1.
J. LOCKEJ. LOCKE
(1632 - 1704)(1632 - 1704)
Una introducció al liberalisme i laUna introducció al liberalisme i la
filosofia política de J. Lockefilosofia política de J. Locke

2.
ÍNDEX
Marc històric
El liberalisme anglès. Antecedents.
Thomas Hobbes
El liberalisme de J. Locke
L'Estat de natura
El pacte social
Els drets naturals
L'estat liberal o Estat de dret. Divisió de poders.
L'individu vers l'Estat.
Influència de Locke en el pensament polític.

3.
●
1a Guerra Civil Anglesa (1642): CROMWELL
●
Forces de Carles I, absolutista
●
Forces parlamentàries (lords i comuns)
●
Restauració de la monarquia (1659):CARLES II
●
WHIGS: parlamentaris liberals
●
TORIES: conservadors monàrquics
●
Successió del rei Jaume II, catòlic.
●
Guillem d'Orange i Maria Estuard Revolució Gloriosa.
●
Suport de whigs i tories (protestants)
●
1689: Bill of Rights i Acta de tolerància
●
Separació de poders
J. LOCKE. 1. MARC
HISTÒRIC

4.
J. LOCKE. 1. MARC
HISTÒRIC

5.
J. LOCKE. 1. MARC
HISTÒRIC

6.
J. LOCKE. 2. LIBERALISME
ANGLÈS
Oposició a la
monarquia absoluta
Estat com a nova forma
d'organització política.
Teoria de l'estat de natura Teoria del contracte social

7.
J. LOCKE. 2. LIBERALISME ANGLÈS. Antecedents. Hobbes
THOMAS HOBBES
(1588 - 1679)
Homo homini lupus
Bellum omnium contra omnes
Llibertat vs. seguretat
De l'status naturae a l'status civilis.
El Leviathan
Pacte irreversible
Poder indivisible
Per sobre de les lleis

8.
J. LOCKE. 3.1. F. POLÍTICA. Estat de
natura.
LLEI NATURAL (RACIONAL)*
PRINCIPI DE CONSERVACIÓ
PROPIETAT DIRECTA
DRET DE CÀSTIG
CADASCÚ ÉS SOBIRÀ I
HA DE DEFENSAR
ELS SEUS DRETS.
*Dif. Hobbes
DRETS
NATURALS
LLIBERTATLLIBERTAT
IGUALTATIGUALTAT
PODER LEGISLATIU = RAÓPODER LEGISLATIU = RAÓ
PODER EXECUTIU = TOTS ELS HOMESPODER EXECUTIU = TOTS ELS HOMES
SI ALGÚ ELS
TRANSGREDEIX,
ES POSA EN ESTAT
DE GUERRA AMB MI.

9.
J. LOCKE. 3.2. F. POLÍTICA. Pacte social
?O
ESTAT DE GUERRA PACTE SOCIAL
COM QUE SOM RACIONALS...

10.
J. LOCKE. 3.2. F. POLÍTICA. Pacte social
SOBIRANIA
Poder individual
de defensar drets propis
PROTECCIÓ LEGAL I EXECUTIVA
dels drets individuals
POBLE
ESTAT
CESSIÓ
A CANVI DE

11.
COMPRENSIÓ RACIONAL
DE LA LLEI NATURAL
DRET DE CÀSTIG ALS
TRANSGRESSORS DE
LA LLEI NATURAL
* * CONSENS O PACTE
OPTIMITZACIÓ DE LA LLEI NATURAL
J. LOCKE. 3.2. F. POLÍTICA. Pacte social
PODER
LEGISLATIU
PRESERVA LLIBERTAT
I DRET DE PROPIETAT
PODER
EXECUTIU
OBLIGA I CASTIGA
CESSIÓ DE L'ÚS PERSONAL DE LES DUES FACULTATS
CONCEDIDES PER LLEI NATURAL (cessió de sobirania):

12.
J. LOCKE. 3.4. F. POLÍTICA. Estat de dret
ESTAT LIBERAL
Forma de poder amb
intervenció mínima i
divisió de poders:
LEGISLATIU: promulgar lleis
EXECUTIU: procurar que s'executin les lleis
FEDERATIU: regular relacions internacionals
MONARQUIA
PARLAMENTÀRIA

13.
J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs.
Estat
PACTE SOCIAL
Renovable
Personal
Rebutjable

14.
J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs.
Estat
DRET DE REBEL·LIÓ
EL GOVERN NO HA
COMPLERT LA SEVA PART DEL PACTE!!!
PACTE NOU JA O
ESTAT DE NATURA!!!

