Ralon Llull, 3r ESO IES Cap de Llevant

1. Vida i obra del creador del
catalàliterari
Escolteu el programa "Ramon Llull"de Catalunya
Ràdio, "En guàrdia", dirigit per Enric Calpena.

2. La vida de R.Llullabansdels 30 anys
 Palma de Mallorca, 1232-1316.
 Filòsof, teòleg, novel·lista i poeta. Fill d'una família
possiblement pertanyent a la noblesa catalana, el seu
pare arribà a Mallorca amb l'host del rei Jaume el
Conqueridor. Nascut a l'illa en el període
immediatament posterior a la conquesta, estigué
vinculat durant la seva jovenesa a la casa reial. Dels
seus anys com a cortesà en sabem poca cosa: es casà,
tingué dos fills, i portà un ritme de vida adequat al seu
estament.

3. La vida de Llull, després de la conversió
 Als trenta-un anys va viure una experiència
trasbalsadora que conferí un gir radical a la seva vida:
l'anomenada «conversió», esdevinguda arran de
l'aparició cinc vegades de Crist crucificat.
 Apartir d'aquesta experiència s'inicia una nova vida per
al convers, el qual abandonarà la família, la posició
social i les riqueses per dedicar-se al servei a Déu. No
ho farà, però, ingressant en cap orde religiosa, sinó a
través d'una activitat frenètica que es resumeix en tres
objectius.

4. Els tres objectius de la vida de Llull
 La predicació als infidels fins arribar al martiri
 L’escriptura d'un llibre contra els errors d'aquests infidels
(Llull deia que havia de ser «el millor llibre del món»)
 La creació d'escoles-monestirs on s'ensenyés l'àrab i altres
llengües orientals per a instrucció de missioners.
En definitiva, l'obsessió dominant en Llull fins al darrer
moment de la seva llarga vida serà la conversió dels
musulmans, dels jueus i d'altres infidels (especialment dels
tàrtars) a la fe cristiana.

5. L’Artlul·liana
 Mancat d'una formació adient per a la tasca que s'havia
imposat, comença l'any 1265 un període d'aprenentatge
autodidacta a l'illa de Mallorca, que inclou l'estudi de la
llengua aràbiga, i que culminarà nou anys després, el 1274,
amb l'escriptura del primer gran monument de la literatura
catalana: el vast Llibre de contemplació en Déu (1273-1274).
 Aquest mateix any, en el retir d'una ermita al puig
mallorquí de Randa, Llull experimenta una revelació divina
-la coneguda com «il·luminació de Randa»-, d'acord amb la
qual concep un sistema d'abast universal per trobar la
veritat i que seria infal·lible per a la conversió dels infidels:
la coneguda Art lul·liana, que es materialitzarà en la
redacció de l'Art abreujada de trobar veritat (1274). És per
aquest motiu que se'l coneix amb el sobrenom de «Doctor
Il·luminat».

6. L’ús que Llull fa de la literatura
 Des de 1274, tota la biografia de Ramon Llull gira
entorn dels esforços per donar a conèixer la seva Art.
 Aquests esforços inclouen l'ús de la literatura com a
vehicle de difusió dels seus ideals de reforma de la
cristiandat i de conversió dels infidels, els quals seran
comunicats a papes i a prínceps per tal de recollir el
suport dels poderosos.

7. Elsviatges de Ramon Llull
 Tan convençut es trobava Llull de la seva missió que
marxarà personalment en diverses ocasions al nord
d'Àfrica (visità, en concret, Bugia i Tunis) per disputar
amb els teòlegs musulmans.
 A finals de l'any 1315 sabem que es trobava en un
d'aquests viatges missionals, a Tunis; cap al març de
l'any següent, a l'edat de 83 o 84 anys, ja era mort. No
se sap si va morir a Tunis mateix, a Mallorca o durant el
viatge de tornada des d'Àfrica a la seva illa: la tradició
va generar una llegenda segons la qual moriria lapidat
com a màrtir de la fe.

9. La magnitud de l’obra de Llull
 El periple vital de Ramon Llull reflecteix la seva forta
personalitat, manifestada en una activitat frenètica que el va
empènyer no sols a viatjar incansablement, sinó també a escriure
un considerable nombre d'obres en català, en llatí i en àrab (265
segons el darrer catàleg, elaborat per Antoni Bonner).
 L'eix central que articula una producció escrita tan vasta és l'Art
dictada per Déu al puig de Randa, a la qual remeten les obres,
literàries o no, de Llull. Aquesta Art hagué de ser reescrita
diverses vegades en un intent de fer-la més assequible, ja que
topava amb la incomprensió dels cercles intel·lectuals del
moment. És per això que, per tal d'orientar-se en la gran
quantitat d'obres de Llull, la crítica ha acceptat majoritàriament
una divisió de la producció en quatre etapes.

10. Les obres mésimportants de Llull
 Llibre de contemplació en Déu (1273-1274), la primera gran obra
de Llull.
 l'Art abreujada de trobar veritat (1274) i l'Art demostrativa (1283),
de les quals deriven respectivament dues grans novel·les: el Llibre
d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna (1283) i el Fèlix o Llibre de
meravelles (1288-1289).
 A partir de 1290, i fins l'any 1308, data en la qual Llull abandonarà
definitivament la reescriptura de la seva Art. Destaca en aquest
període la gran enciclopèdia Arbre de Ciència (1296-1297),
juntament amb les dues millors manifestacions de la lírica
lul·liana: el Desconhort (1295) i el Cant de Ramon (1300).
 Finalment, des de 1308 fins a la seva mort, l'any 1316, Llull deixà
de banda l'Art i se centrà en l'escriptura d'opuscles sobre
qüestions concretes de filosofia, de teologia i de lògica.

