1. Treball de síntesi Organització social Aleix Aguareles Anna Figueras Ricardo Maldonado Helena Rodriguez

2. El feudalisme S'anomena feudalisme a l'organització social, política i econòmica basada en el feu que va predominar en l'Europa occidental entre els segles IX i XV. Es tractava de propietats de terrenys cultivats principalment per serfs, part de la producció havia de ser lliurada l'amo de les terres, en la majoria dels casos un petit noble (senyor) nominalment lleial a un rei .

3. El poder polític Polític L'estructura política i econòmica predominant en l'Edat Mitjana va ser el feudalisme. Aquest sistema es va desenvolupar com a resposta a la desintegració de l'autoritat central i al caos social que va sorgir després de la fi del mandat romà. Una jerarquia d'homes poderosos, regits pel nou sistema de vassallatge i la divisió territorial en feus, va substituir l'antic sistema romà d'emperador, senat, província, ciutat i poble.

4. El vassallatge El feudalisme es caracteritza per un tipus de relació social que es coneix com vassallatge, que es va donar bàsicament entre els nobles i el monarca. El vassallatge es defineix com un conjunt d'institucions que creen i regeixen obligacions d'obediència i servei-principalment militar-per part d'un home lliure anomenat "vassall" cap a un home lliure anomenat "senyor" i obligacions de protecció i sosteniment per part del " senyor "respecte del" vassall ". La majoria de les vegades l'obligació de sosteniment del senyor implicava que aquest atorgués a l'vassall la possessió d'una extensió de terra anomenada "feu". El feu o propietat territorial va ser la peça clau dels llaços de dependència entre un senyor i un vassall.

5. El poder social L'Edat Mitjana va ser una època on la societat es va caracteritzar per la gran desigualtat de classes. Només hi havia un grup reduït de persones que eren lliures, la resta es trobava sotmès i no podia abandonar la terra on havia nascut, sistema que es va conèixer com a servitud. Es divideix en dos grans estaments: privilegiats i no privilagiats.

6. Estaments privilegiats Rei Clero i caballers Noblesa i alt clero

7. Els reis Era la classe social mes alta tot i que en aquells temps qui poseia mes terres era qui tenia mes poder i podia ser que un noble que fos senyor feudal tingues mes terres i per tant mes poder.

8. Noblesa La noblesa era una classe privilegiada ja que mantenia bones relacions de vassallatge amb el rei, a partir d’aquesta relació el rei lliurava el feu a diferents nobles

9. Clergat A més de les funcions religioses, va tenir un paper transcendental en la societat i la cultura, a causa de que els seus membres rebien una instrucció superior que els capacitava per dirigir la societat. Un aspecte interessant de la constitució clerical de l'edat mitjana és que, tot i que sovint es conformava amb nobles, no excloïa que humils pagesos pogueren també ordenar sacerdots.

10. Cavallers i guerrers Es situaven al mateix estament que el clergue. En aquell temps tenir un cavall i una armadura era molt car i només els privilegiats ´s’ho podien permetre.

11. Estaments no privilegiats Pagesos i serfs artesans

12. Artesans Els artesans a l’època feudal no era un grup social molt desenvolupat ja que poques persones tenien els coneixements previs i només es transmitien de pares a fills. Van ser els que van començar a introduir el comerç.

13. Els pagesos Era la base de la piràmide social. Els seus integrants excepte uns pocs que havien estat lliures depenien d'algun senyor, ja fos per naixement o per herència. El pagès o serf no era amo de la seva persona, ja que formava part de la gleva o terra, i no podia abandonar-la sense el consentiment del senyor. Potser el seu major avantatge era la de no poder ser arrencat de la hisenda, doncs estava unit a ella pràcticament com arrendatari perpetu .

14. El poder econòmic Les relacions feudovassallàtic entre individus, que té més a veure amb el món de l'agricultura. En el camp predomina l'agricultura de subsistència. El producte s'obtenia a petita escala, utilitzant tècniques agrícoles relativament primitives. L'objectiu del feu era l'autosuficiència. Les relacions gremials. A les ciutats els gremis (agrupacions d'artesans) potencien l'economia local i impedeixen l'expansió de la producció i el mercat: les activitats comercials entre regions i / o països estaven severament limitades, poc desenvolupament tecnològic, escassetat de capital, no hi ha facilitats per la mobilitat dels individus. Vassallatge i servitud.

15. Com influeix en cada estament? PRIVILEGIATS - Rei: feia pagar un impost a tot aquell que estava per sota seu. -Noblesa: feien pagar un impost a tot aquell qui estava per sota seu per tant, a tothom menys al rei. -Clero: obligaven a pagar el delme a l’esglesia (10% de els seus cultius) -Caballers: no pagaven impostos ni en feien cobrar. NO PRIVILEGIATS -Artesans: pagaven impostos Pagesos: pagaven impostos i eren els més pobres, i eren la majoria. Pagaven: el delme (10%) i un 50% de la collita obtinguda.

16. Les Vivendes ESTAMENTS PRIVILEGIATS La Noblesa i el rei Vivien en residencies fortificades (castells) i eren el refugi dels habitants del feu. Al començament molts castells eren simples, torres envoltades per un mur, primerament construits amb fusta i despres es van ampliar i les edificaven de pedra. Els luxes i comoditats del castell eren escassos.

17. Les vivendes Clero: vivien en els monestirs tenien una vida capa al interior. Caballers: vivien generalment en els castells juntament amb els nobles i els reis. Artesans: vivien en cases amb el sostre de palla a casa seva també hi tenia el taller. Pagesos: vivien en baixes coindicions en una casa feta primerament de fusta i després d’argila o pedra però amb la teulada de palla.

18. Normes, privilegis i luxes Reis: com que ells mateixos posaven les normes no les havien de cumplir i feien el que volien per tant de que guanyessin alguna cosa per petita que sigui. Nobles: havien de seguir normes peró tampoc les cumplien sempre, perquè un noble podia ser senyor feudal i per tant posava les normes al seu feu, és a dir a les terres que possïen.

19. Normes,privilegis i luxes Clero: Tenien que fer una serie de vots. No tenien gaires privilegis però almenys tenien menjar i lloc per viure. Tenien com a norma resar i treballar i només podien parlar al locutori. Caballers i guerrers: els luxes que tenien era que tenien caballs i armadura si podien però havien d’anar a la guerra.

20. Normes, privilegis i luxes Artesans i pagesos: havien de seguir unes normes posades alguns privilegiats com: el dret de cuixa: el rei podia passar una nit amb la núvia, la nit abans de casar-la, etc … Eren els més humils i els que havien de complir més normes i a més a més no tenien cap luxe.