SlideShare a Scribd company logo

Reculldedinamiques

L
llocprova

Dinàmiques habilitats socials

1 of 52
Download to read offline
GemmaCabanillas
Arumí
Reculldedinamiques
Habilitats socials Índex
INTRODUCCIÓ 5
CAL TENIR EN COMPTE... 5
DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ 7
TRES DADES SIGNIFICATIVES MEVES 8
A, B, C 10
AUTOBIOGRAFIA 13
LES FRUITES VIATGERES 16
EL NOM OCULT 19
SEGUEIX EL GEST 21
M’AGRADA... 24
BUSCA LA TEVA ALTRE MEITAT DEL COR 27
DIBUIXA’T 30
PERE TRUCA A PAU 33
DINÀMIQUES DE COMUNICACIÓ 36
CLÍNICA DELS RUMORS 37
EL DICTAT 40
M’ESTÀS ESCOLTANT? 43
Reculldedinamiques
Habilitats socials Introducció
En aquest dossier hi trobareu un seguit de dinàmiques per millorar i practicar les
vostres habilitats socials.
En aquest primer recopilatori hi trobareu dinàmiques de presentació i dinàmiques per
practicar l’escolta activa i la comunicació dirigides tant a infants com a adults.
S’espera que aquest recull serveixi només com a guia o orientació, és important tenir
en compte les característiques del grup sempre que s’escull algun tipus de joc i és
imprescindible ser creatiu i original a l’hora de dur a terme activitats com aquestes.
Espero que us ho passeu bé posant en pràctica les nostres propostes i que milloreu al
màxim les vostres habilitats socials amb recursos tant divertits com aquest!
Cal tenir en compte...
Durant i al final de l’activitat s’ha d’avaluar també aquesta mateixa, així com l’actitud
de l’educador/a per tal d’anar millorant i canviar alguns aspectes que poden no
funcionar. No s’ha de tenir por de canviar sobre la marxa en determinades situacions,
ni de provar a renovar una activitat per trobar la millor manera d’adaptar-la.
Valorem l’activitat incidint en els fets negatius, però cal no oblidar els fets positius, ja
que segur que n’hi ha hagut.
Reculldedinamiques
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
Són dinàmiques i jocs, utilitzats per a conèixer el grup de manera divertida i
interessant, fet que potencia l’interès per saber i recordar coses dels altres per part de
tot el grup. A més, és una manera d’aconseguir que tothom participi i se senti a gust.
Els podem utilitzar tant per una presentació general (nom, edat, on vius), com per a
descobrir interessos, experiències, anècdotes i altres coses que el grup pot tenir en
comú o pot ser interessant de compartir.
Així doncs, aquest tipus de dinàmica va més enllà de la simple presentació, ja que
també pot suposar una posada en comú dels interessos del grup, fet que afavorirà a la
cohesió d’aquest.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
TÍTOL: Tres dades significativesmeves
TÈCNICA: Presentació
OBJECTIUS:  Conèixer-se millor entre el grup d’infants.
 Mostrar interès per l’activitat.
 Utilitzar la creativitat i l’ingeni.
EDAT / GRUP: A partir de 8 anys. Gran grup (unes 15-20 persones).
ESPAI Interior amb un espai ampli.
DURADA: Uns 15 min.
DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran d’assentar en rotllana i l’educador/a
donarà un temps perquè ells pensin dos frases vertaderes de la
seva vida i una de falsa. S’haurà de recordar als alumnes que
busquin frases certes que la gent pugui desconèixer de cada un.
Aleshores començarà un dels alumnes dient les seves tres
frases i la resta del grup haurà d’endevinar quina és la falsa. La
dinàmica acaba quan tots els alumnes hagin dit les seves tres
frases.
Podem ajudar als infants que més els costi donant exemples de
frases, com ara <<Jo no he anat mai amb metro>>, o <<Avui
porto uns mitjons de color rosa>>, etc.
RECURSOS:
MATERIAL I
PRESSUPOST
Mínim un educador/a per un grup d’entre 20-25 infants (depenent
del grup i el nombre de membres).
