Sistemes Operatius i xarxes d’àrea local

1. On la web es converteix en
una nova realitat
BENVINGU
TS A LES
XARXES
INFORMÀTIQUES
Ricard Vernedas

2. Sistemes Operatius i xarxes d’àrea local
Què és una xarxa?
Una xarxa és una sèrie d’ordinadors conectats per un sol punt per compartir o
comunicar recursos. Ex impressores , discos durs etc ... els que l’utilitzen es diuen
usuaris.
Maquinari: Cable ,adaptador,s mòdems, hubs ,swichs ,routers...
Programari: Protocols de comunicació ,programes de correu electronic , enviar
axius...
AVENTATGES:
Unitat de xarxa d’alumnes.
Des de qualsevol ordinador podem accedir a una
carpeta que està en un ordinador que tothom pot
veure.
Accés a Internet amb un router o mòdem comú.
Compartir impressores.
Compartir informació referent a BBDD.
Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per
usos i no per recursos: per exemple puc tenir t tot
el programari en un ordinador que veurà tothom, i
en un altre pel·lícules per passar als alumnes, en un altre informació
Imatge 1: Xarxa
referent a les matèries i les puc consultar des de qualsevol ordinador que
es conecti a la xarxa.
Controlar l’accés a aquests recursos i fins i tot poder auditar totes les
accions que fan els usuaris.
Imatge 2: Exemplexarxa en una
llar.
Tipus de xarxa segons el seu abast

3. Lan(Local Area Network)El seu abast seria de un edifici o algun local.
Man(MetropolitanArea Network)El seu abast és d’una ciutat,poble o àrea
metropolitana,
WAN(WideArea Network)El seu abast és el món.
Imatge 3. LAN
Imatge . MAN
Imatge 5. WAN
Tipus de xarxasegons la seva topologia
Més que la seva forma física, aquesta classificació es refereix com la informació flueix
d’un terminal a l’altre, i a la manera d’accedir a la xarxa. Això és la topologia de la
xarxa.
TOPOLOGIA EN ANELL: Sistema obsolet que va ser molt
utilitzat la dècada dels 80 i creat per IBM. S’anomena Token
Ring i funcionava passant la informació (token d’informació)
d’un terminal a l¡altre de manera circular i en un sol sentit
(unidireccional). Tots els terminals podien emetre informació a
la vegada i cada token portava l’adreça del destí.
TOPOLOGIA EN BUS: Els ordinadors es connecten a un bus. L’aventatge
d’aquesta topologia es que es modificable fàcilment i les estacions accedeixen
sense necessitat que les altres estiguin enceses.

4. TOPOLOGIA EN ESTRELLA: Les dades arriben des del
servidor a les estacions a través d’un element
concertador o hub en el que es conecten totes les
línies dels seminals.
TOPOLOGIA EN ARBRE: A mida que la xarxa va
creixent i es va complicant es va fent necessari afegir
nous concentradors i altres elements que donaran
connectivitat a la nostra xarxa. Es semblant a l’estrella.
TOPOLOGIA CEL.LULAR: És molt actual i gràcies a
l’aparició de tecnologies inalàmbriques: Bluetooth,
wireless, lan... Treballen amb un senyal de l’rodre
dels GHz, encara més amunt que les tecnologies
de telefonia mòbil, i permeten establir connexió
d’abast reduït entre dos o més màquines. Tot i no
ser fiables com les de cable, ni tan ràpides, la
facilitat d’ampliació ha fet que sigui una tecnologia
que s’ha difós ràpidament.
2.3 Construcció i planificació d’una xarxa
Necessitem: Adaptador-Hub-Swich i routers-Firewall-Gateway
Hi ha 3 tipos de cables depenent del:
MATERIAL CONSTRUCCIÓ I FRABRICACIÓ
VELOCITAT DE TRANSMISSÓ ASOLIBLE
FIABILITAT ENFRONT AL SOROLL O EL PIRATEIG DE SENYAL
Coaxial:Cable de coure. Podia arribar a transmetre
informació fins 10Mbps. Molt robust enfront interferències
però l’atenuació d’aquest tipis de cable feia que el límit
de la llargària de les xarxes fos 100m i la modificació
relativament complicada.

5. Fibra òptica:Cable construït amb dues capes
de polímer plàstic d’extremada transparència
que transmet la informació en forma de llum.
Per la qual cosa l’adaptador ha de traduir la
informació a llum làser que anirà d’una estació a
una altre. Donat el preu dels components òptics
i la dificultat en la manipulació d’aquestes
xarxes només s’utilitzen en empreses que
donen connectivitat a Internet a altres
empreses. O grans distàncies.
Parell trenat:És un cable de coure més utilitzat.
Està format per 4 parells trenats, el que li dona
immunitat enfront el soroll que es pugui colar.
Wifi (Wireless Fidelity): Mitjàsense fil (aeri), la informacióviatjarà per ones. En aquesttipus de
xarxeselselements es podranentendre de 3 maneresdiferents
Bluetooth: de curt abast ,pocavelocitati molt estàndard (tbalsmòbils). Utilitzada per
descarregar de manera fàcilcançons o fotografiesd’unmòbil o MP3 a l’ordinador (portàtil).
Infrarojos:ambtecnologiasemblant al comandament a distància, de curtabast, poca velocitat de
transmissió i poc fiable. Va ser la primera tecnologiainalàmbrica per transmetredades.
Estàndard a altretipus de dispositius. Sensible alsobstaclesfísics, moltdirectiu.
WLAN: (Wireless LAN 802.11 b/g) Tecnologia específica per ordinadors que potassolirfins
56Mbps. Abastfins a 100 m en espaistancatsperò despenen delsobstacles.
Elsadaptadors de xarxa
Sónelselements que fan possiblel’accés a la xarxa, dialoguen ambelsaltresterminals per tal

