Presentació destinada a l'alumnat de 2n d'ESO de la matèria de Ciències Socials

1. Unitat 2. L’Europa Feudal
JÚLIA LÓPEZ VALERA
Institut Banús

2. L’EUROPA FEUDAL
A partir s.IX-X, a
Europa Occidental es
forma un sistema
polític, econòmic i
social conegut com a
FEUDALISME
Origen en el
desmembrament de
l’Imperi de Carlemany i en
la inestabilitat provocada
per les invasions.
Els monarques lliuren les
seves terres (feus) a
senyors feudals, nobles o
eclesiàstics. A canvi es
converteixen en els seus
vassalls, els juren fidelitat i
els ajuden en les empreses
La població estava formada majoritàriament per pagesos. militars.
Vivia condicionada per les guerres.
Es va desenvolupar un estil artístic conegut com a
ROMÀNIC.
El pes enorme de la religió cristiana en la societat feudal va
originar unes manifestacions artístiques essencialment
religioses.

3. 1. EL NAIXEMENT DE L’EUROPA FEUDAL
1.1. L’imperi de Carlemany
 Els francs, van ser l’únic regne germànic
que es va mantenir unit. Uns dels seus
monarques: CARLEMANY, va unificar gran
part d’Europa occidental i l’any 800 va ser
proclamat emperador.
 Com ho va fer?
• Elaborant lleis (capitulars).
• Organitzant l’administració del territori
dividint-lo en comtats i marques.
• Els comptes i els marquesos recaptaven
impostos, administraven justícia i garantien
la seguretat als seus territoris.
 A la mort de Carlemany, els seus
successors es van enfrontar i van dividir
l’imperi en diversos regnes: Tractat de
Verdun, 843.
 Durant els segles IX i X diferents pobles van envair Europa ocasionant mort i
destrucció: normands (víkings) pel nord, musulmans pel sud i els hongaresos per
l’est.

4. 1. EL NAIXEMENT DE L’EUROPA FEUDAL
1.2. Els orígens del feudalisme.
 Amb aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt feble i no podien
protegir a la població, ni recaptar impostos, ni mantenir un exèrcit fidel i estable.
 Per poder governar i mantenir unit el seu regne, van buscar el suport dels nobles.
S’establí uns sistema de relacions personals conegut com a vassallatge.
VASSALLATGE
Pacte de fidelitat
(establert mitjançant
una doble cerimònia)
Cerimònia de l’homenatge:
El vassall prometia fidelitat,
consell en el govern, ajuda
militar i econòmica.
Cerimònia d’investidura:
El rei li lliurava unes
terres(feu) per a què les
governés i les explotés
econòmicament.
ORÍGEN DEL
FEUDALISME

5. 1. EL NAIXEMENT DE L’EUROPA FEUDAL
1.2. Els orígens del feudalisme.
 Molts nobles es van convertir en senyors feudals, al principi de manera vitalícia i
més tard deixaven en herència el càrrec als seus fills.
 Un senyor feudal podia cedir part del seu feu a altres nobles menys importants: els
cavallers.
 Els pagesos, davant la inseguretat i la manca de protecció, acudien als senyors
feudals per buscar protecció.

6. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
La societat feudal era profundament desigual. Estava dividida en estaments o ordres, uns grups
socials tancats i sense a penes mobilitat social, als quals es pertanyia per naixement i per a tota
la vida.
Els dos primers estaments eren els privilegiats:
La noblesa, que es dedicava a la defensa
militar i a la guerra.
El clero: capellans, monges i monjos, dedicats
a l'oració i a l'Església.
Eren la minoria de la població i tenien tots els
drets: propietaris de la major part de terres, no
treballaven, no pagaven impostos i tenien
reservats els alts càrrecs del regne.
El tercer estament estava integrat pels no
privilegiats. La seva funció era treballar i
mantenir els altres dos estaments. No tenien
cap dret i estaven sotmesos a forts impostos.
Segons l'activitat que duien a terme, es
diferenciaven en pagesos, que eren la immensa
majoria de la població, i artesans, que
constituïen un sector més reduït.

