenir en
compte que transmetemmolts bits i éspossible que hi hagi un error en alguna transmissió, per
això les targes Ethernet tenenmètodes de detectar-los i corregir-los. (Ethernet) (MAC: Media
Access Control)
3. La tercera capa (xarxa) s’encarrega de la transmissió de dadesfora de la nostra LAN.
Aquesta capa assegura que les dadestrobin el camí a través de les diferentsxarxes per les que
passen. (IP:InternetProtocol)
4. La quarta capa (transport), rep les dades de les aplicacions que estàutilitzantl’usuari, les
fragmenta, les posa en ordre i assegura el seuenviament. Al destí, en arribar aquestainformació
al final del seutrajecte, per tal de composar el missatge original correctament fa el procésinvers,
evitant la pèrdua de paquets, o si s’hanperdut, ordenant el seureenviament. (TCP Transport
Control Protocol)
5. La cinquena capa representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació que
estàutilitzant un usuari (per exemplecorrespondria a aquesta capa el que hi ha darrerad’un
programa de correuelectrònic, o un xat (IRC))
FTP: File Transport Protocol;
SMTP: Simple Mail Transfer Protocol;
HTTP: Hyper Text Transfer Protocol
POP: Post Office Protocol TELNET: permet la connexió remota al nostreordinador des de una
altreordinador, i poder veurequè té, comestàconfigurat, instal lar coses, esborrar coses.
L’adreça MAC

Les targetes de Ethernet disposend’un nombre únic, que ve predeterminat de fàbrica, que
s’anomenaadreça MAC. És un nombre de 48 bits que actuacom a matrícula identificativa del
dispositiu. Aquest nombre jaaniriabé per identificar la màquinaperònomésés visible a dins de la
xarxa, i per tantforad’aquestahem de tenir una altra identificador per tal de que
arribinelsmissatges.

Per identificar cada ordinadordins i fora de la xarxa i poder enviar informaciónecessito un
nombre que l’identifiquiinternacionalment (com el nombre de passaport). Aquest nombre
ésl’adreça IP
Hi ha també una manera de configurar una xarxamoltméssenzilla: el DHCP. Ambaquest
sistema quan un ordenador es connecta a la xarxa el routers’espavila i li assigna una IP
automàticament que farà servir mentreestiguiconnectat a la xarxa. En apagar aquestordinador,
aquesta IP s’ allibera. Ambaixò queda configuratl’ordinador per treballar en xarxa i navegar a
fora de la xarxa.

Fabricant de cables a nivell mundial
Diferentsespectes: cables,peces, ordinadors

Comprovaciód’unaestació
Per comprovarl’estat de la connexió i la màquinadestí hi ha una comanda moltsenzilla : ping
adreça_IP. Per probar-la fem Inicio>Ejecutar i escrivim al quadred’acciócmd: Ara ensapareix
una finestra negra: ésl’intèrpret de comandes en MS-DOS un sistema operatiuantic. En
aquestafinestraescrivim ping www.udg.es En el primer ping veiem que no obtenimresposta.
Aixòpot ser o perquèaquestaadreça no existeix, o perquèaquest servidor estàprotegit contra
ping, per tal de que no s’entretingui a respondre “pings”. La segonaadreça que
hemintroduïtamb el seunom : www.google.es (i el servidor DNS ha resoltcanviantelsnoms que
formen l’adreçapels nombres IP corresponents i enshadit que és el 66.102.9.104 ) ensrespon i
triga aproximadament 85ms com a mitjana. Segur que si fem un ping a un terminal de la
nostraxarxa el ping triga moltmenys a ser respost. A continuació et proposem que
facispràcticaamb el tracert que és una comanda semblantperò que et dónainformació de per
onpassenelspaquets de IP. Escrivim: tracert www.google.es

More Related Content

What's hot

Xarxes Joan Prat
Xarxes Joan Prat Xarxes Joan Prat
Xarxes Joan Prat pratpit18
 
Xarxes Informàtiques
Xarxes InformàtiquesXarxes Informàtiques
Xarxes InformàtiquesPiker98
 
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle GironaXarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Gironamarcbosch90
 
Resum Axelle Escure Info
Resum Axelle Escure InfoResum Axelle Escure Info
Resum Axelle Escure Infoaxelleescure20
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiquesxvindel
 
