Presentació sobre el tercer tema de 4t d'ESO

1. LA INDUSTRIALITZACIÓ
DE LES SOCIETATS
EUROPEES

3. Entre 1780 i 1850
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Primer a Gran Bretanya,
després a gran part
d’Europa i a EUA
Màquines substitueixen
treball manual
Nova font energia.
VAPOR (màquines i
ferrocarril
Finals segle XIX nou
període expansió. Noves
energies:electricitat i
petroli. SEGONA
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Creixement Burgesia.
Aparició del proletariat
Consolidació del
capitalisme industrial

4. Introducció
• Entre 1780 i 1850 es va produir, des de la
Gran Bretanya, una transformació radical
dels sistemes de producció de béns: la
Revolució Industrial. Les màquines van
substituir progressivament el treball
manual i els obrers es van concentrar en
grans fàbriques.

5. • La industrialització va donar pas al
capitalisme. La indústria va propiciar
l’aparició de dues noves classes socials: la
burgesia (formada pels propietaris dels
mitjans de producció) i el proletariat (la mà
d'obra assalariada que només comptava
amb els escassos ingressos del treball per
alimentar una "prole" en expansió).

6. Revolució industrial
Definició
• El concepte Revolució Industrial: canvi qualitatiu d’abast
• Anomenem Revolució Industrial al canvi i industrialització a
universal l’expansió que posterior té lloc a d’aquest Anglaterra canvi entre per 1764 tot i 1830 el i món,
que
suposa especialment la transformació per Europa i Estats de Units
les condicions tècniques
(màquines i fàbriques) i socials (burgesos i proletaris o
treballadors) de la producció.

7. Revolució industrial
Característiques
1. Es passa a produir amb màquines i en fàbriques (augment de
productivitat).
2. La societat es divideix en burgesia (propietaris dels mitjans
de producció) i proletaris (treballadors).
3. Es produeix per a la venda i ja no per a l’autoconsum.
4. Fort creixement demogràfic i de les ciutats (urbanització).
5. El capital és la base de l’economia (capitalisme).
6. La població passa de dedicar-se majoritàriament al sector
primari a treballar en el sector secundari.

8. Causes de la Revolució industrial
La revolució demogràfica
• Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un
procés de creixement anomenat revolució demogràfica. Les
causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la
producció d’aliments i el progrés de la higiene i la
medicina que van produir una disminució dràstica de la
mortalitat que va fer augmentar la població, encara que la
natalitat (tradicionalment elevada a l'Antic Règim) també va
experimentar un cert increment així com l'esperança de vida
que va pujar lleument degut a una millora de la salut general
de població.

9. Causes de la Revolució industrial
La revolució agrícola
• L’increment de la població va provocar un augment de la
demanda d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va
estimular els propietaris a millorar la producció. Per a
estimular-la, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic
sistema senyorial i comunal de propietat de la terra que va
passar quasi totalment a mans privades de particulars
(burgesos). Pel que fa a les tècniques de cultiu, la innovació
fonamental va ser la supressió del guaret i la seva
substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk) que
van incrementar l'aprofitament i el rendiment del sòl,
juntament amb la mecanització progressiva de les tasques
agrícoles com a conseqüència dels avanços de la Revolució
Industrial.

10. Causes de la Revolució industrial
Creixement del comerç
• El creixement del comerç, especialment el comerç triangular,
que aporta matèries primeres barates (cotó americà), major
demanda de productes manufacturats i diners per a invertir en
la nova indústria.

11. Causes de la Revolució industrial
Canvis a la producció artesanal
• Els canvis en la producció artesanal: les manufactures i el
putting out system o indústria a domicili introdueixen canvis
en les formes de produir en què el treballador ja sols cobra pel
seu treball i que ajuden a erosionar el sistema gremial.
• S’instauren noves relacions socials de producció capitalistes:
tant al camp, com a les manufactures i indústria a domicili, es
separen totalment el capital o propietat dels mitjans de
producció (del burgés) i el treball (del proletari o treballador),
pagant el burgés un salari al proletari a canvi del seu treball.
•

12. El sorgiment de la indústria
Les màquines, el vapor i les fàbriques
• Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació
tecnològica. Les màquines van anar modificant els antics
sistemes artesanals: les primeres que es van introduir anaven
accionades per la força humana, posteriorment per l'energia
hidràulica i, a partir de l'invent de James Watt, pel vapor. La
mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van
impulsar el sistema fabril de producció.

