Edat Mitjana

PROJECTE MEDI SOCIAL
EDAT MITJANA
Quin fet es considera l’inici de l’edat mitjana? Per què?
A l’any 476 dC l’imperi Romà es va desfer a causa de les invasions d’altres
pobles.
Aquest any marca el final de l’edat antiga i el començament de l’edat mitjana.
L’àmplia xarxa de ciutats i el seu poderós exèrcit passaven per una situació
difícil...
·La crisi afectava les ciutats i molta gent se’n va anar a viure al camp; els
romans rics tenien vil·les amb terres de conreu, on van acollir camperols que se
n’ocupaven i van crear petits exèrcits per a protegir-se.
·L’exèrcit no era capaç de controlar les fronteres de l’imperi i les entrades dels
pobles germànics en territori romà s’esdevenien cada cop més sovint.

Com es divideix l’imperi Romà?
Davant la crisi de l’imperi Romà, l’emperador va decidir dividir-lo en dues parts:
-la part occidental de l’imperi que la va deixar al seu fill Honori, i la part oriental
al seu fill Arcadi.
- L’imperi Romà d’Occident :
El principi de l’Imperi Romà d’Occident es quan Teodosi l el gran es va morir i
va deixar al seu fill Honori la part occidental de l’imperi Romà. La crisi es va
apoderar de l’Occident quan els visigots sota els comandaments d’Alaric l es va
dirigir cap a Itàlia a l’any 402. Una de les ultimes figures militars d’Occident,
Va aconseguir derrotar Alaric l a la Batalla de Pollentia. No obstant això, les
tropes romanes ja no eren tant abundants com en temps passats. El
debilitament de l’imperi Romà va afavorir que altres pobles penetressin en el
seu territori, fins a destituir l’últim emperador romà d’Occident l’any 476.

- Imperi Romà d’Orient :
Els romans d’Orient són els ciutadans d’Orient en l’edat tardana i en l’edat
mitjana . Eren ciutadans cristians i de parla grega.
El successor de l’imperi Romà d’Orient va controlar el món Mediterrani i bona
part de l’Europa occidental. La part oriental va perdre territori, però va subsistir
interrompudament fins a l’any 1453, quan els turcs Otomans van perdre
constantinoble.
Els pobles germànics
Els anomenaven “bàrbars” es a dir “estrangers
. Els pobles germànics són:
-Els francs
-Els alamans
-Els vàndals
-Els visigots
-Els ostrogots
-Els saxons
-Els angles
-Els burgundies
-Els frisis
-Els gots
-Els longobards
-Els queruscs
-Els sueus
-Els teutons

Els visigots
Els visigots van arribar a les terres catalanes l’any 415. Els mal anomenaven
“bàrbars”, i procedien dels pobles germànics. Els Visigots van ocupar tota la
Península Ibèrica i van establir la capital a Toledo, entre el segle ||| i el segle V.
Els visigots eren nòmades i guerrers .
Religió
L’església va ser la institució que va influir més en el pensament de l’època. En
els monestirs es van copiar els llibres de l’antiguitat clàssica grega i romana.
També s’hi van traduir les grans obres de la cultura àrab.
Eren politeistes (tenien molts deus) i els seus deus estaven associats a les
forces de la naturalesa; els seus santuaris eren al fons dels boscos.
Als visigots els va fascinar la religió que tenien els romans (cristianisme), es
van tornar cristians i van adquirir alguns costums.
L’art
L’art visigòtic és un estil artístic enquadrat dins de l’art preromànic.
L’art visigòtic té les seves principals manifestacions en la arquitectura i en
l’orfebreria (art amb metalls preciosos).

