Serveis, Turisme, comunicacions

1. Sandra Jennifer

2. 1) Introducció al sector terciari
2) Classificació dels serveis
3) Distribució dels serveis
4) El servei de l’Estat espanyol
5) Els serveis relacionats amb l'Estat del Benestar
6) Serveis de Catalunya
7) El turisme
8) El turisme a Espanya i Catalunya
9) El transport
10) Els mitjans de comunicació
11) Comerç

3. El sector terciari inclou les activitats econòmiques on el seu producte és
intangible ja que estan orientades a la prestació de serveis: sanitat, educació,
seguretat, lleure, transports, banca, esport, etc...
És important saber que algunes d'aquestes activitats tenen una finalitat
social més que no pas econòmica.

5. SECTOR
SECTOR
TERCIARI
TERCIARI
CLÀSSIC
CLÀSSIC BANAL
BANAL QUATERNARI
QUATERNARI
Conjunt d'activitats
Conjunt d'activitats
Inclou els transports
Inclou els transports Inclou les activitats
Inclou les activitats més qualificades
més qualificades
ii les feines més
les feines més de més baixa
de més baixa ii tecnificades ii
tecnificades
rutinàries.
rutinàries. qualificació.
qualificació. de gestió.
de gestió.

6. SEGONS LA SEVA
APARICIÓ HISTÒRICA
TRADICIONAL MODERN POSTINDUSTRIAL
• Activitats administratives, •Activitats financeres •Informàtica
religioses i comercials.
•Ensenyament, Sanitat, •Borsa •Telecomunicacions
•Transport •Serveis empreses •Consultories

7. SEGONS LA
SEGONS LA
PROPIETAT DEL PRESTATARI
PROPIETAT DEL PRESTATARI
Serveis públics
Serveis públics Serveis privats
Serveis privats

8. SEGONS LA FREQÜÈNCIA D’UTILITZACIÓ
BANAL ESPECIALITZAT

9. Distribució
Infraestructura SEGONS Serveis a
L’ACTIVITAT
social DESENVOLUPADA empreses
Serveis pels
consumidors

11. A NIVELL
MUNDIAL
Països
Països Països en vies de
Països en vies de Països
Països
industrialitzats
industrialitzats desenvolupament
desenvolupament subdesenvolupats
subdesenvolupats

12. Percentatge de persones ocupades
als serveis del sector terciari
2%
16% 3%
11%
38%
21%
5%
4%
Cultural i recreatiu
Personals
Comerç
A empreses
TIC (Tecnologies de la informàtica i la tecnologia)
Immbiliaria i rendaments
Transport
Turisme

13. POT SER A…
ESCALA ESCALA ESCALA
MUNDIAL ESTATAL INTRAURBANA
Països Països Distribució Es determina pel
desenvolupats subdesenvolupats poc homogènia tipus de servei
Poca activitat Es situen prop de Solen situar-se a
Han crescut molt les grans perifèries
terciària les grans ciutats
Ocupen la major Hipertrofia del
part productiva sector públic

15. Es concentren en les zones més poblades, és a dir, amb més industrialització i
més activitat turística.

17. És un conjunt de polítiques que garanteixen
Què és?
una sèrie de serveis socials a la població.
Garantir unes condicions de vida adequades
Quina a la població i evitar que les persones quedin
finalitat té? desemparades en determinades circumstàncies
de caràcter problemàtic.

18. PILARS DE
PILARS DE
L’ESTAT DEL
L’ESTAT DEL
BENESTAR
BENESTAR
VIVENDA
VIVENDA LLEI DE
EDUCACIÓ
EDUCACIÓ SANITAT
SANITAT PENSIONS
PENSIONS
LLEI DE
DIGNA
DIGNA DEPENDÈNCIA
DEPENDÈNCIA
Totes les pers
o nes que treba
llen en aques
t àmbit reben
el nom de fun
cionaris.

19. L’administració pública constitueix la branca fonamental del sector públic
A Espanya hi ha tres nivells:
Administració
general de l'Estat
Administració
autonòmica
Administració local

21. Som més
de 600.000
Nosaltres més de
400.000

23. Turista és aquell que es desplaça per un període de més de 24 hores i inferior a un
any.
Per tant, el turisme comprèn les activitats que realitzen les persones durant un viatge.
El turisme va començar a ser un servei utilitzat per masses a partir del segle
XX, gràcies a:

La revolució en els transports.

L'augment en el nivell de vida.

Les millores socials.

