SERVEIS COMERÇ TURISME TRANSPORT

1. Presentació de suport: Les activitats econòmiques del
sector terciari
UNITAT DIDÀCTICA:
“El sector terciari”
Raquel Pérez Badia. Ciències Socials 3r d’ESO

2. El sector terciari
1. El sector terciari o de serveis
agrupa totes les activitats
econòmiques que no produeixen
béns materials i serveixen per a
millorar la qualitat de vida de les
persones.

3. Carcterístiques:
• Als països industrialitzats és el sector amb més ocupació i el que genera més
riquesa.
• Presenta una gran diversitat d’activitats no productives
• Comporta el desenvolupament tècnic i científic
Són terciaris:
 L’administració pública
 Els serveis financers
 El comerç
 El Transport i les comunicacions
 Les activitats culturals, d’esport i d’oci
 El turisme
 Els serveis sanitaris i educatius
 La Transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...)
 Les assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)
El sector terciari

4. Classificació de les activitats terciàries actualment:
1. sector terciari clàssic o banal:
- feines que exigeixen poca preparació acadèmica
- poc remunerades
- Ex: hosteleria, transports, serveis domèstics
2. sector terciari superior o quaternari :
- activitats més qualificades relacionades amb la tecnologia, la ciència i
la gestió
- ben remunerades
- Ex: serveis relacionats amb els avenços
Cientifico-tecnològics (microelectrònica,
informàtica, la bioindústria, biogenètica, ind.
espacial, gestió de grans empreses, etc)

5. Causes de l’expansió del sector terciari:
1. Augment de l’esperança de vida serveis d’atenció a persones dependents
2. Incorporació de la dona al món laboral creació d’escoles infantils i
serveis que facilitin la feina domèstic (tintoreria, menjars precuinats, neteja...)
3. Reducció jornada laboral (8h) i les vacances activitats d’oci i temps
lliure (sector turístic)
4. Canvis en els processos productius:
– La fragmentació dels processos productius (producció en sèrie)
– Els processos també donen importància al disseny, la publicitats, el
màrqueting, els serveis postvenda,....
Els serveis i els canvis socials

6. 5. Globalització i internacionalització:
 Cal modernitzar constantment els equipaments i serveis utilitzats per
garantir la competitivitat.
La globalització és un canvi
social basat en l'increment de la
interconnexió entre diferents
societats. Es pot aplicar en molts
contextos: globalització cultural,
industrial, econòmica
6. La societat del consum i benestar
 La millora de les condicions de treball dels obrers als països desenvolupats fa
augmentar la demanda de serveis (oci o turisme).
 El consumisme.
 “L’Estat de Benestar” consisteix en proveir de múltiples serveis i equipaments a
càrrec de l’administració pública com l’educació, la sanitat, la cultura, la
seguretat, els transports, etc.

8. PIB per sectors
Distribució al món:
• Països industrialitzats: 58% PIB
• Països en vies de desenvolupament: 50% PIB
• Països subdesenvolupats: 37% PIB
PIB (Producte Interior Brut): és el valor de tots els béns i serveis finals
produïts a una economia en un període de temps determinat. El PIB és la
mesura bàsica d’un país, serveix per saber què s’ha produït en un país en un
any. Tanmateix, només suma el que passa pel mercat (el mercat negre
queda fora, per exemple).

