És un arxiu en pdf que resumeix el tema set de geografia de segon de batxillerat de l'editorial Vicens Vives. Serveis i turisme. Activitats terciàries.

1. 1
TEMA-7
LES ACTIVITATS TERCIÀRIES. ELS SERVEIS
1. EL SECTOR TERCIARI
El sector terciari es aquell que reuneix totes les activitats econòmiques
que no produeixen béns materials i són conegudes amb el nom de serveis.
Un dels trets més característics d’aquest sector és la gran diversitat
(heterogeneïtat) d’activitats que comprèn. Alguns subsectors necessiten les
més altes tecnologies, altres subsectors la qualificació exigida és mínima. En
un intent de classificar aquestes activitats a vegades es distingeix el terciari
clàssic del terciari superior o quaternari (més qualificat), també es poden
classificar en serveis a les empreses i serveis a les persones.
Les activitats incloses en aquest sector són intangibles i no són
emmagatzemables ja que la producció i el consum del servei són instantanis.
Alguns serveis s’ofereixen des de l’administració pública i uns altres són
producte de la iniciativa privada. Algunes activitats es relacionen amb el
consum directe final mentre que uns altres s’incorporen com a passos
intermedis.
Els serveis no estan distribuïts de la mateixa forma al territori. A les
grans ciutats es pot trobar tot tipus de serveis fins i tots especialitzats a zones
més petites o rurals al haver-hi menys població es redueixen els serveis.
La importància econòmica d’aquest sector tendeix a incrementar-se amb
el nivell de renda, raó per la qual el sector terciari té un pes creixent als països
més desenvolupats.
El sector terciari pot considerar-se un indicador de desenvolupament i
benestar en la majoria de països, ja que la seva demanda de serveis
contribueix al seu benestar.
Normalment a més desenvolupament econòmic més elevat és el nombre
de serveis i població activa en el sector, però això no sempre és així ja que pot
ser que a alguns països sigui elevat simplement a causa de determinades
activitats (per exemple turisme).
2. TIPOLOGIA DELS SERVEIS
Davant l’enorme diversitat de tipologia es poden classificar en tres
sectors: terciari econòmic, terciari del benestar social i terciari direccional.

2. 2
 El terciari econòmic: Són serveis relacionats amb el desenvolupament
de l’economia com per exemple els bancs, les finances, la borsa,
companyies asseguradores, comerç, transports i comunicacions.
 El terciari del benestar social: Són serveis relacionats amb el benestar
de la societat en general com per exemple la salut i l’assistència social,
educació, cultura, oci, espectacles, la informació , els cossos de
seguretat...
 El terciari direccional: Són les activitats relacionades amb la direcció,
la planificació i el control de la política, l’economia, la societat i la cultura,
com és el cas dels governs, els polítics, els sindicats, associacions
d’empresaris...
Un altre és la del Cens Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE)
que enumera els serveis següents:
 comerç, restaurants, hostaleria i reparacions
 transport i comunicacions.
 serveis a la producció (institucions financeres, assegurances, serveis
prestats a altres empreses i lloguers)
 altres serveis
Una altra classificació és la següent (llibre pàg. 150):
 Serveis de consum final, adreçats directament als consumidors
(comerç al detall, hostaleria, restauració, serveis d’oci, socials...
 Serveis de producció i distribució, orientat a empreses o
professionals, serveis financers, immobiliaris, comerç a l’engròs,
transports...
 Serveis públics, en mans de les administracions o comercialitzables,
que depenen d’una empresa privada.
 Serveis estancats, tenen poca capacitat d’augmentar la productivitat
perquè difícilment poden reduir mà d’obra, per exemple serveis socials,
bombers, policia...
 Serveis progressius, es pot fer estalvi en els factors de producció , per
exemple les comunicacions.
3. CAUSES DE L’EXPANSIÓ DEL SECTOR TERCIARI
La urbanització de la societat ha consolidat uns pautes de comportament
consumista basades en el sector terciari. Les noves tecnologies ajuden a
difondre imatges, informacions i idees que són assimilades i consumides
ràpidament, amb la qual cosa s’incrementa també la demanda de serveis.
Un dels elements clau que permeten entendre la gran expansió del
sector dels serveis a les darreres dècades és la fragmentació dels processos
productius industrials. A vegades alguns moments de la producció
s’externalitzen, es a dir, deriven cap a unes altres empreses i generen una