13. El sorgiment de la indústria
La indústria tèxtil
• A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser
la indústria del cotó on van començar a aplicar-se
innovacions per augmentar-ne la producció: la llançadora de
volant (1733) va augmentar la velocitat del procés del teixit,
noves màquines de filar van incrementar la producció de fil i,
BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña
més endavant, el teler mecànic va completar el procés de
mecanització tèxtil.
Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semana
dos piezas de nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada
una, y de una trama de cien hilos por pulgada(...).
En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podía
tejer siete piezas semejantes en una semana.
En 1826, un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía hilar
por semana doce piezas semejantes, y algunos podían hacer hasta quince.
En 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos doce,
al frente de cuatro telares mecánicos, podía hilar en una semana dieciocho
piezas de este tipo, y algunos podían llegar hasta 20.

14. El sorgiment de la indústria
El carbó i el ferro: la siderúrgia
• La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la
industrialització, ja que la utilització, per Darby (1732), del
carbó de coc va fer augmentar la potència calorífica dels alts
forns. Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per
transformar el ferro en acer.

15. La revolució dels transports
L’increment del comerç
• La Revolució Industrial també va significar el pas des d'una
economia agrària de suficiència a una economia de mercat, més
diversificada, en la qual els productes estaven destinats a la venda
en mercats cada vegada més amplis i llunyans. Aquest canvi va ser
possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la
població i la millora del poder adquisitiu dels agricultors i de les
classes populars. La millora dels sistemes de transport va permetre
tant l’augment del comerç interior com l'exterior, sobre tot a partir de
mitjans del segle XIX.
• En les polítiques comercials trobarem dues teories: els partidaris de
deixar el comerç lliure per a que competiren tots entre ells i hi
haguera més comerç (lliurecanvisme) i els partidaris de posar
impostos (aranzels) a les importacions per a protegir la producció
del país (proteccionisme.)

16. El capitalisme industrial
El liberalisme i el L’Estat capitalisme
s’ha d’abstenir
• El capitalisme s’estructura a
d’intervenir en el
funcionament de
l’economia i ha de
partir de la propietat privada
de la burgesia, que contracta
a treballadors o obrers que
sols tenen el seu treball, el
qual venen al burgés a canvi
d’un salari.
• Adam Smith va establir els permetre principis el
del liberalisme que són
desenvolupament lliure
dels interessos particulars.
l’interés personal i la recerca del màxim benefici com a motors
de l’economia. L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el
funcionament de l’economia i permetre el lliure
desenvolupament dels interessos particulars (lliure canvi) ja
ADAM SMITH
que els diversos interessos La riquesa s’equilibren de
al mercat gràcies al
mecanisme dels preus que les adapta nacions
l’oferta a la demanda.
(1776)
L' interès personal i la
recerca del màxim
benefici són el motor
de l’economia.
Els diversos interessos
s’equilibren al mercat
gràcies al mecanisme
dels preus que adapta
l’oferta a la demanda.

17. El capitalisme industrial
Els bancs i les finances
• La banca es va convertir en intermediària entre els
estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els
industrials, que necessitaven capitals per a invertir. Les
empreses exigien grans quantitats de capital en metàl·lic,
diners que un sol empresari no podia aportar i aleshores van
sorgir les societats anònimes que fraccionen en parts, o
accions, el capital que necessita una empresa i que poden ser
adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

18. El capitalisme industrial
L’expansió del capitalisme industrial
• A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a
França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia que
del tèxtil, mentre els Estats Units, Rússia, Alemanya i el
Japó es van industrialitzar més tard, entre el 1850 i el 1870. Al
sud d’Europa, en canvi, van coexistir regions industrialitzades
amb zones molt rurals. L’Europa oriental, però, fins ben
entrat el segle XX es va mantenir al marge de la
industrialització.