9. El sector terciari al món d’avui
2.1 Característiques activitats sector terciari:
– Heterogènies: diversitat serveis, qualificació personal, dimensions de les empreses
– Intangibles i immaterials
– Impossibles d’emmagatzemar (oferta i demanda es regula a través tecnologia de la informació)
– Situades a prop del consumidor
– Nivell de mecanització relativament baix
– Activitats en expansió
– Repartides de forma desigual (països indusrials, o en vies de desenvolupament)
2.2 Classificació activitats terciàries
– Serveis socials
– Serveis de distribució
– Serveis a les empreses
– Serveis al consumidor

10. 1. Els serveis socials
1. L’educació lligada amb el grau de desenvolupament d’un país.
l’ONU vol aconseguir un “ensenyament primari universal”.
2. La sanitat és un dret que recull la “Declaració dels drets humans” de l’ONU, i també
és un indicador del nivell socioeconòmic d’un país.
3. També serien serveis socials les pensions, els subsidis, els serveis administratius,
etc.
El benestar social agrupa les activitats que procuren qualitat de vida a les persones i
cobrir les necessitats més bàsiques.
Als pp.dd són serveis de dret: l’educació, l’assistència sanitària, la seguretat pública,
justícia,etc...
Una gran part dels serveis socials són públics (finançats per l'Estat) als països
europeus

11. 2. Serveis de distribució
Agrupen les activitats relacionades amb la circulació de les persones, de béns i
d’informació:
–Transports
–Telecomunicacions
–Comerç a l’engròs
3. Serveis a les empreses
Serveis que oferten empreses del sector terciari a empreses agrícoles i industrials
–Publicitat
–Recerca
–Banca i finances
–Assegurances
–Assessorament jurídic i fiscal
–Control de qualitat
–Neteja d’instal·lacions

12. 4. Serveis al consumidor
Serveis adreçats directament al públic consumidor
– Hosteleria (bars i restaurants)
– Comerç al detall
– Lleure (viatges i turisme)
– Reparacions i instal·lacions
– Serveis individuals (perruqueria, servei domèstic…)

13. Conjunt d’activitats que tenen com a objectiu la compra i venda de béns serveis
per satisfer necessitats, i que posen en contacte el productor (oferta) i el
consumidor (demanda).
Al principi es feia bescanvi i amb el temps es va generalitzar la moneda
Elements del comerç
venedor
mercaderia
comprador
ofereix s’interessa
per
s’intercanvia
mercat
concretabstracte
El comerç

14. Vocabulari
 Mercat concret: els mercats físics, com els dels pobles.
 Mercat abstracte: la borsa o mercats internacionals de cotó, cautxú o
mercuri.
 Venedor
 Comprador
 Mercaderia
 Capital
 Divisa
 Política autàrquica: política d’autosuficiència econòmica:
 IPC: representa el preu mitjà d’una cistella de béns i serveis. Per calcular-lo
cal haver decidit prèviament quins seran els béns i serveis que entraran a la
cistella, per exemple al 2006 van entrar 461 béns i serveis. Aquesta
informació la treu l’INE a partir de la consulta a 20000 famílies.
 Inflació: és la taxa percentual d’increment del nivell de preus durant un
període de temps determinat.
Vocabulari
 Mercat concret: els mercats físics, com els dels pobles.
 Mercat abstracte: la borsa o mercats internacionals de cotó, cautxú o
mercuri.
 Venedor
 Comprador
 Mercaderia
 Capital
 Divisa
 Política autàrquica: política d’autosuficiència econòmica:
 IPC: representa el preu mitjà d’una cistella de béns i serveis. Per calcular-lo
cal haver decidit prèviament quins seran els béns i serveis que entraran a la
cistella, per exemple al 2006 van entrar 461 béns i serveis. Aquesta
informació la treu l’INE a partir de la consulta a 20000 famílies.
 Inflació: és la taxa percentual d’increment del nivell de preus durant un
període de temps determinat.