24. El gran “BOOM” turístic va arribar al segle XX.
A Espanya, durant l'any 2006, representà un 14% del PIB,
gràcies a l'arribada de 58M DE TURISTES.

25. A nivell mundial el turisme ha predominat a Europa
(França, Itàlia, Espanya,...), Amèrica del Nord
(EUA), Zona asiàtica (Japó, la Xina, la Índia,...)

26. SEGONS L’ORIGEN
DELS TURISTES
TURISME INTERIOR TURISME EXTERIOR

27. RURAL
DE
CULTURAL
NEGOCIS
ESPORTIU ECOLÒGIC
SEGONS
L’ACTIVITAT
TURÍSTICA
DE SOL I
RELIGIÒS
PLATJA
DE
DE NEU
SALUT

28. SEGONS L’ÈPOCA DE L’ANY
Turisme de caps de Turisme de
setmana temporada
Amb automòbil El més massiu
Xarxa carretera col·lapsada Durant els períodes de vacances (ESTIU)
Segones residencies

29. SEGONS LES CARACTERÍSTIQUES
DEL TURISTA
DE MASSES
• A la costa; sol i platja.
• Es concentra molta gent en poc espai.
JUVENIL
• Baix poder adquisitiu
• Allotjaments senzills i sistemes de
transport econòmics.
DE LA TERCERA EDAT
• Turisme en grup que es dona en
temporada baixa.
FAMILIAR
• Famílies amb nens
DE GRUP
• Visites organitzades
DE MINORIES
• Llocs poc visitats
• Bon nivell econòmic i cultural

30. COM PODEM SABER LA IMPORTÀNCIA DEL
TURISME EN UNA ZONA?
INDICADORS
TURÍSTICS
Quantificar
Quantitat de
Quantificar les Quantificar la Avaluar les
places
el nombre pernoctacions despesa mitjana característiques
turístiques
de turistes mitjanes de per turista/dia dels turistes
(llits)
turistes

31. “INDÚSTRIA TURÍSTICA”
TOUR
OPERADORS

32. EFECTES DEL TURISME
POSITIUS
Creació de riquesa
Ocupació
Arribada de noves
influències culturals
Transmissió de nous
productes

33. Distorsió del
paisatge
i l’equilibri
ecològic
Despesa Degradació i
pública destrucció
del medi
EFETES
NEGATIUS
DEL
Problemes TURISME
d’estacionalitat,
economia submergida, Zones
augment inflació costaneres:
i especulació contaminació
del sol del mar
Muntanya:
Desforestació,
erosió,
pèrdua
biodiversitat

35. L’ARRIBADA DEL TURISME A ESPANYA
Hi contribuïren factors naturals (clima) i
socioeconòmics (bona relació qualitat-preu).
El turisme va esdevenir un fenomen de masses a
partir dels 50, però sobretot durant la dècada dels
60.

36. MODEL TURÍSTIC ESPANYOL ANYS 60
• Abundant oferta.
• Demanda massiva.
• Demanda majoritàriament de poder adquisitiu mitjà-baix.
• Allotjaments majoritàriament de categoria intermitja.
• Predomini del tipus de Sol i Platja.
• Dependència del Sector respecte de tour-operadors internacionals.

37. ZONES TURISTIQUES I TIPOLOGIA
1. Turisme de sol i platja:
Litoral Mediterrani i Subatlàntic,
Canàries i Balears.
2. Madrid.
3. Litoral Cantàbric i Gallec.
4. Espai rural interior.
Turisme rural.
5. Estacions d’esquí .
Turisme de neu.
6. Ciutats històriques.
Turisme Cultural.

38. QUÈ PODEM DIR D'AQUESTES DADES?
•Turisme exterior:
• Els turistes que visiten Espanya són bàsicament d’altres països de la UE (Regne Unit,
Alemanya i França). Cada cop més arriben turistes de l'Europa de l'Est i Rússia.
• Les bones condicions climàtiques d’algunes zones han convertit Espanya en una
destinació preferent per a persones jubilades del nord d’Europa.
•El turisme interior:
• L’augment del nivell de vida i la millora de les comunicacions ha fet incrementar el
turisme nacional i la mobilitat temporal (desplaçaments de cap de setmana).
Turisme interior
Turisme exterior

39. Tendències del sector
La millora de
El creixement L’augment L’aparició
La La la formació
de la del nombre de les
diversificació millora dels dels
demanda d’allotjaments línies aèries
de l’oferta equipaments professionals
turística turístics de baix cost.
del sector

40. CONSEQÜÈNCIES
Malgrat l'augment del número de turistes i dels ingressos que
aporten, es pot parlar d'un esgotament del model tradicional del turisme
espanyol:
– Predomini del turisme de nivell mitjà-baix.
– Problemes de l'oferta turística: pujada de preus sense millorar la
qualitat, manca d'adaptació a les noves exigències de la demanda,
estacionalitat, competència d'altres països mediterranis...
– Dependència dels tour-operadors internacionals.
– Deteriorament mediambiental i alteracions paisatgístiques en algues
zones.