6. d’enviar la informació. El “llenguatge” que utilitzens’anomenaprotocol Ethernet i
aquestprotocols’encarrega de enviar elsuns i elszeros en forma d’unaona que l’altre adaptador
entendrà i sabrà interpretar. 0 1 1 0… Segons la tecnologia del bus on es connectaaquest
adaptador el tipus de tarjeta de xarxaserà:
Integrada a la placa base: l’opciómés habitual donades les necessitats de connectivitatactuals.
PCI: Són les mésantiguesperò encara sónmoltfreqüents. Necessitend’un slot PCI lliure i han de
ser inseridesobrint la torre del PC. No poden utilitzar-se en portàtils per raonsfísiques. Poden
substituir la que tenenalgunsequipsamb la tarja integrada en placa quanaquesta es fa malbé.
PCMCIA: Utilitzat en portàtilsantics. És una escletxa per ons’insereix una tarjeta d’aquesttipus i
que dona la connectivitat. Bus per donar prestacions flexibles alsportàtils.
USB: Utilitzant el bus USB podem dotar de prestacionsinalàmbriques, inserint un dispositiu en
forma de pendrive extraïble
Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions
1. La primera capa (física) s’encarrega de detallscom el tipus de cables, com ha de ser el
senyal que s’hitransmetamb quina freqüència, com es codifiquen els bits i es transformen en
electricitat.
2. La segona capa (enllaç) s’encarrega de regular el procéspel que un ordenador
pottransmetreinformació al BUS i ésescoltatpelsseuscompanys de xarxa. També cal tenir en
compte que transmetemmolts bits i éspossible que hi hagi un error en alguna transmissió, per
això les targes Ethernet tenenmètodes de detectar-los i corregir-los. (Ethernet) (MAC: Media
Access Control)

7. 3. La tercera capa (xarxa) s’encarrega de la transmissió de dadesfora de la nostra LAN.
Aquesta capa assegura que les dadestrobin el camí a través de les diferentsxarxes per les que
passen. (IP:InternetProtocol)
4. La quarta capa (transport), rep les dades de les aplicacions que estàutilitzantl’usuari, les
fragmenta, les posa en ordre i assegura el seuenviament. Al destí, en arribar aquestainformació
al final del seutrajecte, per tal de composar el missatge original correctament fa el procésinvers,
evitant la pèrdua de paquets, o si s’hanperdut, ordenant el seureenviament. (TCP Transport
Control Protocol)
5. La cinquena capa representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació que
estàutilitzant un usuari (per exemplecorrespondria a aquesta capa el que hi ha darrerad’un
programa de correuelectrònic, o un xat (IRC))
FTP: File Transport Protocol;
SMTP: Simple Mail Transfer Protocol;
HTTP: Hyper Text Transfer Protocol
POP: Post Office Protocol TELNET: permet la connexió remota al nostreordinador des de una
altreordinador, i poder veurequè té, comestàconfigurat, instal lar coses, esborrar coses.
L’adreça MAC
Les targetes de Ethernet disposend’un nombre únic, que ve predeterminat de fàbrica, que
s’anomenaadreça MAC. És un nombre de 48 bits que actuacom a matrícula identificativa del
dispositiu. Aquest nombre jaaniriabé per identificar la màquinaperònomésés visible a dins de la
xarxa, i per tantforad’aquestahem de tenir una altra identificador per tal de que
arribinelsmissatges.
Per identificar cada ordinadordins i fora de la xarxa i poder enviar informaciónecessito un
nombre que l’identifiquiinternacionalment (com el nombre de passaport). Aquest nombre
ésl’adreça IP

8. Hi ha també una manera de configurar una xarxamoltméssenzilla: el DHCP. Ambaquest
sistema quan un ordenador es connecta a la xarxa el routers’espavila i li assigna una IP
automàticament que farà servir mentreestiguiconnectat a la xarxa. En apagar aquestordinador,
aquesta IP s’ allibera. Ambaixò queda configuratl’ordinador per treballar en xarxa i navegar a
fora de la xarxa.
Fabricant de cables a nivell mundial
Diferentsespectes: cables,peces, ordinadors
Comprovaciód’unaestació
Per comprovarl’estat de la connexió i la màquinadestí hi ha una comanda moltsenzilla : ping
adreça_IP. Per probar-la fem Inicio>Ejecutar i escrivim al quadred’acciócmd: Ara ensapareix
una finestra negra: ésl’intèrpret de comandes en MS-DOS un sistema operatiuantic. En

9. aquestafinestraescrivim ping www.udg.es En el primer ping veiem que no obtenimresposta.
Aixòpot ser o perquèaquestaadreça no existeix, o perquèaquest servidor estàprotegit contra
ping, per tal de que no s’entretingui a respondre “pings”. La segonaadreça que
hemintroduïtamb el seunom : www.google.es (i el servidor DNS ha resoltcanviantelsnoms que
formen l’adreçapels nombres IP corresponents i enshadit que és el 66.102.9.104 ) ensrespon i
triga aproximadament 85ms com a mitjana. Segur que si fem un ping a un terminal de la
nostraxarxa el ping triga moltmenys a ser respost. A continuació et proposem que
facispràcticaamb el tracert que és una comanda semblantperò que et dónainformació de per
onpassenelspaquets de IP. Escrivim: tracert www.google.es