VARIANTS: 1. Els alumnes poden apuntar una sola frase vertadera en un full
i aleshores barrejar-los tots. L’educador/a hauria de anar llegint
les frases i els alumnes haurien d’endevinar a qui pertany
aquella frase.
2. Podem seguir amb el mètode de les dues frases certes i una
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
de falsa i un cop endevinat a qui pertanyen les frases, s’hauria
d’intentar encertar quina és la frase falsa.
AVALUACIÓ: Inici: Podem marcar-nos uns ítems per observar la situació inicial
de grup:
 El grup es coneix d’abans?
 Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
 En general, és un grup format per persones creatives i
originals?
Durant: Podem anotar aquelles coses que, sobre la marxa,
veiem que funcionen i les que veiem que no ens van bé per tal
de millorar l’activitat tenint aquests fets en compte la pròxima
vegada. Podem valorar també l’interès que mostren els alumnes,
si sembla que ho han posat difícil als companys i si han estat
originals.
Final: Podem respondre a uns ítems (extrets dels objectius de
l’activitat) per comprovar com ha afectat l’activitat al grup:
 Han descobert coses noves els uns dels altres?
 Han sabut donar informació desconeguda?
 L’ambient ha estat tranquil i positiu?
 Han estat originals a l’hora d’escollir les seves frases?
 Han respectat els torns de paraula?
 Els ha agradat realitzar aquesta activitat?
 S’han sentit còmodes mentre la realitzaven?
OBSERVACIONS És una activitat senzilla però divertida. En general va funcionar
força bé, encara que és un pel difícil buscar fets de la teva vida
que les companyes no sàpiguen quan portem ja tant de temps
juntes. Va ser curiós veure com totes nosaltres anàvem caient en
les enganyifes de els nostres companyes, fet que demostra que
van ser originals i van pensar unes bones frases.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
TÍTOL: A, B, C
TÈCNICA: Presentació
OBJECTIUS:  Mostrar respecte al grup
 Conèixer-se millor entre el grup
EDAT / GRUP: A partir de 8 anys.
Entre 15 i 20 infants.
ESPAI Interior amb un espai ampli.
DURADA: 20 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran d’assentar en rotllana i l’educador/a
donarà un temps perquè ells pensin amb una paraula o data
que representi un objecte, fet o persona important en la seva
vida (actual o passada). S’haurà de recordar als alumnes que
busquin una paraula la qual ningú del grup pugui reconèixer
de seguida, ja que es tracta de conèixer-se millor entre tots.
Aleshores començarà un dels alumnes dient la seva paraula
significativa i la resta del grup haurà d’endevinar quina de
què es tracta, què pot significar allò per aquella persona. La
dinàmica acaba quan tots els alumnes hagin dit les seves
paraules.
Podem ajudar als alumnes que més els costi donant
exemples, com ara, proposant-los que diguin una data del
seu primer viatge fora del país, o el color del cotxe de la seva
mare, etc.
Un cop el grup encerti què significa la paraula d’un alumne/A,
aquest/a pot acabar d’explicar més a fons perquè és
significatiu per a el aquell objecte, data o persona.
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Una educadora com a mínim per un grup de 20 infants.
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
VARIANTS: Es podria donar la pista (la paraula clau) dibuixada, per
exemple, si el més significatiu per a tu és un viatge a París
que vas fer amb la teva família, es podria dibuixar un avió, o
la Torre Eiffel.
També podríem fer com una espècie de concurs. Subdividir
el grup gran en grups de 5. Quan una persona dels altres
grups digui la seva paraula, entre tots els membres del
subgrup s’han de posar d’acord per donar una resposta. Es
comença per el primer grup que aixequi la mà. Si el primer
grup en aixecar la mà no ho encertés, rebotaria al pròxim
grup, i així successivament fins que algun dels grups ho
encertés o es donés per finalitzada aquella ronda.
Evidentment el grup de la persona que dona la pista no
podria participar en aquella ronda. Guanyaria l’equip que al
final tingués més punts. Seria una manera de motivar al grup
per realitzar l’activitat i de practicar el posar-se d’acord amb
els altres i la col·laboració.