15. Comerç Interior: intercanvi de
béns i serveis dins les fronteres
d’un estat
El comerç interior i exterior
Productor Intermediari
(Majorista)
Comerciant
(Minorista)
Consumidor
Engròs
(majoristes)
Compren als productors i ho
venen a
empreses/comerciants
Al detall
(minoristes)
Es ven al públic
petites quantitats
Comerç exterior
/internacional:és l’intercanvi
de béns i serveis entre
diferents països del món
exportacions
Venda productes
nacionals
importacions
Compra productes
exteriors

16. 1.4 Balança de pagaments: document
comptable on s'enregistren de manera
sistemàtica totes les transaccions
(intercanvis) d’un país amb la resta del
món .
(béns materials, financers i serveis)
1.3 Balança comercial: Anàlisi de la
diferència entre el valor de les
importacions totals i de les
exportacions d´un país
(béns materials)
Balança positiva:
- importacions +exportacions
Balança negativa:
+importacions -exportacions
Balança excedentària:
+ ingressos /exportacions
-despeses/importacions
Balança deficitària:
-ingressos/exportacions
+despeses/importacions

17. Característiques comerç actual
- Mou grans quantitat s de productes diferents
- Requereix mitjans de transport d’una gran capacitat i
eficàcia.
- Crea una xarxa de relacions a nivell mundial
- Activitat que ocupa a moltes persones
- Concentració creixent en un nombre reduït d’empreses: empreses
productores, exportadores, importadores i associades a bancs

18. Intercanvis comercials internacionals

19. Fluxos i blocs comercials
Fluxos comercials:
intercanvis comercials entre
venedors i compradors
Matèries primeres (40%)
Els països productors no sempre en són
consumidors
Ex: petroli (s’exporta al pp.ii)
Productes manufacturats
•Elaborats majoritàriament als pp.ii (80%)
•Potències emergents d’industrialització recent:
Brasil, Índia, Xina, països sud-est asiàtic (riquesa
minera, energètica i de capital humà)
Capital
Préstecs bancaris, inversions, comprar i vendre
accions en borsa/empreses, etc
EUA, UE i Japó
Generen dependència econòmica entre països

20. Els fluxos d’informació
L’intercanvi de la informació s’ha
generalitzat amb les TIC (tecnologies de la
informació i la comunicació)
Immediatesa (ordinadors,
satèl·lits, antenes, cables fibra
òptica
Repartides de forma desigual
(pp.ii)
Els blocs comercials
Agrupació de països per eliminar
rivalitats i regular els fluxos
• Proximitat espacial (facilita els
intercanvis)
• Unió duanera (integració econòmica)
• Redistribució industrial (repartició per
tots els països membres)
• Front comú: + volum del mercat + força
per negociar
• Complementarietat i unió d’esforços:
diferents béns o mateix tipus de bé.

21. Mecanismes de control del comerç
 Institucions: L’Organització Mundial del Comerç (OMC) que
regula i organitza el comerç internacional. Es caracteritza per:
 Tenir un creixement constant.
 Creació de blocs comercials com:
 Mercats comuns: o associacions que intenten posar en comú els
recursos econòmics. Així eliminen aranzels o desenvolupen
programes d’ajuda o de cooperació. Ex. Mercat Comú Europeu.
 Agrupacions comercials: són associacions econòmiques per
comerciar un sol producte (OPEP).
 Àrees de lliure comerç: com la NAFTA (North American Free Trade
Agreement) entre Canadà, USA i Mèxic), que només eliminen
aranzels.

22. NAFTA (North American Free Trade Agreement )

23. Comerç just? és un sistema comercial alternatiu que
ofereix als productors del sud accés directe als mercats
del nord, i unes condicions laborals i comercials justes i
igualitàries.
El comerç just?

24. Història
 A l’Edat antiga: Els grecs, que donaven gran importància a l’oci, anaven
cada 4 anys a la ciutat d’Olímpia a celebrar les Olimpíades, mentre que els
romans que havien construït les grans vies de comunicació anaven a
Caracalla (les termes) o fins a les zones costeres.
 A l’Edat Mitjana: els viatges es limitaran als recorreguts de pelegrinatge
cap a Santiago, Roma, Terra Santa i a la Meca.
 A l’Edat Moderna: continuen les peregrinacions religioses i es posa de
moda entre els joves nobles viatjar. (Marco Polo;1300) i el desig de
conèixer nous móns; descobriment d’Amèrica)
 A l’Edat Contemporània: a partir de la creació de la màquina de vapor i la
revolució del transport, els viatges comencen a popularitzar-se:
 Creació del ferrocarril i dels vaixells de vapor.
 Al 1841 en Thomas Cook realitza en primer viatge organitzat i crea la
primera oficina de viatges.
 Entre 1950 y 1973 es quan es comença a parlar del boom turístic.
El turisme