Presentació informàtica T-2
Presentació informàtica T-2Presentació informàtica T-2
Presentació informàtica T-2PaulaG97
 
Xarxes informàtiques
Xarxes informàtiques Xarxes informàtiques
Xarxes informàtiques julia_12
 
Xarxes Informàtiques
Xarxes InformàtiquesXarxes Informàtiques
Xarxes Informàtiquesmonicabreto
 
Xarxes informatica.
Xarxes informatica.Xarxes informatica.
Xarxes informatica.carlosc3
 
Xarxes informàtiques
Xarxes informàtiquesXarxes informàtiques
Xarxes informàtiquesgemmagi
 
Les xarxes
Les xarxesLes xarxes
Les xarxesJuls13
 
xarxes informàtiques
xarxes informàtiquesxarxes informàtiques
xarxes informàtiquesjaumeespinosa
 
Que es una xarxa
Que es una xarxa Que es una xarxa
Que es una xarxa laiacuquet5
 

What's hot (18)

Xarxes Joan Prat
Xarxes Joan Prat Xarxes Joan Prat
Xarxes Joan Prat
 
Apunts 2n trimestre
Apunts 2n trimestreApunts 2n trimestre
Apunts 2n trimestre
 
Xarxes Informàtiques
Xarxes InformàtiquesXarxes Informàtiques
Xarxes Informàtiques
 
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle GironaXarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
 
Xarxes locals
Xarxes localsXarxes locals
Xarxes locals
 
Resum Axelle Escure Info
Resum Axelle Escure InfoResum Axelle Escure Info
Resum Axelle Escure Info
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiques
 
Presentació informàtica T-2
Presentació informàtica T-2Presentació informàtica T-2
Presentació informàtica T-2
 
Xarxes informàtiques
Xarxes informàtiques Xarxes informàtiques
Xarxes informàtiques
 
Apunts de xarxes
Apunts de xarxesApunts de xarxes
Apunts de xarxes
 
Xarxes Informàtiques
Xarxes InformàtiquesXarxes Informàtiques
Xarxes Informàtiques
 
Les Xarxes
Les XarxesLes Xarxes
Les Xarxes
 
Apunts Xarxes
Apunts XarxesApunts Xarxes
Apunts Xarxes
 
Xarxes informatica.
Xarxes informatica.Xarxes informatica.
Xarxes informatica.
 
Xarxes informàtiques
Xarxes informàtiquesXarxes informàtiques
Xarxes informàtiques
 
Les xarxes
Les xarxesLes xarxes
Les xarxes
 
xarxes informàtiques
xarxes informàtiquesxarxes informàtiques
xarxes informàtiques
 
Que es una xarxa
Que es una xarxa Que es una xarxa
Que es una xarxa
 

Viewers also liked

Case study marki Lay's z Albumu Superbrands Polska 2008
Case study marki Lay's z Albumu Superbrands Polska 2008Case study marki Lay's z Albumu Superbrands Polska 2008
Case study marki Lay's z Albumu Superbrands Polska 2008Superbrands Polska
 
Ak wirtschaftspolitik 03_2016
Ak wirtschaftspolitik 03_2016Ak wirtschaftspolitik 03_2016
Ak wirtschaftspolitik 03_2016FESD GKr
 
Gestione di un forum con forti requisiti di serializzazione in ambiente wirel...
Gestione di un forum con forti requisiti di serializzazione in ambiente wirel...Gestione di un forum con forti requisiti di serializzazione in ambiente wirel...
Gestione di un forum con forti requisiti di serializzazione in ambiente wirel...Klenje
 
Whoop mlb deck
Whoop mlb deckWhoop mlb deck
Whoop mlb deckGary Power
 
Rong Viet Securities: Vietnam Outlook and Conviction List
Rong Viet Securities: Vietnam Outlook and Conviction ListRong Viet Securities: Vietnam Outlook and Conviction List
Rong Viet Securities: Vietnam Outlook and Conviction ListMarc Djandji, CFA ∴
 
Concepte, elements i estructura d'un sistema operatiu
Concepte, elements i estructura d'un sistema operatiuConcepte, elements i estructura d'un sistema operatiu
Concepte, elements i estructura d'un sistema operatiuMauricioMarti
 
