2. Revolució industrial - introducció La Revolució Industrial designa un conjunt de canviseconòmics (capitalisme), socials(ordreburgès) i tecnològicsque es van produirinicialment a la Gran bretanya en la segonameitat del segle XVIII . Elsavençostècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosiódemogràfica que s'inicià a partir del 1750 i elscanvis que s'aplicaren a l‘agriculturamenaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalarenelssectors del tèxtil, el carbói el ferro. Aixì que elsagricultors i ramadersés transformen en manipuladors de màquines. Les ciutats es convertiren en centres superpoblatsonhihaviaelsllocsd'habitatge i treball de la nova classesocial, la classe obrera, impulsàl'aparició de noves ideologiesliberals i socialistes, que configuraren el móncontemporani. Aquestprocés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anàimposantlentament a la resta de païsoseuropeus. 1870 la primera Revolució Industrial es fusionàambl'anomenadasegonarevolucióindustrial el progréstecnològic i econòmicrebé un gran impulsamb la construcció de màquinesalimentadesamb vapor –que forenincorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energiaelèctrica.
3. màquina de vapor Màquina de vapor de l'antigafàbricatèxtil del Vapor Aymerich, La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per mouremàquines: en multiplicava la forçaobtinguda i reduïa la despesad'energia emprada (en aquest cas, el carbó).
4. El procésd'industrialitzacióbritànic Les causes que feren de la Gran Bretanya el bressol de la Revolució Industrial són múltiples i reflecteixen, per una banda, una sèrie de fenòmenscomuns en l'economia europea del 1700 i, per l'altra, la particular evolucióeconòmica, social i política com a conseqüència de les revolucionsangleses del segle XVII. I és que a Anglaterrahi actuaren de forma combinada un seguit de factorsmolt diversos: una força naval superior a la resta d'estatsmarítims, l'establimentd'unimperi colonial que lidonà el control del comerç mundial. Aixídoncs, les transformacionsdemogràfiques i econòmiquesproduïdes poden concretar-se en quatreàmbits: La revoluciódemogràfica. La revolució agrícola. La revolució a la indústria, ambinnovacionstècniques, en elssistemesorganitzatius i en les fontsd'energia. La revolució en el transport i en el comerç.
5. Barri industrial de Londres Barriindustrial de Londres, capal 1870, per GustaveDoré.
6. El naixement de la indústria moderna: el tèxtil La manufactura del cotóva neixeri es va desenvoluparde manera associada al comerç colonial, especialment en l'àmbitbritànic. Fins al principi del segleXVIII, elsproductes de cotó arribaren exclusivamentde l'Índia i van ser comercialitzats per granssocietatsempresarials, com la poderosa CompanyiaBritànica de les ÍndiesOrientals. Llançadoravolant inventada el 1733 per John Kay
7. En elsseusinicis, una bona part de la producciótèxtils'orientà a cobrir les necessitats del mercatinterior. Aquestnoumercat no presentavaproblemes de competència i feiapossiblel'obtenció de beneficismoltelevats, fet que permeté implantar de manera generalitzada la mecanització de la indústriatèxtil i l'apariciód'inventsrevolucionaris. Les dates i les innovacionstècniques de la indústriatèxtil que tingueren un paperdecisiu en aquestprocésforen, principalment: El 1733, quan John Kay construí un teler que teixiamésràpidgràcies a la llançadoravolant. El 1767, quan James Hargreavesinventà una màquina de filar manual, la spinning jeny. El 1789, quan es construí el primer teler de ferro propulsat per una màquina de vapor. El capital necessari per finançar les primeresindústriesproveniatantdelsbeneficis de l'agricultura transformada en empresa capitalista comdelsguanys del comerçultramaríamb les colònies.
8. Model d’spinning jenny de James Hargreaves, 1765. Exposada al museu de Wuppertal, Alemanya. Fou una de les primeresinnovacions de la Revolució Industrial.
9. La siderúrgia Alsinicisdelsavenços del tèxtil, les màquines eren de fusta, fins que Abraham Darby (1732), per primera vegada, emprà el carbó de coc. Calguéun segleperquè el carbó mineral substituís el vegetal definitivament, perquè, malgratl'inventd'A. Darby, la indústria siderúrgica no féu un gran saltendavantfins al 1775, quan la màquina de vapor de Wattpermetéd'utilitzarl'energiamecànica per la forja. Duesinnovacionsaugmentaren la capacitat productiva de la indústria del ferro: el procediment de pudelació, patentat per Henry Cort el 1783-1784, que millorava la qualitat del ferro quan es fonia, eliminant-ne el carboni i altresescòries, i el laminatge que permetia la transformació del ferro en barres. La siderúrgiafou el nou motor de creixement que rellevà el cotópel que fa a produccions i a innovacionstècniques: el 1856 Bessemer fabrica un convertidor, aparell que insufla aire al ferro fos per obtenir un acermésflexible.
