SlideShare a Scribd company logo
1 of 31
L’Europa feudal 
2n ESO
Introducció 
• A l'Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l'Europa occidental s'hi va 
formar un sistema polític, econòmic i social conegut com a 
feudalisme. 
• El sistema feudal va tenir l'origen en el desmembrament de l'Imperi 
de Carlemany i en la situació d'inestabilitat provocada per les 
invasions de normands, musulmans i hongaresos. 
• Els monarques, incapaços de defensar el territori, entregaven les 
terres (feus) a senyors feudals, nobles o eclesiàstics, perquè les 
governessin en nom seu. A canvi, aquests s'havien de convertir en els 
seus vassalls, jurar-los fidelitat i ajudar-los en les empreses militars. 
• La població, formada majoritàriament per pagesos, vivia 
condicionada per les guerres contínues. La seva màxima preocupació 
era sobreviure i molts es van convertir en serfs dels senyors feudals. 
• A l'Europa feudal es va desenvolupar un estil artístic conegut com a 
romànic. El pes enorme de la religió cristiana en la societat feudal va 
originar unes manifestacions artístiques essencialment religioses.
El naixement de l‘Europa feudal 
L’imperi de Carlemany 
• Carlemany va unificar gran part de les terres de l‘Europa occidental i 
es va proclamar emperador l'any 800. 
• Va organitzar l'administració del territori dividint-lo en comtats 
governats per comtes, i marques, situades a les terres frontereres i 
governades per marquesos. Comtes i marquesos recaptaven 
impostos, administraven justícia i garantien la seguretat als seus 
territoris.
El naixement de l‘Europa feudal 
La fragmentació de l’Imperi Carolingi 
• A la mort de Carlemany, l’imperi es va desmembrar. L’any 843 els 
seus successors van dividir l’imperi en diversos regnes. A més, una 
sèrie de pobles van dur a terme atacs i invasions durant els segles IX i 
X. Els normands pel nord, els musulmans pel sud i els hongaresos per 
l’est es van abatre damunt d’Occident.
El naixement de l‘Europa feudal 
Els orígens del feudalisme 
• En aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil 
Cerimònia de l’homenatge: 
El vassall prometia fidelitat, 
consell en el govern, ajuda 
van haver de buscar el suport dels nobles, amb els quals van establir 
un sistema de relacions personals conegut com a vassallatge. 
VASSALLATGE 
Pacte de fidelitat 
(establert mitjançant 
una doble cerimònia) 
militar i econòmica. 
• El vassallatge era un pacte de fidelitat que s'establia mitjançant una 
doble cerimònia: la cerimònia Cerimònia d'homenatge, d’investidura: 
en què el vassall, 
agenollat davant del rei, li prometia El rei li lliurava fidelitat, unes 
consell en el govern, i 
ajuda militar i econòmica; terres(i la feu) d'investidura, per a què les 
en la qual el rei 
entregava al vassall unes terres governés (feu) i les explotés 
perquè les governés i les 
econòmicament. 
explotés econòmicament. Aquest va ser l'origen del feudalisme. 
ORÍGEN DEL 
FEUDALISME
• Molts nobles es van convertir en senyors feudals i van anar 
transmetent el càrrec per herència als seus fills. 
• Un senyor feudal podia cedir una part del seu feu a altres nobles 
menys importants, els cavallers, perquè el governessin i 
mantinguessin un petit exèrcit. 
• Els pagesos, atemorits davant la inseguretat i mancats de la protecció 
del rei, acudien als senyors feudals per buscar protecció.
Societat estamental 
• La divisió en els tres ordres o estaments es subdividia a la vegada en 
grups compactes i perfectament delimitats. En la primera divisió es 
troben, tots els nobles i senyors eclesiàstics. A la cúspide està el rei, 
després l'alta noblesa formada per prínceps, comtes, marquesos... i 
l'alt clergat formada per arquebisbes, bisbes, abats. En un esglaó més 
baix però sempre en el grup dels privilegiats trobem la petita noblesa 
formada per els cavallers i el baix clergat format per sacerdots i 
monjos/monges. En l'estament dels no privilegiats trobem els 
camperols que es subdividien en vil·lans i serfs i els artesans.
La noblesa feudal 
Una monarquia de dret diví 
• El monarca era conegut com el primus inter pares: el primer entre 
LA CONCEPCIÓ PATRIMONIAL 
DEL REGNE: 
• Els territoris que formaven el 
seu regne eren considerats el 
seu patrimoni personal. 
• Podia passar que un noble es 
fes vassall d’un altre (les terres 
s’integraven en un altre regne) . 
• Podia passar que un monarca 
dividís el seu regne entre els 
seus hereus. 
• Les fronteres canviaven sovint. 
ELS PODERS REIALS: 
• Compartia el govern del regne 
amb la gran noblesa (comtes, 
ducs, marquesos) i les 
autoritats religioses principals 
(bisbes i abats). 
• Atribucions exclusives: 
1. Dirigir campanyes militars. 
iguals (nobles). Estava situat a la cúspide de la piràmide. 
• Segons l’església cristiana, eren representants de Déu a la Terra. 
Missió: governar el seu poble i defensar el seu regne. 
• No tenien una residència fixa. Tenien diversos castells i es 
traslladaven per controlar les seves possessions. 
Havien d’anar els vassalls 
amb els seus exèrcits. 
2. Recaptar impostos per a 
guerres, coronacions...etc. 
3. Exercir de jutge suprem en 
plets, però sense interferir 
en els feus dels seus nobles 
o de l’Església. 
LA CÚRIA I LA CORT 
REIAL: 
• Per a governar tenia 
ajuda de la cúria o consell 
reial, formada per un grup 
de notables(bisbes, abats, 
comtes, ducs o 
marquesos) que 
l’aconsellaven a l’hora de 
prendre decisions. 
• Estava sempre envoltat 
per algunes persones que 
formaven la cort.
La noblesa feudal 
La noblesa guerrera: un grup privilegiat 
• A la societat feudal, la funció principal de la noblesa, i del mateix rei, 
era la de ser guerrers. Eren els cavallers. Els fills de les famílies nobles 
eren educats i ensinistrats com a guerrers. Primer servien com a 
patges i després com a escuders d’altres cavallers. Als divuit anys 
se’ls armava cavallers en una cerimònia en què rebien les armes: 
l'espasa, l'escut, els esperons i la cota de malla. 
• Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori o per 
enfrontar-se a altres nobles. La guerra proporcionava al vencedor 
terres i riqueses (diners, productes, joies). La seva funció social 
permetia a la noblesa viure amb privilegis. En èpoques de pau, els 
nobles feien tornejos entre cavallers armats per divertir-se i 