MARGOEN KONPOSAKETA_2 ebaluaketa
MARGOEN KONPOSAKETA_2 ebaluaketaMARGOEN KONPOSAKETA_2 ebaluaketa
MARGOEN KONPOSAKETA_2 ebaluaketaPlastikaDBHLauro
 
Logoen eraldaketa 1ebaluaketa 2011_2012ona
Logoen eraldaketa 1ebaluaketa 2011_2012onaLogoen eraldaketa 1ebaluaketa 2011_2012ona
Logoen eraldaketa 1ebaluaketa 2011_2012onaPlastikaDBHLauro
 
Learning Disabilities Schools Aiding Students To Achieve Academic Success
Learning Disabilities Schools Aiding Students To Achieve Academic SuccessLearning Disabilities Schools Aiding Students To Achieve Academic Success
Learning Disabilities Schools Aiding Students To Achieve Academic SuccessAaron School
 
Aro garaikidea malen, lucia, jon z, jon l eta egoitz
Aro garaikidea malen, lucia, jon z, jon l eta egoitzAro garaikidea malen, lucia, jon z, jon l eta egoitz
Aro garaikidea malen, lucia, jon z, jon l eta egoitzorixe6maila
 
Migrating to Cassandra
Migrating to CassandraMigrating to Cassandra
Migrating to CassandraInstaclustr
 

Viewers also liked (17)

Case study marki Lay's z Albumu Superbrands Polska 2008
Case study marki Lay's z Albumu Superbrands Polska 2008Case study marki Lay's z Albumu Superbrands Polska 2008
Case study marki Lay's z Albumu Superbrands Polska 2008
 
Egg
EggEgg
Egg
 
Manoj kumar
Manoj kumarManoj kumar
Manoj kumar
 
Alcoholismo
AlcoholismoAlcoholismo
Alcoholismo
 
Ak wirtschaftspolitik 03_2016
Ak wirtschaftspolitik 03_2016Ak wirtschaftspolitik 03_2016
Ak wirtschaftspolitik 03_2016
 
Gestione di un forum con forti requisiti di serializzazione in ambiente wirel...
Gestione di un forum con forti requisiti di serializzazione in ambiente wirel...Gestione di un forum con forti requisiti di serializzazione in ambiente wirel...
Gestione di un forum con forti requisiti di serializzazione in ambiente wirel...
 
Whoop mlb deck
Whoop mlb deckWhoop mlb deck
Whoop mlb deck
 
Produção dos sétimos anos
Produção dos sétimos anosProdução dos sétimos anos
Produção dos sétimos anos
 
Rong Viet Securities: Vietnam Outlook and Conviction List
Rong Viet Securities: Vietnam Outlook and Conviction ListRong Viet Securities: Vietnam Outlook and Conviction List
Rong Viet Securities: Vietnam Outlook and Conviction List
 
Concepte, elements i estructura d'un sistema operatiu
Concepte, elements i estructura d'un sistema operatiuConcepte, elements i estructura d'un sistema operatiu
Concepte, elements i estructura d'un sistema operatiu
 
Atuação 2016
Atuação 2016Atuação 2016
Atuação 2016
 
Komikia
Komikia Komikia
Komikia
 
MARGOEN KONPOSAKETA_2 ebaluaketa
MARGOEN KONPOSAKETA_2 ebaluaketaMARGOEN KONPOSAKETA_2 ebaluaketa
MARGOEN KONPOSAKETA_2 ebaluaketa
 
Logoen eraldaketa 1ebaluaketa 2011_2012ona
Logoen eraldaketa 1ebaluaketa 2011_2012onaLogoen eraldaketa 1ebaluaketa 2011_2012ona
Logoen eraldaketa 1ebaluaketa 2011_2012ona
 
Learning Disabilities Schools Aiding Students To Achieve Academic Success
Learning Disabilities Schools Aiding Students To Achieve Academic SuccessLearning Disabilities Schools Aiding Students To Achieve Academic Success
Learning Disabilities Schools Aiding Students To Achieve Academic Success
 
Aro garaikidea malen, lucia, jon z, jon l eta egoitz
Aro garaikidea malen, lucia, jon z, jon l eta egoitzAro garaikidea malen, lucia, jon z, jon l eta egoitz
Aro garaikidea malen, lucia, jon z, jon l eta egoitz
 
Migrating to Cassandra
Migrating to CassandraMigrating to Cassandra
Migrating to Cassandra
 