La arquitectura: Les esglésies eren de petites i de poca altura, i les construïen
amb grans blocs de pedra ben tallada. construïen finestres en forma de
ferradura. El sostre de l’interior de la església estava fet de gran bovedes i no
hi havia quasi decoració.
Tipus d’objectes fets amb orfebreria:
Corona de Rescesvinto
Creu visigòtica
Els costums
Les primeres tribus visigodes seguien els costums generals dels pobles
germànics. Com a poble medieval van distingir-se pel seu poder militar i per la
seva religió. Van recopilar les lleis tradicionals hispàniques

LÁLTA EDAT MITJANA
EL FEUDALISME I LA SOCIETAT FEUDAL
-Que es el feudalisme?
El feudalisme va ser el sistema polític, jurídic, social i econòmic durant lédat
mitjana a Europa.
La seva economia estava basada a lágricultura i en el treball dels esclaus i
camperols a les terres dels senyors feudals. No hi havia gaires monedes a
l’època, per tant, acostumaven a fer bescanvi com a forma de pagament.
-Origen del feudalisme
Després de la mort de Carlemany la figura del rei es va debilitar i es va fer més
fort el poder dels nobles.
En aquella època hi havia molta por als atacs dels bàrbars i els reis van manar
construir castells i muralles per al poble i a canvi de que els donessin part de
les terres i cultius els nobles els protegien davant dels atacs dels invasors.
-Com es dividien i organitzavenels territoris?
Les terres del rei es dividien en petits territoris: els feus, governats per un noble
(duc, marquès…). Aquests nobles sánomenaven senyors feudals, que
passaven a ser els vassalls del rei. A canvi de les terres els hi eren fidels i els
ajudaven a las guerres.
Els senyors feudals tenien pagesos que treballaven com a serfs, que tenien
terres i protecció dels senyors a canvi dímpostos anomenats delmes, que
equivalien a una desena part de la collita, i de no abandonar el feu.
Parts del feu:
Terres comunals: terres de bosc i pastura per al bestiar
pertanyents a tot el feu.
Poblat: vivendes dels camperols.
Mansos: terres cedides pel senyor als camperols.
Castell: vivenda del senyor
Reserva senyorial: terres del senyor cultivades pels camperols.

ELS CASTELLS FEUDALS
Els castells son una de les construccions més importants de lárquitectura
medieval europea. El Castell era un edifici defensiu protegit per muralles, torres
i fosos i construït normalment en un lloc elevat, que alhora era el habitatge del
senyor feudal. Els soldats defensaven el castell i les terres del senyor feudal.
Les parts del castell:
1. Muralla: defensa per torres quadrangulars.
2. Poterna déntrada al castell i camí
fortificat.
3. Recinte jussà.
4. Recinte del pati: dármes, bastit sobre un
talús i encerclat per una muralla
defensada per torres dángle rodones.
5. Portalada déntrada principal.
6. Pati dármes.
7. Pous i cisterna.
8. Porxada al voltant del pati.
9. Capella gòtica de Sant Pere.
10.Torre de l´homenatge.
11.Sala noble i menjador.
12.Cuines.
13.Estances nobles.
-Les relacions feudals
Al feudalisme els nobles tenien un control total sobre eles seves terres, però
ells eren vassalls del rei i estaven obligats a acceptar la seva superioritat
mitjançant una cerimònia anomenada Homenatge
-La cerimònia d´ homenatge
Homenatge: era una cerimònia en la qual el vassall jurava simbòlicament
fidelitat i es comprometia a oferir auxili militar i consell al senyor feudal, mentre
que aquest es comprometia a protegir i mantenir al vassall
Vassallatge: Séstablia una estreta relació entre senyor feudal i els seus
vassalls, amb drets i deures mutus