entrenar-se per al combat.
Els castells medievals 
El castell, residència del senyor 
• Eren les residències fortificades dels senyors feudals i acostumaven a 
situar-se en mig dels seus territoris. 
• Al principi eren simples torres de fusta envoltades d’un mur. En 
temps de pau, era la llar del noble, de la seva família, dels seus 
soldats i servents. També era un mercat d’intercanvi de productes. 
En temps de guerra, es convertia en una fortalesa i en lloc de refugi 
per als habitants del feu.
• L’espai central era la torre de l’homenatge, de dos o tres pisos. Servia 
d’habitatge per al senyor feudal i de lloc de vigilància. Al seu voltant 
hi havia un conjunt de patis amb edificacions: graners, ferreria, 
habitatges per als servidors... Una muralla emmerletada i amb torres 
defensives protegia les dependències del castell. 
• Eren austers, amb poc mobiliari. En una mateixa habitació solia 
dormir més d’una persona. Per combatre el fred, el terra es cobria 
amb catifes i les parets amb tapissos i s’encenien les llars de foc. De 
nit s’il·luminaven amb torxes.
CASTELL DE MUR
CASTELL DE MONTSORIU
Els castells medievals 
La vida quotidiana dels nobles 
• Activitats quotidianes del noble que habitava el castell: inspeccionar a cavall 
les terres del feu, rebre els vassalls, impartir justícia, recaptar els tributs i els 
aliments, revisar els llocs de guàrdia i l’estat de les armes, i entrenar-se per 
al combat. 
• Les senyores tenien cura dels fills o brodaven. També passejaven a cavall 
pels boscos. Algunes s’entretenien amb la lectura i/o la música. 
• A vegades es celebraven banquets o festes en què joglars i trobadors 
explicaven històries, feien malabars, cantaven romanços o interpretaven 
peces musicals. 
• Menjaven sobretot carn. Bevien vi i cervesa. No utilitzaven coberts. 
• Una altra distracció important era la caça: porcs senglars, cérvols o guineus. 
Caçaven a cavall i amb llances. 
• També eren aficionats a la falconeria.
Les terres del feu 
El Feu 
• Format per les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor 
feudal. Podia ser transmès en herència, però no podia ser comprat ni venut. 
En ell, el senyor feudal tenia autoritat plena i gaudia d’immunitat davant el 
rei. 
• Parts del feu: 
• Reserva senyorial o domini: formada per les millors terres que el senyor es 
reservava per a ell i era on solia estar el castell, prats i boscos propis. 
• Masos: parcel·les de terra que el senyor lliurava als serfs o pagesos lliures a 
canvi del pagament d’unes rendes: una part de la collita o el treball en les 
terres de la reserva senyorial. 
• A més dels drets d’explotació econòmica del feu (senyoria territorial), el 
senyor podia dictar ordres, impartir justícia, controlar els serveis i cobrar 
impostos per fer-ne ús, i imposar tributs (senyoria jurisdiccional).
Les terres del feu 
Les rendes senyorials 
• Els senyors feudals vivien de les rendes que els llauradors estaven 
obligats a pagar-los i que solien ser: 
1. Una part de la collita, de les terres treballades pels llauradors. 
2. El lliurament, una vegada a l’any (primícia), de determinats 
productes com eren: porcs, gallines fruites, hortalisses... 
3. Fer obligatòriament, uns dies de feina en les terres o boscos del 
senyor (prestacions personals). 
4. Pagar per la utilització del forn, molí, ferreria, ponts o altres 
serveis (drets de monopoli). 
5. Cobraments per jurisdicció (multes, impostos...).
Els pagesos al món feudal 
Els pagesos del feu 
• Els pagesos eren la majoria de la població (90%). Es dedicaven a 
PAGESOS LLIURES: 
Vilans o alodials. 
Propietaris de la seva terra. 
Disposaven lliurement de si mateixos. 
l’agricultura i la ramaderia. No tenien privilegis i havien de treballar 
durament per a sobreviure. 
SERFS: 
Treballaven les terres d’un senyor. 
No tenien llibertat personal. 
• Rendiment de la terra escàs. Practicaven la rotació biennal (cada any 
es conreava la meitat de les terres i l’altre es deixava en guaret). Les 
tècniques i les eines agrícoles eren molt rudimentàries: aixades, 
falçs, rampins i arades senzilles.
Els pagesos al món feudal 
Una economia de subsistència 
• Era una agricultura de subsistència, destinada a l’autoconsum. Els 
intercanvis eren escassos. 
• Els pagesos es feien ells mateixos les eines agrícoles i els productes 
que necessitaven. Feien poques compres: sal, utensilis de ferro o 
coure... 
• Conreaven, principalment, cereals per fer el pa. També plantaven 
llegums i vinyes. Als horts abundaven les verdures i els arbres 
fruiters.
Els pagesos al món feudal 
La vida dels pagesos 
• Els pagesos vivien en pobles petits o en cases disseminades. També 
hi vivien alguns artesans o petits comerciants. 
• Homes, dones, persones grans i nens participaven en les tasques 
agrícoles. Els homes les tasques de més força. Les dones ajudaven a 
segar, veremar, conrear l’hort i tenir cura de l’aviram. També 
rentaven, cuinaven, s’ocupaven dels fills... 
• El menjar era monòton i escàs: pa negre, farinetes, formatge, ous, 
escudelles amb verdures.... 
Les cases eren senzilles, 
amb una o dues 
habitacions i, de vegades 
un magatzem o un estable, 
encara que era normal que 
els animals estiguessin a la 
mateixa casa. El terra no 
tenia paviment, i una llar 
de foc els servia per 
escalfar-se, per il·luminar-se 
i per cuinar. El mobiliari 
i els utensilis es reduïen a 
un matalàs de palla, uns 
banc per seure-hi, una 
post que feia de taula, 
unes quantes escudelles 
de fang o de fusta i un 
perol de metall per cuinar
L’església cristiana: els clergues 
Una Europa cristiana 
• Cap a l’any 1000, la majoria dels habitants de l’Europa occidental 
eren cristians. Tots se sentien membres d’una mateixa comunitat, la 
cristiandat. L’Església mantenia la unitat dels creients i en fixava les 
obligacions religioses. Seguir les normes de l’Església servia per 
redimir els pecats, assolir la vida eterna i evitar la condemna a 
l’infern.
L’església cristiana: els clergues 
L’Església regulava la vida social 
• Mantenia la unitat dels creients, regulava la vida social i privada de tota la 
comunitat, oficiava les cerimònies religioses i s’encarregava de 
l’ensenyament i de l’assistència a pobres i malalts. 
• Va establir la “pau de Déu” i la “treva de Déu”, que eren períodes de pau 
