Tracta l'edat mitjana a la Península Ibèrica, a Catalunya i a Tarragona, ciutat.

2. Al segle V els pobles bàrbars van
travessar les fronteres de l’ Imperi
romà aprofitant les lluites de poder
internes, la crisis econòmica, la
decadència de l’exercit que no podia
mantenir la vigilància a la frontera
(limes). Romà, la capital de l’ Imperi
va ser saquejada pels pobles
bàrbars diverses vegades.
Sueus, alans, vàndals i visigots van
envair Hispània.
LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ

3. ORIGEN DEL REGNE VISOGOT DE TOLEDO

4. En el Regne visigot hi havia divisions:
• El visigots eren cristians arrians i els
hispanoromans eren cristians catòlics. El Rei
Recared I es va convertir al cristianisme.
• La corona era un càrrec electe. Això
provocava lluites pel poder. Va passar a ser
hederitari.
• Hi havia diversitat de lleis i el Rei Recesvint
va elaborar unes lleis comunes per a tots
visigots i hispanoromans.
El Rei visigot Leovigild va ocupar el territori
dels sueus i va pacificar els cantabres i els
vascons.
Aquest Regne va durar dos- cents anys.

5. A causa de la inestabilitat i les lluites pel poder la vida a les ciutats va decréixer. El comerç i
l’artesania van disminuir i es van limitar localment.
Va destacar la vida rural, l’agricultura i la ramaderia.
Hi havia una gran diferencia entre els pobres i els rics.
Els rics:
• La nobresa era una minoria i posseïa les terres treballada pels pagesos, sobretot esclaus. La
noblesa hispanorromana i la noblesa guerrera visigotica eren també propietaris de les
terres i ocupaven els càrrecs de l’ Església catòlica.
Els pobres
• Els pagesos que treballaven la terra de la noblesa. Havien de pagar impostos abusius.
• Els esclaus que eren camperols.
LA VIDA AL REGNE
VISIGOT

6. Els musulmans seguidors de l’Islam es van expandir pel
nord d’ Àfrica i el Pròxim Orient. Va crear un gran imperi, el
Califat de Damasc, dirigit per la família Omeia.
L’any 711 el rei Roderic va demanar
ajuda als musulmans per lluitar contra
el bàndol enemic. Els musulmans es van
revoltar contra el rei visigot i el van
vencer posant fi al regne de Toledo.
En poc temps els musulmans van
ocupar la Península Ibèrica i li van
posar el nom de al-Andalús- Van
establir la capital a Córdova.
LA CONQUESTA MUSULMANA DE LA
PENÍNSULA IBÈRICA.

7. Els musulmans de la Península van rebre el nom d’andalusins.
Aviat, amb Abd al- Rahman I es va independitzar de Damasc. Més tard Abd
al-Rahman III es va proclamar Califa.
Al nord de la Península van
aparèixer regnes cristians que
van anar ocupant territori
musulmà. Això i lluites
internes va fer que el califat
de Còrdova es fragmentes en
taifes.

8. Els musulmans van
transmetre a Europa
coneixements mèdics,
matemàtics, astronòmics,
filosòfics, tècnics: el sistema
numèric, el pèndul,
trigonometria...
Van inventar sistemes de
regadiu. Van promoure el
comerç, les activitats
artesanals com la ceràmica, la
producció de teixits de seda i
de cotó.
La vida va ser més urbana.
LA VIDA A AL-ANDALÚS

9. A la Serralada Cantàbrica Pelai, un
noble astur, es va rebel·lar contra
el domini musulmà i va vèncer. Així
va néixer el Regne d’Astúries.
El Regne d’Astúries es va
expandir cap a la vall del
Duero i en va convertir en el
Regne de Lleó.
Van aparèixer als Pirineus
nuclis cristians independents:
Regne de Navarra, Comtats
aragonesos i catalans.
ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS I LA SEVA EXPANSIÓ.