7. 2. LA MONARQUIA I LA NOBLESA FEUDAL
2.1. Una monarquia de dret diví.
 El monarca era conegut com el primus inter pares: el primer entre iguals (nobles).
Estava situat a la cúspide de la piràmide.
 Segons l’església cristiana, eren representants de Déu a la Terra. Missió: governar el
seu poble i defensar el seu regne.
 No tenien una residència fixa. Tenien diversos castells i es traslladaven per
controlar les seves possessions.
LA CONCEPCIÓ PATRIMONIAL
DEL REGNE:
• Els territoris que formaven el
seu regne eren considerats el
seu patrimoni personal.
• Podia passar que un noble es
fes vassall d’un altre (les terres
s’integraven en un altre regne) .
• Podia passar que un monarca
dividís el seu regne entre els
seus hereus.
• Les fronteres canviaven sovint.
ELS PODERS REIALS:
• Compartia el govern del regne
amb la gran noblesa (comtes,
ducs, marquesos) i les
autoritats religioses principals
(bisbes i abats).
• Atribucions exclusives:
1. Dirigir campanyes militars.
Havien d’anar els vassalls
amb els seus exèrcits.
2. Recaptar impostos per a
guerres, coronacions...etc.
3. Exercir de jutge suprem en
plets, però sense interferir
en els feus dels seus nobles
o de l’Església.
LA CÚRIA I LA CORT
REIAL:
• Per a governar tenia
ajuda de la cúria o consell
reial, formada per un grup
de notables(bisbes, abats,
comtes, ducs o
marquesos) que
l’aconsellaven a l’hora de
prendre decisions.
• Estava sempre envoltat
per algunes persones que
formaven la cort.

8. 2. LA MONARQUIA I LA NOBLESA FEUDAL
2.2. La noblesa guerrera
 La guerra era l’activitat principal dels nobles i del rei. Eren els únics que podien
portar armes.
ELS CAVALLERS:
 Adquirir l’equipament, el cavall i les armes era molt car. Només ho podien fer els senyors
feudals.
 Els cavallers es dedicaven a l’ofici de les armes.
 Els fills de les famílies nobles eren educats i entrenats per a aquest ofici: primer com a patges,
després escuders. Quan tenien 18 anys se’ls armava cavallers en una cerimònia en què rebien
les armes: l’espasa, l’escut, els esperons i la cota de malla.
GUERRES I TORNEJOS:
 Els nobles feien la guerra per
defensar el seu territori, per enfrontar-se
a altres nobles, o per ajudar el
monarca o un altre senyor.
 La guerra donava al vencedor terres i
riquesa.
 En època de pau, els nobles feien
tornejos entre cavallers armats per
entrenar-se i divertir-se.

9. 3. ELS CASTELLS MEDIEVALS
3.1. El castell, residència del senyor
 Eren les residències fortificades dels
senyors feudals.
 Acostumaven a situar-se en mig dels
seus territoris.
 Al principi eren simples torres de
fusta envoltades d’un mur.
 En temps de pau, era la llar del
noble, de la seva família, dels seus
soldats i servents. També era un
mercat d’intercanvi de productes.
 En temps de guerra, es convertia en
una fortalesa i en lloc de refugi per als
habitants del feu.

10. 3. ELS CASTELLS MEDIEVALS
L’espai central era la torre de
l’homenatge, de dos o tres pisos. Servia
d’habitatge per al senyor feudal i de lloc
de vigilància.
 Al seu voltant hi havia un conjunt de
patis amb edificacions: graners, ferreria,
habitatges per als servidors...
 Una muralla emmerletada i amb torres
defensives protegia les dependències
del castell.
Eren austers, amb poc mobiliari. En
una mateixa habitació solia dormir més
d’una persona.
 Per combatre el fred, el terra es cobria
amb catifes i les parets amb tapissos i
s’encenien les llars de foc.
 De nit s’il·luminaven amb torxes.

11. CASTELL DE MUR

12. CASTELL DE MONTSORIU

13. 3. ELS CASTELLS MEDIEVALS
3.2. La vida quotidiana dels nobles  Activitats quotidianes del
noble que habitava el castell:
inspeccionar a cavall les terres
del feu, rebre els vassalls,
impartir justícia, recaptar els
tributs i els aliments, revisar els
llocs de guàrdia i l’estat de les
armes, i entrenar-se per al
combat.
 Les senyores tenien cura dels fills o brodaven. També passejaven a cavall pels
boscos. Algunes s’entretenien amb la lectura i/o la música.
 A vegades es celebraven banquets o festes en què joglars i trobadors explicaven
històries, feien malabars, cantaven romanços o interpretaven peces musicals.
 Menjaven sobretot carn. Bevien vi i cervesa. No utilitzaven coberts.
 Una altra distracció important era la caça: porcs senglars, cérvols o guineus.
Caçaven a cavall i amb llances.
 També eren aficionats a la falconeria.