obligatòria en cas de guerres, mentre a les esglésies i els monestirs no es 
podia entrar sense autorització. 
• Prescrivia la caritat, la vida virtuosa i la donació de béns a l’Església a l’hora 
de la mort, així com les obligacions religioses dels creient que eren: resar, 
anar a missa els diumenges, dejunar durant la Quaresma, confessar-se un 
cop l’any , combregar per Pasqua i pelegrinar a un lloc sant. 
• L’església era l’edifici central de qualsevol poble. Els fidels anaven a les 
celebracions. Les campanes cridaven a l’oració, advertien del perill o 
convocaven reunions i assemblees.
L’església cristiana: els clergues 
L’Església, una institució feudal 
• A més de posseir grans feus conreats per pagesos, tenia dret a cobrar 
el delme (desena part de la collita). 
• Es va estructurar seguint les pautes de la jerarquia feudal. A la 
cúspide hi havia el papa, màxima autoritat. Per ajudar-lo es va crear 
el Sagrat Col·legi dels Cardenals. 
• Clero secular: sacerdots, rectors i bisbes que atenien la comunitat de 
creients. Les comunitats s’agrupaven en parròquies. Un conjunt de 
parròquies formava una diòcesi, dirigida per un bisbe. 
• Clero regular: integrat per monjos i monges dedicats a l’oració. Vivien 
aïllats en un monestir sota l’autoritat d’un abat o abadessa, i 
sotmesos a una regla monàstica.
Les croades 
• Jerusalem i Terra Santa eren llocs de pelegrinatge cristià. Al S. XI 
Jerusalem fou ocupada pels turcs, que impediren l’arribada dels 
pelegrins. 
• El 1095 Urbà II feu una crida als cristians perquè anessin a alliberar 
Terra Santa. Al llarg dels segles XII i XIII s’organitzaren les croades, 
campanyes militars que a més de la defensa de la religió cristiana van 
tenir altre interessos, econòmics i polítics.
Els monestirs medievals 
L’Església es ruralitza 
• En un món on la majoria de la població era camperola, l’Església es 
va haver de ruralitzar, és a dir, establir-se al camp, per a evangelitzar i 
dirigir la vida dels llauradors. L’església era l’edifici central de 
qualsevol vila, poble o ciutat, on els fidels acudien a oir missa 
diumenges i festius. A partir de l’any 1000, a més de les esglésies 
parroquials, es van construir molts monestirs, que es convertiren en 
importants centres econòmics i culturals. 
Monestir de San Juan de la Peña, Osca
Els monestirs medievals 
La vida als monestirs 
• Un monestir era un conjunt d’edificis i dependències, a més de 
l’hort, el molí i les terres de la seva propietat. El centre del monestir 
era l’església, on els monjos i les monges anaven a resar diverses 
vegades al dia. L’oració era la seva activitat principal amb l’objectiu 
allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb Déu.
Els monestirs medievals 
Les regles monàstiques 
• Els qui aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i feien tres 
vots o promeses: obediència, pobresa i castedat, i vestien un hàbit 
que els identificava. Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una 
regla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven totes les 
activitats monàstiques. Durant l’Edat Mitjana es van fundar molts 
ordes religiosos. El més important va ser el dels benedictins, que sant 
Benet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle VI.
L’art romànic: l'arquitectura 
Un art religiós 
• Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa un 
estil artístic anomenat romànic. La gran importància de la religió a la 
societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les 
manifestacions artístiques d’aquella època foren essencialment 
religioses. Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar un lloc 
fonamental.
L’art romànic: l'arquitectura 
Les esglésies romàniques 
• L’element essencial d’una església romànica és la planta d’un únic 
braç amb una o tres naus. Aviat es va afegir un braç més curt, el 
transsepte, que donava a les esglésies una forma de creu llatina. Es 
van aixecar voltes de canó sòlides per donar consistència als edificis. 
Per reforçar els murs que sostenien les voltes de pedra s’hi 
adossaven contraforts sòlids a les parets exteriors. També era 
habitual col·locar una torre campanar a l’exterior. Als monestir es van 
construir claustres. 
Claustre del monestir de les Avellanes
La pintura I l'escultura romàniques 
Ensenyar i decorar 
• L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de 
caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia. 
Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta, 
és a dir, no sabia llegir. Per això, les imatges es van convertir en llibres 
on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió. A més de la 
seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció 
decorativa.
La pintura I l'escultura romàniques 
Frescos i taules 
• La pintura romànica té una gran força expressiva, tot i que la tècnica 
és molt senzilla. Els dibuixos, personatges o objectes, eren traçats per 
gruixudes línies negres i el color s'estenia de manera uniforme. 
• Els motius més utilitzats eren representacions del Pantocràtor, 
escenes bíbliques, dels evangelis o episodis de la vida dels sants. 
• La tècnica que habitualment s'utilitzava per a la realització de murals 
era la pintura al fresc. Al costat dels murals, altres manifestacions de 
la pintura romànica van ser les taules dels altars i les miniatures.
La pintura I l'escultura romàniques 
Una escultura al servei de l’arquitectura 
• L'escultura romànica que es realitzava sobre pedra presentava una forta 
dependència de l'arquitectura, sobretot de la religiosa. 
• Dins de les esglésies són molt importants les escultures que trobem als 
capitells de les columnes o pilars i les portalades. 
• Al costat dels motius religiosos en les escultures, sobretot la dels capitells, 
s'afegien figures vegetals, geomètriques i escenes de la vida quotidiana. 
• Una de les característiques més importants de l’escultura romànica és 
l’horror vacui (por al buit), esculpint pràcticament tota la superfície 
disponible. 
• Dins de l'escultura romànica també són importants les talles religioses de 
fusta i policromades. En el camp de les talles destaquen les 
representacions de la crucifixió de Crist, la marededéu asseguda en un tron 
amb el nen Jesús i les imatges dels sants. 
• .

