2. L’any 1469 es van casar Isabel, germanastra del rei de Castella, i Ferran, fill del rei
d’Aragó, que posteriorment serien coneguts com a Reis Catòlics.
Aquests matrimoni responia a interessos polítics: per una banda, Aragó tenia nombrosos
problemes amb la corona francesa i, per tant, necessitava una aliança important que li
permetés frenar les aspiracions franceses ; per altra banda, Isabel necessitava un dels
grans regnes de la península com aliat per tal d’assolir el tron castellà.
3.
4. L’any 1474 va morir Enric IV, rei de Castella, i Isabel va ser coronada ràpidament pels
seus aliats. La corona portuguesa, que donava suport a Joana, la filla il·legítima d’Enric
IV, va reaccionar començant un conflicte militar amb els partidaris d’Isabel. L’any 1479
es va posar fi a aquesta guerra amb la victòria del bàndol d’Isabel.
5. L’any 1479, després de la mort del seu pare, Ferran es va convertir en rei de la
Corona d’Aragó. Aquell mateix any Isabel va ser reina de Castella, després de
vèncer una guerra civil que l’havia enfrontada a la seva neboda Joana.
6. La unió va ser només dinàstica, cada regne va mantenir les seves fronteres, la
moneda, els impostos, les lleis i les institucions pròpies.
7. La monarquia autoritària dels Reis Catòlics va reforçar
el poder reial llevant poder als nobles i a la burgesia.
8. Amb les conquestes del Regne de Granada (1492) i del Regne de Navarra (1515), els
Reis Catòlics van unir tots els territoris peninsulars sota la seva corona.
11. El 1490 l’exèrcit castellà assetjava Granada. Dos anys més tard, el 1492, la ciutat es va
rendir, i el mateix Boabdil va entregar les claus de l’Alhambra als Reis Catòlics.
Les condicions de la rendició establien que la població musulmana mantindria les seves
llibertats i propietats. També que podria continuar amb la seva religió i els seus
costums.
12. Conquestes en el Mediterrani:
Regne de Nàpols (1505)
Melilla (1497)
Orà i Bugia (1509)
13.
14. La incorporació de les Illes Canàries va ajudar molt a l’expansió marítima. La situació
geogràfica d’aquestes illes les convertia en una escala indispensable en la ruta a Amèrica.
16. L’expulsió dels jueus A causa de les revoltes i atacs contra els
jueus a finals del segle XIV, un nombre
important de jueus s’havia convertit al
cristianisme. Aquesta conversió no s’havia
fet per motius de fe, sinó per por i per
poder tenir una vida més segura i
tranquil·la. Així que molts conversos
continuaven practicant rituals i costums
jueus.
Els Reis Catòlics van demanar al papa els
poders per poder crear un tribunal de la
inquisició. Així l’any 1478 va començar una
dura repressió contra els conversos. L’any
1492 un decret expulsava tota la població
jueva.
Els anys posteriors a la conquesta de
Granada les autoritats cristianes van
mantenir els pactes que s’havien fet amb
la població musulmana. L’any 1501 es va
fer públic un decret que significava
l’expulsió dels musulmans de la Corona de
Castella. Part de la població musulmana va
decidir convertir-se al cristianisme, mentre
que d’altres van marxar al nord d’Àfrica.
17. La Inquisició
La Inquisició pretenia garantir el
predomini de la fe cristiana i la correcta
aplicació de la seva doctrina. Per açò
perseguia els heretges i els conversos i
els sotmetia a judicis públics anomenats
actes de fe.
Preparatius
– Convocatòria (tres o quatre setmanes abans)
– Preparació de l'escenari.
– Processó de la creu verda (la nit anterior al dia
de l'acte de fe)
Desenvolupament
– La processó (a primera hora del matí)
– El jurament
– Missa d'obertura amb sermó
– Lectura de les sentències
(ocupava una bona part del dia)
– Abjuracions, absolucions i processó al crematori
– Missa de clausura
– Execució dels condemnats
Activitats posteriors
– Compliment de la resta de sentències
18. La Inquisició
Els inquisidors cercaven en tot
moment la confessió i el
penediment dels acusats i per
aconseguir-ho es recorria a la
tortura. Un cop s’aconseguia
la confessió es dictava la
pena, que podia ser un càstig
lleu (el pagament d’una multa
o humiliacions públiques) o
més greu (anar a la presó o
ser cremat a la foguera).
29. La mort d’Isabel l’any 1504 va donar lloc a un període d’incertesa i rivalitats per accedir a
la regència de Castella. Les lleis no permetien a Ferran heretar-ne el tron. Per tant, es va
proclamar reina la seva filla Joana, que estava casada amb Felip el Bell, fill de l’emperador
romanogermànic. Tant Ferran com Felip van argumentar que Joana no estava capacitada
per governar a causa del seu delicat estat mental.
Felip el Bell Joana la Boja
30. Felip va aconseguir la regència, però va morir jove i Ferran va passar a
governar en nom de Joana, que romania tancada al castell de Tordesillas.
31. Més endavant Ferran també va morir i Joana va heretar tots els regnes dels Reis
Catòlics (Castella, Aragó, Granada, les Canàries, Navarra, les Índies
Occidentals, etc.), que després van passar a mans del seu fill Carles, que també va
heretar els territoris del seu pare i va formar un gran imperi.
Amb el seu fill, Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, s’instaura la dinastia dels Àustries.