Similar to Sistemes Operatius i xarxes d’àrea local

Similar to Sistemes Operatius i xarxes d’àrea local (18)

Xarxes d àrea local
Xarxes d àrea localXarxes d àrea local
Xarxes d àrea local
 
Xarxes d àrea local
Xarxes d àrea localXarxes d àrea local
Xarxes d àrea local
 
Apunts xarxes
Apunts xarxesApunts xarxes
Apunts xarxes
 
Apunts xarxes
Apunts xarxesApunts xarxes
Apunts xarxes
 
Apunts xarxes
Apunts xarxesApunts xarxes
Apunts xarxes
 
Apunts xarxes
Apunts xarxesApunts xarxes
Apunts xarxes
 
Xarxes
XarxesXarxes
Xarxes
 
Xarxes i informàtica
Xarxes i informàticaXarxes i informàtica
Xarxes i informàtica
 
Xarxes 4t ESO
Xarxes 4t ESOXarxes 4t ESO
Xarxes 4t ESO
 
Xarxes locals
Xarxes localsXarxes locals
Xarxes locals
 
Ud1 xarxes d’ordinadors
Ud1 xarxes d’ordinadorsUd1 xarxes d’ordinadors
Ud1 xarxes d’ordinadors
 
Xarxes locals
Xarxes localsXarxes locals
Xarxes locals
 
Xarxes Locals
Xarxes LocalsXarxes Locals
Xarxes Locals
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiques
 
Xarxes Locals
Xarxes LocalsXarxes Locals
Xarxes Locals
 
Xarxes Socials
Xarxes SocialsXarxes Socials
Xarxes Socials
 
Les xarxes informàtica
Les xarxes informàticaLes xarxes informàtica
Les xarxes informàtica
 
Xarxes d'ordinadors: INFORMÀTICA
Xarxes d'ordinadors: INFORMÀTICAXarxes d'ordinadors: INFORMÀTICA
Xarxes d'ordinadors: INFORMÀTICA
 

Recently uploaded

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (7)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