41. QUÈ HEM DE FER?
1. Potenciar el turisme de qualitat (de
grana poder adquisitiu)
2. Millorar l'oferta per tal de contrarestar
la rigidesa, l'estacionalitat i els
desequilibris regionals.
3. Cal fomentar noves modalitats de
turisme (per exemple, l'esportiu, el
cultural i de ciutat...).
4. Disminuir la dependència de l'exterior.
5. Compatibilitzar el desenvolupament
turístic amb la qualitat mediambiental.

42. TURISME CATALÀ
• Catalunya és una de les principals destinacions turístiques d’Europa
(supera els 15 M de turistes estrangers i els 5M de turistes espanyols per
any).
• * El sector aporta aproximadament un 15% del PIB espanyol.
• Factors que hi contribueixen:
1. L'atractiu natural i cultural
2. La situació geogràfica
3. La bona accessibilitat (el 75% del turisme estranger)
4. La intensa activitat econòmica (turisme de negocis).

44. Transport de
persones
i béns
Activitat
econòmica Reduir
connectant l’impacte
els centres ecològic
OBJECTIUS
econòmics
que
garanteixen...
Difusió Equilibri social
d’idees, i territorial
tècniques i del país.
cultures

46. Més econòmic, REVOLUCIÓ
ràpid i segur INDUSTRIAL
Evolució constant Revolució del
del transport transport
Augment de
l’intervacani
comercial a
nivell mundial

47. Augment del
tonelatge
Millora Augment
en les de la
infraestructures velocitat
CANVIS
Avanços SIGNIFICATIUS Intermodalitat
en les en el transport
Telecomunicacions de mercaderies
Reducció Augment
del preu del de la
transport seguretat

48. TRANSPORT # COMUNICACIÓ
Transport Comunicació
Traslladar persones o Posa en relació llocs diferents
mercaderies d’un lloc a un altre amb canals o vies de comunicació

49. Element físic
per fer el transport
Poden ser... Poden ser...
FIX MÒBIL POLARITZAT INTERCONNECTAT

50. Xarxa
de transp Conjunt d’infraestructures per on pot circular
ort fàcilment els vehicles.
Són jerarquitzades, segons l'ús, quan més
important és un punt més vies de comunicació té.
Això condiciona el desenvolupament del país.
rt Llocs centrals dels eixos que uneixen
e trans po diferents punts connectats entre si.
Nus d

51. Factors que intervenen en la densitat de les xarxes de transport:
(quantitat de cotxes que hi circulen)
El nivell de
Els condicionats La densitat dels
desenvolupament
físics del territori assentament humans
econòmic.

53. SISTEMES DE
SISTEMES DE
TRANSPORT
TRANSPORT
TERRESTRE
TERRESTRE MARÍTIM
MARÍTIM AERI
AERI
2n ½ s. XX,
2n ½ s. XX,
Carreteres ii
Carreteres Ferrocarril
Ferrocarril Fluvial
Fluvial Marítim
Marítim Gran desenvolupament:
Gran desenvolupament:
autopistes
autopistes millor càrrega, seguretat
millor càrrega, seguretat
Molta ii més econòmic
més econòmic
Avantatges:
Avantatges: Actualment A rius ii canals
A rius canals Molta
Actualment competència al
•• Capacitat
Capacitat està en crisi, competència al
està en crisi, transport de
•• Velocitat
Velocitat transport de Inconvenient:
Inconvenient:
perquè és
perquè és
•• Flexible
Flexible Inconvenients,
Inconvenients, passatgers
passatgers •• Preu en relació al
Preu en relació al
poca flexible
poca flexible
•• Molt dens és lent
és lent volum ii pes de la
volum pes de la
Molt dens
càrrega.
càrrega.
Avantatges:
Avantatges: Molts creuers ii •• És car pel combustible
Molts creuers És car pel combustible
Per això s’utilitza
Per això s’utilitza •• Ecològic. Avantatges,
Avantatges, transbordadors ii el manteniment
transbordadors el manteniment
Ecològic.
a curta distancia
a curta distancia •• Econòmic. molt econòmic
molt econòmic
Econòmic.
•• Alta velocitat ideal per
ideal per
Alta velocitat
a curta distancia. transportar
transportar Principal Avantatges, és un
Inconvenients,
Inconvenients, a curta distancia. Principal Avantatges, és un
•• Connecta l’amit volums grans
volums grans sistema de gran sistema per
degradació ii
degradació Connecta l’amit sistema de gran sistema per
saturació del medi
saturació del medi urbà ii rural.
urbà rural. mercaderies
mercaderies als passatgers.
als passatgers.