25. Causes de l’augment del turisme
 L’augment del temps lliure o oci (jornada laboral 5 dies amb cap de
setmana lliure i vacances pagades)
 Societat del benestar: cobreix i assegura necessitats bàsiques com la
invalidesa, la vellesa (jubilats)
 L’increment de les rendes.
 Millores en els transports: generalització de l’automòbil i millora xarxa
viària i dels transports (tren, avió...)
 Noves pautes de comportament, com la necessitat de conéixer altres parts
del món.
 La liberalització de la circulació de persones.
El turismeés una de les principals font d’ingressos i treball de molts
països, i involucra moltes activitats econòmiques: hostaleria, transport ,
agències de viatge, restauració, etc.

26. L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va ser creada en
1925 amb el propòsit de promoure el turisme. Vincula
formalment a las Nacions Unides des de 1976 al transformar-
se en una agència executiva del PNUD. En 1977 es signa un
conveni que formalitza la col·laboració con las NU, essent un
organisme especialitzat del sistema de las Nacions Unides des
de el 2003. Té la seva seu a Madrid, España i compta amb 153
estats membres.
El missatge: El turisme és riquesa per a la persona, per a la
família, per a la comunitat, pel país i pel món sencer.

27. TIPUS DE TURISME
Segons el tipus d’activitat turística
1. Cultural: motivat pel desig d’ampliar coneixement.
2. Ecològic: per visitar espais poc afectats per l’acció antròpica.
3. El turisme Religiós: pelegrinatges.
4. Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana
5. De salut: per recuperar-se física o psíquicament (balnearis)
6. Esportiu: per practica esports tradicionals o d’aventura.(turisme alta
muntanya)
7. De sol i platja: turisme a la costa
8. De negocis: viatges efectuats amb motius professionals.

28. Cultural: Precisa de recursos històrico-artístics pel seu
desenvolupament. És més exigent i menys estacional.
 Urbà: vinculat a les grans ciutats amb Patrimoni de la Humanitat.
 Monumental: vinculat exclusivament a monuments històrico-artístics.
 Arqueològic: vinculat a llocs amb jaciments.
 Etnogràfic: vinculat als costums i tradicions dels pobles.
 Literari:vinculat a esdeveniments de caràcter bibliogràfic.
D’altres: De formació (idiomes), Científic, Gastronòmic, Enològic,
Industrial, Itinerant
Ecològic: es realitza en espais naturals i està estretament
relacionat amb el turisme rural o al voltant d’un parc natural.
 Agroecoturisme: es aquell on el visitant s’allotja en una habitació, però
participa de les feines agrícoles, conviu i consum els aliments amb la família
que els acull.
 D’altres: Ornitològic, Rural, Agroturisme, etc.

29. Segons la intensitat de l’activitat
Es consideren activitats de turisme actiu (vinculat al Turisme
Rural):
 Senderisme
 Cicloturisme i Bicicleta Tot Terreny (BTT)
 Turisme Eqüestre
 Escalada
 Activitats desenvolupades en aigües braves (ex. rafting)
 Activitats subaquàtiques
 Rem i navegació (ex. kayak de mar)
 Activitats aèries (globus, paracaigudisme)
 Activitats de neu (exceptuant l’esquí nòrdic i alpí)
 Multiactivitat (ex. raids)

30. Segons les característiques dels turistes
1. Juvenil
2. De la tercera Edat
3. Familiar
4. De grup
5. De masses
6. De minories
Al voltant del turisme s’ha generat tota una activitat comercial que
organitza viatges i estades són els tour operadors.