Sistemes Operatius i xarxes d’àrea local

  • 1. On la web es converteix en una nova realitat BENVINGU TS A LES XARXES INFORMÀTIQUES Ricard Vernedas
  • 2. Sistemes Operatius i xarxes d’àrea local Què és una xarxa? Una xarxa és una sèrie d’ordinadors conectats per un sol punt per compartir o comunicar recursos. Ex impressores , discos durs etc ... els que l’utilitzen es diuen usuaris. Maquinari: Cable ,adaptador,s mòdems, hubs ,swichs ,routers... Programari: Protocols de comunicació ,programes de correu electronic , enviar axius... AVENTATGES: Unitat de xarxa d’alumnes. Des de qualsevol ordinador podem accedir a una carpeta que està en un ordinador que tothom pot veure. Accés a Internet amb un router o mòdem comú. Compartir impressores. Compartir informació referent a BBDD. Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos i no per recursos: per exemple puc tenir t tot el programari en un ordinador que veurà tothom, i en un altre pel·lícules per passar als alumnes, en un altre informació Imatge 1: Xarxa referent a les matèries i les puc consultar des de qualsevol ordinador que es conecti a la xarxa. Controlar l’accés a aquests recursos i fins i tot poder auditar totes les accions que fan els usuaris. Imatge 2: Exemplexarxa en una llar. Tipus de xarxa segons el seu abast
  • 3. Lan(Local Area Network)El seu abast seria de un edifici o algun local. Man(MetropolitanArea Network)El seu abast és d’una ciutat,poble o àrea metropolitana, WAN(WideArea Network)El seu abast és el món. Imatge 3. LAN Imatge . MAN Imatge 5. WAN Tipus de xarxasegons la seva topologia Més que la seva forma física, aquesta classificació es refereix com la informació flueix d’un terminal a l’altre, i a la manera d’accedir a la xarxa. Això és la topologia de la xarxa. TOPOLOGIA EN ANELL: Sistema obsolet que va ser molt utilitzat la dècada dels 80 i creat per IBM. S’anomena Token Ring i funcionava passant la informació (token d’informació) d’un terminal a l¡altre de manera circular i en un sol sentit (unidireccional). Tots els terminals podien emetre informació a la vegada i cada token portava l’adreça del destí. TOPOLOGIA EN BUS: Els ordinadors es connecten a un bus. L’aventatge d’aquesta topologia es que es modificable fàcilment i les estacions accedeixen sense necessitat que les altres estiguin enceses.
  • 4. TOPOLOGIA EN ESTRELLA: Les dades arriben des del servidor a les estacions a través d’un element concertador o hub en el que es conecten totes les línies dels seminals. TOPOLOGIA EN ARBRE: A mida que la xarxa va creixent i es va complicant es va fent necessari afegir nous concentradors i altres elements que donaran connectivitat a la nostra xarxa. Es semblant a l’estrella. TOPOLOGIA CEL.LULAR: És molt actual i gràcies a l’aparició de tecnologies inalàmbriques: Bluetooth, wireless, lan... Treballen amb un senyal de l’rodre dels GHz, encara més amunt que les tecnologies de telefonia mòbil, i permeten establir connexió d’abast reduït entre dos o més màquines. Tot i no ser fiables com les de cable, ni tan ràpides, la facilitat d’ampliació ha fet que sigui una tecnologia que s’ha difós ràpidament. 2.3 Construcció i planificació d’una xarxa Necessitem: Adaptador-Hub-Swich i routers-Firewall-Gateway Hi ha 3 tipos de cables depenent del: MATERIAL CONSTRUCCIÓ I FRABRICACIÓ VELOCITAT DE TRANSMISSÓ ASOLIBLE FIABILITAT ENFRONT AL SOROLL O EL PIRATEIG DE SENYAL Coaxial:Cable de coure. Podia arribar a transmetre informació fins 10Mbps. Molt robust enfront interferències però l’atenuació d’aquest tipis de cable feia que el límit de la llargària de les xarxes fos 100m i la modificació relativament complicada.
  • 5. Fibra òptica:Cable construït amb dues capes de polímer plàstic d’extremada transparència que transmet la informació en forma de llum. Per la qual cosa l’adaptador ha de traduir la informació a llum làser que anirà d’una estació a una altre. Donat el preu dels components òptics i la dificultat en la manipulació d’aquestes xarxes només s’utilitzen en empreses que donen connectivitat a Internet a altres empreses. O grans distàncies. Parell trenat:És un cable de coure més utilitzat. Està format per 4 parells trenats, el que li dona immunitat enfront el soroll que es pugui colar. Wifi (Wireless Fidelity): Mitjàsense fil (aeri), la informacióviatjarà per ones. En aquesttipus de xarxeselselements es podranentendre de 3 maneresdiferents Bluetooth: de curt abast ,pocavelocitati molt estàndard (tbalsmòbils). Utilitzada per descarregar de manera fàcilcançons o fotografiesd’unmòbil o MP3 a l’ordinador (portàtil). Infrarojos:ambtecnologiasemblant al comandament a distància, de curtabast, poca velocitat de transmissió i poc fiable. Va ser la primera tecnologiainalàmbrica per transmetredades. Estàndard a altretipus de dispositius. Sensible alsobstaclesfísics, moltdirectiu. WLAN: (Wireless LAN 802.11 b/g) Tecnologia específica per ordinadors que potassolirfins 56Mbps. Abastfins a 100 m en espaistancatsperò despenen delsobstacles. Elsadaptadors de xarxa Sónelselements que fan possiblel’accés a la xarxa, dialoguen ambelsaltresterminals per tal