More Related Content

What's hot (20)

La societat feudal
La societat feudalLa societat feudal
La societat feudal
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Treball socials eric
Treball socials ericTreball socials eric
Treball socials eric
 
El Feudalisme
El FeudalismeEl Feudalisme
El Feudalisme
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
 
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso
 
Treball calvetes
Treball calvetesTreball calvetes
Treball calvetes
 
L'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeL'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalisme
 
El Feudalisme
El FeudalismeEl Feudalisme
El Feudalisme
 
Feudalisme
FeudalismeFeudalisme
Feudalisme
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
La societat feudal
La societat feudalLa societat feudal
La societat feudal
 
La societat feudal (IES Cap de LLevant)
La societat feudal (IES Cap de LLevant)La societat feudal (IES Cap de LLevant)
La societat feudal (IES Cap de LLevant)
 
Europa feudal.activitats
Europa feudal.activitatsEuropa feudal.activitats
Europa feudal.activitats
 
L’europa Feudal I
L’europa Feudal IL’europa Feudal I
L’europa Feudal I
 
Feudalisme
FeudalismeFeudalisme
Feudalisme
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
 
EUROPA FEUDAL
EUROPA FEUDALEUROPA FEUDAL
EUROPA FEUDAL
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
 

Viewers also liked

Ceremonia de homenaje y feudalismo
Ceremonia de homenaje y feudalismoCeremonia de homenaje y feudalismo
Ceremonia de homenaje y feudalismoGema
 
Organització política de les societats
Organització política de les societatsOrganització política de les societats
Organització política de les societatsEladi Fernàndez
 
Deberes tema 2 feudalismo
Deberes tema 2 feudalismoDeberes tema 2 feudalismo
Deberes tema 2 feudalismoKata Nuñez
 
Tema 2 La Europa Feudal
Tema 2 La Europa FeudalTema 2 La Europa Feudal
Tema 2 La Europa FeudalPopifresh
 