-Com estava organitzada la societat?
-Rei
-Nobles
-Senyors feudals
-Clergat
-Cavallers
-Camperols
-Serfs
-Estaments privilegiats I no privilegiats
Privilegiats: No pagaven impostos, monopolitzaven els càrrecs polítics i
militars, tenien grans extensions de terres i vivien de les rendes que generaven.
Els privilegiats eren:
- Rei: exercia tot el poder, era el representant de Déu a la terra.
Comandava campanyes militars, demanava impostos, exercia de jutge.
El consell reial (formada per un grup de notables: bisbes, abats, ducs,
marquesos,...) aconsellava al rei en les seves decisions.
- Clergat: resar i assegurar la protecció divina.
- Noblesa: combatia i protegia la col·lectivitat dels adversaris.
No privilegiats: eren els pagesos, artesans i comerciants. Havien de treballar i
pagar rendes o impostos.
Els no privilegiats eren:
- Pagesia: constituïa la major part de la població.
- Burgesia: grup econòmic més dinàmic de la societat.
- Classes populars: treballadors manuals de les ciutats.
-Piràmide classes socials
REI
NOBLESA I PRIVILEGIATS
CLERGAT
SERFS I CAMPEROLS NOPRIVILEGIATS

El paper de l’Església
Durant l’edat mitjana l’Església va tenir un paper molt important a Europa. El
cristianisme, la religió que l’imperi Romà havia estes per bona part del
continent, era molt present en molts aspectes de la vida.
-Els monestirs
Eren els grans centres culturals de l’edat mitjana.
-Els monjos
Eren les poques persones que sabien llegir i escriure i dedicaven el temps a
copiar i traduir textos d’antics autors (grecs i romans), ja que la majoria de la
població era analfabeta (es a dir que no sabia ni llegir ni escriure).
CURIOSITATS
Vestimenta:
-Els reis anaven vestits amb llargues túniques molt elegants I normalment
portaven una capa I una corona adornada amb joies.
-Les reines portaven vestits llargs de campana i collars i anells decorats amb
joies
- Els nobles portaven calçons, túniques llargues de vellut o de seda, sovint un
barret I es guarnien amb botons d’or I pells d’animal.
-Els pagesos I els artesans portaven calçons de llana I camises llargues que
ells mateixos confeccionaven.
Higiene:
-Només es banyaven un cop o dos a l’ any, els metges de l’època pensaven
que l’aigua era dolenta i provocava malalties.
-Portaven robes llargues per dissimular la pudor que feien.
-Llençaven pel balcó els excrements.

ELS MUSULMANS
A la península ibèrica hi van arribar els musulmans pel sud, provinents
del nord d’Àfrica, i van esdevenir una gran potència cultural i econòmica a
l’occident d’Europa.
Els Musulmans:
Els musulmans són els seguidors de l’islam, una religió creada a la península
Aràbiga al segle VII pel profeta Mahoma.
La conquesta:
Entre els anys 711 i 716, els musulmans s’apoderaren de la península Ibèrica,
a excepció de les zones muntanyoses càntabres i pirinenques
El domini musulmà a la península:
Al-Àndalus es el nom amb què els musulmans van anomenar el seu territori a
la península ibèrica. Van establir-ne la capital a Còrdova.
A la batalla de Las Navas de Tolosa,
Al–Àndalus: economia i societat:
Economia:
La major part de la població d’Al-Àndalus es dedicava a l’agricultura. Els
cereals, la vinya i l’olivera van continuar sent els conreus més importants, però
els musulmans van introduir innovacions que han perdurat fins als nostres dies.
Societat:
Després de la conquesta, els musulmans van ser tolerants amb els cristians,
que van emigrar a les terres del nord. Per això, la societat andalusina estava
formada per gent de diferents costums i religions.
Els avenços científics:
Els musulmans van construir una civilització molt avançada, que va transmetre i
desenvolupar els coneixements científics del món antic, en camps com les
matemàtiques, l’astronomia, la filosofia, la medicina o la física:

