La monarquia autoritària els reis catòlics

2. -Al segle XV,uns fets van transformar la
vida europea i van afavorir el trànsit de
l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna.
- Es va configurant el naixement del
capitalisme comercial: la recuperació
econòmica afavoreix un augment de la
població artesanal i la circulació de la
moneda.
- Els monarques es beneficien de l’ascens
econòmic de la burgesia i, amb el seu
suport, s’imposen sobre la noblesa.
- Afermen el seu poder mitjançant la
creació d’institucions de govern, com
s’il·lustra en la imatge d’impartir justícia.
- A la Península Ibèrica, els Reis Catòlics
conquesten el regne nassarita de
Granada i unifiquen gran part dels
territoris sota la serva corona, com
s’observa al mapa.

3. -Unió dinàstica entre la Corona
El seu matrimoni va representar d’Aragó i la Corona de Castella.
- L’establiment d’una monarquia
autoritària
-Absorció d’altres regnes
peninsulars.
-Expansió territorial
- Expansió al nord d’Àfrica.
Característiques
- Arribada a Amèrica
-Intolerància contra
musulmans i jueus.
- Unificació religiosa
- Creació de la Inquisició

4. -Recuperació demogràfica i econòmica  supera la crisi de finals de l’E.M.

- desaparició de les epidèmies (Pesta Negra)
- recuperació camps de conreu
-Més població  més demanda de la producció agrícola
- Recuperació econòmica
 es reprenen rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del
mar del Nord  augment del comerç

- augment de la producció artesana
- creixement de les ciutats (centres
comercials: Gènova, Venècia, Bruges…)
-Intercanvis econòmics  NO intercanviar productes! SÍ moneda
- necessitat de metalls:
- plata: Europa Central
- or: Sudan  necessitat de trobar rutes marítimes.

5. ASCENS DE LA BURGESIA
-Creixement del comerç + activitats manufactureres = + beneficis per la burgesia
- Exemples de famílies burgeses: Mèdici (Florència) i Fugger (Alemanya)
* text p. 144 “Els negocis de Jacques Coeur”
* text p. 145 “El poder dels banquers”
- Riquesa de la burgesia  possessió de capital  inversions activitats productives
≠ que la noblesa  propietat de terres 
CAPITALISME COMERCIAL
-Importància de les ciutats vinculades en les rutes del comerç marítim
 Bruges, Gènova, Florència, Venècia, Barcelona…
Miniatura del llibre de les meravelles Llorenç de Mèdici, pintat
del món, de Marco Polo. per Benozzo Gozzoli.

6. Època medieval  monarquia té el poder limitat per:
- poder de la noblesa  guerres civils
- poder de la burgesia a la ciutat
s. XV  CANVI  reis imposen la seva autoritat sobre tots els súbdits
 nou model d’organització del poder: MONARQUIA AUTORITÀRIA
UNIÓ CASTELLA I ARAGÓ
-1469: casament príncep Ferran d’Aragó i princesa Isabel de
Castella
 encara no eren reis
 Ferran era l’hereu de Joan II. Rei el 1479
 Isabel guerra amb la neboda Joana (la
Beltraneja)  1479: reina
-Unió dinàstica  NO unificació en un sol REGNE
- cada regne manté les seves fronteres, la moneda, el sistema fiscal,
les lleis i les institucions
- unió en empreses militars i en les relacions exteriors

7. EXPANSIÓ TERRITORIAL
-Objectiu: unir tots els regnes peninsulars sota la mateixa corona.
- conquesta regne nassarita de Granada (1482-1492). Text p. 146
- regne de Navarra
- aliat de França  1515 invasió de Castella
- conserva les lleis i les institucions
- política d’enllaços matrimonials amb Portugal
- Felip II hereda el regne de Portugal (mare) i Castella (pare)
POLÍTICA EXTERIOR
Dues direccions:
•Mediterrani
 Continua intervenció de la Corona d’Aragó
- 1505: conquesta de Nàpols
* s.XV: Alfons el Magnànim va conquerir el regne de Nàpols. La monarquia francesa van
intentar ocupar Nàpols. Alfons el Magnànim té dos fills: Joan i Ferran (Ferran I de Nàpols).
Finalment amb l’excusa de defensar el territori que estava vinculat a la Santa Seu de les
pretensions franceses, Ferran el Catòlic va conquerir el regne el 1505.
 Nord d’Àfrica  punts estratègics al nord d’Àfrica amb l’objectiu de fenar els
barbarescos (pirates ). - Melilla: 1497 - Orà i Bugia: 1509 * exercici p. 147
2. Atlàntic  per establir les bases del futur imperi castellà
- Illes Canàries (1496), ja havien estat conquerides anteriorment.