3. 3
notable activitat financera, d’assegurances, d’assessoria, publicitat, de
seguretat...etc. s’inclouen dins del que s’anomena activitats estratègiques.
La demanda de serveis en l’àmbit familiar creix a causa de l’augment
de la renda disponible, la incorporació de les dones al treball fora de la llar,
l’augment de l’esperança de vida amb l’atenció a la gent gran, l’ús del temps
lliure i les vacances...
Als països desenvolupats l’increment del temps lliure i l’augment del
poder adquisitiu ha comportat un augment considerable de la demanda de
serveis relacionats amb l’oci i el turisme.
L’Estat del benestar ha generalitzat el proveïment de múltiples serveis i
equipaments amb càrrec a l’administració pública considerats serveis socials
bàsics adreçats al conjunt de la població.
4. INDICADORS DEL SECTOR SERVEIS (llibre punt 1.3)
Per analitzar la importància del sector serveis s’utilitzen dos indicadors:
 La riquesa que genera el sector serveis en el Producte Interior Brut
(PIB).
 El percentatge de població activa que treballa en el sector. Una societat
desenvolupada té una població activa dedicada al serveis de més del
60% , Espanya al 2007 tenia més del 65%, les comunitats que
destaquen són la Comunitat de Madrid (serveis públics de rang estatal),
Canàries i Balears (turístics), Ceuta i Melilla (exèrcit i funcionariat en
general).
* Fer els exercicis pàg. 152.
5. EL SECTOR SERVEIS ALS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS
Als països pobres els serveis es localitzen a les zones més
desenvolupades on es concentra la indústria i on viu gent amb poder adquisitiu
més gran, També a les grans ciutats on es concentra el poder polític i financer.
A les regions rural perifèriques els serveis són escassos i la població té poc
poder adquisitiu. Una gran part dels serveis són públics però degut a les
poques possibilitats econòmiques els serveis acostumen a ser insuficients.
En alguns països subdesenvolupats hi ha un percentatge molt elevat de
població que treballa al sector terciari però normalment és tracta de serveis
relacionats amb el turisme o un terciari marginal, sovint en el context de
l’economia submergida.
Els països subdesenvolupats no poden aportar els pressupostos
necessaris per a l’educació, això fa que una part de la població quedi fora del

4. 4
sistema educatiu i sigui analfabeta (problema greu) però les classes dirigents
disposen d’escoles privades de qualitat o envien als fills a estudiar a
l’estranger.
6. EL SECTOR SERVEIS ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS
Als països desenvolupats els processos tècnics i els científics originen
un transvasament de població des de les activitats agrícoles i industrials cap als
serveis. La participació dels sector dels serveis és superior al 60%, el
creixement econòmic més gran és el que fomenta l’expansió dels serveis més
moderns i alhora els de més nivell tecnològic.
Els serveis es situen preferentment a les ciutats tot i que una bona part
de la població té accés fàcil a qualsevol servei malgrat que algunes àrees esta
més equipades que unes altres.
També es pot donar que un país tingui un elevat desenvolupament
econòmic i un important sector terciari però que hi hagi bosses de pobresa
(quart món) amb el que significa que els serveis no arriben a tota la població.
A Europa la tradició de l’Estat del benestar fa que el sector públic hi sigui
predominant, especialment en relació amb els serveis educatius i sanitaris.
6.1 Serveis socials: l’educació i la sanitat
En els països desenvolupats l’escolarització es obligatòria fet que es va
crear després de la Revolució Industrial. Paral·lelament coexisteixen en molts
països iniciatives privades que ofereixen serveis educatius com escoles bressol
fins a universitats.
Primer l’escolaritat era curta, es limitava a l’escola primària mentre que
la secundària era minoritària per les classes altes.
La demanda de justícia social reclama la igualtat d’oportunitats per
tothom, això fa allargar el període escolar, amb més alumnes al cicle superior.
Hi ha una relació molt important entre grau de desenvolupament d’un
país i el nivell d’educació.
En quant a la sanitat, aquests països tenen un bon nivell sanitari així
com una xarxa equilibrada que abasteix a tot el país.
El nivell sanitari es mesura amb la quantitat de metges per habitats i
amb la relació de llits/ habitants.
L’assistència sanitària recau en l’Estat però també en l’assistència
privada.