AVALUACIÓ*: Inicial:
Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per
observar la situació inicial del grup:
 Es coneix el grup d’abans?
 Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
 Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?
Durant: Podem anotar aquelles coses que, sobre la marxa,
veiem que funcionen i les que veiem que no ens van bé per
tal de millorar l’activitat tenint aquests fets en compte la
pròxima vegada o variar-la en aquell moment. Podem valorar
també l’interès que mostren els alumnes, el respecte que es
mostren, etc.
Final:
Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de
respondre els ítems extrets dels objectius.
 Han mostrat interès i participació?
 L’ambient ha estat tranquil i positiu?
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
 Han descobert coses noves els uns dels altres?
 Han trobat interessos comuns desconeguts?
 Han respectat els torns de paraula?
 Han respectat les explicacions dels companys/es?
 Els ha agradat realitzar aquesta activitat?
 S’han sentit còmodes mentre la realitzaven?
OBSERVACIONS: He trobat que era una activitat una mica pobre, però esta bé
fer-la si disposes d’un temps lliure en que no saps què
proposar.
Semblava més difícil del que realment és i m’he adonat que
encara que pensis una paraula la qual suposes que mai
endevinaran el significat, tothom acaba pensant en
experiències i fets semblants. Això em fa pensar en el que un
dia em van <<La primera idea mai és bona perquè tothom
pensa el mateix, per a ser original i creatiu s’ha d’agafar la
vintena idea que tinguis.>>
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
TÍTOL: Autobiografia
TÈCNICA: Presentació
OBJECTIUS:  Conèixer-se millor entre el grup d’infants.
 Mostrar respecte al grup.
 Mostrar interès per l’activitat.
EDAT / GRUP: A partir de 5 anys. Gran grup (unes 15-20 persones).
ESPAI Interior amb un espai ampli.
DURADA: Uns 30 min. per la primera part.
La part de presentació entre 15 i 20 min. (depenent del grup).
En total uns 50 min.
DESENVOLUPAMENT: L’educador/a haurà de preparar l’aula de manera que tots els
infants puguin accedir al material donat (revistes, tisores, cola de
barra, colors, retoladors, etc.), així doncs es pot preparar una
taula al mig de l’aula amb tot aquest material. Per començar,
l’educador/A explicarà als infants que, a través del mètode plàstic
i amb el material que vulguin han de representar sobre paper allò
que més els agrada, records que puguin tenir, fets, persones o
objectes importants de la seva vida, plans de futur, etc. Acte
seguit, l’educadora ha de repartir a cada infant un foli DIN-A3 i
animar-los a plasmar la seva història sobre paper. Si els costa
una mica arrencar l’activitat o hi ha algun infant que no participa
es pot animar als infants amb preguntes i frases tal com: <<Quina
és la teva joguina preferida? Doncs busquem-la en una revista!
Dibuixa-la!>> o <<Has anat de viatge aquest estiu? A on? Doncs
mirem com podem explicar això amb un dibuix/ collage>>, etc.
Encara que l’educador/a ajudi al infant hem de deixar sempre que
la creativitat i les idees d’aquest floreixin par tal de que senti seu
aquest treball.
Un cop l’activitat hagi acabat o comenci a decaure, posarem a
tots els infant amb rotllana i cada un haurà d’explicar el seu
dibuix. És important que no pressionem a cap dels infant a
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
explicar què ha plasmat en el paper, però sempre ens podem
ajudar de tàctiques com per exemple fer sortir a aquell nen/a més
vergonyós acompanyat d’un seu amic perquè puguin explicar els
dos dibuixos a la vegada.
RECURSOS: MATERIAL
I PRESSUPOST
Mínim dos educadors/es per un grup d’entre 15- 20 infants
(depenent del grup i el nombre de membres).
 Fulls Din-A3.
 Cola de barra i/o celo.
 Revistes velles.
 Llapis de colors.
 Retoladors de colors.
 Tisores de punta rodona.
NOTA: Es pot introduir infinitat de material (folis de colors,
cartolines, plastilina, pintura i pinzells, elements naturals etc.)
