UNITAT 1 (2)

1. UNITAT 1. L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA
DE LES SOCIETATS (2)
1. NORD-SUD. UN MÓN DESIGUAL.
2. GLOBALITZACIÓ I DESLOCALITZACIÓ
3. ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ
1. NORD-SUD. Les causes del
subdesenvolupament
1. INTERNES
2. EXTERNES
3. HISTÒRIQUES

2. 1. CAUSES INTERNES

En els països subdesenvolupats sovint trobem
minories privilegiades i règims polítics autoritaris i
corruptes, freqüentment recolzats pels països
desenvolupats.
Mobutu Sese Seko Nkuku Ngbendu wa Za Banga
Dictador de Zaire (actual República Democràtica del Congo)
La seva fortuna personal en 1984 era de 4.000 milions de dòlars, la major part dels
quals estava en banca suïssos. Aquesta quantitat era quasi igual al deute extern del
país en aquell moment.

3. 
Alguns dictadors han comés vertaders
genocidis i han assassinat milers de persones.
Paul Kagame, actual president de Ruanda.

4. 2. CAUSES EXTERNES

Els països menys desenvolupats viuen en una
situació de dependència política i econòmica
respecte als països rics.

Aquesta dependència és deguda a l'intercanvi
desigual dels productes i al deute extern.

La dependència origina el cercle viciós de la
pobresa, ja que no es produeix estalvi, ni
inversions ni es pot tornar el deute.

5. 3. CAUSES
HISTÒRIQUES:
L'HERÈNCIA
COLONIAL

L'àmbit del sub-
desenvolupament
coincideix amb el de
les antigues colònies.

7. 
Les potències europees van dominar els
territoris colonials i en van explotar els
recursos.

En molts indrets van substituir l'agricultura
tradicional per una de grans plantacions, amb
els riscos del monocultiu que això comporta.

8. 
Les
infraestructures
que es van
construir en època
colonial anaven
destinades a
afavorir les
exportacions i no
al
desenvolupament
de les colònies.

9. 
Després de la independència, les ex-colònies
van continuar mantenint una forta dependència
econòmica respecte a les antigues metròpolis i
els països rics. Aquesta relació s'anomena
neocolonialisme.

Les principals riqueses dels països en
desenvolupament continuen en mans
estrangeres, bé de les ex-metròpolis o dels
Estats Units, Alemanya, el Japó...

10. GLOBALITZACIÓ I DESLOCALITZACIÓ

11. ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ
(IDH)
L'índex de desenvolupament humà (IDH, HDI) és una estadística composta utilitzada per
classificar països per nivell de "desenvolupament humà", considerada com a
sinònim de termes més vells (el nivell de vida i/o qualitat de vida), i que distingeix
entre països amb "desenvolupament humà molt alt", "desenvolupament humà alt",
"desenvolupament humà mitjà", i "desenvolupament humà baix".
L'IDH el van idear i començar a utilitzar l'economista pakistanès Mahbub Ul Haq i
l'economista indi Amartya Sen el 1990, per al Programa de les Nacions Unides per al
Desenvolupament (PNUD) de l'ONU.[1] L'HDI és una mesura comparativa
d'esperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país.
És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil.
També s'utilitza per a distingir si el país és un país desenvolupat, en
desenvolupament o bé infradesenvolupat, i també mesura l'impacte de polítiques
econòmiques sobre la qualitat de vida. Hi ha també mesures d'IDH per a estats,
ciutats, pobles, etc., i per a organitzacions locals o companyies.
http://hdr.undp.org/en/content/table-1-human-development-index-and-its-components
https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_por_%C3%ADndice_de_desarrollo_huma