5. 5
Avui en dia la investigació i recerca és molt important, part dels
pressupostos es dediquen a aquest aspecte.
L’esperança de vida fa que es multipliquin els serveis per la gent gran i
també s’aposta per una sanitat preventiva per tenir millor qualitat de vida.
6.2 El turisme
El turisme és una forma d’oci, una forma especial de trànsit o circulació
humana. A partir del segle XX el turisme a patit grans canvis degut al augment
del nivell de vida, la reducció de la jornada labora, vacances pagades... La
revolució del transport ho ha fet possible.
La natura s’ha convertit en un bé de consum per als habitants de les
ciutats edificant segones residències... això ha provocat un gran impacte en el
medi natural amb tot un seguit de conseqüències com per exemple l’encariment
del sòl rural, el traçat de vies d’accés a les urbanitzacions, el retrocés del bosc,
l’escassetat d’aigua en determinades zones... però també ha fet pujar el nivell
de vida de les zones turístiques (hostaleria, construcció...).
El turisme té una gran importància econòmica, els ingressos per aquests
conceptes en molts països equilibra la balança de pagaments però també té
inconvenients com per exemple l’estacionalitat per solucionar-ho s’intenta
atreure al turisme de la tercera edat que pot viatjar tot l’any si se li ofereixen
preus ajustats, un altre problema seria que provoca l’especulació del sòl i per
compensar el cost moltes vegades es construeix en alçària preferentment a la
línia de costa causant pèrdues irremediables al paisatge.
Existeixen grans companyies turístiques i de viatges, (els tour operators)
que equipen les zones turístiques i recluten als clients. Els agents de viatge
han organitzat ràpidament la circulació turística i venen cel, mar, muntanya,
neu, tranquil·litat... a tots els preus.
7. EL SECTOR SERVEIS A ESPANYA
(distribució dels serveis al territori espanyol, llibre punt 1.4)
Els serveis es concentren allà on hi ha més demanda, les grans ciutats,
zones d’activitat industrial i àrees turístiques.
La distribució dels serveis al territori espanyol en quant al percentatge
d’empreses del sector terciari estan al capdavant Catalunya, Madrid, Andalusia
i Comunitat valenciana això es degut pel grau de desenvolupament, la quantitat
de població i els seu atractiu turístic.
Per sota del valor mitjà hi ha regions bàsicament agricola i agroindustrial
on hi ha un percentatge important de població ocupada en el sector secundari o
la construcció (La Rioja, Cantàbria...)

6. 6
En quant a la distribució dels serveis per subsectors:
El subsector dels serveis social té molt pes laboral i està molt repartit de
manera equitativa per tot el territori. Són els serveis educatius, sanitaris,
administratius...
El subsector de les comunicacions, finances i serveis a les empreses les
capdavanteres són les grans ciutats Barcelona i Madrid, seguides de València i
Sevilla, estan molt relacionat aquest serveis amb nivell de renda, concentració
de població, empreses, institucions...
7.1 L’administració pública
A Espanya l’Administració pública es divideix en tres nivells,
l’administració general de l’estat, l’administració autonòmica i l’administració
local.
La descentralització ha provocat un nombre elevat de funcionaris i més
burocràcia, a més d’una elevada despesa publica.
Espanya té pendent una profunda reestructuració del funcionariat
basada no en augmentar el nombre sinó fer una millora en l’organització i
gestió del sistema a més d’una adequada preparació i incentivació del
personal. D’altra banda també s’observa un augment del procés de
privatització d’alguns serveis.
7.2 L’educació
A partir del 1970 Espanya ha progressat molt en els aspectes següents:
L’educació obligatòria, s’ha ampliat força, dels 12 als 14 i a partir del
1990 fins als 16. També l’edat d’iniciació ha baixat dels 6 als 3 anys creant-se
una etapa d’educació infantil.
L’educació obligatòria garanteix més igualtat d’oportunitats a tots els
ciutadans i l’ha situat a nivells europeus, la taxa d’escolarització és del 100%.
L’educació postobligatòria, també ha crescut actualment estem dos
punts per sobre de la OCDE 16% , Espanya 18%.
La qualitat de l’educació, el fracàs escolar és molt alt. Hi ha un dèficit
d’alumnes en les carreres tècniques i científiques.
La despesa pública en educació, ha augmentat considerablement,
encara que està per sota de la UE. A Espanya l’ensenyament privat té molt
pes, és el tercer país en volum d’aquest sector dins dels països europeus, i es
concentra als nivells de l’educació obligatòria. Molta escola privada està
concertada (subvencionada per l’Estat).