15.
J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs.
Estat
1. La monarquia no és un govern legítim.
●
L'autoritat no és un factor heretable.
●
La definició de poder polític: capacitat de dictar lleis en favor
del bé comú i de fer-les complir. No és, doncs, una relació
amo-esclau.
●
No cal sortir de l'estat de natura per sotmetre's al poder arbitari
d'un monarca, ja que és una situació igualment inconvenient.
●
Només el consentiment pot originar un govern legítim.
ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ

16.
J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs.
Estat
2. La monarquia és un règim arbitrari.
L'estat de natura és un estat en el qual tothom té el poder
legislatiu i executiu.
No serà pas més parcial un home en estat de natura que un únic
monarca. Davant les inconveniències de l'estat natural, la
monarquia absoluta no seria la millor solució.
ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ

17.
J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs.
Estat
3. El pacte social és raonable i just.
●
Hi ha una cessió de poder, però assegura la imaprcialitat a
l'hora de fer complir la llei natural.
●
No contradiu la llei natural, sinó que la fa més eficaç.
●
Útil per evitar l'estat de guerra.
●
No perjudica la llibertat dels altres. Aquests poden romandre
en estat de natura.
●
Que no hi hagi cap testimoni escrit de cap pacte no implica
que no s'hagi donat mai.
●
Segur que hi ha hagut més homes disposats a unir-se per
defensar els seus drets que no pas per posar-se sota el domini
d'una monarquia.
ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ

18.
J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs.
Estat
4. Pactar vol dir sotmetre's a les decisions de la majoria.
No significaria res el pacte si l'home restés lliure igual que avans.
ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ

19.
J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs.
Estat
5. Existeix un dret legítim de rebel·lió.
●
En cas que el legislatiu no legislés a favor del bé comú, o
legislés algú no escollit per la majora, ja que no estan complint
amb la tasca que els ha estat encomanada.
●
En cas que el poder abusés de la seva posició i no respectés
la propietat, la integritat o la llibertat dels seus súbdits, ja que
aquestes coses són justament allò que li havia estat confiat
perquè ho protegís.
●
Per aquestes raons, la rebel·lió és legítima, ja que respon a
una rebel·lió prèvia d'aquells qui no han complert amb la seva
tasca.
ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ

20.
J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs.
Estat
6. La hipòtesi del pacte social no porta ni incita a la rebel·lió.
●
No pas més que altres, ja que és normal que el poble es
rebel·li quan és víctima d'una injustícia.
●
El poble no es rebel·la al mínim senyal d'injustícia, sinó que és
l'última opció.
●
El pacte és més aviat un antídot contra la rebel·lió, ja que no
es tracta d'un atac a l'estat, sinó a aquells qui han abusat de la
seva autoritat per infringir les normes d'aquest estat.
ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ

21.
J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de
Locke
Oposició al despotisme.
Sociabilitat natural dels éssers humans.
Complementarietat llei natural – llei positiva.
Separació de poders imprescindible (+poder judicial).
Montesquieu,
(Charles-Louis de Secondat) baró de la Brède i de (1689-1755)
Fundador de la sociologia.
Vincula les formes de govern amb la cultura i la idiosincràsia de cada país.
Escriu L'esperit de les lleis (1748)

22.
J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de
Locke
Rousseau, Jean-Jacques (1712-1778)
Crítica als valors del seu temps i als ideal il·lustrats.
Home = bo per naturalesa. (Bon salvatge)
Cultura = corrupció i degeneració de l'home.
Sorgiment (per atzar) de la propietat privada > necessitat del contracte
social.
Necessitat de refer el contracte social.
Sotmetiment a la voluntat general (interès comú): entrega total de tots a
tots.

23.
J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de
Locke
Mary Astell (1666 – 1731)
“Si tots el homes neixen lliures, com és que les dones neixen esclaves?”
Educació = alliberament.
Crítica de l'academicisme masculí:
“Atès que els historiadors pertanyen al sexe masculí, rares vegades es
dignen a registrar les grans i nobles accions realitzades per les dones, i
quan en parlen ho fan afegint aquesta sàvia observació: aquelles dones
han actuat situant-se per sobre del seu propi sexe. No van ser dones,
sinó homes amb faldilles!”
Crítica del matrimoni com a instrument de supervivència de les dones.

24.
J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de
Locke
Revolució americana (1775 – 1783)
Declaració d'independència dels EUA
Revolució francesa (1789 – 1799)
Declaració dels Drets de l'Home i del ciutadà

25.
J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de
Locke
Liberalisme polític
J.S. Mill (1806 - 1873)