2. El dret de ciutadania era un privilegi de tots els homes
lliures, patricis o plebeus, però uns gaudien de tots els
drets de ciutadania i els altres no.
Al llarg del període republicà es produïren moltes
revoltes socials i els plebeus lluitaren per la igualtat de
drets amb els patricis (revolta del Mont Sacre). A poc a
poc les diferències pel naixement entre patricis i plebeus
anaren diluint-se a favor de diferències per la riquesa.
Entre els aconseguiments dels plebeus:
-possibilitat d’ocupar càrrecs polítics
-possibilitat d’administrar la justícia
-possibilitat de tindre propietat de terres
-possibilitat de matrimonis mixtos entre patricis i
plebeus
-posada per escrit de les lleis de les XII Taules.
3. Ciutadans no privilegiats: eren una classe social
molt nombrosa, però sense els privilegis de la classe
anterior.
• Ciutadans independents: els plebeus
La majoria eren xicotets propietaris rurals que s’havien
empobrit per causa de les guerres o per no poder
competir amb els productes procedents dels grans
latifundis, que utilitzaven esclaus com a mà d’obra.
Havien acudit a Roma a buscar faena, després de
veure’s obligats a vendre les terres. Alguns treballaven
en les faenes que trobaven, altres s’enrolaven en
l’exèrcit, altres vivien de les ajudes de l’Estat i finalment
altres passaven a ser “clients” dels ciutadans notables.
4. Ciutadans privilegiats:
• Patricis: descendents dels fundadors de Roma
• Plebeus rics o nobilitas: podien tindre la propietat de la
terra
Aquestos dos grups constituïen l’ordre senatorial perquè
els seus membres podien ser senadors.
• Els cavallers eren un grup intermedi. Constituïen l’ordre
eqüestre. Es dedicaven al comerç i controlaven
l’activitat econòmica de Roma (banca, cobrament
d’impostos). Eren rics, però no tenien propietats de terra
i no podien ser senadors.
5. • Ciutadans depenents: els clients
Molts plebeus arruïnats buscaven la protecció d’un
patronus que els donara de menjar i uns pocs diners. A
canvi els cliens proporcionaven al patronus suport polític
en les eleccions. La importància de un romà es
mesurava pel nombre de clients, que el podrien fer
guanyar en unes eleccions.
No ciutadans de ple dret: lliberts
Eren esclaus alliberats. No aconseguien ser considerats
ciutadans de ple dret: no podien ser magistrats ni
senadors fins a la segona generació ni es podien casar
amb ciutadans lliures. La relació amb els amos era molt
semblant a la que hi havia entre patró i client.
6. ESCLAUS:
El nombre d’esclaus va augmentar molt en este període a
causa de les conquestes. L’esclau era considerat com
una cosa i el dominus tenia tots els drets sobre ell, fins i
tot podia matar-lo.
El tracte que rebien era molt divers, però en general hi
havia maltractaments. Els esclaus domèstics tenien en
general millor condició vital que els que treballaven a les
mines o en les obres públiques de l’estat. Per això es
produïren les revoltes d’esclaus. La més perillosa va ser
la d’Espàrtac, el 73 aC, que s’apoderà del sud d’Itàlia i
va amenaçar fins i tot Roma.
El fet de tindre mercats d’esclaus i mà d’obra barata va
influir negativament en el desenvolupament de la
tecnologia.
7. La República Romana (509-27 aC)
2.Política:
Durant aquest període podem parlar d’una república oligàrquica.
És república perquè no hi ha rei el poder es distribueix entre
tres pilars:
-els magistrats
-el senat
-les assemblees o comicis
És oligàrquica perquè només els ciutadans de l’ordre senatorial
tenen plenitud de drets. El poder està en mans dels ciutadans
privilegiats i el vot en les assemblees no és individual, sinó
per grups. De vegades si els grups o centúries més rics
votaven el mateix, no calia que votaren els grups o centúries
inferiors perquè estava clar que anaven a perdre.