10. La milloradelstransports i les societatsfinanceres El desenvolupament de la navegació de vapor constituí el factor principal de la transformaciódelstransportsdurant la primera fase de la RevolucióIndustrial. L'expansióràpida del ferrocarril correspon a mitjans del segle XIX. Tanmateix, començà al voltant de l'any 1814, quan George Stephenson construí la primera locomotora a vapor. Aquestsintents culminaren amb la construcció del primer ferrocarril, de Liverpool a Manchester, que s'inauguràl'any1830. A partir de la dècadadelstrenta el triomf del ferrocarril ésevident, i es generalitza el seuús. La primera locomotora significà un prodigi per l'estructura de la seva caldera i elsseusprocediments per avivar la combustió.
11. la locomotora que el 1829 triomfà en el concurs per escollir la màquina a emprar en la línia Liverpool – Manchester. Aquesta locomotora tenia avençoscom la caldera de tubs, mésfàcild'escalfar, i la sortida de vapor per la xemeneia, que activava el tir del foc. A partir d'aquellmomentStephenson es convertí en un gran constructor de líniesfèrries. locomotora Rocket (coet) de Stephenson
12. Efectessocials En termes d'estructura social, la Revolució Industrial representà el triomfdelsindustrials i delshomes de negocis sobre la noblesa i l'aristocràcia. El sistema fabril consolidà, doncs, un acceleratprocés de mutacions en el sistema econòmic i en l'estructura de la societat. Mentre el capitalisme, com sistema econòmic, s'imposava, la societat es polaritzava en duesclassessocials: la burgesia i el proletariat. Elsobrerstrobarenfeina a les fàbriquesperò, a canvi, havien de viure en unes condicionslaboralspèssimes, ambllarguesjornadeslaborals i un ritme de treballmarcat per la cadència de les màquines. Tanmateix, les dures condicionslaboralsjapredominavenmolt de tempsabans que arribés la revolució industrial. En la societat preindustrial sovint les condicionslaborals eren molt dures i les jornadeslaboralsllargues.
14. La concentració urbana El sistema de fabril fou, en gran part, responsable de les modernesciutats i de l'emigració a aquestes de nombrosesfamílies a la recerca de feina industrial. Mentre les formes de vida artesanal desapareixien, milers de treballadors es concentraven a les ciutatsindustrials a causa del fortaugment de la demanda de màd'obra, necessària per les fàbriques, i la mecanització de les tasques agrícoles. Les indústries de la ciutat de Manchester, anomenada "Cottonopolis" i que en aquella èpocafou la primera ciutat industrial del món, iŀlustra de forma indiscutiblementaquestfenomen. Barcelona, una altraciutat industrial, passàdels 175.000 habitants, el 1850, als 535.000, el 1900. El creixementurbà no founomésfruit del flux de camperols que arribàcom a màd'obra, sinó també de l'increment de la natalitat a causa de la millora de l'alimentació i de les condicionshigièniques. Aquestfenomencanviàl'aspecte de les ciutats: s'enderrocaren les muralles i s'urbanitzaren noves zones, elsanomenatseixamples, ons'utilitzarennousmaterials de construcció, com el ferro i el formigó, que féupossibleaixecaredificismésalts i confortables. A Barcelona, tiraren a terra les muralles i IldefonsCerdàdissenyàl'actualeixample, ons'instal·là la burgesia industrial.
15. Les pèssimescondicions de vida La nova classe social obrera es veiésotmesa a unes condicions de treballque feienmolt difícil la sevasupervivència. A l'inici de la industrialitzacióelsobrerstreballaven 12, 14 i 16 horesdiàries a canvid'unsou que era fixat de manera unilateral i arbitràriapelpatró. Moltsovint, la situacióhigiènica i l'intens ritme de treball que existia a les empresestèxtils i a les mines, provocaren malaltiesdifícils de guarir. Les primereslleis que s'ocuparen de les condicionslaboralsforenpromulgadespelParlamentbritànic el 1802 i incidí especialment en la limitació de la jornada laboral delsnens, que es reduïa a 9 hores i s'imposava al patról'obligació de donar-los instrucció.