10. -Nou model de monarquia autoritària  imposar l’autoritat del rei
- Diversos resultats:
- Corona d’Aragó  continuen les institucions medievals amb novetats
- virrei: representant del monarca en els territoris
- instaurar la insaculació: sorteig per elegir els càrrecs municipals
per evitar el monopoli de l’oligarquia urbana.
-Corona de Castella  reforma profunda de les institucions
 - camp: bandidatge
-Situació d’anarquia i de desordre - ciutats: bàndols enfrontats
 - nobles amb guerres privades
Solucions:
- Santa Hermandad (1476): cos armat per perseguir malfactors i criminals.
- Sistema de consells  formats per juristes escollits i pagats pel rei.
- el poder dels nobles disminueix com a assessors reials
-Exèrcit professional i permanent  controlat per la monarquia
- substitueix l’exèrcit feudal, reclutat per la noblesa.
- Comptadoria Reial d’Hisenda  per finançar les noves institucions, es
reforça el sistema de recaptació d’impostos.
- Corregidors  funcionaris reials que presideixen els Ajuntaments
- exerceixen funcions de govern i controlen les ciutats

12. LA UNIFORMITAT RELIGIOSA
-31 març 1492: decret d’expulsió dels jueus.
- abans van ser “convidats” a convertir-se, sino ho feien eren perseguits
fins que van ser expulsats. *Text p. 149
- recomanació llibre: “L’últim jueu” de Noah Gordon
-Conquesta de Granada:
- primer es garanteix als musulmans la religió i els costums
- 1499: batejos obligatoris (cardenal Cisneros) - moriscos
- 1502: conversió o expulsió
- Mantenir ortodòxia catòlica + vigilar conversos  Tribunal de la Inquisició (1478)
Bateigs de població musulmana. Baix
relleu de la Capilla Real de Granada.

13. - Activitats bàsiques: agricultura i ramaderia
- ciutats: activitat artesana  mercats periòdics
-Diferències entre regnes:
- CASTELLA  ramaderia ovina
-llana merina per exportació (Flandes i Anglaterra)
- monarquia protegeix els interessos de la noblesa ramadera  Mesta
- no avança l’expansió agrària  problemes per abastir la població d’aliments
- fort impuls amb l’or i la plata d’Amèrica i les relacions comercials.
-CORONA D’ARAGÓ
- crisi baixa E.M.  descens de la població i debilita l’economia
- mesures per revitalitzar l’economia:
- fi conflicte al camp  Sentència Arbitral de Guadalupe (1486)
- promulgació de lleis per afavorir el comerç, la navegació i les
manufactures  es gravava la importació de teixits de llana.
-Aragó: predomini de l’agricultura, es reforça el règim senyorial
- València: revitalització comercial, gran activitat del port
- Catalunya: debilitada per la guerra civil i les revoltes dels remences,
perd pes davant València.

14. ELS GRUPS SOCIALS
-Societat estamental: noblesa i clero  grups privilegiats
- noblesa: perd poder polític, augmenta poder econòmic

institució de la primogenitura = hereu
(prohibit vendre el patrimoni familiar, i
deixar-lo en herència al fill gran)
- pagesos: majoria de la població, sense terres (propietat dels nobles)
-Diferències entre regions:
- nord Castella: petits i mitjans pagesos
- Andalusia: pagesos sense terra  latifundis (jornalers del
camp)
- Catalunya: els pagesos tenien el domini real de la terra
pagant unes rendes al senyor.
-Ciutats  burgesia dedicada a activitas comercials i artesanes
- creixement de ciutats vinculades al comerç: BCN, Valladolid,
Sevilla, Toledo, València…
Moneda excel·lent de Granada, o ducat d’or; equival a 375
maravedisos.

15. -Regnats dels Reis Catòlics i coincideix amb la difusió de les idees humanistes.

- finals s. XV: arribada de l’impremta.
- 1474: primer llibre imprès “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
- ciutats amb impremta: Barcelona, València, Saragossa, Sevilla…
-Humanistes
- Antonio de Nebrija
- renova els mètodes d’ensenyament de les llengües clàssiques
- Lluís Vives  renovació de l’ensenyament i interès per l’assistència social.
ESTILS ARTÍSTICS
-Regnat dels Reis Catòlics  es manté la tradició gòtica i lenta influència de l’art
renaixentista.
- principis s. XVI: arquitectura del Renaixement en tres fases:
- Estil plateresc  introducció de nous elements decoratius en edificis gòtics.
Nom: imitació dels relleu que feien els argenters.
- Estil classicista  introducció models arquitectònics clàssics, com
columnes, llindes, frontons.
- Estil herrerià  absència decorativa, línies rectes i volums cúbics,
arquitectura nua, sòbria i geomètrica.