 Van crear la numeració aràbiga -que és la que encara fem servir
actualment.
 Van introduir a Europa nous invents procedents d’Orient, com el paper,
la pólvora o la brúixola.
 Van desenvolupar noves tècniques agrícoles, sobretot amb la utilització
de signes i sèquies per al regadiu.
L’art:
L’art musulmà és bàsicament religiós. Destaca l’arquitectura, ja que l’element
central és la mesquita -L’edifici destinat a l’oració- i els palaus ricament
decorats.
Els elements més característics són aquests:
 L’arc de ferradura, que dóna esveltesa a les construccions. Té una
corba més àmplia que un semicercle, de manera que la seva forma
recorda una ferradura, que dóna esveltesa a les construccions.
 La decoració de mesquites i palaus, amb formes geomètriques i
vegetals en els alicatats i les sanefes. No és permesa la representació
d’Al·là, i la pintura figurativa, de personatges o coses reals, es reserva a
les miniatures (il·lustracions) que acompanyen els textos sagrats.
La religió musulmana:
La fe religiosa del musulmans es basa en la paraula de Déu –Al·là-, predicada
per Mahoma, el seu profeta, i recollida en l’Alcorà, el seu llibre sagrat.
Edificis religiosos:
Els principals tipus de construccions de l’arquitectura islàmica:
-La mesquita.
-La tomba.
-El palau.
-El fort..
Encara que menors edificis també van ser destacades, com banys públics,
fonts i arquitectura domèstica.

LA MESQUITA:
La mesquita de Còrdova, convertida
des del segle XIII en la catedral de
Còrdova.
LA ALHAMBRA (Palau i fortalesa) :
L'Alhambra de Granada, tracta d'un
ric palau i fortalesa.
TOMBES MUSULMANES:

LA CONQUESTA:
AVENÇOS CIENTÍFICS (El paper, la pólvora i la brúixola)

MARCA HISPÀNICA.ART ROMÀNIC
ELS TERRITORIS CRISTIANS
La franja muntanyosa propera al mar Cantàbric va resistir la dominació
musulmana i s’hi van anar creant alguns regnes i comtats cristians
independents, com passava a la resta d’Europa Occidental.
A partir de el segle XI van anar estenent els seus dominis cap al sud, aprofitant
el debilitament de al-Àndalus. Finalment, es van agrupar en quatre regnes:
• El Regne d’Astúries.
• El Regne de Lleó.
• La Corona de Castella.
• El Regne de Navarra.
• Els comtats d'Aragó.
• Els comtats dels Pirineus.
El rei era la màxima autoritat vivien dels camperols que li conreaven la Terra.
Dels monjos que l’ajudaven a prendre decisions i dels nobles que l’ajudaven a
protegir el regne. Tots es traslladaven allà on s'estalvia el monarca.
Els francs, a mesura que empenyien els musulmans cap al sud dels Pirineus,
van conquerir el territori fins a la desembocadura del riu Llobregat i hi van
construir una zona de defensa: la Marca a Hispànica.

LA MARCA HISPÀNICA
La marca hispànica és una franja fronterera de seguretat creada pel rei franc
davant possibles incursions dels musulmans.
El rei va dividir el territori de la Marca en feus i els va donar a nobles
vassalls seus. Va crear així un seguit de comtats .
De la marca hispànica prové el nom de marquès, que vol dir el governador
d’una marca.
LA INDEPENDÈNCIA DEL COMTATS CATALANS
A poc a poc, els comtes catalans es van anar independitzant dels francs:
·Al segle IX la majoria dels comtes s’havien anat concentrant en mans del
comte de Barcelona Guifré el Pelós, que va esdevenir el més poderós. A més,
va aconseguir que aquests comtats fossin hereditaris, és a dir, que passessin
en herència als seus descendents.
·A finals del segle XI, els musulmans van saquejar el territori català. Els francs,
ocupats en altres problemes, no van ajudar els comtes catalans. Per això el
comte Borrell II no va renovar el jurament de fidelitat al rei franc, cosa que va
suposar la independència política dels comtats catalans.

COMUNITATS AUTONOMES CRISTIANES AL SEGLE XI
ART ROMÀNIC
L’art romànic ( XI i XII ) és un art medieval rural ,(que esta a els camps) que
era el poblament dominant a l’època.
· L’arquitectura:
Es formada, sobretot, per edificis religiosos. El monestir es la creació
arquitectònica més representativa de l’arquitectura romànica , amb dues
construccions principals: l’església i el claustre.
Els elements més característics de l’arquitectura romànica són aquests:
-Construccions d’aspecte massís , amb murs gruixuts i poques i petites
obertures , que fan que a l’interior hi hagi poca llum.
-Portes i finestres en forma d’arc de mig punt.
-Cobertes que solen ser en forma de volta de canó( mig cilindre).