14. 4. LES TERRES DEL FEU
4.1. El Feu
 Format per les terres que el rei o
un noble havia atorgat a un altre
senyor feudal .
 Podia ser transmès en herència,
però no podia ser comprat ni venut.
 En ell, el senyor feudal tenia
autoritat plena i gaudia d’immunitat
davant el rei.
 Parts del feu:
Reserva senyorial o domini: formada
per les millors terres que el senyor es
reservava per a ell i era on solia estar el
castell, prats i boscos propis.
Masos: parcel·les de terra que el senyor
lliurava als serfs o pagesos lliures a canvi
del pagament d’unes rendes: una part
de la collita o el treball en les terres de
la reserva senyorial.
 A més dels drets d’explotació econòmica del feu (senyoria territorial), el senyor
podia dictar ordres, impartir justícia, controlar els serveis i cobrar impostos per fer-ne
ús, i imposar tributs (senyoria jurisdiccional).

15. 4. LES TERRES DEL FEU
4.2. Les rendes senyorials
 Els senyors feudals vivien de les rendes que els llauradors estaven obligats a pagar-los
i que solien ser:
1. Una part de la collita, de les terres treballades pels llauradors.
2. El lliurament, una vegada a l’any (primícia), de determinats productes com eren:
porcs, gallines fruites, hortalisses...
3. Fer obligatòriament, uns dies de feina en les terres o boscos del senyor (
prestacions personals).
4. Pagar per la utilització del forn, molí, ferreria, ponts o altres serveis (drets de
monopoli).
5. Cobraments per jurisdicció (multes, impostos...).

16. 5. ELS PAGESOS AL MÓN FEUDAL
5.1. Els pagesos del feu
 Els pagesos eren la majoria de la població (90%). Es dedicaven a l’agricultura i la
ramaderia.
 No tenien privilegis.
PAGESOS LLIURES:
Vilans o alodials.
Propietaris de la seva terra.
Disposaven lliurement de si mateixos.
SERFS:
Treballaven les terres d’un senyor.
No tenien llibertat personal.
 Havien de treballar durament per a sobreviure.
 Rendiment de la terra escàs. Practicaven la rotació biennal (cada any es conreava
la meitat de les terres i l’altre es deixava en guaret).
 Les tècniques i les eines agrícoles eren molt rudimentàries: aixades, falçs, rampins
i arades senzilles.

17. 5. ELS PAGESOS AL MÓN FEUDAL
5.2. Una economia de subsistència
 Era una agricultura de subsistència, destinada a l’autoconsum.
 Intercanvis eren escassos.
 Els pagesos es feien ells mateixos les eines agrícoles i els productes que
necessitaven.
 Feien poques compres: sal, utensilis de ferro o coure...
 Conreaven, principalment, cereals per fer el pa. També plantaven llegums i vinyes.
Als horts abundaven les verdures i els arbres fruiters.

18. LA VIDA DELS PAGESOS
 Els pagesos vivien en pobles petits o en cases disseminades.
 També hi vivien alguns artesans o petits comerciants.
 Homes, dones, persones grans i nens participaven en les tasques agrícoles. Els
homes les tasques de més força. Les dones ajudaven a segar, veremar, conrear l’hort i
tenir cura de l’aviram. També rentaven, cuinaven, s’ocupaven dels fills...
 El menjar era monòton i escàs: pa negre, farinetes, formatge, ous, escudelles amb
verdures....

19. 6. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES
6.1. L’Església regulava la vida social
 Mantenia la unitat dels creients.
 Regulava la vida social i privada de tota la comunitat.
 Oficiava les cerimònies religioses.
 S’encarregava de l’ensenyament i de l’assistència a pobres i malalts.
 Prescrivia la caritat, la vida virtuosa i la donació de béns a l’Església a
l’hora de la mort, així com les obligacions religioses dels creient.
FUNCIONS
-Resar, anar a missa els
diumenges, dejunar durant la
Quaresma, confessar-se un cop
l’any i combregar per Pasqua.
- Pelegrinatge a un lloc sant.
 L’església era l’edifici central de qualsevol poble. Els fidels anaven a les
celebracions. Les campanes cridaven a l’oració, advertien del perill o convocaven
reunions i assemblees.

20. 6. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES
6.2. L’Església, una institució feudal
 A més de posseir grans feus
conreats per pagesos, tenia dret a
cobrar el delme (desena part de la
collita).
 Es va estructurar seguint les pautes
de la jerarquia feudal.
 A la cúspide hi havia el papa,
màxima autoritat. Per ajudar-lo es va
crear el Sagrat col·legi dels
Cardenals.
 Clero secular: sacerdots, rectors i bisbes que atenien la comunitat de creients. Les
comunitats s’agrupaven en parròquies. Un conjunt de parròquies formava una
diòcesi, dirigida per un bisbe.
 Clero regular: integrat per monjos i monges dedicats a l’oració. Vivien aïllats en un
monestir sota l’autoritat d’un abat o abadessa, i sotmesos a una regla monàstica.
A partir de l’any 1000 es van construir molts monestirs que es van convertir en
importants centres econòmics i de cultura.