Actividades el feudalismo 2º ESO
Actividades el feudalismo 2º ESOActividades el feudalismo 2º ESO
Actividades el feudalismo 2º ESOanga
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 

Viewers also liked (9)

LA EUROPA FEUDAL
LA EUROPA FEUDALLA EUROPA FEUDAL
LA EUROPA FEUDAL
 
La Europa Feudal 2º ESO
La Europa Feudal 2º ESOLa Europa Feudal 2º ESO
La Europa Feudal 2º ESO
 
Ceremonia de homenaje y feudalismo
Ceremonia de homenaje y feudalismoCeremonia de homenaje y feudalismo
Ceremonia de homenaje y feudalismo
 
Organització política de les societats
Organització política de les societatsOrganització política de les societats
Organització política de les societats
 
Deberes tema 2 feudalismo
Deberes tema 2 feudalismoDeberes tema 2 feudalismo
Deberes tema 2 feudalismo
 
Tema 2 La Europa Feudal
Tema 2 La Europa FeudalTema 2 La Europa Feudal
Tema 2 La Europa Feudal
 
Actividades el feudalismo 2º ESO
Actividades el feudalismo 2º ESOActividades el feudalismo 2º ESO
Actividades el feudalismo 2º ESO
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 

Similar to L'Europa feudal

Similar to L'Europa feudal (19)

El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914
 
Reis dèbils
Reis dèbilsReis dèbils
Reis dèbils
 
Tema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudalTema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudal
 
Els estaments prvilegiats
Els estaments prvilegiatsEls estaments prvilegiats
Els estaments prvilegiats
 
feudalaisme
feudalaismefeudalaisme
feudalaisme
 
NOBLES
NOBLESNOBLES
NOBLES
 
L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjana
 
2 ESO_TEMA 2 Europa feudal
2 ESO_TEMA 2 Europa feudal2 ESO_TEMA 2 Europa feudal
2 ESO_TEMA 2 Europa feudal
 
Presentació 6è B
Presentació 6è BPresentació 6è B
Presentació 6è B
 
Powerpoint ricardo
Powerpoint ricardoPowerpoint ricardo
Powerpoint ricardo
 
DOSSIER DEL MESTRE
DOSSIER DEL MESTREDOSSIER DEL MESTRE
DOSSIER DEL MESTRE
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
La vida al camp a l'edat mitjana
La vida al camp a l'edat mitjanaLa vida al camp a l'edat mitjana
La vida al camp a l'edat mitjana
 
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjanaTema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
L'Europa feudal
L'Europa feudalL'Europa feudal
L'Europa feudal
 

More from Gemma Ajenjo Rodriguez

El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICAGemma Ajenjo Rodriguez
 

More from Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

WE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITIONWE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITION
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
Segona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra CivilSegona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra Civil
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
FRANQUISME II
FRANQUISME IIFRANQUISME II
FRANQUISME II
 
EL FRANQUISME
EL FRANQUISMEEL FRANQUISME
EL FRANQUISME
 
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
 
FRANQUISME I
FRANQUISME IFRANQUISME I
FRANQUISME I
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
 
Fitxa el pianista
Fitxa el pianistaFitxa el pianista
Fitxa el pianista
 
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
 
Personatges de la Segona República
Personatges de la Segona RepúblicaPersonatges de la Segona República
Personatges de la Segona República
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 

Recently uploaded

FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfErnest Lluch
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxaudiofil
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsPere Miquel Rosselló Espases
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoDaniel Fernández
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOinstiquercus
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióPere Miquel Rosselló Espases
 

Recently uploaded (6)

FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
 

L'Europa feudal

  • 2. Introducció • A l'Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l'Europa occidental s'hi va formar un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme. • El sistema feudal va tenir l'origen en el desmembrament de l'Imperi de Carlemany i en la situació d'inestabilitat provocada per les invasions de normands, musulmans i hongaresos. • Els monarques, incapaços de defensar el territori, entregaven les terres (feus) a senyors feudals, nobles o eclesiàstics, perquè les governessin en nom seu. A canvi, aquests s'havien de convertir en els seus vassalls, jurar-los fidelitat i ajudar-los en les empreses militars. • La població, formada majoritàriament per pagesos, vivia condicionada per les guerres contínues. La seva màxima preocupació era sobreviure i molts es van convertir en serfs dels senyors feudals. • A l'Europa feudal es va desenvolupar un estil artístic conegut com a romànic. El pes enorme de la religió cristiana en la societat feudal va originar unes manifestacions artístiques essencialment religioses.
  • 3. El naixement de l‘Europa feudal L’imperi de Carlemany • Carlemany va unificar gran part de les terres de l‘Europa occidental i es va proclamar emperador l'any 800. • Va organitzar l'administració del territori dividint-lo en comtats governats per comtes, i marques, situades a les terres frontereres i governades per marquesos. Comtes i marquesos recaptaven impostos, administraven justícia i garantien la seguretat als seus territoris.
  • 4. El naixement de l‘Europa feudal La fragmentació de l’Imperi Carolingi • A la mort de Carlemany, l’imperi es va desmembrar. L’any 843 els seus successors van dividir l’imperi en diversos regnes. A més, una sèrie de pobles van dur a terme atacs i invasions durant els segles IX i X. Els normands pel nord, els musulmans pel sud i els hongaresos per l’est es van abatre damunt d’Occident.
  • 5. El naixement de l‘Europa feudal Els orígens del feudalisme • En aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil Cerimònia de l’homenatge: El vassall prometia fidelitat, consell en el govern, ajuda van haver de buscar el suport dels nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions personals conegut com a vassallatge. VASSALLATGE Pacte de fidelitat (establert mitjançant una doble cerimònia) militar i econòmica. • El vassallatge era un pacte de fidelitat que s'establia mitjançant una doble cerimònia: la cerimònia Cerimònia d'homenatge, d’investidura: en què el vassall, agenollat davant del rei, li prometia El rei li lliurava fidelitat, unes consell en el govern, i ajuda militar i econòmica; terres(i la feu) d'investidura, per a què les en la qual el rei entregava al vassall unes terres governés (feu) i les explotés perquè les governés i les econòmicament. explotés econòmicament. Aquest va ser l'origen del feudalisme. ORÍGEN DEL FEUDALISME
  • 6. • Molts nobles es van convertir en senyors feudals i van anar transmetent el càrrec per herència als seus fills. • Un senyor feudal podia cedir una part del seu feu a altres nobles menys importants, els cavallers, perquè el governessin i mantinguessin un petit exèrcit. • Els pagesos, atemorits davant la inseguretat i mancats de la protecció del rei, acudien als senyors feudals per buscar protecció.
  • 7. Societat estamental • La divisió en els tres ordres o estaments es subdividia a la vegada en grups compactes i perfectament delimitats. En la primera divisió es troben, tots els nobles i senyors eclesiàstics. A la cúspide està el rei, després l'alta noblesa formada per prínceps, comtes, marquesos... i l'alt clergat formada per arquebisbes, bisbes, abats. En un esglaó més baix però sempre en el grup dels privilegiats trobem la petita noblesa formada per els cavallers i el baix clergat format per sacerdots i monjos/monges. En l'estament dels no privilegiats trobem els camperols que es subdividien en vil·lans i serfs i els artesans.
  • 8. La noblesa feudal Una monarquia de dret diví • El monarca era conegut com el primus inter pares: el primer entre LA CONCEPCIÓ PATRIMONIAL DEL REGNE: • Els territoris que formaven el seu regne eren considerats el seu patrimoni personal. • Podia passar que un noble es fes vassall d’un altre (les terres s’integraven en un altre regne) . • Podia passar que un monarca dividís el seu regne entre els seus hereus. • Les fronteres canviaven sovint. ELS PODERS REIALS: • Compartia el govern del regne amb la gran noblesa (comtes, ducs, marquesos) i les autoritats religioses principals (bisbes i abats). • Atribucions exclusives: 1. Dirigir campanyes militars. iguals (nobles). Estava situat a la cúspide de la piràmide. • Segons l’església cristiana, eren representants de Déu a la Terra. Missió: governar el seu poble i defensar el seu regne. • No tenien una residència fixa. Tenien diversos castells i es traslladaven per controlar les seves possessions. Havien d’anar els vassalls amb els seus exèrcits. 2. Recaptar impostos per a guerres, coronacions...etc. 3. Exercir de jutge suprem en plets, però sense interferir en els feus dels seus nobles o de l’Església. LA CÚRIA I LA CORT REIAL: • Per a governar tenia ajuda de la cúria o consell reial, formada per un grup de notables(bisbes, abats, comtes, ducs o marquesos) que l’aconsellaven a l’hora de prendre decisions. • Estava sempre envoltat per algunes persones que formaven la cort.
  • 9. La noblesa feudal La noblesa guerrera: un grup privilegiat • A la societat feudal, la funció principal de la noblesa, i del mateix rei, era la de ser guerrers. Eren els cavallers. Els fills de les famílies nobles eren educats i ensinistrats com a guerrers. Primer servien com a patges i després com a escuders d’altres cavallers. Als divuit anys se’ls armava cavallers en una cerimònia en què rebien les armes: l'espasa, l'escut, els esperons i la cota de malla. • Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori o per enfrontar-se a altres nobles. La guerra proporcionava al vencedor terres i riqueses (diners, productes, joies). La seva funció social permetia a la noblesa viure amb privilegis. En èpoques de pau, els nobles feien tornejos entre cavallers armats per divertir-se i entrenar-se per al combat.