31. Els fluxos de turisme es produeixen preferentment als països més
desenvolupats.
Centres emissors: ciutats
Nuclis receptors
(Segons la distància):
Nuclis turístics propers
(fins a 200 km de radi)
•Caps de setmana
•Cotxe/tren
Nuclis turístics intermedis
(fins a 2000 km de radi)
•Vacances
•Cotxe/tren/avió
•Centres prioritaris: platja i
muntanya
Nuclis turístics llunyans
(a partir de 2000 km)
•Vacances /feina
•Avió
•Centres prioritaris: països
tropicals
Distribució del turisme al món

32. Grans àrees de destinació:
– Europa: àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia, Grècia)
– El Carib: la península del Yucatan, Les Antilles o Cuba
– Xina i el sud-est asiàtic: Xina, Tailàndia, Indonèsia, Singapur i les Filipines.
– Oceania i arxipèlags del pacífic i el nord d’Àfrica.
L’ESTAT ESPANYOL
1998: 2n lloc de destinació turística al món.
2000: va superar els 75 mill de visitants .
Centres emisors: França, Portugal, Gran Bretanya, Itàlia i visiten Nuclis receptors:
Les Canàries, Catalunya i País Valencià.
Principals destinacions turístiques

33. 1
2 3
4
Principals destinacions turístiques al món

34. Principals destinacions turístiques a Espanya

35. Principals destinacions turístiques a Europa
1
2

37. Efectes positius
1. Creixement del PIB dels països receptors: creació i expansió d’empreses i
serveis (agències viatge, companyies aèries, empreses constructores,
empreses d’animació...)
2. Activació del mercat de treball, ja que genera molts llocs de treball
(cambrers, guies, socorristes...)
3. Promoció internacional de productes locals, que amplien el seu mercat.
4. Noves possibilitats econòmiques per al medi rural.
5. Dinamització d’altres sectors econòmics: construcció, transports, comerç
6. Contacte amb altres cultures i aprenentatge de llengües
Conseqüències del turisme

38. Efectes negatius
• Impacte medi ambiental:
A la zona litoral, pèrdua de flora i fauna, alteració dels
ecosistemes marins i contaminació.
A àrees de muntanya, pèrdua de boscos, degradació de les
aigües, urbanització, destrucció de fauna i flora.
•Als països pobres els operadors turístics i empreses de
transport internacionals amb seu als seus països controlen el
turisme. De manera que dels beneficis generats pel turisme
només una petita part es queda en el país receptor, la resta va al
país on hi ha la seu del tour operador
•Augment dels preus i de l’especulació del sòl: S’enriqueixen les
gran empreses
•Atur ja que la feina relacionada amb el turisme té un caràcter
estacional. (accentuat per crisi, terrorisme, etc)

39. Conferència de Davos (Suïssa), 3 de març de 2007

40. • El transport és l’activitat per mitjà de la qual una persona o una mercaderia és
traslladada d’un lloc a un altre.
• A partir de la Revolució Industrial es dóna també la revolució del transport.
L’augment de la producció i del consum ha provocat un increment en l’
intercanvi mundial de mercaderies.
• Actualment els sistemes de transports són una gran xarxa molt complexa que
engloba:
1. Transport terrestre
2. Transport aeri
3. Transport marítim
El transport

41. Funcions del transport
– Desplaçament quotidià de la població (vivenda-treball, oci). Origina trànsit
– Desplaçament a llocs molt allunyats (vacances, migracions…)
– Distribució de béns i de serveis