VARIANTS: 1. Aprofitant un treball o centre d’interès on es treballin aspectes
relacionats amb la natura i el medi ambient, podem fer l’activitat
amb elements naturals i/o tractant experiències a la natura.
2. Treballant amb gent que es coneix poc, podríem introduir una
variant en la presentació. Per exemple, si un/a alumne/a diu <<Jo
vull anar a París>> podem demanar a la resta del grup qui voldria
anar també a París. D’aquesta manera trobem interessos comuns
el que provoca cohesió de grup.
AVALUACIÓ: Inici: Podem marcar-nos uns ítems per observar la situació inicial
de grup:
 El grup es coneix d’abans?
 Hi ha cohesió de grup?
 Hi ha interessos comuns visibles?
 Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
Durant: Podem anotar petites anècdotes i mancances o
allevances que es produeixen mentre es realitza l’activitat. Per
exemple, comentaris com <<Apa! A tu també t’agrada “La
Sirenita”?>>.
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
Final: Podem respondre a uns ítems (extrets dels objectius de
l’activitat) per comprovar com ha afectat l’activitat al grup:
 Han descobert coses noves els uns dels altres?
 Han trobat interessos comuns desconeguts?
 L’ambient ha estat tranquil i positiu?
 Han compartit el material donat?
 Han respectat els torns de paraula?
 Han respectat les opinions i explicacions dels companys/es?
 Els ha agradat realitzar aquesta activitat?
 S’han sentit còmodes mentre la realitzaven?
OBSERVACIONS L’activitat va ser molt motivadora i penso que en general va
agradar. Potser va faltar un pel de temps per acabar de
confeccionar el dibuix i també faltava guiar a algunes persones
que penso que anaven una mica perdudes durant l’activitat. Tot i
així van sortir històries molt boniques, fets personals del passat,
del present i del futur i és una bona manera de conèixer a tot el
grup i buscar interessos comuns. Penso que en el nostre grup fan
falta més dinàmiques com aquesta, on pots mostrar el que sents i
el que ets, perquè crec que no hi ha una suficient confiança entre
algunes de nosaltres i són aquestes activitats les que reforcen
positivament la falta de seguretat davant del grup.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
TÍTOL: Les fruites viatgeres
TÈCNICA: Presentació
OBJECTIUS:  Mostrar interès per l’activitat
 Conèixer-se millor entre el grup
 Mostrar respecte als altres.
 Estar atents al conte.
EDAT / GRUP: A partir de 4 anys.
Entre 15 i 20 infants.
ESPAI Interior amb un espai ampli.
DURADA: 20 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Abans de començar l’activitat, els/les educadors/es han de
buscar o elaborar un conte on apareguin el nom de totes les
fruites que es volen repartir i, per anar bé, haurien de tenir
les fruites més o menys assignades per a cada alumne.
Els alumnes hauran de col·locar-se amb rotllana, assentats
en una cadira. Un/a dels educadors/es es situarà també a la
rotllana, però sense cadira, per tal d’explicar l’activitat. Acte
seguit, s’assignarà el nom d’una fruita a cada alumne; el nom
de cada fruita s’ha de repetir al menys en dues persones i
l’educador/a de la rotllana també ha d’assignar-se una fruita
a ell/a mateix/a. L’altre educador/a llegirà un conte on
apareixeran els noms de les diferents fruites que s’han
assignat i cada vegada que es digui una fruita els alumnes
als quals els hi ha estat assignada s’hauran de canviar de
lloc. La persona que està dreta ha d’aconseguir agafar un
lloc en aquest moment i per tant serà un altre l’alumne que
quedi dret. Aquest últim ha de presentar-se, primer només
dient el seu nom i, en cas que tornés a quedar dret, hauria
d’afegir informació (l’edat, on viu, etc.).
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Dos educadors/es com a mínim per un grup de 20 infants (es
pot fer amb un/a sol/a educador/a, però trobo interessant que
també puguin participar i presentar-se).
 El conte de les fruites.
 Cadires.
VARIANTS: Es podrien elaborar unes targetes amb la fotografia de cada
fruita, d’aquesta manera ens assegurem de no embolicar-nos
a l’hora de repartir i facilitem el joc als més petits.