19. La segona fase de la
industrialització
Les noves fonts d’energia i les noves
indústries
• En una segona fase, l’electricitat i el petroli van desbancar
el carbó ja que la invenció de la dinamo va permetre produir
electricitat en centrals hidroelèctriques i el motor
d'explosió obria noves possibilitats. L’electricitat va tenir
múltiples aplicacions industrials, mentre el petroli es
començava a extraure als Estats Units a mitjan segle XIX. La
metal·lúrgia adquiria un gran impuls per la producció de nous
metalls, mentre a Alemanya l'automòbil de Daimler i Benz
aconseguia un gran desenvolupament junt a la indústria
química.
• .

20. La segona fase de la
industrialització
Una nova organització industrial
• A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va
orientar cap a la fabricació en sèrie per augmentar la
productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos. Aquest
nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la
fabricació en cadena. Aquest sistema de producció va nàixer
als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de
les primeres a implantar-lo (fordisme). Les elevades
inversions de capital que necessitaven les innovacions
tecnològiques van estimular la concentració industrial i les
empreses cada vegada més grans.

21. La nova societat industrial
Societat
• Divisió social en dues classes:
• Burgesia: posseeix els mitjans de producció (màquines i
fàbriques) i contracta treballadors.
• Proletariat: treballadors o obrers que, en no posseir
mitjans de producció, es veuen obligats a vendre el seu
treball a canvi d’un salari.
• El benefici del burgès surt del treball que no li paga al
treballador (plusvàlua)

22. La nova societat industrial
La burgesia
• La burgesia es va convertir en el grup hegemònic al ser la
propietària de les indústries i els negocis. Hi havia una gran
burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de
grans fàbriques, però també existia una burgesia mitjana de
professionals liberals, funcionaris i comerciants, així com una
petita burgesia de botiguers i empleats de comerç.

23. La nova societat industrial
El proletariat
• Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat
industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a
les fàbriques ja que eren un grup molt nombrós i desafavorit
perquè, al principi, no hi havia cap legislació que fixes les
condicions laborals dels treballadors. En conseqüència, les
seves condicions de vida resultaven molt dures amb
jornades laborals de 12 a 14 hores i remuneracions
insuficients.

24. La nova societat industrial
Les primeres associacions obreres
“La classe es transforma en realitat quan
alguns homes, a conseqüència d’unes
experiències comunes (heretades o
compartides), perceben una identitat
d’interessos i els articulen entre ells i en contra
d’altres homes amb interessos diferents i
oposats als seus.”
• La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al
maquinisme, perquè el consideraven responsable dels
salaris baixos i de l’atur, fent protestes dirigides cap a la
destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials
E.P. THOMPSON: La formació de la
(luddisme). Per defensar els seus interessos i des d'una
classe obrera en Anglaterra.
consciència de classe social amb uns problemes comuns, es
van crear organitzacions de treballadors i sindicats.

25. La nova societat industrial
Les societats de socors mutu van permetre sobretot la
supervivència en situacions adverses com que no els pagaren
o no treballaren. La garantia de tindre uns recursos, encara
que Foren mínims, va facilitar la seua resistència activa, per la
qual cosa aquestes associacions van estar molt vigilades. Més
tard l’associació va exigir el reconeixement d’allò que
consideraven els seus drets.
• El precedent del sindicat són les societats de socors mutus
(finals segle XVIII i principis segle XIX): els treballadors
associats posaven diners en una caixa de resistència per
ajudar-se entre ells en cas d’atur, malaltia,...
• Sindicats (des del 1825):
GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos
sociales en las sociedades industriales, Madrid,
Eudema, p.24
Les Unions d’Ofici van ampliar les finalitats de les
societats de socors. El seu objectiu principal era la
reivindicació de les millores laborals, quedant les seues
funcions principals relegades a un segon plànol. La
Unió va permetre exercir una força comuna per part
dels treballadors d’una mateixa activitat per aconseguir
una major valoració del temps de treball i una reducció
de la jornada laboral.
• Són grans organitzacions de treballadors que reclamen
millores econòmiques (més salari), laboral (reduccions de
jornada), socials i polítiques (dret d’associació, sufragi
universal,...)
• Utilitzen la vaga com a forma de lluita
GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos
sociales en las sociedades industriales, Madrid,
Eudema, p.24.