7. 7
7.3 La sanitat
La Constitució espanyola garanteix la universalitat de l’assistència
sanitària. Tots els ciutadans tenen dret a rebre atenció mèdica pública, també
tots els residents encara que hagin entrat il·legalment al país.
Aquesta generalització representa una gran despesa pública sempre en
augment a causa de les millores, diversificació de les prestacions i el nivell dels
serveis.
A Espanya la sanitat pública té molta qualitat, som pioners en
trasplantaments d’òrgans. Però hi ha insuficiència de personal que obliga a
llargues esperes en alguns serveis mèdics cosa que provoca el creixement dels
sector sanitari privat.
7.4 El turisme
A Espanya el turisme té una gran importància econòmica ja que es una
activitat que ha banda de la despesa que deixen els turistes es genera molta
feina al seu voltant.
Tot i que Espanya es considera tota ella zona turística, la Costa del Sol,
la costa d’Alacant, la costa catalana, les illes Balears i Canàries són les
principals zones turístiques. Aquesta distribució mostra que el turisme a
Espanya es localitza casi exclusivament a la costa amb l’excepció de Madrid.
El clima suau i assolellat, juntament amb una gran longitud de les costes
amb abundants platges i ports esportius que permeten la pràctica de la
navegació, esports aquàtics, pesca esportiva...són aspectes preuats pel
turisme de masses també ho són el paisatge i l’entorn natural.
El turisme nacional està relacionat amb l’augment del nivell de vida que
ha proporcionat una gran mobilitat a la població en cap de setmanes o
vacances. La generalització de l’ús de l’automòbil i la millora de les vies de
comunicació han incrementat els desplaçaments de cap de setmana. Això ha
comportar la proliferació de segones residències produint grans impactes al
paisatge però també augmentant el nivell de vida de les persones d’aquella
zona.
La procedència del turisme estranger és variada però sobretot d’Europa
central tot i que els països de l’est en especial Rússia tenen una presència
cada vegada més important. Els turistes d’origen extraeuropeu provenen
majoritàriament de Japó o Els Estats Units.
L’objectiu d’aquest servei a anat canviant amb el temps, ara ja no és el
turista 60 milions, el sector assumeix que ja es hora de millorar la qualitat del
“sol i platja” i apostar pel creixement sostenible.

8. 8
Les expectatives d’un paisatge verge i platges de pel·lícula en un entorn
tranquil són escasses. Espanya està pagant pels desastres urbanístics
comesos a la costa per seguir un model en el que ha primat la quantitat en front
de la qualitat. El 40% del primer quilòmetre de la costa Mediterrània està
completament urbanitzat. Màlaga, Alacant o Barcelona superen el 50%. La
massificació és el denominador comú no és el mateix concentrar 60 milions de
turistes en pocs mesos que al llarg de tot l’any.
L’Organització Mundial de Turisme a situat un vegada més a Espanya
com a segon lloc de destinació turística per sota de França, però el medi
ambient, el canvi climàtic i la saturació a la costa imposen nous reptes, més
turistes no es sinònim de més negoci.
L’indicador de l’èxit no és el nombre de turistes sinó la despesa per
persona, per tant, l’oferta s’ha d’adaptar a un públic més especialitzat i que
deixi més beneficis.
* Fer els exercicis pàg. 158.
8. EL SECTOR SERVEIS A CATALUNYA
Les activitats terciàries tenen una gran pes a Catalunya, al 2007 la
població activa que treballa en aquest sector és del 66,5% (el 22% a la
indústria) això significa que és una de les regions europees que presenten un
grau més alt d’activitat industrial i serveis.
Els llocs de treball que genera es concentren de manera desigual, sobre
tot el barcelonès, Tarragonès, Gironès i Segrià (comarques que tenen la
capitalitat de la província) a les comarques turístiques costaneres i les
pirinenques.
8.1 Sanitat
El model sanitari és un dels millors de l’Estat però es planteja el repte de
mantenir la qualitat i la igualtat del servei a tot el territori.
La despesa sanitària ha augmentat de manera considerable per la
necessitat de fer recerca, la millora dels equipaments sanitaris, la dotació de
centres i personal per crear una bona xarxa de salut a tot el territori...
A Catalunya es potència la recerca biomèdica amb instituts
d’investigació i finançament de projectes, també és un referent internacional en
oncologia i implantació d’òrgans.
8.2 Educació
Degut a la davallada de la natalitat des de la dècada del 1980 fins el
2000 s’han reconvertit escoles primàries en escoles de secundària.

