2. M.B 2
Índex
• Característiques generals de l’escultura
• El kouros
• L’ Àuriga de Delfos
• El Discòbol
• El Dorífer
• Hermes amb el nen Dionís
• Laoocont i els seus fills
3. 3
CARACTERÍSTIQUES DE
L’ESCULTURA GREGA
• Importància de l’home com a centre de
l’univers (antropocentrisme).
• Art mimètic, intenten imitar la realitat.
• Recerca d’un ideal de bellesa basat en
l’equilibri i la proporció.
• Preocupació per trobar el cànon
(proporció exacta)
• Esforç per captar el moviment; que
marca la seva evolució.
4. 4
El kouros d’Anàvissos (510 a.C)
Període: ARCAIC
Kouros: figures masculines,
estàtues funeràries o votives.
Frontalitat, simetria i rigidesa
Braços estirats, enganxats al
cos, punys tancats
Espatlles altes i horitzontals
Cama esquerra més avançada
Cos nu
Expressió del rostre “somriure
arcaic”, ulls ametllats.
9. 9
L E S K O R A I
• Les figures femenines, Koré o Korai,
representen noies al servei del
temple, fent ofrenes.
• CARACTERÍSTIQUES:
-Simetria, frontalitat i geometria.
– Es representen vestides
– El somriure és més marcat
– L’anatomia es reflecteix a través
de la roba.
– Cabells endavant, amb rissos
geomètrics.
- Policromia
10. M.B 10Dama d’Auxerre 630-300 a.C. Hera de Samos 560 a.C. Koré del pèplum 530 a. C.
13. 13
L’Auriga de Delfos (474 a.C.)
període: protoclàssic o de
transició Representa un
conductor de carro de
dos cavalls, vestit
amb la túnica “Khiton”
Interès pel moviment,
cap lleugerament
girat i plecs de la
túnica desiguals
Estil sever, sobri, amb
intenció expressiva
però austera forma
externa.
18. 18
El Discòbol (460 a.C ) Miró
Període CLÀSSIC
Representa un atleta
nu a punt de llançar el
disc
Trenca la simetria, la
frontalitat i la
rigidesa.
Captació del
moviment en un
instant fugaç.
Rostre que no denota
esforç: hieratisme
19. 19
El Dorífor (430 a.C.) Policlet
Període: CLÀSSIC
És el Cànon: totes les parts del
seu cos tenen una relació
correcta amb les altres i
cadascuna guarda també una
relació matemàtica i
geomètrica amb el conjunt.
El cap és la setena part del
cos.
El rostre està dividit en tres
parts iguals: el front, el nas i el
mentó.
Trenca la simetria amb el
“contrapposto”
La bellesa = mesura i
proporció.
21. 21
Hermes amb Dionís infant (350-330 a.C)
Praxíteles
Període: POSTCLÀSSIC
Anatomia perfecta,
proporcionada
harmònica i sensual.
Corba “praxiteliana” fa
que el cos es desplaci de
l’eix vertical donant
sensació d’equilibri entre
moviment i repòs.
Rostre més naturalista;
mostra + tendresa vers
al nen.
Tractament del cabell
amb clar-obscur, més
naturalisme.
22. 22
Laocoont i els seus fills (s.III-II a.C.)
Període: HEL·LENÍSTIC
Proporcions:
colossalisme.
Composició piramidal
amb una diagonal que
travessa tota l’escultura.
Màxima expressió de
moviment, contorsió
dels cossos,
musculatura en tensió
Màxima expressió dels
sentiments “patetisme”.