1. MESOPOTÀMIA I EGIPTE

2. MESOPOTÀMIA I EGIPTE
Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les
millores agrícoles van fer sorgir societats
més pròsperes i complexes. Molts poblats
neolítics es van transformar en ciutats i van
aparéixer les primeres grans civilitzacions
urbanes: L’agricultura es va estendre per
Mesopotàmia i Egipte, on també es va
inventar l’escriptura i, gràcies a aquest fet,
la humanitat va entrar a la història.

3. 1. Mesopotàmia, terra entre dos rius
1.1. Les primeres ciutats Estat .- A Sumer, vers el
IV mil·lenni a.C., van sorgir les primeres ciutats
Estat (Ur, Uruk, Lagaix i Eridu) la prosperitat
agrícola i ramadera de les quals va permetre que
una part de la població es dedicara a d’altres
tasques, donant lloc al naixement dels comerciants
i els artesans, mentre els sacerdots controlaven
les collites i el comerç, imposaven els tributs i
garantien l’ordre. El cap dels sacerdots va
començar a ostentar el poder religiós i el poder
polític de la ciutat.

4. 1. Mesopotàmia, terra entre dos rius
1.2. Els primers imperis.- Entre el III i el I mil·lenni
a.C., les terres de Mesopotàmia van ser
dominades successivament per diversos pobles,
que van crear grans imperis: Accad (III mil·lenni
a.C.), Imperi Babilònic (vers el 1800 a.C.), Imperi
Assiri (vers el 1300 a.C.) i Imperi Persa (segle VI
a.C.).

5. 1. Mesopotàmia, terra entre dos rius
1.3. L’origen de l’escriptura.- Va sorgir a les ciutats
mesopotàmiques (3500 a.C.) quan els funcionaris i
els sacerdots tenien necessitat de controlar la
propietat de les terres, les collites, els impostos,
etc., i van començar a fer anotacions per portar la
comptabilitat. Els reis van utilitzar sistemes
d’escriptura per escriure ordres, fixar lleis i
redactar codis i també es van començar a escriure
textos literaris i religiosos.

6. 2. L’art mesopotàmic
2.1. L’arquitectura.- El ziggurat i el palau van ser
les dues grans construccions de les ciutats
mesopotàmiques que es construïen amb tova (o
rajoles de fang) i per a decorar-los es feien servir
revestiments de ceràmica vidriada de colors
brillants. La gran aportació mesopotàmica a
l’arquitectura va ser l’arc i la volta, amb els quals
van construir temples i palaus imponents.

7. 2. L’art mesopotàmic

8. 2. L’art mesopotàmic
2.2. L’escultura.- En escultura destaquen unes
petites estatuetes d’orants i representacions reis
(Gudea de Lagaix). Per a decorar els murs i les
portes dels temples i dels palaus es feien servir
relleus que representaven les figures de reis,
animals monstruosos També i esteles on
s’esculpien escenes de victòries militars i caceres.

9. 3. Egipte, el Nil i el desert
1.1.

10. 1. Egipte, el Nil i el terra entre dos rius
3. Mesopotàmia, desert
3.1. El marc geogràfic.- La situació geogràfica
d’Egipte presenta dos avantatges: el desert l’aïlla
dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar
les terres de conreu. Podem distingir dues grans
regions: el Baix Egipte (Delta del Nil) i l’Alt Egipte
(desert interior o terra àrida on només és possible
la vida a les ribes regades pel riu Nil).

11. 1. Egipte, el Nil i el terra entre dos rius
3. Mesopotàmia, desert
3.2. L’aprofitament de les aigües.- Des de
començament de juny fins a setembre el riu inunda
totes les terres de la riba; al setembre es
comencen a retirar les aigües i queda un fang
negre que fertilitza els camps. Per a poder
desenvolupar l’agricultura es van haver de
controlar les crescudes del riu, tot construint dics i
canals per emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per
les terres del voltant que van augmentar la
producció agrícola. El Nil es va convertir en la gran
via de comunicació i entre les grans ciutats que
van sorgir a les ribes, com ara Memfis o Tebes.