9. 9
Actualment la incidència de la immigració, l’augment de la natalitat i la
mobilitat de la població han comportat un augment de la demanda d’escola
infantil i primària mentre que la resta d’estudis (secundaris i universitaris) són
menys nombrosos per la baixa natalitat anterior.
8.3 Turisme
Catalunya com les altres zones turístiques mediterrànies s’ha
especialitzat en turisme de costa que és el tradicional, des de meitat del segle
XX no ha parat de créixer, la presència de ports esportius, parcs temàtics fa
que es pugui parlar de turisme litoral més que exclusivament de sol i platja.
Aquest turisme però, no és l’únic tipus, també tenen importància el
turisme d’hivern, el rural, el turisme de negocis, el cultural, l’esportiu i el de
balnearis.
Catalunya és la primera destinació del turisme d’Espanya i Barcelona
s’ha convertit en una de les 10 primeres destinacions europees .
La Costa Brava, Costa Daurada i Barcelona van arribar al 75% de
l’ocupació catalana de gener a agost. Per procedència el 56% eren estrangers
sobre tot França, Gran Bretanya, Itàlia i Alemanya principalment.
Aquest servei cada vegada mou més milions d’euros directes i indirectes
i constantment es superen rècords d’entrada de turistes que fan que Catalunya
sigui el primer lloc de destinació del turista estranger. Aquest turista sol ser de
la Unió Europea, francesos, alemanys, anglesos i italians en la seva majoria,
però els japonesos i americans així com els russos cada vegada tenen més
presència. El turisme que prové de l’interior d’Espanya també és important.
La despesa dels turistes estrangers a Barcelona i província en tres anys
s’ha duplicat. Barcelona acapara el 24% de la despesa internacional a
Espanya, Madrid el 12%,Balears el 9,8% i Girona el 8,8%. La despesa dels
turistes estrangers a la província encara no ha tocat sostre ja que l’aeroport del
Prat té una xifra molt escassa de vols intercontinentals.
El turisme de neu és un turisme que va en augment, les primeres
estacions d’esquí espanyoles es van fer als Pirineus i al llarg d’aquest
s’estenen les estacions d’esquí catalanes.
El turisme rural interior és relativament jove i a proliferat gràcies a la
tradició excursionista a Catalunya, la creixent necessitat de contacte directe
amb la natura de molts habitants de grans ciutats i l’existència de 32 espais
naturals protegits...
El turisme de negocis potenciat sobretot gràcies a les fires de mostres i
els congressos mou tot l ‘any una gran quantitat d’activitats i de diners força
important i que continua creixent, és un tipus de turisme de qualitat amb
importants despeses per part dels turistes.

10. 10
L’oferta arquitectònica i cultural també és un reclam important juntament
amb el clima i el tracta humà, elements molt valorats.
També hem de destacar altres turismes com són l’esportiu (tant a la
costa com a la muntanya amb els esports d’aventura) on Catalunya és pionera i
al del balnearis, el més antic i que avui en dia s’està recuperar i ja no només
atreu a la gent gran sinó que cada vegada més amplia més els seus serveis
capa altres usuaris més joves o famílies atretes per la qüestió terapèutica dels
banys i la conversió del port de Barcelona en el primer del Mediterrani en
arribada de creues.
Els equipaments turístics no paren de créixer, l’oferta hotelera és força
important però no és l’única, càmpings i apartaments amplien l’oferta. La
creació de parcs temàtics i dels jocs olímpics i el fòrum han servit de plataforma
per conèixer Barcelona i Catalunya arreu del món afavorint l’afluència massiva
d’estrangers (70%) i d’espanyols (30%)
* Fer l’exercici pàg. 163 però en gràfic de barres i contestar les preguntes de l’anàlisi.