Dibuix tècnic

1. TEMA 3
TÈCNIQUES DE
REPRESENTACIÓ GRÀFICA
Ricard Valero
Departament de Tecnologia
Institut Pons d’Icart
Tarragona

2. 1. L’esbós, el croquis i el plànol:
El dibuix tècnic serveix per representar la forma i
les mides dels objectes amb precisió, exactitud,
d’una manera objectiva i seguint unes normes
internacionals.
L’esbós és un dibuix fet a mà alçada que pretén
donar una primera idea de l’objecte que volem
dissenyar.
El croquis són dibuixos fets a mà alçada, ben
proporcionats, seguint unes normes bàsiques.

3. Els plànols són dibuixos fets amb els estris de
dibuix i proporcionals a les dimensions reals de
l’objecte. Han d’estar acotats i a escala. S’han de
posar les mides reals de l’objecte, no les del
dibuix.

4. 2. Suports i estris de dibuix:
a) El paper: Les mides dels papers o làmines de
dibuix estan normalitzades (segons normes
internacionals).

6. b) El llapis: La duresa pot ser tova, mitjana o
dura.
c) Els retoladors tècnics: Serveixen per passar a
tinta els dibuixos fets en llapis. Tenen un gruix
normalitzat, els més usuals són de 0,2 mm; 0,4
mm i 0,8 mm.

7. d) El regle graduat: Per mesurar longituds i
dibuixar línies rectes.
e) El joc d’escaire i cartabó: Serveixen per fer
paral·leles i rectes perpendiculars.

9. f) El transportador d’angles: Permet mesurar i
dibuixar angles.
f) El compàs: Serveix per traçar arcs i
circumferències.

10. 3. Formes geomètriques bàsiques:
a) Traçat de triangles:
b) Traçat de quadrats i rectangles: Video
Video

11. c) Traçat d’un hexàgon regular: Video
d) Divisió d’un segment en parts iguals: Video

12. e) Perpendicular a una recta: Video
f) Bisectriu d’un angle: Video

13. 4. Dibuix de les tres vistes d’un objecte:
Les vistes d’un objecte són tres: planta (vista des
de d’alt), alçat (vista frontal) i perfil (vista
lateral). En el següent exemple pots veure com
es dibuixen les tres vistes partint de la
perspectiva de l’objecte:

15. 3
21
4
Fes les tres vistes (alçat, planta i perfil),
d’aquestes figures

16. 5. Acotament de peces:
1. Les línies de cota han de ser primes i, tant com es pugui,
s’han de col·locar fora del dibuix (1).
2. La línia principal de cota ha de ser paral·lela a l’aresta de
la qual es dóna la longitud i n’ha d’estar separada uns 8 o
10 mil·límetres (2).

17. 3. Les fletxes de cota han de ser primes —màxim 1 mm— i
no gaire llargues —uns 2 o 3 mm— (3).
4. Les línies auxiliars de cota han de ser perpendiculars a
l’aresta de l’objecte de la qual es vol donar la mida; han
d’arribar als seus extrems i han de sobresortir uns 2 o 3 mm
per damunt o pel costat de la línia principal de cota (3, 4).

18. 5. Les fletxes han d’arribar just a la línia auxiliar de cota. No
s’han de quedar curtes ni sobrepassar-la (4).
6. Les xifres de cota s’han d’escriure de manera clara i
entenedora al mig de la línia principal de cota, o just al
costat quan no càpiga al mig. No cal indicar-hi les unitats,
que se sobreentenen (5).

19. 7. En l’acotament horitzontal, les xifres de cota s’han de
col·locar sobre la línia principal de cota. En l’acotament
vertical, al costat esquerre i de baix a dalt (6).

20. 8. En l’acotament en paral·lel, la separació de les línies
principals de cota ha de ser sempre la mateixa: uns 8 o 10
mm.
9. En l’acotament entre circumferències, entre arcs o entre
arcs i una aresta, l’acotament s’ha d’indicar sempre des
dels centres de les circumferències o arcs, mai des dels
extrems (7).

21. 10. En l’acotament de circumferències o arcs, la línia
principal de cota sempre s’ha de col·locar com un
radi o un diàmetre dins de la circumferència, amb la
xifra de cota fora, si no hi cap (8).
11. En els dibuixos fets a escala de reducció o
d’ampliació, el valor de la xifra de cota sempre és el
real, mai el de la mida del dibuix.

25. Línies: Gruixuda: Contorns i arestes visibles.
Fina: Contorns i arestes fictícies.
Línies de cota i de referència.
Ratllats i seccions abatudes.
Traços: Contorns i arestes no visibles.
Traços i punts: Eixos.
Posicions extremes de peces mòbils.
Parts situades davant d’un pla de tall.
Traces de plans de tall.
Parts tallades, seccions de peces de
fusta (mà alçada).

26. 6. El caixetí:
Espai emmarcat, situat a la part inferior d'un
dibuix, on figuren el nom de l'objecte dibuixat,
l'escala, la data, el nom i la signatura del
dibuixant i de la persona que el comprova, etc.

27. El marc interior s’ha de dibuixar a 25 mm del
costat esquerre i a 5 mm de la resta de costats:
25 mm
5 mm

28. 7. Escales de dibuix:
L’escala gràfica indica el número de vegades que
el dibuix ha estat reduït o ampliat respecte a la
realitat. Serveix per dibuixar objectes molt grans
o molt petits en una làmina de dibuix. Cal
mantenir la proporcionalitat.
Escala =
𝑀𝑖𝑑𝑎 𝑑𝑖𝑏𝑢𝑖𝑥
𝑀𝑖𝑑𝑎 𝑟𝑒𝑎𝑙
Hi ha tres tipus d’escales:
a) De reducció: L’objecte es dibuixa més petit que
a la realitat (un edifici, una casa o un mapa).
E=1:2, 1:5 , 1:10, 1:20, 1:50; 1:100; 1:200, 1:500, 1:1000

29. b) Natural: L’objecte es dibuixa tal com és.
E=1/1 o E=1:1
c) D’ampliació: Per dibuixar objectes molt petits
i apreciar els detalls.
E=2:1, 5:1, 10:1

30. L’escala es pot expressar de forma gràfica o
numèrica. Si hem de fer una fotocòpia ampliada
o reduïda optarem per l’escala gràfica.