16. Façana plateresa de la Universitat de
Salamanca.
Pedro Machuca. Palau de Carles V. Estil classicista

17. ESCULTURA
-característiques: representació dels sentiments religiosos
-treballs: retaules, monuments funeraris i imatges religioses (policromia)
- artistes:
- ALONSO BERRUGUETE. Obra: Sant Sebastià
- JUAN DE JUNI. Obra: L’enterrament de Crist
PINTURA
- característica: forta religiositat, pocs temes profans i mitològics.
-artistes:
- PEDRO BERRUGUETE. Acte de fe presidit per Domingo de Guzman.
*exercici (p. 157)
- LUIS DE MORALES. Obra: Mare de Déu amb l’Infant
- ALONSO SÁNCHEZ COELLA. Obra: Felip II al banquet dels monarques.
- pintura religiosa i retrats de la cort

18. MARE DE DÉU AMB L’INFANT. LUIS DE MORALES (1509-1586)
- Luis de Morales “El Divino”, pintor
extremeny. En la seva obra hi ha
influències de diferents escoles i
barreges d’estils artístics: elements
gòtics, flamencs i contrastos lumínics.
Va ser molt popular a la seva època.
-És una obra de gran bellesa, on es
produeix un allargament de les figures.
Es mostren importants contrastos
lumínics (transparències i sombres).
- Imatge íntima de la Mare de Déu
aguantant el Nen.
- Es conserva al Museu del Prado.

19. SANT SEBASTIÀ. ALONSO BERRUGUETE (1490-1561)
-Fill del pintor Pedro Berruguete
- s. III dC: militar romà convertit al cristianisme. Va morir com
a màrtir per no voler renunciar la seva fe cristiana.
- Ajudava als cristians que eren fets presoners.
- Quan els romans van saber que era cristià el van obligar a
fer sacrificis als seus déus, sota càstig de ser declarat en
rebel·lia.
- Quan estava a la presó va aconseguir que diversos
presoners es convertissin en cristians.
- Condemna: morir assagetat. El van lligar en un arbre i els
soldats li tiraren dards fins que el van donar per mort.
- Una cristiana va anar a buscar el cos per donar-li sepultura, i
va veure que encara era viu, el va curar i amagar a casa seva.
- Es presenta davant l’emperador. Nova condemna a mort, 2
versions: cap aixefat amb un mall o mort a cops.

20. L’ENTERRAMENT DE CRIST. JUAN DE JUNI (1506-1577)
-Escultura en fusta policromada.
- Encàrrec de Fray Guevara, pel retaule de la seva capella funerària.
- Representa un grup de persones: Mare de Déu, Maria Magdalena, Josep
d’Arimetea, Sant Joan, etc… que comencen a rentar el cos de Crist per
procedir al seu enterrament.

21. EL GRECO (1541-1614)
-Principal pintor renaixentista: EL GRECO
- pintor, escultor i arquitecte d’origen grec. Treballa principalment a Castella
- Característiques.
-Pintures religioses i retrats  figures allargades i d’aparença fantasmagòrica.
- estil dramàtic  expressa sentiments (colors freds i composicions complexes)
- Obres:
- Enterrament del Comte d’Orgaz
- El cavaller de la mà al pit
- L’adoració dels pintors
EL CAVALLER DE LA MÀ AL PIT
- Oli sobre tela, dimensions de 81 x 66 cm. -
S'ha especulat amb la possibilitat que el retratat
fos Miguel de Cervantes.
- Museu del Prado

22. ENTERRAMENT DEL COMTE D’ORGAZ. EL GRECO
-Mural pintat per l’església de
Santo Tomé de Toledo.
- Quadre dividit en 2 parts:
- terrenal: conjunt de
cavallers, clergues i frares.
Pintats a la mateixa alçada,
la majoria amb robes negres.
Destaquen les vestimentes
daurades dels dos sants:
sant Esteve i sant Agustí
(bisbe). Estan col·locant el
cos del comte, envoltalts de
cavallers de l’ordre de
Santiago.
- cel: Crist, a prop la Mare de
Déu i sant Joan Baptista,
mira a l’ànima del comte,
portada per un àngel de
cabells daurats.