11. Les idees de R. Llull
 Una de les idees claus del pensament lul·lià, pel que fa a
aquests continguts, és la utilització de «raons necessàries» en
l'exposició dels arguments. Per a Llull, les raons necessàries
són arguments lògics que considera acceptables de necessitat,
evidents per si mateixos i, per tant, imprescindibles en el
diàleg interconfessional.
 Un exemple el trobem al Llibre del gentil i dels tres savis (1274-
1276?), obra en la qual un savi jueu, un cristià i un musulmà
mantenen una disputa ordenada i molt correcta en les formes,
d'acord amb els esquemes de l'Art abreujada de trobar veritat,
per tal d'argumentar davant un gentil quina de les tres
religions és la veritable. El més destacable és que, al final, el
gentil no comunica quina ha estat la seva elecció (tot i que,
evidentment, el lector pensarà que ha optat per la fe
cristiana), en una mostra de bona voluntat per part de l'autor,
que vol deixar una porta oberta al diàleg amb els no creients.

12.  La confiança en la raó com a
mitjà per a entendre's i arribar a
un acord en la fe no és exclusiva
de Llull en el seu context
històric, però sí és l'autor que la
desenvolupa amb més
insistència, fins a l'extrem de
renunciar al recurs de les cites
d'autoritats, ineficaces per a
l'entesa amb els musulmans i
amb els jueus.

13. Ramon “lo Foll”
 Una de les idees centrals en la reforma lul·liana és
l'exaltació de la pobresa evangèlica: partidari, com Sant
Francesc, de l'«Església dels pobres», Llull proposa en la
novel·la Blaquerna mesures concretes com ara la renúncia
dels bisbes a dos terços de la renda, o la incitació als rics
burgesos a exercir la caritat, tot i que l'estat idoni és el de la
renúncia total a les riqueses temporals i l'acostament a
Crist a través de la pobresa voluntària, com fan els pares del
protagonista.
 Conscient que els seus plantejaments xoquen frontalment
amb els valors predominants a l'època, alternen en el
discurs lul·lià les notes de pessimisme amb les
d'autoafirmació orgullosa en les quals assumeix les
invectives dels seus adversaris, com ara quan fa pròpia la
denominació de «Foll».

14. La lírica de Ramon Llull
 Llull és conscient, a força de decepcions, que els interessos
reals dels seus contemporanis es troben molt allunyats de
les seves propostes sovint qualificades com a utòpiques.
 Al Desconhort, extensa composició en vers de seixanta-nou
estrofes, aquest sentiment d'amargor s'expressa a través del
diàleg amb un ermità, que planteja a l'autor les possibles
causes del seu fracàs. Finalment, però, sempre troba forces
noves per a continuar amb la tasca: Llull convencerà
l'ermità de la bondat dels seus plantejaments i de la
necessitat de continuar lluitant, i es guanya un altre
company per a la seva causa.
 Com es pot comprovar, la literatura juga un paper
primordial en l'expressió de les idees lul·lianes més
personals, no sols de les filosòfiques. La seva lírica destaca
així, en un panorama dominat per la reiteració sovint buida
dels tòpics de l'amor cortès, pel seu to personal, sincer i
commovedor.

15. Característiques:
 Pel que fa a la lírica, manlleva els recursos propis de la
poesia provençal, que coneixia bé, i els adapta a un
contingut religiós o, de vegades, autobiogràfic.
 Els plantejaments retòrics de Llullno parteixen de la
sonoritat de les paraules com a font de la bellesa en el
discurs, sinó que es focalitzen més aviat en el seu
contingut, en la seva semàntica.
 Idea totalment coherent amb la postura general del
nostre autor: primar allò interior i, per tant, essencial,
per damunt de l'aparença.

16. La prosa de R. Llull
 Si la literatura per a Llull, com hem dit, és un vehicle per
transmetre uns continguts, per això mateix posarà especial
cura en l'estil de les seves obres.
 La prosa de Llull és elegant, lògica i molt moderna per al
segle XIII. Sap equilibrar les frases, amb abundància de
períodes duals, tot expressat en una sintaxi amb una
presència significativa de les oracions subordinades.
 No en va tingué un paper fonamental en la creació de la
llengua catalana, amb l'adopció de solucions lèxiques que
avui es troben plenament integrades en el sistema i que
provenen de la necessitat d'expressar uns continguts
filosòfics o tècnics en un idioma que no disposava encara
de recursos.

17. La importància de la figura de R. Llull
 L'originalitat del seu pensament i la qualitat sense parió de
la seva literatura han fet de Llull la figura més destacada de
la cultura catalana de tots els segles arreu del món.
Des de la seva mort va tenir seguidors més enllà de les
nostres fronteres: no sols a França, Castella, Itàlia o
centreeuropa, sinó fins i tot a Rússia, on hi havia una escola
lul·lística al segle XVIII (lul·lisme).
 El seu pensament va influir en figures com Giordano Bruno
o Leibniz, i la seva literatura és encara un model estilístic i
una font d'inspiració per a molts autors catalans del
present.

18. El llibre de les bèstiesiels “exempli”
 Apuntssobre el “Llibre de les bèsties”.
 a) Llegeixi el primer capítol del
“Llibre de les bèsties” i digui quina
intervenció hi té la guineu.
 b) Per saber el final de l'obra, llegeixi
Vll. De la mort de Na Renart. Quina
valoració fa del fet que Lleó no sigui
destronat?
 c) Si la societat d’animals escull el rei
(el lleó), podem concloure que la
monarquia és una forma de govern
democràtica?
 d)Llegeix l’article “Elogi del ‘Llibre de
les bèsties” i redactauna frase que en
resumeixi el contingut.