4. A l’Edat Mitjana es va formar, a Europa
occidental, un nou sistema polític, econòmic i
social, el feudalisme.
El monarca lliurava les terres (feus) a nobles i
eclesiàstics perquè les governessin en nom seu. A
canvi, aquests esdevenien vassalls del rei, li
juraven fidelitat i l’ajudaven en les empreses
militars.
5. El vassallatge era un pacte de fidelitat que
s’establia en una doble cerimònia:
L’homenatge.
La investidura.
La majoria de la població estava formada per
pagesos. Molts d’aquests pagesos es van convertir
en serfs dels nobles a canvi de protecció.
6. Causes del feudalisme
Procés de ruralització: economia agrària.
Fragmentació territorial.
Invasions: normands, musulmans, hongaresos.
7. Societat estamental
La societat estava dividida en tres estaments o
grups socials als quals es pertanyia per naixement i
per a tota la vida.
Els privilegiats: noblesa i clergat
Els no privilegiats: pagesos, artesans
8.
9. Monarquia feudal
Situat al capdamunt de tot de la societat.
Caràcter sagrat ja que se’l considerava escollit
per Déu.
Càrrec hereditari confirmat en una cerimònia de
coronació.
10. La noblesa
Estament privilegiat que tenia la missió de
protegir militarment la societat.
No treballen.
No paguen impostos.
11. Activitats:
La funció principal era fer la guerra
Participaven en torneigs i justes
Practicaven la caça i la falconeria
Governaven els seus feus, cobraven impostos i
impartien justícia.
Vivien en castells fortificats i obtenien les rendes
dels seus feus.
12.
13. El clergat
L’església regulava la vida social a l’edat mitjana
Els cristians havien de complir les seves
obligacions religioses, practicar la caritat i si era
possible, fer un pelegrinatge a llocs sants.
14. L’església era una institució rica i influent.
Segons la destinació i la dedicació, el clergat es
divideix en:
Clergat secular: format per sacerdots, rectors i
bisbes.
Clergat regular: integrat per monjos i per monges
dedicats a l’oració.
15. Segons el seu nivell de vida, el clergat es divideix
en:
Alt clergat (cardenals, bisbes, abats...). Tenia els
mateixos privilegis que tenien els nobles.
Baix clergat (sacerdots de les parròquies rurals,
monjos...). Portava una vida d’humilitat semblant
als dels pagesos.
16.
17.
18. El feu: senyors i pagesos
A l’edat mitjana, la majoria de la terra estava a
les mans del privilegiats, i constituïen un feu o
senyoriu.
El feu no era una propietat privada, sinó
vinculada (l’explotava però no es podia vendre).
19. Els senyors vivien de les rendes senyorials:
Cedien parcel·les a pagesos a canvi del pagament
d’unes rendes.
Tenien autoritat plena als seus senyorius.
Els pagesos estaven obligats a les prestacions
personals i a pagar un cens.
20. Els pagesos treballen les terres:
Els pagesos lliures eren propietaris de la seva
terra i no estaven subjectes a cap senyor.
Els serfs treballaven les terres d’un senyor i no
tenien llibertat personal.
21. Obligacions dels pagesos:
Fer prestacions personals
Pagar censos i altres impostos
Pagar peatges, drets de caça i pesca...
Obeir totes les ordres del senyor i acatar la seva
justícia
Satisfer les multes judicials
Contribuir al manteniment del castell
22. La vida dels pagesos:
Treballaven dur
Terra amb baix rendiment
Rotació biennal amb la tècnica del guaret
Tècniques i eines rudimentàries
Economia d’autoconsum