Podem variar la dificultat del conte i el nombre de fruites.
Es pot proposar el joc de manera eliminatòria, així ens
assegurem que tothom es pot presentar.
Es poden assignar les fruites de manera secreta a cada
alumnes, d’aquesta manera es complica el joc, si més no la
primera vegada que diuen el nom de la fruita assignada.
AVALUACIÓ: Inicial:
Podem obtenir informació del grup a través de informació
donada per segones persones o podem obtenir-la a través
de l’observació directe. Seria interessant respondre a
preguntes com:
 Es coneix el grup d’abans?
 Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
 Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?
 Pot causar angoixa a algú el fet de presentar-se davant el
grup?
 Seria bo fer una dinàmica competitiva amb aquest grup?
 En general és un grup atent?
 En general és un grup actiu?
Durant:
L’educador/a que participa en la dinàmica, pot fer una
observació directe i veure, participant activament amb el
grup, quins conflictes hi pot haver, el grau d’interès, la
diversió que els proporciona als alumnes la dinàmica, etc.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
Tot i així, com que el fet de participar pot provocar la pèrdua
d’alguna informació, seria bo que l’educador que explica el
conte aprofités els moments de presentació per anotar
algunes anècdotes, problemes, fets positius i negatius de
l’activitat, etc.
Final:
Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de
comprovar si hem assolit els objectius.
 L’ambient ha estat tranquil i positiu?
 Han respectat els torns de paraula?
 Han respectat les explicacions dels companys/es?
 Els ha agradat realitzar aquesta activitat?
 S’han sentit còmodes mentre la realitzaven?
 Han mostrat interès i participació?
 S’han mostrat oberts i actius?
 Han estat atents durant l’explicació del conte?
OBSERVACIONS: He trobat molt interessant que participés una de les
educadores, ja que penso que és una bona activitat per
trencar el gel amb els alumnes quan no et coneixen i si hi
participa “l’adult” sembla que és una activitat més interessant
i motivadora.
El defecte del joc pot arribar a ser que algú es presenti
“varies vegades” i que algú altre no tingui la oportunitat ni de
dir el seu nom, per això penso que es pot fer de manera
eliminatòria o es pot pensar una tàctica per tal que tothom es
pugui presentar.
Ha estat molt motivador i, encara que amb més gent hagués
estat més divertit, penso que es pot gaudir molt realitzant
aquest dinàmica.
Penso que el conte podria haver estat una mica més llarg i
es podria haver dificultat el joc assignant les fruites a cada
persona de manera “secreta”, ja que així no hauríem estat
pendents de canviar-nos la cadira amb X persona.
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
TÍTOL: El nom ocult
TÈCNICA: Presentació
OBJECTIUS:  Memoritzar tots els noms dels nostres companys
 Identificar cada persona pel seu nom
 Conèixer-se millor entre el grup
EDAT / GRUP: A partir de 9 anys.
Entre 15 i 20 infants.
ESPAI Interior amb un espai ampli.
DURADA: 20 minuts.
DESENVOLUPAMENT: L’educador/a haurà de preparar l’aula de manera que tots els
alumnes puguin accedir al material donat (papers, llapis i
goma, llapis de colors o retoladors), així doncs es pot
preparar una taula al mig de l’aula amb tot aquest material.
Per començar, l’educador/a explicarà als alumnes que amb
el següent material han de crear un jeroglífic/ dibuix
representant el seu nom o sobrenom (sobretot recordar que
no escriguin el nom a cap part del paper per identificar el seu
jeroglífic). En el cas que algun alumne no sàpiga què dibuixar
el podem ajudar donant-li exemples o idees.
Un cop tinguin el jeroglífic, tots els alumnes es posaran amb
cercle amb el dibuix de cara a terra esperant el seu torn.
L’alumne que li toqui haurà d’aixecar el full i entre tot el grup
hauran d’endevinar el nom d’aquella persona a partir del
jeroglífic, i així successivament.
El joc acaba quan tots els alumnes han mostrat el seu dibuix.