10. El Regne de Lleó es va dividir
més tard en tres regnes
independents: Regne de
Castella, Regne de Portugal i
Regne de Lleó.
El Regne d’Aragó es va expandir
cap a la vall de l’Ebre. Els
comptats de Barcelona i el
regne d’Aragó es van unir i van
formar la Corona d’Aragó.
Quan els regnes cristians conquerien territori d’ al –Andalus el repoblaven amb
cristians. Els musulmans que es quedaven en el territori eren els mudéjars. Per tant
convivien cristians, musulmans i també jueus.

11. Els regnes cristians es van anar expandint i ocupant les terres d’ Al-Andalús. Els
musulmans van demanar ajuda als almoràvids i als almohades però no van aconseguir
aturar als regnes cristians.
• Navarra va guanyar territoris
al nord, cap als Pirineus.
• Portugal es va estendre fins
l’extrem sud.
• La Corona d’Aragó va ampliar
el seu territoris amb Jaume I
el conqueridor que va
annexionar València, les illes
Balears, Sicília, Sardenya i
Nàpols. Més tard els
almogàvers (tropes
mercenàries van fundar els
ducats d’ Atenes i Neopàtria.
• Els Regnes de Castellà i Lleó
van formar la Corona de
Castella i es van expandir
fins l’estret de Gibraltar.
Al segle XV els musulmans van quedar reduïts al Regne de Granada fins al 1492 que van
ser expulsats definitivament de la Península.

12. CATALUNYA MEDIEVAL.
LA CONQUESTA MUSULMANA.
Els musulmans van ocupar al segle VIII tota la Península Ibèrica fins al nord dels Pirineus
on els francs els van aturar a la batalla de Potiers(732).
Més tard els francs van expulsar als
musulmans fins al riu Llobregat, creant la
Marca Hispànica. La Marca Hispànica era un
territori que feia de frontera entre els francs i
els musulmans (Carlemany 801).
Aquesta Marca Hispànica es va organitzar en
comtats governats per nobles nomenats pels
reis francs, als quals se’ls donava terres. Era
la Catalunya vella.
Aquests comtats cada cop eren més
independents. El comte de Barcelona va
imposar el seu domini sobre la resta.
Amb Guifré el Pelós , comte de
Barcelona, Girona, Urgell, Cerdanya va
començar una dinastia que va governar
Catalunya.

13. Els comtes va fer possible que la
població cristiana s’anés
establint cap al sud del
Llobregat, en territoris
despoblats i controlats pels
musulmans. Siurana va ser l’
últim territori conquerit als
musulmans a Catalunya. Aquest
territori es va anomenar
Catalunya Nova.

14.  Les Corts : les componien, a més del
rei,representants dels tres estaments:
- Els privilegiats: nobles i alt clergat.
- Els no privilegiats: artesans,
comerciants, pagesos.
 La Diputació General o Generalitat: era
un òrgan permanent i reduït de les
Corts.
 Els Consells de Cent: eren els òrgans de
govern municipal on estaven
representats els tres estaments.
Les institucions de la Corona
d’Aragó eren:

15. La crisis del segle XV a la Corona D'Aragó.
- Era una economia de subsistència, és a dir, la
producció es limitava a abastir a la població de la zona.
El comerç era molt local.
- Es va produir una crisis econòmica com a conseqüència
de les males collites. Això va fer que la població estès mal
nodrida.
- A més es van produir varies epidèmies de pesta. La pesta
era una malaltia que transmetien les rates. Les puces
picaven a les rates i picaven a les persones encomanant
la malaltia, que era mortal. Per tant es va produir una
crisis demogràfica.
- També hi va haver una crisis social provocada per
l’enfrontament dels pagesos i els senyors anomenada
guerra dels remences. Els remences eren pagesos que
treballaven les terres dels senyors. Aquests van
reivindicar l’abolició dels mals usos un conjunt
d’impostos, servituds vers el senyor.

