Presentació utilitzada per explicar la crisi del sistema de la restauració a Espanya (a partir de 1902). Les referències al llibre escolar corresponen al de l'editorial Vicens Vives

1. LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA SEGONA PART LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ 1902 - 1923

2. CONCEPTES PREVIS... UN REPÀS DICTADURA DIRECTORI LLEI MARCIAL PROTECTORAT MARROC RIF BOLXEVIC LOCKOUT PRIMERA GUERRA MUNDIAL REVOLUCIÓ RUSSA LLEI DE FUGUES REFORMISME dinàstic

8. Crisi i dictadura Cronologia 1898 1902 1931 1930 1923 Regnat d’Alfons XIII La Crisi de la Restauració Dictadura de Primo de Rivera Crisi del sistema de la Restauració Dictablanda IIª República 1 1898 - 1930

10. Mancomunitats regionals Democratització militar (obligació mili) i reformes socials José Canalejas Reformes econòmiques Legislació social favorable classes mitjanes i baixes Apareixen nous partits en el Congrés Crisi del sistema de la Restauració Intervencionisme d’Alfons XIII Manca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política Antonio Maura (1907-1909 ) Reforma del sistema “Revolució des de dalt ” És substituït a causa de la repressió de la Setmana Tràgica de 1909 3 Partit conservador Partit liberal Crisi i dictadura 1898 - 1930 Els partits dinàstics continuen alternant-se en el poder, continua el caciquisme Però... Republicans Regionalistes Socialistes Amb suport als nuclis urbans Santiago Alba Romanones... Eduardo Dato Maura Canalejas

12. LES RAONS DEL FRACÀS DEL REFORMISME Falta d’afany democratitzador i de captació de les masses populars Conflictivitat social Conflictivitat política

15. Crisi del sistema de la Restauració 4 Crisi i dictadura 1898 - 1930 El país es troba en una situació d’endarreriment econòmic i social, amb una gran bossa de pobresa i d’un injust repartiment de la riquesa Provocarà una forta agitació social Evolució política 1902-1917 1905 Assalt a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya 1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars) 1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya) 1909 La Setmana Tràgica La guerra del Marroc La crida dels reservistes Vaga i revolta anticlerical provoca Repressió del govern Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia (Escola Moderna i laica) provoca Campanya contra Maura, conservador (“Maura no!”) Serà substituït per Canalejas, liberal 1917 La gran crisi parlamentària, militar i social Assemblea de parlamentaris Juntes de Defensa Vaga general revolucionària Vagues de 1902, 1909, 1917, 1919, 1920... Solidaritat Obrera, 1907 CNT, 1910-1911 Salvador Seguí

22. GUERRA A LA GUERRA Y CAIGA QUIEN CAIGA ...Si, proletariados: para combatir a los rifeños no van no, los hijos de los ricos, los que tienen sus intereses, su comercio o su industria, ni los hijos de los ministros, ni los obispos, ni los altos personajes, sino solamente los seres sangre de vuestra sangre... Manifiesto de proclamación de la huelga distribuido el 26 de julio de 1909

27. CONFLICTIVITAT SOCIAL ENTRE 1914 - 1918 Els seus elements Tradicional panorama social d’Espanya Conflictivitat social derivada de l’inflació Messianisme de la revolució russa Principi wilsonià del nacionalisme i modoficació de les fronteres d’Europa

29. LA TRIPLE CRISI DE 1917 CRISI MILITAR Juntes de Defensa CRISI POLÍTICA Assemblea de Parlamentaris CRISI SOCIAL Vaga general

34. ANNUAL 1921 10.000 víctimes PETICIÓ DE RESPONSSABILITATS EXPEDIENT PICASSO

35. Assassinats a Barcelona, 1916 - 1923 1921, Assassinat de Dato Dirigents obrers del “sindicat únic” (CNT) A causa de la policia o dels pistolers del “sindicat lliure” (patronal) Augment del “pistolerisme” a partir de la fi de la Gran Guerra

36. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 1923 – 1930

38. ETAPES DIRECTORI MILITAR, 1923 - 1925 DIRECTORI CIVIL, 1926 - 1930

40. Davant la conjuntura dels anys 1918 – 1923... tres alternatives 1. Reforma constitucional en el sentit plenament democràtic, amb depuració plena de responsabilitats (Informe Picasso). GARCIA PRIETO. 2. Reforma del sistema, en la vía del regeneracionisme institucional. MAURA, CAMBÓ 3. Solució dictatorial

43. Recolzament de la burgesia, l’Exèrcit i la Corona Dues etapes: Directori militar i Directori Civil Directori Militar (1923-1925) Eliminació del sistema de la Restauració (s’anul·la la constitució de 1876) Censura i prohibició de partits i sindicats Poder concentrat en els militars (governadors civils) 7 La Dictadura de Primo de Rivera Ordre social Supressió de llibertats individuals Repressió policial (acaba amb el pistolerisme) Abolició de la Mancomunitat (1925) Problema Marroc Ofensiva francoespanyola Desembarcament d’Alhucemas Derrota d’Abd-El-Krim Ocupació del RIF, 1927 Autoritarisme i repressió Es tracta d’una dictadura personal i militar Directori Militar

44. Directori Civil (1925-1930) Creació de la Unión Patriótica Amb la participació d’elements civils en el govern Política econòmica Cal destacar Obres públiques Monopolis Proteccionisme Intervencionisme Xarxa de carreteres i ferrocarrils Regadiu, Confederacions hidrogràfiques (electrificació) Finançament estatal en sectors no rendibles Creació de monopolis (Campsa, Telefònica...) Va faltar millorar el camp (reforma agrària) i les condicions de vida dels camperols La política social Supressió dels sindicats anarquistes i radicals ( UGT col·labora) Reformisme social paternalista (descans dominical, assegurança...) Organització Corporativa Nacional (comitès obrers i patrons) Es basa en en

46. L’oposició a la Dictadura La primera oposició és la del món intel·lectual (Miquel de Unamuno) Socialisme 1928- S’intensifica l’oposició a la dictadura Crisi econòmica (atur, endeutament de l’Estat, devaluació...) Pèrdua de confiança entre els oficials de l’Exèrcit Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer (“Dictablanda”) Anarquisme FAI (insurrecció i violència) Catalanisme Radicalització (lluita armada) i esquerra Estat Català (Francesc Macià) Prats de Molló, 1926 Republicans Aliança Republicana , 1926 (estudiants, intel·lectuals i una part de l’Exèrcit) Àngel Pestaña A causa de Al 1930 Dimissió de Primo de Rivera Això provoca

47. No es dichoso aquel a quien la fortuna no puede dar nada más, sino aquel a quien no puede quitar nada. Francisco de QUEVEDO [email_address]