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Una educadora com a mínim per un grup de 25 infants.
 Fulls Din-A5.
 Llapis de colors.
 Goma.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
 Retoladors.
VARIANTS: Si el grup es coneix molt, podem dir que facin un jeroglífic
dels seus cognoms, de coses que els agraden, d’on voldrien
viatjar, etc.
AVALUACIÓ: Inicial:
Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per
observar la situació inicial del grup:
 Es coneix el grup d’abans?
 Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
 Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?
Durant:
Podem apuntar algunes anècdotes i pots observar les coses
que van malament o bé dins del grup. Si la cosa va
malament es pot anar canviant sobre la marxa.
Final:
Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de
respondre els ítems extrets dels objectius.
 Han memoritzat els noms de tots els companys?
 Han mostrat interès i participació?
 Identificant de manera eficaç els noms de cada persona?
 L’ambient ha estat tranquil i positiu?
OBSERVACIONS: Hi havia poca gent, i de seguida s’ha realitzat l’activitat, tot
relacionant els diferents dibuixos amb cada nom.
L’explicació havia de ser més clara, ja que hi ha hagut
confusions.
Perquè s’entengués millor, podríem haver realitzat un
exemple de mostra.
Penso que a la gent li ha faltat creativitat i imaginació a
causa de la falta d’un element motivador.
En general, pensem que dins del grup-classe hi ha molt bona
relació i hem gaudit de l’activitat.
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
TÍTOL: Segueix el gest
TÈCNICA: Presentació
OBJECTIUS:  Memoritzar tots els noms i gestos dels nostres companys
 Identificar cada persona pel gest realitzat
 Conèixer-se millor entre el grup
 Minimitzar el sentiment de vergonya davant del grup
EDAT / GRUP: A partir de 7 anys.
Entre 15 i 20 infants.
ESPAI Interior o exterior amb un espai ampli.
DURADA: 20 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar amb rotllana i l’educador/a,
després d’explicar el joc, a sorts, escollirà qui inicia la
cadena. Es tracta de que cada participant digui el seu nom
fent un gest amb el cos, per exemple dir <<Jordi>> mentre
pica de mans. Però no és tan senzill, perquè el del costat del
primer participant haurà de repetir el nom i el gest d’aquest i
després fer el seu propi, per exemple dir <<Jordi>> i picar de
mans, <<Laura>> i posar-se les mans al cap. El joc a d’anar
avançant de manera que cada alumne ha de repetir el nom i
els gestos dels seu companys i afegir el seu propi. El joc
acaba quan l’últim alumne ha repetit tots els noms i gestos.
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Una educadora com a mínim per un grup de 25 infants.
VARIANTS: Podem fer una versió més senzilla, fent que cada alumne
digui el seu nom i faci un gest, però sense afegir la repetició
de gestos i noms anteriors.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
Si és un grup que es coneix molt i se’n ensurt prou bé amb
la versió inicial, podem fer que els alumnes, en lloc de dir el
seu nom, diguin una paraula qualsevol, el cognom, un país,
etc.
Podem facilitar el joc fent que els gestos representin la inicial
del nom de cada persona.
AVALUACIÓ: Inicial:
Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per
observar la situació inicial del grup:
 Es coneix el grup d’abans?
 Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
 Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?
 Pot causar angoixa a algú el fet de no memoritzar-ho tot?
 En general, el grup és vergonyós o obert?
Durant:
Podem apuntar algunes anècdotes i pots observar les coses
que van malament o bé dins del grup. Si veiem que és
complicat o, per contra, massa fàcil podem canviar la versió.
També podem introduir tècniques per ajudar a aquelles
persones més tancades i/o vergonyoses.
Final:
Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de
comprovar si hem assolit els objectius.
 Han memoritzat els noms de tots els companys? I els
gestos?
 Els ha estat complicat?
 Han mostrat interès i participació?
 L’ambient ha estat positiu?
 Els ha costat identificar a cada persona amb el seu gest?
 L’activitat ha posat en compromís a algun alumne?
 S’han mostrat oberts i actius?
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
OBSERVACIONS: Hi havia poques persones i per tant l’activitat ha durat menys
del previst i ha estat fàcil de recordar els gestos.