16. LA SOCIETAT MEDIEVAL.
La societat estava dividida en grups socials, els estaments.
Els privilegiats que eren una
minoria, no pagaven impostos i
tenien la propietat de la terra:
El rei.
Els nobles.
L’Alt clergat.
Els nobles i cavallers vivien en castells
i lluitaven defensant al rei.
Les terres que posseïen, lliurades pel
rei s’anomenaven feus. Així donscs
els nobles i el clergat eren Senyors
feudals.
Els clergat vivia en monestirs i a les
esglésies. Es dedicava a l’oració i a
escriure i traduir llibres.

17. L’activitat econòmica principal era l’agricultura i la pastura. També hi havia petits
artesans.
Els no privilegiats formats per :
• Els camperols que treballaven
la terra dels privilegiats, és a
dir vivien en un feu a canvi de
casa, terres i protecció. Els
habitants d’un feu eren els
serfs i no podien abandonar-
lo sense permís del senyor, ja
que havien de pagar per
poder marxar.
• Els pagesos que tenien terres.
• Els artesans i petits
comerciants

18. LES CIUTATS MEDIEVALS
Els pagesos anaven a les ciutats a vendre els pocs excedents agrícoles que obtenien, al
igual que els artesans i comerciants del medi rural.
A poc a poc les ciutats van anar guanyant impòrtància.

19. L’ Art romànic va arribar a través del camí de Sant Jaume utilitzat pels peregrins que
anaven a Santiago de compostela. L’art romànic es caracteritza per:
L’ART.

20. Cap al segle XIII es van construir esglésies i catedrals amb un nou estil
artístic: l’ art gòtic

21. La ciutat de Tarragona va ser conquerida pels musulmans l’any 713. La ciutat queda
pràcticament abandonada.
Al segle XI començà a revifar la ciutat.
Ramon Berenguer III van concedir la ciutat al
bisbe de Barcelona, Oleguer. Aquest a la
vegada la va cedir a un mercenari Robert
Bardet que va ser nomenat príncep de
Tarragona. Així va començar la repoblació de
Tarragona.
La ciutat es va anar consolidant al voltant del castell construït per
Robert. Després es van construir el Castell del Patriarca,
residència del bisbe, i la Catedral.
La ciutat de Tarragona va anar creixent delimitada per la muralla,
Mur Vell,
Al segle XIV es va crear un consell de ciutadans per a governar la
ciutat.
Però a mitjans del segle XIV va arribar la Pesta que va causar una
gran mortalitat i va desembocar en una greu crisis econòmica.
TARRAGONA MEDIEVAL

22. La societat medieval tarragonina s’estructurava en estaments:
Hi havia dos senyors feudals:
El rei que actuava a través del veguer i
l’arquebisbe.
Per sota estava la noblesa.
La burgesia va anar tenint cada cop més
importància i amb el temps va dominar el
govern municipal.
Els pagesos, pescadors, artesans eren els no
privilegiats. Els treballadors s’agrupaven en
gremis per defensar els seus interessos.
Aquets es concentraven en carrers concrets (
Ferrers, Calderers...)
Els jueus vivien en un barri, el call, situat
prop del castell del rei.
La societat de Tarragona medieval.

23. La ciutat medieval estava situada a la part alta.
Aprofitava la muralla romana, només es va
construir un tancament que es conserva en els
carrers Ferrers i Enrajolat.
El Pla de la Seu és un dels llocs de la ciutat
medieval més ben conservats, al costat de la
catedral.

24. El Call jueu era el barri on vivia la comunitat
jueva. Estava separat de la resta de la ciutat.
Disposava d’una sortida pròpia de la ciutat, la
portella dels jueus. Tenia una sinagoga, una
escola i uns banys.
L’ Hospital de Santa Tecla fundat per
l’arquebisbe Hug de Cervelló. És un
porxo amb cinc arcs de mig punt
recolzat sobre pilars amb columnes
adossades a la façana.