  • 10. Els castells medievals El castell, residència del senyor • Eren les residències fortificades dels senyors feudals i acostumaven a situar-se en mig dels seus territoris. • Al principi eren simples torres de fusta envoltades d’un mur. En temps de pau, era la llar del noble, de la seva família, dels seus soldats i servents. També era un mercat d’intercanvi de productes. En temps de guerra, es convertia en una fortalesa i en lloc de refugi per als habitants del feu.
  • 11. • L’espai central era la torre de l’homenatge, de dos o tres pisos. Servia d’habitatge per al senyor feudal i de lloc de vigilància. Al seu voltant hi havia un conjunt de patis amb edificacions: graners, ferreria, habitatges per als servidors... Una muralla emmerletada i amb torres defensives protegia les dependències del castell. • Eren austers, amb poc mobiliari. En una mateixa habitació solia dormir més d’una persona. Per combatre el fred, el terra es cobria amb catifes i les parets amb tapissos i s’encenien les llars de foc. De nit s’il·luminaven amb torxes.
  • 14. Els castells medievals La vida quotidiana dels nobles • Activitats quotidianes del noble que habitava el castell: inspeccionar a cavall les terres del feu, rebre els vassalls, impartir justícia, recaptar els tributs i els aliments, revisar els llocs de guàrdia i l’estat de les armes, i entrenar-se per al combat. • Les senyores tenien cura dels fills o brodaven. També passejaven a cavall pels boscos. Algunes s’entretenien amb la lectura i/o la música. • A vegades es celebraven banquets o festes en què joglars i trobadors explicaven històries, feien malabars, cantaven romanços o interpretaven peces musicals. • Menjaven sobretot carn. Bevien vi i cervesa. No utilitzaven coberts. • Una altra distracció important era la caça: porcs senglars, cérvols o guineus. Caçaven a cavall i amb llances. • També eren aficionats a la falconeria.
  • 15. Les terres del feu El Feu • Format per les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal. Podia ser transmès en herència, però no podia ser comprat ni venut. En ell, el senyor feudal tenia autoritat plena i gaudia d’immunitat davant el rei. • Parts del feu: • Reserva senyorial o domini: formada per les millors terres que el senyor es reservava per a ell i era on solia estar el castell, prats i boscos propis. • Masos: parcel·les de terra que el senyor lliurava als serfs o pagesos lliures a canvi del pagament d’unes rendes: una part de la collita o el treball en les terres de la reserva senyorial. • A més dels drets d’explotació econòmica del feu (senyoria territorial), el senyor podia dictar ordres, impartir justícia, controlar els serveis i cobrar impostos per fer-ne ús, i imposar tributs (senyoria jurisdiccional).
  • 16. Les terres del feu Les rendes senyorials • Els senyors feudals vivien de les rendes que els llauradors estaven obligats a pagar-los i que solien ser: 1. Una part de la collita, de les terres treballades pels llauradors. 2. El lliurament, una vegada a l’any (primícia), de determinats productes com eren: porcs, gallines fruites, hortalisses... 3. Fer obligatòriament, uns dies de feina en les terres o boscos del senyor (prestacions personals). 4. Pagar per la utilització del forn, molí, ferreria, ponts o altres serveis (drets de monopoli). 5. Cobraments per jurisdicció (multes, impostos...).
  • 17. Els pagesos al món feudal Els pagesos del feu • Els pagesos eren la majoria de la població (90%). Es dedicaven a PAGESOS LLIURES: Vilans o alodials. Propietaris de la seva terra. Disposaven lliurement de si mateixos. l’agricultura i la ramaderia. No tenien privilegis i havien de treballar durament per a sobreviure. SERFS: Treballaven les terres d’un senyor. No tenien llibertat personal. • Rendiment de la terra escàs. Practicaven la rotació biennal (cada any es conreava la meitat de les terres i l’altre es deixava en guaret). Les tècniques i les eines agrícoles eren molt rudimentàries: aixades, falçs, rampins i arades senzilles.
  • 18. Els pagesos al món feudal Una economia de subsistència • Era una agricultura de subsistència, destinada a l’autoconsum. Els intercanvis eren escassos. • Els pagesos es feien ells mateixos les eines agrícoles i els productes que necessitaven. Feien poques compres: sal, utensilis de ferro o coure... • Conreaven, principalment, cereals per fer el pa. També plantaven llegums i vinyes. Als horts abundaven les verdures i els arbres fruiters.
  • 19. Els pagesos al món feudal La vida dels pagesos • Els pagesos vivien en pobles petits o en cases disseminades. També hi vivien alguns artesans o petits comerciants. • Homes, dones, persones grans i nens participaven en les tasques agrícoles. Els homes les tasques de més força. Les dones ajudaven a segar, veremar, conrear l’hort i tenir cura de l’aviram. També rentaven, cuinaven, s’ocupaven dels fills... • El menjar era monòton i escàs: pa negre, farinetes, formatge, ous, escudelles amb verdures.... Les cases eren senzilles, amb una o dues habitacions i, de vegades un magatzem o un estable, encara que era normal que els animals estiguessin a la mateixa casa. El terra no tenia paviment, i una llar de foc els servia per escalfar-se, per il·luminar-se i per cuinar. El mobiliari i els utensilis es reduïen a un matalàs de palla, uns banc per seure-hi, una post que feia de taula, unes quantes escudelles de fang o de fusta i un perol de metall per cuinar
  • 20. L’església cristiana: els clergues Una Europa cristiana • Cap a l’any 1000, la majoria dels habitants de l’Europa occidental eren cristians. Tots se sentien membres d’una mateixa comunitat, la cristiandat. L’Església mantenia la unitat dels creients i en fixava les obligacions religioses. Seguir les normes de l’Església servia per redimir els pecats, assolir la vida eterna i evitar la condemna a l’infern.