16. El treball infantil i el de les dones s'haviageneralitzatpelfet que cobravensalarismoltmésbaixos que elshomes. Elsinfantstenienpoquesoportunitats de rebrealguntipusd'educació, i mésaviats'esperava que treballessin. Elsempresarispodien pagar a un nenmenys que a un adulttot i que la sevaproductivitat era comparable; a més no hihaviacapnecessitat que el treballadortinguésexperiència en l'úsd'unamàquina industrial. Les condicionsd'habitatge i d'alimentació eren moltdolentes; amb un nivell de vida moltbaixelsobrersindustrialsvivienamuntegats en nuclissuburbansamb unes pèssimescondicionsd'habitatge: brutícia, contaminació, fum, i una manca generalitzada de serveispúblics
17. Les primeresrespostesobreres La industrialitzacióràpidaeliminàmoltstreballadorsd'ofici de les sevesfeines.Moltstreballadorssensefeina, teixidors i artesans, dirigiren la sevaanimositat contra les màquines que elshavien pres les sevesfeines, que es concretà en la destrucció de fàbriques i de maquinària. Aquestsatacants eren conegutscomluddites, és a dir, seguidors de NedLudd. Mésenllà de la destrucció de màquines, les pèssimescondicionslaborals i salarialsforen una fontpermanent de conflictes que impulsaren les primeres formes d'organització i de lluita i, a la llarga, originaren una consciència obrera que definia noves formes econòmiques, socials i polítiquesd'organització social. El dretdelstreballadorsd'associar-se en sindicatsfoureconegut per primer cop a la Gran Bretanya el 1825.
19. La difusió de la Revolució Industrial Les dècadescentrals del segle XIX representaren l'extensió de la industrialització al continenteuropeu. França, Bèlgica, Alemanya, elsPaïsosBaixosi Suïssaforenelsestatson primer es desenvolupà la industrialització. A la resta del continent, el procésfoumolt desigual: elsestatsescandinaus i Àustriatotjustiniciaven el procés; l'Europa oriental continuava en ple AnticRègim, llevatd'algunsnuclisindustrialsaïllats(Ucraïna, Moscou, Sant Petersburg o Polònia) i, finalment, elsestats de l'Europamediterràniapatirengreusdesigualtats entre el nord i el sud del país. Així, a Itàlia tan solsapareguerenindústries al nord, mentre el sud continuàendarrerit, i a l'Estatespanyoltan solss'industrialitzà Catalunya, el País Basc i Astúries
20. EstatsUnits i Japó ElsEstatsUnits es trobàamb tres obstacles: un dominieconòmic de l'antigametròpoli, la manca de màd'obra, i l'absència de vies de comunicació. L'impulsdecisiu a la industrialització americana foren el seutalentinventiui la immigració europea. La industrialitzaciócomençà a l'Est i el ferrocarril hi tingué un paperdecisiu en l'expansiócap a l'Oest. Al Japó, la industrialitzaciód'un país, tradicionalmentagrari, es convertí en una aspiració del govern de l'EraMeiji. El govern dirigí elsseusesforços en diversesdireccions: creàd'indústriesestratègiques, com la d'armament, a Tòquio i Osaka, donàprioritat al transportmarítimperquè, en un país de muntanyes i moltesilles, el ferrocarril era car, i fomentàla indústria pesada, les mines i el tèxtil de llana i seda.
22. El liberalisme i la industrialització El 1776 Adam Smith parlà també de la divisió del treball, fontd'eficiència i de destresa i, per tant, d'unamajorproductivitat. La divisió del treballéssinònimad'especialització i d'interdependència entre elsagentseconòmics i, també, és un factor de generalització del mercat. Aquestliberalismeés, doncs, en l'origen de la generalització del mercat, que jaabansexistiaperòd'una manera marginal; i fou un factor decisiu en el procésd'industrialització. Adam Smith indicàelsprincipis del liberalismeeconòmic: El mercats'autoregula per la llei de l'oferta i la demanda. Smith teoritzà sobre un capitalisme de lliureconcurrènciafonamentat en què cada individu ha de posar tot el seuesforç a cercar el mitjàmésoportúd'emprar.
23. Barricade de la rueSoufflot de Vernet.Revolta popular a París el febrer de 1848
24. La segonarevolució industrial (1870-1914) L'època que va des de finals del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial es coneixcom a segonarevolució industrial, i es caracteritzapel gran progréscientífic i tècnic, per l'apariciódelssectorselèctric i químic, la concentració empresarial i la consolidació del sistema capitalista. A manera de síntesi, elsnoussectors i les principalsinnovacionsforen: En el sector energètic, la segonarevolució industrial, es caracteritzà per la descoberta de noves fontsd'energia. D'una banda, el petroli, de l'altra, l'electricitat, que es començà a utilitzar, entre altresllocs, en les indústries, en l'enllumenatpúblic i en les comunicacions. En elstransports, s'estengué la xarxa de viesfèrries que ferenpossible una ràpidadistribució de les primeresmatèries i delsbénsproduïts, elsvaixellsràpids de vela usats per al transport de bénscolonials, forensubstituïts per vaixells de vapor.
25. Coberta de "volta catalana" Vapor Aymerich, Amat i JoverAntigafàbricatèxtil llanera construïda entre el 1907 i 1909.