26. El marxisme, l’anarquisme i
l’internacionalisme
El marxisme i el socialisme
• A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació
Ja hem dit que el primer pas de la revolució obrera serà
l’exaltació del proletariat al Poder (...).
El proletariat es valdrà del Poder per anar llevant-li a la
burgesia tot el capital, tots els instruments de la producció,
centralitzant-los en mans de l’Estat, és a dir, del proletariat
organitzat com a classe governant, i procurant fomentar per
tots els mitjans i amb la major rapidesa possible les energies
productives.
Clar està que, al principi, això sols es podrà fer mitjançant
una acció despòtica sobre la propietat i el règim burgés de
producció.
de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una
revolució obrera per destruir el capitalisme, la propietat
privada, les classes socials i l'Estat per assolir l’ideal de la
societat comunista, després d'una etapa intermèdia de
dictadura del proletariat, on regnarà, finalment, la igualtat i la
propietat col·lectiva. A partir de l’últim terç del segle XIX, els
marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista, 1848

27. El marxisme, l’anarquisme i
l’internacionalisme
L’anarquisme
• L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors (Proudhon,
Bakunin i Kropotkin) que tenien en comú tres principis bàsics:
1) L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social,
2) La defensa de formes de propietat col·lectiva i
3) El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat.
El mutualisme proudhonià
Nosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat. (...) No volem més
govern de l’home sobre l’home, no més explotació de l’home per l’home. El socialisme
és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els canals, els ferrocarrils
siguin lliurats a les associacions obreres i que aquestes els explotin sota la seva
responsabilitat. Volem que aquestes associacions siguin una federació, unides pel
• vincle Els comú anarquistes de la república defensaven democràtica i social.
l’acció revolucionària dels obrers
“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i
Existeix el mutualisme de llibertat. industrials El mal, i dels quan, treballadors en una indústria, del els camp obrers, per en lloc de treballar per a un
als ulls dels anarquistes, no està en la forma a de destruir govern. Està l’Estat en la
i
empresari crear que una els paga i es guarda la seva producció, treballen els uns per als altres i
idea mateixa de govern, nova en societat el principi colde ·l’autoritat lectivista en si.
i igualitària, sense déus,
comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen els beneficis. Sols la
Els anarquistes ens proposem ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també
federació ni pàtria, pot donar ni patrons.
satisfacció a les classes laborioses i resoldre el conflicte entre
aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat”
capital i treball.
• No sols s’oposen Declaració de al Piotr capitalisme Kropotkin davant i la d’un propietat tribunal de privada, justícia (1883).
sinó
P.J.PROUDHON: Idea general de la Revolució (1851).
també a la religió, l’Estat, l’exèrcit i qualsevol tipus d’autoritat.

28. 3.- Què va ser l’internacionalisme? Com va sorgir i amb quins objectius? Per què
va fracassar l’AIT?

29. El marxisme, l’anarquisme i
l’internacionalisme
L’internacionalisme
• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir
esforços a nivell internacional de totes les forces de la classe
obrera per lluitar contra el capitalisme i la societat de classes.
El 1864 es va crear l’Associació Internacional de
Treballadors (A.I.T.)a la qual es van adherir Marx i els
seguidors del socialisme científic o comunistes (marxistes),
anarquistes i sindicalistes. El 1889, després de la ruptura
amb Bakunin i els anarquistes, alguns dirigents socialistes van
fundar a París la II Internacional on van instaurar l’1 de maig
com a Dia del Treballador i l’himne de la Internacional i van
reclamar la jornada de vuit hores