42. La revolució dels transports
Causa: poder transportar quantitats més grans de persones i de càrrega,
d’una manera més ràpida, segura i econòmica.
La revolució dels transports ha consistit en:
–Augment del tonatge
–Intermodalitat (combinar diversos transports integrats gràcies a l’ús de
contenidors)
–Augment de la velocitat (ferrocarril, avió)
–Millora en la infraestructura viària
–Augment de la seguretat (menys accidents)
–Reducció preu del transport (gràcies a l’augment de la capacitat de
càrrega i de passatgers.)
–Els avenços en telecomunicacions (Internet; millor coordinació)

43. Xarxes i transports
Xarxa de transport: conjunt d’infraestructures per on puguin circular
fàcilment els vehicles (carretera, vies fèrries…)
– denses (àrees econòmicament importants.
– poc denses (països pobres)
Xarxes estan formades per eixos o línies que uneixen 2 o més punts
connectats en forma de malla o xarxa que s’estén per un territori de
forma més o menys densa
Nusos de transport: llocs centrals dels eixos (grans ciutats en zones de
entrada/sortida

44. Les xarxes de transport terrestre
 Carretera: infraestructura més usada, estructurada i densa per a transportar
persones i mercaderies. Hi ha diferències entre pp.ii. i pp. pobres
Inconvenient: contaminació i impacte mediambiental
 Ferrocarril: òptim per a recórrer distàncies mitjanes i llargues, tant per a persones
com mercaderies. El tren és un mitjà ràpid, segur i econòmic.
Inconvenient: rigidesa de la infraestructura ferroviària que es divideix en diverses
xarxes:
 regionals: que uneixen punts de concentració industrial o humana.
 trens d’alta velocitat, que és l’últim avenç.(TAV)
 transcontinentals: són línies de grans recorregut que uneixen països o continents
(transsiberià)
 Urbanes: (metro) que uneixen punts de la mateixa ciutat o àrea metropolitana.
 A Espanya està controlat per RENFE.
 Catalunya controla Ferrocarrils de la Generalitat.

45. Transport aeri
• El més adequat per passatgers i mercaderies lleugeres a grans distàncies
• Mitjà ràpid i segur, però car (carburant i manteniment)
• La proliferació de Co. privades ha reduït el preu dels vols.
• Actualment ha augmentat tant que alguns aeroports estan sobresaturats i s’ha
hagut d’ampliar (ex: Prat)
AEROPORTS
El trànsit aeri mundial està dominat pels EUA, Nova York, Chicago, Dallas o Miami són
les més transitats.
Els aeroports que canalitzen més fluxos turístic a Espanya: Madrid i Barcelona, Palma
de Mallorca, La Palmas, Tenerife Sud, Màlaga i Menorca.

46. Principals aeroports del món

47. Principals aeroports a Espanya

48. Transport marítim
Adequat per al transport de mercaderies pesants o perilloses (petroli,
minerals...) mentre que el de passatgers ha quedat reduït a distàncies curtes
i creuers de luxe.
Inconvenient: lentitud i risc per a l’ecosistema marí, com ara les catàstrofes
naturals (Cas Prestige)
Tipus:
1. Fluvials: que fa servir els rius amb règim regular i canals artificials.
2. Marítim: requereix de punts d’arribada especialitzats, és a dir, de ports.
- Espanya: Algesires, Bilbao, València, Las Palmas, Gijón i a Coruña.
- Catalunya: Barcelona i Tarragona (químics).

49. Principals ports a Espanya

50. Port fluvial de Basilea (Suïssa)

51. (SI) ve de la mà de la revolució tecnològica, amb la informàtica,
l’electrònica i la telemàtica i és el nom que rep la forma
d'organització majoritària al segle XXI. Alguns mitjans de
comunicació:
1. Tradicionals: telèfon, fax, ràdio, TV, premsa, revistes
2. Telemàtics: Internet, Teletext, caixer automàtic, etc.
Fractura digital: és una qüestió d'abast polític i social que fa referència a
la diferència socioeconòmica entre les comunitats que disposen d'accés a
les noves tecnologies i les que no.
Comunicació i Societat de la Informació