· La pinturai l’escultura:
Expliquen episodis de la historia sagrada a una població que majoritàriament
no sabia llegir ni escriure.
En la pintura:
-Predomina la pintura mural, per a decorar les esglésies.
-No hi ha perspectiva.
-Les imatges són esquemàtiques, rígides i colors plans. Solen faltar-hi els
elements de fons, com era el paisatge.
En l’escultura, predominen les imatges religioses, esquemàtiques i rígides.
L’objectiu principal de les obres d’art era provocar un apropament dels fidels
cap a Déu. Per això, una altra característica fonamental de l’art Romànic és
l’ús de símbols: tot transmetia un missatge passat pel tamís del cristianisme,
del de les formes dels edificis, fins als materials utilitzats o els motiu de
decoració.

L’esplendorde l’edat mitjana:
LES CIUTATS: Les ciutats van començar a créixer a partir del segle XI (11). Es
va iniciar a Europa un període d’estabilitat i de recuperació econòmica. Els
segles XII, XIII (12 I 13). Les ciutats van adquirint importància, amb l’augment
de les activitats comercials i artesanals.
ELS OFICIS: Van aparèixer als artesans juntament amb el mercaders, que
comerciaven amb els seus productes. Els artesans d’un mateix ofici, solien
agrupar-se en un mateix carrer de la ciutat L’agricultura era cada cop més
productiva i els camperols podien intercanvia una parta dels seus productes als
mercats. Ja no tothom s’havia de dedicar als treballs del camp i van anar
apareixent els oficis especialitats.
Els gremis: Un gremi es una associació de persones que tenen el mateix oficis
i que fan el mateix treball.

Els gremis s’ocupaven de regular tot allò que feia referencia un ofici:
a) Controlaven els treballs dels artesans
b) Fixaven els preus dels productes.
c) Vetllaven per la qualitat dels productes.
Van ser un element característic de la social urbana, des del segle XIII fins
al segla XIX(13 FINS AL 21).
La classe social : Van formar una nova classe urbana, que no depenia dels
senyors feudals: BURGESIA. Las classes socials son una forma d’estratificació
social que es poden definit com a grups conglomera’ls de persones que
gaudeixen de las mateixes condicions de la vida i estan situades en un mateix
estat social.

La crisis de l’edat mitjana
La crisis va durar des del segla XIV (14) Dc fins al sigla XV (15) Dc, o sigui va
durar un segle.
La crisi va començar perquè els camps no donaven per alimentar a tanta gent.
Així va començar la crisi de l’edat mitjana, caracteritzada pels fets següents:
·La fam, que va afectar a la població més pobre.
·Les revoltes camperoles contra els senyors feudals.
·La pesta bubònica, una malaltia imparable que va causar milions de
morts a tot Europa, especialment a les ciutats, on les males condicions
de higièniques i el contacte personal més estret van afavorir-ne la
propagació.
La pressió feudal va provocar l’odi dels pagesos i va esdevenir una de les
causes dels greus conflictes socials dels segles XIV i XV. La reacció dels
pagesos va ser lluitar per la seva llibertat i per els drets feudals, com també
conservar les terres adquirides. No tots els pagesos van reaccionar igual.
La pesta bubònica: és la forma més comuna de la pesta. Es transmet a partir
de les rates, amb les seves puces infectades. El símptoma característic
d'aquesta variant de la malaltia és l'aparició de bubons a l'engonal, el coll i les
aixelles, pels quals supura pus i sang. Les persones infectades tenen també
hemorràgies sota la pell, raó per la qual presenten nombroses taques fosques
per tot el cos.
Va ser una pandèmia de pesta que va arribar a Europa i Àsia a mitjan
segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la
població europea, després d'una època d'esplendor
La pesta bubònica, era una malaltia imparable que va causar milions
de morts a tota Europa, especialment a les ciutats, on les males
condicions higièniques i el contacte personal més estret va afavorir-ne
la propagació.

