Grecia Clàssica

1. CATALOGACIÓ
NOM: A, guerrer jove; Escultura B, guerrer vell .
AUTOR: Tot i que l'autor és desconegut, hi ha la
possibilitat de que aquestes obres hagin pogut estar
fetes per Alcàmenes, un deixeble de Políclet i
Fídies.
CRONOLOGIA: 430 a.C.
LLOC: Museu Nacional de la Magna Grècia de
Reggio di Calàbria.
ESTIL: Grec clàssic
TÈCNICA: Fosa a la cera perduda
MATERIALS: Bronze
FORMES: Exempta, 2,05 metres d’altura i 400 kg
cadascuna
TIPOLOGIA: Dempeus
CROMATISME: Policroma

3. Fosa a la cera perduda
Consistia a fer una primera figura de fang
amb la forma de l'objecte a realitzar.
Posteriorment es recobria amb una fina
capa de cera (de 7-8 mil·límetres de gruix
en el cas de les estàtues de Riace) que, al
seu torn era coberta per una altra capa de
fang, o per un altre material refractari, on
es practicaven diversos orificis.
El bronze era abocat per un o diversos
forats (abeuradors) situats a la part
superior, i l'aliatge anava desplaçant la
cera que sortia per un o més orificis
inferiors.
Una vegada refredat tot el conjunt, es
trencava la capa de fang exterior, quedant
el bronze final. Amb un element punxegut
es trencava també el nucli original per
donar pas a la peça acabada.
Déu del cap Artemísion. Escultura de l'antiga Grècia (període
sever) feta amb aquesta tècnica.
Els braços es van fer en motlles a part, i es van soldar per les
aixelles. Els peus també es fan fer en motllos separats.

4. RITME I TEMPS?
A. Repòs
B. Moviment
C. Equilibri entre moviment i repòs
A.Moment anecdòtic
B.Voluntat d’eternitat

5. ANÀLISI FORMAL I
COMPOSICIÓ I EIXOS DE SIMETRIA: Són dues figures
masculines fetes en bronze on hi apareixen molt ben reproduïdes
les venes, els tendons i els músculs.
El guerrer A no té casc i el B sí. Les figures es troben dempeus,
en posició vertical, de tal manera que transmet idea d’equilibri,
l’autor, a més, utilitza el contrapposto (pes del cos sobre una
cama)
La manera de com li cauen els cabells crea en els guerrers un
aspecte de naturalitat on també es pot observar el trepant.
Tenen uns ulls molt aconseguits fets de vori, també tenen les
pestanyes de coure i les dents de plata.
Les escultures es troben en repòs i en contrapposto, en els quals
es copsa un instant, i tenen un punt de vista bàsicament frontal.
D’altra banda es creu que tant el guerrer A i B tenien una llança i
escut, això explica la posició de les mans
PROPORCIÓ. Natural
RITME I TEMPS. No tenen massa mobilitat. Hi ha un moviment
del cap en direcció oposada a la cama flexionada (en el cas del
guerrer B molt lleugerament). Tot amb una voluntat d’eternitat
LLUM I TEXTURA: l’acabat és polit i llis i la llum rellisca per la
seva superfície, però crea alguns efectes de clarobscur.

7. El Contrapposto és un terme italià, que s'usa en
l'escultura per a donar sensació de moviment i
contribueix a trencar la llei de la frontalitat.
Una de les cames està fixa a terra i l'altra s'avança,
els braços fan el mateix, mentre el cap mira cap a un
costat.
Va ser l'escultor Policlet qui ho va posar en pràctica
en obres com el Dorífor.
Més tard, l'escultor grec del segle IV aC Praxíteles va
practicar un contrapposto particular i elegant que va
ser denominat "corba praxiteliana".

9. ESTIL
DE L´ÈPOCA.
En primer lloc cal destacar que conserva certes característiques
pròpies de l'etapa arcaica com per exemple la frontalitat, la rigidesa
i l'ús de la geometria en certes partes del cos com per exemple els
genolls i el ventre.
En segon lloc cal dir que tot i a la rigidesa que encara conserven
les escultures l'autor va intentar reproduir un lleuger contrapposto,
és a dir, una cama suporta el pes del cos mentre que l'altre està
més distensa, elevant lleument el maluc.
Hi ha una evolució cap a l'idealització, arribant a la bellesa a través
de la simetria i les proporcions. Es perfecionen les formes, en
especial l'anatomia humana, demostrant un alt coneixment de la
natura i l'anatomia. Cal destacar els detalls realistes dels músculs
a l'esquena, braços i tors, els tendons de les mans i les venes a
mans i braços.
PRECEDENT I CONSEGÜENT.
Art arcaic i l’Hel.lenisme

10. PRECEDENT
L'art arcaic I els Kuros I Kores

11. CONSEGÜENT
Hel.lenisme i
Laocont I els seus fills

12. TEMA: El tema de les dues escultures és la representació dels
personatges "homèrics" Àiax Olieu i Àiax Telamó.
FUNCIÓ: Es creu que la seva funció era la de ser exposats en
algun lloc públic, sempre frontalment.
EXPLICACIONS:
A. FORMA I ÈPOCA: Aquestes escultures pertanyen a un estil
clàssic més primitiu, conegut amb el nom d'estil clàssic sever o
primer classicisme.
Dins d'aquest estil podríem destacar autors com Miró i Policlet.
B. TEMA I ÈPOCA: El guerrer vell (B) representa a l'heroi Àiax
Telamó, el qual es va lluitar a la Guerra de Troia i es va
suicidar abans de que acabés aquesta a causa d'unes
paranoies que li va causar la deesa Atena. Va ser un dels
guerrers més forts i valerosos que van lluitar en aquesta
guerra. Es diu que era familiar de l'heroi Aquiles. Està
representat per l'escultura que porta una barret de cuir.
El guerrer jove (A) representa al rei Àiax Olieu, que també va
lluitar a la Guerra de Troia. Es va fer famós per haver
assessinat a Priam, rei de Troia, després d'haver entrat a la
ciutat dins del mític cavall de fusta. Està representat per
l'escultura amb una tira de cuir al cap, subjectant-li el cavell.
C.CONTEXT HISTÒRIC. Inicis P. Clàssic. S. VaC