  • 21. L’església cristiana: els clergues L’Església regulava la vida social • Mantenia la unitat dels creients, regulava la vida social i privada de tota la comunitat, oficiava les cerimònies religioses i s’encarregava de l’ensenyament i de l’assistència a pobres i malalts. • Va establir la “pau de Déu” i la “treva de Déu”, que eren períodes de pau obligatòria en cas de guerres, mentre a les esglésies i els monestirs no es podia entrar sense autorització. • Prescrivia la caritat, la vida virtuosa i la donació de béns a l’Església a l’hora de la mort, així com les obligacions religioses dels creient que eren: resar, anar a missa els diumenges, dejunar durant la Quaresma, confessar-se un cop l’any , combregar per Pasqua i pelegrinar a un lloc sant. • L’església era l’edifici central de qualsevol poble. Els fidels anaven a les celebracions. Les campanes cridaven a l’oració, advertien del perill o convocaven reunions i assemblees.
  • 22. L’església cristiana: els clergues L’Església, una institució feudal • A més de posseir grans feus conreats per pagesos, tenia dret a cobrar el delme (desena part de la collita). • Es va estructurar seguint les pautes de la jerarquia feudal. A la cúspide hi havia el papa, màxima autoritat. Per ajudar-lo es va crear el Sagrat Col·legi dels Cardenals. • Clero secular: sacerdots, rectors i bisbes que atenien la comunitat de creients. Les comunitats s’agrupaven en parròquies. Un conjunt de parròquies formava una diòcesi, dirigida per un bisbe. • Clero regular: integrat per monjos i monges dedicats a l’oració. Vivien aïllats en un monestir sota l’autoritat d’un abat o abadessa, i sotmesos a una regla monàstica.
  • 23. Les croades • Jerusalem i Terra Santa eren llocs de pelegrinatge cristià. Al S. XI Jerusalem fou ocupada pels turcs, que impediren l’arribada dels pelegrins. • El 1095 Urbà II feu una crida als cristians perquè anessin a alliberar Terra Santa. Al llarg dels segles XII i XIII s’organitzaren les croades, campanyes militars que a més de la defensa de la religió cristiana van tenir altre interessos, econòmics i polítics.
  • 24. Els monestirs medievals L’Església es ruralitza • En un món on la majoria de la població era camperola, l’Església es va haver de ruralitzar, és a dir, establir-se al camp, per a evangelitzar i dirigir la vida dels llauradors. L’església era l’edifici central de qualsevol vila, poble o ciutat, on els fidels acudien a oir missa diumenges i festius. A partir de l’any 1000, a més de les esglésies parroquials, es van construir molts monestirs, que es convertiren en importants centres econòmics i culturals. Monestir de San Juan de la Peña, Osca
  • 25. Els monestirs medievals La vida als monestirs • Un monestir era un conjunt d’edificis i dependències, a més de l’hort, el molí i les terres de la seva propietat. El centre del monestir era l’església, on els monjos i les monges anaven a resar diverses vegades al dia. L’oració era la seva activitat principal amb l’objectiu allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb Déu.
  • 26. Els monestirs medievals Les regles monàstiques • Els qui aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i feien tres vots o promeses: obediència, pobresa i castedat, i vestien un hàbit que els identificava. Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven totes les activitats monàstiques. Durant l’Edat Mitjana es van fundar molts ordes religiosos. El més important va ser el dels benedictins, que sant Benet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle VI.
  • 27. L’art romànic: l'arquitectura Un art religiós • Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa un estil artístic anomenat romànic. La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època foren essencialment religioses. Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar un lloc fonamental.
  • 28. L’art romànic: l'arquitectura Les esglésies romàniques • L’element essencial d’una església romànica és la planta d’un únic braç amb una o tres naus. Aviat es va afegir un braç més curt, el transsepte, que donava a les esglésies una forma de creu llatina. Es van aixecar voltes de canó sòlides per donar consistència als edificis. Per reforçar els murs que sostenien les voltes de pedra s’hi adossaven contraforts sòlids a les parets exteriors. També era habitual col·locar una torre campanar a l’exterior. Als monestir es van construir claustres. Claustre del monestir de les Avellanes
  • 29. La pintura I l'escultura romàniques Ensenyar i decorar • L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia. Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta, és a dir, no sabia llegir. Per això, les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió. A més de la seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció decorativa.
  • 30. La pintura I l'escultura romàniques Frescos i taules • La pintura romànica té una gran força expressiva, tot i que la tècnica és molt senzilla. Els dibuixos, personatges o objectes, eren traçats per gruixudes línies negres i el color s'estenia de manera uniforme. • Els motius més utilitzats eren representacions del Pantocràtor, escenes bíbliques, dels evangelis o episodis de la vida dels sants. • La tècnica que habitualment s'utilitzava per a la realització de murals era la pintura al fresc. Al costat dels murals, altres manifestacions de la pintura romànica van ser les taules dels altars i les miniatures.
  • 31. La pintura I l'escultura romàniques Una escultura al servei de l’arquitectura • L'escultura romànica que es realitzava sobre pedra presentava una forta dependència de l'arquitectura, sobretot de la religiosa. • Dins de les esglésies són molt importants les escultures que trobem als capitells de les columnes o pilars i les portalades. • Al costat dels motius religiosos en les escultures, sobretot la dels capitells, s'afegien figures vegetals, geomètriques i escenes de la vida quotidiana. • Una de les característiques més importants de l’escultura romànica és l’horror vacui (por al buit), esculpint pràcticament tota la superfície disponible. • Dins de l'escultura romànica també són importants les talles religioses de fusta i policromades. En el camp de les talles destaquen les representacions de la crucifixió de Crist, la marededéu asseguda en un tron amb el nen Jesús i les imatges dels sants. • .