La pesta negra es transmetia a partit de la Puça de rata oriental
(Xenopsylla cheopis) era un animal que transmetia la pesta bubònica,
el seu intestí esta bloquejat per una capa de Y. pesta.
La pesta bubònica va causar mes víctimes a les ciutats per el contacte
personal i les males condicions higièniques.
Al final van aparèixer les conseqüències i va provocar molts morts a les
ciutats.
Les universitats
Les primeres universitats que van aparèixer van ser a l’edat mitjana que van
substituir les escoles palatines les universitats medievals eren també
comunitats de mestres i estudiants(universitats) dedicades a la investigació i
producció del saber, així com focus de vigorosos debats i polèmiques.

La corona catalanoaragonesa
La corona d’Aragó, coneguda com la corona catalanoaragonesa, és el
conjunt de territoris del rei d’Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt
territorial està formada pel regne d’Aragó i el comiat de Barcelona, contant que
al llarg dels anys s’hi incorporarien altres territoris. El seu naixement és fruit de
la unió entre Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d’Aragó, que van donar
en herència els seus territoris i títols al seu fill, Alfons el Cast, primer rei d’Aragó
i comte de Barcelona.
Els almogàvers van ser guerrers professional que van destacar en la lluita
contra els musulmans.
Ramon Berenguer IV  reina Peronella d’Aragó
Alfons el Cast

L’UNIÓ DE CASTELLA I ARAGÓ
El regne de Castella i el regne d’Aragó es van unir mitjançant el matrimoni de
Isabel I (reina de Castella) i Ferran II (rei d’ Aragó) al 19 d’ octubre de 1469 a
Valladolid.
Encara que van unir els dos territoris cadascú governava el seu.
Els Reis Catòlics es el títol que reben del papa Alexandre VI, el matrimoni
format per Isabel I, filla de Juan II de castellà i de Isabel de Portugal que va
arribar al tron després de la guerra de secessió castellana contra la seva
neboda Juana “la Beltraneja” i Ferran II, fill de Juan II d’ Aragó i Juana
Enríquez que va heretar del seu pare la corona d’Aragó.
La religió dels Reis Catòlics era la fe Catòlica i van considerar necessari la seva
implantació en els seus regnes, per això van crear al 1478 la inquisició
moderna, autoritzada per el Papa Sixto I que se encarregarà de convertir al
cristianisme als jueus que vivien en els seus territoris, vigilar i controlar que no
practiquessin las seves creences de manera clandestina.
Amb els musulmans va ser diferent perquè en un principi després de la
reconquesta de granada per els reis catòlics es va garantir el manteniment de
la seva religió i dels seus costums fins que poc a poc els musulmans després
de 1492 van ser obligats a convertir-se en cristians i definitivament van ser
expulsats a l’any 1609.
Una de les grans fites dels reis catòlics va ser aconseguir la unificació de tots
els territoris de la península
 Castella i Aragó amb el seu matrimoni (19/10/1469)
 Regne de Granada: el 2 de gener de 1492 després de 10 anys de guerra
Regne de Navarra: el 1515 quant Isabel I ja era morta Ferran II van envair el
regne de Navarra i el va incorporar a la seva monarquia.