12. 1. Egipte, el Nil i el terra entre dos rius
3. Mesopotàmia, desert
3.3. Els avanços tècnics.- Per dur a terme
aquestes tasques, els egipcis van desenvolupar el
càlcul i la geometria, i van establir un calendari de
crescudes. També van crear sistemes de
comptabilitat i tècniques constructives i
hidràuliques. Als temples es feien les observacions
astronòmiques i càlculs matemàtics: l’any va ser
dividit en 365 dies i el dia en 24 períodes (més
endavant anomenats hores).

13. 1. L’Egipte dels faraons entre dos rius
4. Mesopotàmia, terra

14. 1. L’Egipte dels faraons entre dos rius
4. Mesopotàmia, terra
4.1. El poder del faraó.- L’organització de l’Estat
egipci era dominada per un rei, el faraó, que tenia
un poder absolut: es basava en l’ordre, la justícia i
la defensa contra els enemics. El seu poder es
fonamentava en el control i la direcció de les obres
de canalització i irrigació de les terres i la
col·laboració de servidors fidels i eficaços per a
governar un territori tan extens. Els governadors
que controlaven nombrosos funcionaris i feien
complir les ordres del faraó i l'exèrcit, del qual era
cap suprem, eren els grans pilar del poder del
faraó.

15. 1. L’Egipte dels faraons entre dos rius
4. Mesopotàmia, terra
4.2. Els privilegiats.- Els alts funcionaris, els caps
de l’exèrcit i els sacerdots constituïen la classe
social més important de l’Antic Egipte, una
veritable noblesa. Per a atendre els nombrosos
temples hi havia una casta de sacerdots que
dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència,
dominaven l’escriptura i administraven les terres.
Els escribes també gaudien d’una vida privilegiada
ja que coneixien tots els secrets del càlcul i de la
complexa escriptura egípcia.

16. 1. L’Egipte dels faraons entre dos rius
4. Mesopotàmia, terra
4.3. El poble d’Egipte.- Els pagesos constituïen la
majoria de la població; tot i que eren lliures,
estaven lligats a la terra, que pertanyia al faraó, als
nobles o als temples. També hi havia un nombre
abundant de mercaders i d’artesans, que feien les
seues activitats en petits tallers privats o en grans
complexos que depenien del faraó, dels nobles o
dels temples. Per davall de la resta de la població i
en condicions pitjors hi havia els esclaus.

17. 1. La religió egípciaterra entre dos rius
5. Mesopotàmia,

18. 1. La religió egípciaterra entre dos rius
5. Mesopotàmia,
5.1. Els déus d’Egipte.- La religió egípcia era
politeista, és a dir, adoraven molts déus. El déu
més popular era Ra, déu del sol, al qual es va
afegir Ammó, déu de Tebes. Fora del culte oficial,
la gent també adorava divinitats familiars i locals ja
que eren molt supersticiosos i es protegien de la
influència dels mals esperits amb amulets. Els
déus, segons ells, habitaven als temples i es
reencarnaven en l’estàtua que hi havia al santuari,
a la qual els sacerdots havien de retre culte i
obsequiar amb ofrenes.

19. 1. La religió egípciaterra entre dos rius
5. Mesopotàmia,
5.2. La vida d’ultratomba.- La religió egípcia
prometia una vida després de la mort. Per als
egipcis, els éssers humans estaven formats per un
cos i una ànima (el ka) i quan el cos moria, el ka
passava a la vida d’ultratomba si el cos havia
quedat incorrupte: amb aquesta finalitat, la família
embalsamava el difunt (momificació) que després
de 40 dies es convertia en mòmia dissecada i
s’havia de presentar davant del Tribunal d’Osiris,
que jutjava la seua vida terrenal.

20. 1. El temple, residència dels déus
6. Mesopotàmia, terra entre dos rius

21. 1. El temple, residència dels déus
6. Mesopotàmia, terra entre dos rius
6.1. L’arquitectura egípcia.- L’art egipci es va
caracteritzar perquè seguia unes regles fixes i
inamobibles: l’arquitectura era arquitravada, sense
arcs ni voltes, els edificis es feien de pedra i es
decoraven profusament amb gravats, escultures i
pintures. Les grans construccions (temples i
tombes) tendien al monumentalisme.
6.2. Els temples.- Es van construir sobre un plànol
semblant: avinguda d’esfinxs, obeliscs, pilons a
l’entrada i recinte emmurallat, sala hipòstila i
Santuari (al que només el faraó i els sacerdots
tenien accés).

22. 1. Mesopotàmia, terra dels déus rius
6. El temple, residència entre dos