Presentació utilitzada per explicar la crisi del sistema de la restauració a Espanya (a partir de 1902). Les referències al llibre escolar corresponen al de l'editorial Vicens Vives

1. LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA SEGONA PART LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ 1902 - 1923

2. CONCEPTES PREVIS... UN REPÀS DICTADURA DIRECTORI LLEI MARCIAL PROTECTORAT MARROC RIF BOLXEVIC LOCKOUT PRIMERA GUERRA MUNDIAL REVOLUCIÓ RUSSA LLEI DE FUGUES REFORMISME dinàstic

3. LA MONARQUIA D’ALFONS XIII CRISI DE LA RESTAURACIÓ, 1902 – 1923 LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA, 1923 – 1930 LA FI DE LA MONARQUIA, 1930 - 1931

4. Este año me encargaré de las riendas del Estado, acto de gran trascendencia tal y como están las cosas; porque de mí depende si ha de quedar en España la monarquía borbónica o la república. Porque yo me encuentro el país roto por guerras pasadas, que anhela que alguien lo saque de esta situación: la reforma social a favor de las clases necesitadas; el Ejército con una organización atrasada en los avances modernos; la marina sin barcos; la bandera ultrajada; los gobernadores y los alcaldes que no cumplen las leyes, etcétera.; en definitiva, todos los servicios desorganizados y mal atendidos. Puedo ser un rey que se llene de gloria regenerando la patria (... ). Pero también puedo ser el rey que no gobierne, que sea gobernado por sus ministros y, finalmente, llevado a la frontera (...). Espero reinar en España como rey justo. Espero, al mismo tiempo, poder regenerar la patria y hacerla, si no poderosa, al menos buscada, o sea, que la busquen como aliada.

5. ELEMENTS CONCEPTUALS SOBRE LA CRISI Parlem d’un procés... ... que és el de descomposició del sistema canovista que s’inicia al 1898 i acaba al 1923, tenint la seva màxima expressió en la triple crisi de 1917. Tensions socials Aparent “estabilitat” del sistema de la Restauració i el seu caràcter pseudodemocràtic Divisió i ruptura dels partits dinàstics Incapacitat de l’oposició política: feble i dividida Sorgiment d’una societat urbana paral·lela a la proposada per la Restauració (II República?) La “qüestió” del Marroc

6. La CRISI DE LA RESTAURACIÓ arranca del 1898, i està jalonada per un sèrie de crisis (1909, 1917, 1921) que ens porten a la Dictadura de Primo de Rivera . La CRISI DEL SISTEMA te el seu punt de partida a l’any 1898 i acaba el 1923 amb la Dictadura. Te la seua màxima expressió a la triple crisi de 1917 .

7. EL PROCÉS DE DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA CANOVISTA 1. El regeneracionisme polític i la crisi del sistema, 1902 – 1912 (entre l’inici del regnat d’Alfons XIII i l’assassinat de Canalejas): Maura i Canalejas Setmana Tràgica de 1909 2. La crisi del sistema de El Pardo i el fracàs del turnisme, 1913 – 1919/20 (Primera Guerra Mundial) La triple crisi de 1917 3. La descomposició del sistema canovista, 1919/20 – 1923. La crisi de 1921

8. Crisi i dictadura Cronologia 1898 1902 1931 1930 1923 Regnat d’Alfons XIII La Crisi de la Restauració Dictadura de Primo de Rivera Crisi del sistema de la Restauració Dictablanda IIª República 1 1898 - 1930

9. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ LA CRISI DEL BIPARTIDISME I DEL TORN DE PODER RUPTURA DEL PACTE DE “EL PARDO” LA QÜESTIÓ COLONIAL (CUBA, MARROC ) L’OPOSICIÓ POLÍTICA AL RÈGIM (PARTITS REPUBLICANS I NACIONALISMES) EL MOVIMENT OBRER : CONFLICTIVITAT SOCIAL ELEMENTS DE LA CRISI

10. Mancomunitats regionals Democratització militar (obligació mili) i reformes socials José Canalejas Reformes econòmiques Legislació social favorable classes mitjanes i baixes Apareixen nous partits en el Congrés Crisi del sistema de la Restauració Intervencionisme d’Alfons XIII Manca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política Antonio Maura (1907-1909 ) Reforma del sistema “Revolució des de dalt ” És substituït a causa de la repressió de la Setmana Tràgica de 1909 3 Partit conservador Partit liberal Crisi i dictadura 1898 - 1930 Els partits dinàstics continuen alternant-se en el poder, continua el caciquisme Però... Republicans Regionalistes Socialistes Amb suport als nuclis urbans Santiago Alba Romanones... Eduardo Dato Maura Canalejas