Compromís de Casp
Fou una reunió de nou notables, representants dels estats dÁragó, València i
Catalunya (tres per cada estat), que tenien que decidir qui havia de substituir al
últim rei del casal de Barcelona, Martí l’Humà, mort el 1410. Fou escollit el
castellà Ferran de Tràstamara.
La guerra dels Remences
Fou un conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de
la Catalunya Vella durant la segona meitat dels segle XV per reivindicar
l’abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servitud i subordinació
humiliant cap al seu senyor. Desprès d’enfrenaments amb la noblesa i els seus
abusos, finalment el 21 dábril del 1846, el rei Ferran II dÁragó va dictar la
sentencia arbitral de Guadalupe.
Aquesta sentència redimia els mals usos amb un pagament previ de 60 sous
per mas, i abolia el dret de maltractar i molts altres abusos senyorials menors.
L’Art Gòtic
Les característiques mes importants són construccions amb parets altes i
esveltes. Tenien edificis amb molta decoració i moltes vidrieres de colors ,arcs
apuntats i diversos pisos. I moltes pintures obscures. Tenien pintures
semblants als humans .El sostre es cobreix amb una mena de arcs amb punta
que s’anomenen voltes de creueria. L’interior és lluminós i colorista. Els murs ja
no s’utilitzen per aguantar el pes l’edifici. Les voltes de creueria descansen
sobre els pilars rodejats de columnes .
La causa de que poguessin fer-se els edificis mes grans va ser gracies a la
millora de les tècniques constructives.
Pintura Gòtica
Comença entre el 1200 i el 1430,mig segle desprès del començament de
arquitectura i l’escultura gòtica. La transició entre el romànic i el gòtic és molt
imprecisa però poden veure en les característiques de aquet estil una pintura
mes fosca i emocional que en el període anterior .Representa sobretot el
començament de la pintura profana, es a dir la pintura que tracta assumptes
que no son religiosos. La pintura gòtica es va desenvolupar a Occident ( cap al

1200 a Anglaterra, França , Alemanya) Però disposa del seu clímax Italià amb
la pintura Trecento.
Destaca el major realisme del retrat, amb personatges i emocions , abandonat
a la perspectiva totalment plana i augmentant el nombre de pigments utilitzats.
Les pintures es fan encara al fresc en parets, tot i que es van substituint, per
enormes vitralls de colors , o bé sobre fusta retaules, encara no s’usen els
quadres.
L’escultura Gòtica
S’utilitzava bàsicament per decorar les façanes de les esglésies. Era realista.
L'art gòtic és l’estil arquitectònic i decoratiu d’Europa entre mitjans del segle XII
i inicis del segle XV. Correspon a un nou període que és el Renaixement.
El gòtic es caracteritza per ser molt ornamental i amb detalls molt treballats i
realistes.
El gòtic volia transmetre confiança i riquesa per mitjà de l'elegància, el luxe i
les línies estilitzades. La paraula renaixement vol dir el ressorgir de l'estil
clàssic romà.
Les característiques del gòtic són parets altes i esveltes. Edificis amb molta
decoració. Molts vitralls. Arcs apuntats. Diversos pisos. Pintures fosques.
Moltes escultures molt semblants als humans. El sostre es cobreix amb voltes
de creueria. L'interior és lluminós i colorista. Els murs ja no s'utilitzen per
aguantar el pes de l'edifici.
L’arquitectura
La arquitectura es caracteritza per l’arc ogival, la volta de creueria els
arcbotants, els florons, els vitralls, rosasses i la propensió verticalitat, amb naus
àmplies esveltes. Això a les ànsies d’unió amb déu dels artistes.
Aquest estil arquitectònic es desenvolupa entre meitat del segle XII i inicis del
segle XVI, marcant la fi del període medieval, te el seu origen a França i
s’estén a tota Europa en un període conegut com el de les grans catedrals.
La impressió que provoquen els edificis gòtics més alts i lluminosos és
grandiosa .
Es van construir grans catedrals per als habitants de les ciutats, símbols del
poder econòmic i de la fe dels seus habitants Ii edificis públics com ara
ajuntaments, llotges, drassanes i hospitals, entre d’altres, per tal d’atendre les
noves necessitats derivades del desenvolupament urbà i comercial. Finalment,
les famílies riques de les ciutats van encarregar la construcció de grans palaus.

Edat Mitjana

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Edat Mitjana

Similar to Edat Mitjana (20)

More from 6sise

More from 6sise (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

Edat Mitjana