56. nt d'un país
grau de desenvolupame
Què és?
Serveixen per mesurar el
Les TIC té en aquests àmbit molta importància ja que els mitjans
de comunicació es relaciones molt amb les noves tecnologies
de la informació.
Això es degut a la nova era en la que vivim, un període que s'ha
digitalitzat a gran velocitat.
Afavoreixen:
• L’intercanvi cultural i la cohesió social, no hi ha distàncies físiques entre
les persones del món.
• Desenvolupament econòmic d’un país.
Element fix bà
Infraestructura sic que facilita
efectiu dels ve els desplaçam
hicles. ent

58. Què es el comerç?
Es l'activitat per mitjà de la qual els recursos que s'obtenen de la natura, els
objectes i servei els serveis es posen a disposició dels consumidors.
En l’actualitat:
− Escala planetària.
− Principal factor del desenvolupament econòmic mundial.
− Més distància entre el lloc de producció i el de consum.

59. Moure
enormes
quantitats de
productes molt
diferents
Creen una Concentrar-se
xarxa de en un nombre
Relacions reduït
d’àmbit d’empreses
mundial
CARACTERÍSTIQUES
Concentrada
Activitat global a les grans
ciutats
Ocupa a
Moltes
persones

60. COMERÇ INTERIOR
• Es dóna dins el mateix Estat, que s’encarrega de regular-lo.
Local
Estatal Comarcal
Pot ser...
Regional Provincial

61. COMERÇ INTERIOR
• Pot ser a l’engròs o al detall
• Es concentren en:
– Barris urbans
– Localitats ben connectades, amb alta densitat de població i amb elevats
nivells de renda.
• Depèn de:
– El grau de desenvolupament econòmic
– L’existència d’un mercat de consum ampli i amb poder adquisitiu
suficient
– Disponibilitat d’una xarxa de transport eficient.
• En el conjunt nacional destaquen les empreses de Catalunya, Andalusia,
Madrid i la Comunitat Valenciana.

62. COMERÇ EXTERIOR
• Es dóna entre Estats, per tal de complementar l’economia nacional.
• Afecta a: Primeres matèries, productes, serveis, capital i mà d’obra.
• Les importacions i exportacions ens mostren el valor del comerç
internacional.

63. COMERÇ EXTERIOR
El comerç
El comerç
es mesura en...
es mesura en...
La balança
La balança La balança
La balança
comercial
comercial de pagaments
de pagaments
Relaciona el valor de les
Relaciona el valor de les Relaciona ingressos ii pagaments
Relaciona ingressos pagaments
importacions ii exportacions.
importacions exportacions. entre el país ii l’exterior. Pot ser:
Pot ser: entre el país l’exterior. Pot ser:
Pot ser:
Negatiu (dèficit)
Negatiu (dèficit) Deficitària.
Deficitària.
Excedentària.
Excedentària.
Positiu (Superàvit)
Positiu (Superàvit)

64. COMERÇ EXTERIOR
El comerç internacional
adopta dues posicions
Liberalisme econòmic Proteccionisme econòmic
• Partidari de limitar el comerç internacional.
• Partidari del lliurecanvisme. • Protegeix l’economia nacional amb aranzels.
• Limita o elimina els aranzels. • Es dóna quan hi ha crisi econòmica o
economies dèbils.

65. COMERÇ EXTERIOR
• El major volum d’intercanvis es realitza entre la Unió europea, el Japó, la
Xina, Àsia Oriental i els Estats Units.
• Es comercialitza sobretot amb productes manufacturats.
• Aquests blocs tenen en comú:
– La proximitat.
– La unió duanera.
– La redistribució industrial.
– La creació de polítiques comunes.