11. El reformisme dinàstic “ Hipotètica” relació amb el despotisme il·lustrat del segle XVIII: punts comuns: La “revolució des de dalt” (Maura), reformes portades a terme la marge de les classes humils La falta de base social o suports polítics La possibilitat de fracàs d’aquestos moviments reformistes Les tímides reformes i millores socials propugnades pel reformisme seran menyspreades per unes masses populars molt impregnades per l' internacionalisme, mentre que les elits burgeses i els grans terratinents les viuran com una amenaça. Aspectes “positius” del reformisme: Abolició de l’impost de consums Llei del candau Llei de Mancomunitats

12. LES RAONS DEL FRACÀS DEL REFORMISME Falta d’afany democratitzador i de captació de les masses populars Conflictivitat social Conflictivitat política

13. El reformisme dinàstic Tema de reflexió: comparació del reformisme dinàstic amb el despotisme il·lustrat del segle XVIII Elements de la reflexió: La “revolució des de dalt”, la institucionalització de reformes portades a terme des de la cúpula del poder polític al marge de les classes humils, totalment privades de veu i ¿vot? La falta de base social o suports polítics tant de l’oligocràcia, a la qual retallaven privilegis, com de les classes populars, en què no es confiava prou per instaurar un sistema realment democràtic. L’elevada possibilitat de fracàs d’aquests moviments reformistes, tant en relació amb les expectatives que tenien com en relació amb les necessitats del país.

14. L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ Característiques comunes No articulació d’una alternativa real després de la crisi del 98: obliga a transformacions internes. Necessitat d’unir i d’augmentar les bases socials de cada partit. Peculiaritats: La consolidació del republicanisme i la seva cohesió sota UNIÓ REPUBLICANA. Els procediments demagògics i pseudorevolucionaris del Partit Radical de Lerroux El pactisme del PSOE

15. Crisi del sistema de la Restauració 4 Crisi i dictadura 1898 - 1930 El país es troba en una situació d’endarreriment econòmic i social, amb una gran bossa de pobresa i d’un injust repartiment de la riquesa Provocarà una forta agitació social Evolució política 1902-1917 1905 Assalt a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya 1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars) 1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya) 1909 La Setmana Tràgica La guerra del Marroc La crida dels reservistes Vaga i revolta anticlerical provoca Repressió del govern Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia (Escola Moderna i laica) provoca Campanya contra Maura, conservador (“Maura no!”) Serà substituït per Canalejas, liberal 1917 La gran crisi parlamentària, militar i social Assemblea de parlamentaris Juntes de Defensa Vaga general revolucionària Vagues de 1902, 1909, 1917, 1919, 1920... Solidaritat Obrera, 1907 CNT, 1910-1911 Salvador Seguí

16. LA GUERRA DEL MARROC Política colonial espanyola : Recuperació del prestigi després del desastre del 98 El desenvolupament colonial de les grans potències europees i les tensions colonials entre eixos països Escassa rellevància d’Espanya Possibles beneficis econòmics al Rif

18. LA GUERRA DEL MARROC Política colonial espanyola en el context de l’imperialisme europeu i el repartiment colonial. La política britànica: “Balance of powers” Peculiaritats: Es qüestiona l’argument de la recuperació del prestigi colonial i internacional d’Espanya per que amplis sectors de la societat consideraven que Espanya només servia els interessos de Gran Bretanya Beneficis econòmics dubtosos i amb dificultats d’explotació Prestigi de l’exèrcit ... “africanistes”... ¿relatiu?... fracassos militars. Balanç global negatiu Barranco del Lobo , derrota i mobilització de reservistes: autèntic catalitzador del descontentament i la conflictivitat social, que va esclatar amb la setmana Tràgica de Barcelona.

19. BARRANCO DEL LOBO Atac de cabiles rifenyes a les tropes espanyoles. El govern MAURA reacciona aplicant la Llei de Reserva, per la qual soldats reservistes han d’acudir a una guerra impopular. L’efecte és la vaga general i la Setmana Tràgica de Barcelona

20. LA CRISI DE 1909 LA GUERRA DEL MARROC I LA SETMANA TRÀGICA PROTECTORAT DEL RIF Conferència d’Algesires (1906) Derrota de El Barranco del Lobo MOBILITZACIÓ DE RESERVISTES, desencadenant de la Setmana Tràgica (26 de juliol)

21. LA CRISI DE 1909 LA GUERRA DEL MARROC I LA SETMANA TRÀGICA Les peculiaritats de la Setmana Tràgica: Context social molt deteriorat i conflictiu Sistema de lleva Context concret: Barcelona. No obstant això, també presenta un marcat caràcter espontani , que junt amb l’explosió d’ anticlericalisme , cal relacionar amb la força del moviment anarquista a Barcelona.