  • 6. d’enviar la informació. El “llenguatge” que utilitzens’anomenaprotocol Ethernet i aquestprotocols’encarrega de enviar elsuns i elszeros en forma d’unaona que l’altre adaptador entendrà i sabrà interpretar. 0 1 1 0… Segons la tecnologia del bus on es connectaaquest adaptador el tipus de tarjeta de xarxaserà: Integrada a la placa base: l’opciómés habitual donades les necessitats de connectivitatactuals. PCI: Són les mésantiguesperò encara sónmoltfreqüents. Necessitend’un slot PCI lliure i han de ser inseridesobrint la torre del PC. No poden utilitzar-se en portàtils per raonsfísiques. Poden substituir la que tenenalgunsequipsamb la tarja integrada en placa quanaquesta es fa malbé. PCMCIA: Utilitzat en portàtilsantics. És una escletxa per ons’insereix una tarjeta d’aquesttipus i que dona la connectivitat. Bus per donar prestacions flexibles alsportàtils. USB: Utilitzant el bus USB podem dotar de prestacionsinalàmbriques, inserint un dispositiu en forma de pendrive extraïble Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions 1. La primera capa (física) s’encarrega de detallscom el tipus de cables, com ha de ser el senyal que s’hitransmetamb quina freqüència, com es codifiquen els bits i es transformen en electricitat. 2. La segona capa (enllaç) s’encarrega de regular el procéspel que un ordenador pottransmetreinformació al BUS i ésescoltatpelsseuscompanys de xarxa. També cal tenir en compte que transmetemmolts bits i éspossible que hi hagi un error en alguna transmissió, per això les targes Ethernet tenenmètodes de detectar-los i corregir-los. (Ethernet) (MAC: Media Access Control)
  • 7. 3. La tercera capa (xarxa) s’encarrega de la transmissió de dadesfora de la nostra LAN. Aquesta capa assegura que les dadestrobin el camí a través de les diferentsxarxes per les que passen. (IP:InternetProtocol) 4. La quarta capa (transport), rep les dades de les aplicacions que estàutilitzantl’usuari, les fragmenta, les posa en ordre i assegura el seuenviament. Al destí, en arribar aquestainformació al final del seutrajecte, per tal de composar el missatge original correctament fa el procésinvers, evitant la pèrdua de paquets, o si s’hanperdut, ordenant el seureenviament. (TCP Transport Control Protocol) 5. La cinquena capa representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació que estàutilitzant un usuari (per exemplecorrespondria a aquesta capa el que hi ha darrerad’un programa de correuelectrònic, o un xat (IRC)) FTP: File Transport Protocol; SMTP: Simple Mail Transfer Protocol; HTTP: Hyper Text Transfer Protocol POP: Post Office Protocol TELNET: permet la connexió remota al nostreordinador des de una altreordinador, i poder veurequè té, comestàconfigurat, instal lar coses, esborrar coses. L’adreça MAC Les targetes de Ethernet disposend’un nombre únic, que ve predeterminat de fàbrica, que s’anomenaadreça MAC. És un nombre de 48 bits que actuacom a matrícula identificativa del dispositiu. Aquest nombre jaaniriabé per identificar la màquinaperònomésés visible a dins de la xarxa, i per tantforad’aquestahem de tenir una altra identificador per tal de que arribinelsmissatges. Per identificar cada ordinadordins i fora de la xarxa i poder enviar informaciónecessito un nombre que l’identifiquiinternacionalment (com el nombre de passaport). Aquest nombre ésl’adreça IP
  • 8. Hi ha també una manera de configurar una xarxamoltméssenzilla: el DHCP. Ambaquest sistema quan un ordenador es connecta a la xarxa el routers’espavila i li assigna una IP automàticament que farà servir mentreestiguiconnectat a la xarxa. En apagar aquestordinador, aquesta IP s’ allibera. Ambaixò queda configuratl’ordinador per treballar en xarxa i navegar a fora de la xarxa. Fabricant de cables a nivell mundial Diferentsespectes: cables,peces, ordinadors Comprovaciód’unaestació Per comprovarl’estat de la connexió i la màquinadestí hi ha una comanda moltsenzilla : ping adreça_IP. Per probar-la fem Inicio>Ejecutar i escrivim al quadred’acciócmd: Ara ensapareix una finestra negra: ésl’intèrpret de comandes en MS-DOS un sistema operatiuantic. En
  • 9. aquestafinestraescrivim ping www.udg.es En el primer ping veiem que no obtenimresposta. Aixòpot ser o perquèaquestaadreça no existeix, o perquèaquest servidor estàprotegit contra ping, per tal de que no s’entretingui a respondre “pings”. La segonaadreça que hemintroduïtamb el seunom : www.google.es (i el servidor DNS ha resoltcanviantelsnoms que formen l’adreçapels nombres IP corresponents i enshadit que és el 66.102.9.104 ) ensrespon i triga aproximadament 85ms com a mitjana. Segur que si fem un ping a un terminal de la nostraxarxa el ping triga moltmenys a ser respost. A continuació et proposem que facispràcticaamb el tracert que és una comanda semblantperò que et dónainformació de per onpassenelspaquets de IP. Escrivim: tracert www.google.es