22. GUERRA A LA GUERRA Y CAIGA QUIEN CAIGA ...Si, proletariados: para combatir a los rifeños no van no, los hijos de los ricos, los que tienen sus intereses, su comercio o su industria, ni los hijos de los ministros, ni los obispos, ni los altos personajes, sino solamente los seres sangre de vuestra sangre... Manifiesto de proclamación de la huelga distribuido el 26 de julio de 1909

23. Setmana tràgica - Barcelona HUELGA GENERAL, BARICADAS, QUEMA DE CONVENTOS, ETC. MOVILIZACIÓN DE RESERVISTAS PARA LA GUERRA DE MARRUECOS

24. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA EN GENERAL: Repressió dura i violenta Cohesió i radicalització dels moviments d’esquerra EN PARTICULAR: Caiguda del govern de Maura Creació d’un nacionalisme català republicà d’esquerres Cohesió de republicans i socialistes Auge de l’anarquisme a Catalunya

25. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA CRISI DE 1917 WW I Impacte polític: Aliàdofils Germanòfils Impacte econòmic: Augment de les exportacions Increment dels beneficis Inflació Impacte social: Augment conflictivitat WILSON i el principi de les nacionalitats LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA

26. L’IMPACTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL Document 16 de la pàgina 251 ELEMENTS DESCRIPTIUS: Tema: “Exportacions espanyoles a França entre 1913 i 1920” Naturalesa i tipus de gràfic Desviació de principi a fi, i desviacions màximes i mínimes ELEMENTS D’ANÀLISI: La guerra va reduir dràsticament la capacitat productiva dels països beligerants Espanya: es converteix en exportador i subministrador Sectorialment: +++, siderurgia basca, mineria asturiana, indústries tèxtils i metal·lúrgiques catalanes ++, productes químics bàsics i calçat - , taronges

27. CONFLICTIVITAT SOCIAL ENTRE 1914 - 1918 Els seus elements Tradicional panorama social d’Espanya Conflictivitat social derivada de l’inflació Messianisme de la revolució russa Principi wilsonià del nacionalisme i modoficació de les fronteres d’Europa

28. LA CRISI DE 1917 Conjuntura econòmico social derivada de la WW I Agreujament de la crisi política: crisi del turnisme i divisions internes dels partits dinàstics El problema militar Mobilització del moviment obrer La conjuntura

29. LA TRIPLE CRISI DE 1917 CRISI MILITAR Juntes de Defensa CRISI POLÍTICA Assemblea de Parlamentaris CRISI SOCIAL Vaga general

30. CRISI MILITAR DE 1917 CRISI MILITAR DIFERENCIACIÓ ENTRE MILITARS PENINSULARS I AFRICANISTES CREACIÓ DE LES JUNTES MILITARS DE DEFENSA EL GOVERN ACCEDEIX A LES PETICIONS A LA LLEI DE L’EXÈRCIT DE 1918 MAJOR INTERVENCIONISME MILITAR EN LA POLÍTICA

31. ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS A BARCELONA CAUSES TANCAMENT TEMPORAL DE LES CORTS GRUPOS CONVOCATS PARTITS NO DINÀSTICS DEMANDES REVITALITZACIÓ DEL PARLAMENT DESCENTRATLIZACIÓ NOU GOVERN CONSTITUENT EVOLUCIÓ TEMOR AGREUJAMENT SITUACIÓ PER RISC DE REVOLUCIÓ OBRERA DISSOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA

32. VAGA GENERAL CAUSES: CARESTÍA DE PREUS DISMINUCIÓ PODER ADQUISITIU ORGANITZADA PER PARTITS NO DINÀSTICS I SINDICATS MANIFIEST AMB DEMANDES LABORALS (SALARIALS, CONDICIONS DE TRABALL, ETC.) I POLÍTIQUES

33. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1918 – 1923) Enumeració del problemes que afecten la Restauració a partir del 1918 : (A partir de la lectura del paràgrag d’introducció pag 254) La fi de la conjuntura econòmica favorable després de la Gran Guerra La incapacitat del sistema per democratitzar-se i renovar-se El desastre d’Annual

34. ANNUAL 1921 10.000 víctimes PETICIÓ DE RESPONSSABILITATS EXPEDIENT PICASSO

35. Assassinats a Barcelona, 1916 - 1923 1921, Assassinat de Dato Dirigents obrers del “sindicat únic” (CNT) A causa de la policia o dels pistolers del “sindicat lliure” (patronal) Augment del “pistolerisme” a partir de la fi de la Gran Guerra

36. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 1923 – 1930

37. ORIGEN Origen: colp d’estat Manifest de 13 de setembre de 1923 Lectura del document

38. ETAPES DIRECTORI MILITAR, 1923 - 1925 DIRECTORI CIVIL, 1926 - 1930

39. LES CAUSES DEL COLP D’ESTAT LES MOTIVACIONS: Informe Picasso Context de postguerra europeu: crisi de les democràcies Context internacional: la revolució bolxevic “ Crisi permanent” del sistema de la Restauració (partits dinàstics) Desastre d’Annual Pistolerisme i elevada conflictivitat social Protagonisme militar

40. Davant la conjuntura dels anys 1918 – 1923... tres alternatives 1. Reforma constitucional en el sentit plenament democràtic, amb depuració plena de responsabilitats (Informe Picasso). GARCIA PRIETO. 2. Reforma del sistema, en la vía del regeneracionisme institucional. MAURA, CAMBÓ 3. Solució dictatorial

41. Reacció de l’exèrcit i dels sectors més conservadors de la societat front els intents democratitzadors de la Restauració IDEA FONAMENTAL

42. LES BASES I EL OBJECTIUS DE LA DICTADURA ELS OBJECTIUS Assegurar la integritat de la nació front als nacionalismes. Acabar amb el desordre social Restablir l’ordre polític Salvar al rei de les responsabilitats del desastre d’Annual Pacificació del Marroc LES BASES SOCIALS El rei Exèrcit Partits dinàstics Oligarquia Burgesia catalana

43. Recolzament de la burgesia, l’Exèrcit i la Corona Dues etapes: Directori militar i Directori Civil Directori Militar (1923-1925) Eliminació del sistema de la Restauració (s’anul·la la constitució de 1876) Censura i prohibició de partits i sindicats Poder concentrat en els militars (governadors civils) 7 La Dictadura de Primo de Rivera Ordre social Supressió de llibertats individuals Repressió policial (acaba amb el pistolerisme) Abolició de la Mancomunitat (1925) Problema Marroc Ofensiva francoespanyola Desembarcament d’Alhucemas Derrota d’Abd-El-Krim Ocupació del RIF, 1927 Autoritarisme i repressió Es tracta d’una dictadura personal i militar Directori Militar

44. Directori Civil (1925-1930) Creació de la Unión Patriótica Amb la participació d’elements civils en el govern Política econòmica Cal destacar Obres públiques Monopolis Proteccionisme Intervencionisme Xarxa de carreteres i ferrocarrils Regadiu, Confederacions hidrogràfiques (electrificació) Finançament estatal en sectors no rendibles Creació de monopolis (Campsa, Telefònica...) Va faltar millorar el camp (reforma agrària) i les condicions de vida dels camperols La política social Supressió dels sindicats anarquistes i radicals ( UGT col·labora) Reformisme social paternalista (descans dominical, assegurança...) Organització Corporativa Nacional (comitès obrers i patrons) Es basa en en

45. LA POLÍTICA DE LA DICTADURA IMPORTANT ETAPA DE CREIXEMENT ECONÒMIC I DISMINUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT LABORAL LES BASES DEL CREIXEMENT ECONÒMIC: Conjuntura internacional Intervencionisme estatal (=nacionalisme econòmic) Creació de monopolis (Campsa, Tabacalera, CTNE) Obres públiques Augment del dèficit públic LA POLITICA SOCIAL: Intervenció de l’Estat: Organització Corporativa Nacional i Comitès Paritaris Repressió de les organitzacions obreres radicals Col·laboració de la UGT

46. L’oposició a la Dictadura La primera oposició és la del món intel·lectual (Miquel de Unamuno) Socialisme 1928- S’intensifica l’oposició a la dictadura Crisi econòmica (atur, endeutament de l’Estat, devaluació...) Pèrdua de confiança entre els oficials de l’Exèrcit Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer (“Dictablanda”) Anarquisme FAI (insurrecció i violència) Catalanisme Radicalització (lluita armada) i esquerra Estat Català (Francesc Macià) Prats de Molló, 1926 Republicans Aliança Republicana , 1926 (estudiants, intel·lectuals i una part de l’Exèrcit) Àngel Pestaña A causa de Al 1930 Dimissió de Primo de Rivera Això provoca

47. No es dichoso aquel a quien la fortuna no puede dar nada más, sino aquel a quien no puede quitar nada. Francisco de QUEVEDO [email_address]