Érem un grup que ja ens coneixíem, per tant ja sabíem els
nostres noms (potser amb la segona variació hagués durat
més i hagués estat més complicat).
Pensem que l’objectiu de minimitzar la vergonya no tenia
massa sentit en aquest cas ja que ens coneixem i ens tenim
confiança, a més érem poques.
Ha estat una dinàmica divertida i creiem que el grup s’ha
sentit a gust, s’ha respectat i ha gaudit amb l’activitat.
No hi havia massa pressió per memoritzar perquè érem
poques.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
TÍTOL: M’agrada...
TÈCNICA: Presentació
OBJECTIUS:  Conèixer al grup de persones.
 Mostrar interès per l’activitat.
 Respectar els gustos de cada persona.
 Memoritzar els noms dels companys.
EDAT / GRUP: A partir de 4 anys.
Entre 15 i 20 alumnes.
ESPAI Interior amb un espai ampli.
DURADA: Entre 15 i 20 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar amb rotllana, l’educador/a
explicarà la dinàmica i, a sorts, escollirà l’alumne que
comença. Es tracta de passar-se un objecte vistós i fàcil de
manejar (una flor de plàstic, un barret, etc.) que ens facilitarà
el torn de paraula. L’alumne que comença ha de dir el seu
nom i alguna cosa que li agrada o, per contra, que no li
agrada, per exemple <<Sóc la Gemma i m’agraden els
gats.>>. Acte seguit, s’ha de passar l’objecte a una altre
persona i aquesta ha de repetir la frase de l’alumne anterior i
afegir la seva pròpia, per exemple <<És la Gemma i li
agraden els gats. Sóc la Marta i no m’agrada la verdura.>>.
Cada alumne només ha de repetir la frase del company que li
ha passat l’objecte i afegir la seva pròpia (no és una cadena
de repetició).
El joc s’acaba quan l’objecte ha passat per tots els alumnes.
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup de 25 infants.
Un objecte vistós i manejable.
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
VARIANTS: Es pot fer una “cadena”, de manera que s’hagin d’anar
repetint totes les frases, en lloc de només l’anterior.
D’aquesta manera afegiríem dificultat a l’activitat.
Es pot fer una ronda de “coses que t’agraden”, seguida d’una
ronda de “coses que no t’agraden”.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per
observar la situació inicial del grup:
Es coneix el grup d’abans?
Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?
Pot causar angoixa a algú el fet de no memoritzar-ho tot?
En general, el grup és vergonyós o obert?
Durant: Es poden anotar observacions tant de les actituds del
grup com del funcionament de l’activitat. Si veiem que és
complicat o, per contra, massa fàcil es pot canviar la versió.
Final: Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per
tal de comprovar si hem assolit els objectius.
Han memoritzat els noms de tots els companys? I els
gustos?
Els ha estat complicat?
Han mostrat interès i participació?
L’ambient ha estat positiu?
S’han mostrat oberts i actius?
Han respectat els torns de paraula?
Han trobat interessos comuns?
Han respectat les opinions i els gustos de cadascú?
Ha sorgit algun tipus d’angoixa pel fet de memoritzar?
OBSERVACIONS: Ha estat una dinàmica divertida i original, encara que potser
era un pel massa fàcil ja que ens coneixíem i sabíem els
nostres noms. A més, el fet de memoritzar només la frase
anterior facilitava encara més el joc, però està bé per tal de
no crear angoixes i facilitar un ambient d’escolta i confiança.
Penso que l’objecte és un element motivador i que crida
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
l’atenció per tal de facilitar els torns de paraula i l’escolta cap
als companys.
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
TÍTOL: Busca la teva altre meitat del cor
TÈCNICAO DINÀMICA: Presentació.
OBJECTIUS:  Conèixer-se millor entre el grup.
 Mostrar interès per l’activitat.
 Mostrar respecte al grup.
 Trobar interessos comuns.
EDAT/ GRUP A partir de 7 anys.
Entre 10 i 20 alumnes.
ESPAI Interior amb un espai ampli.
DURADA: Uns 15 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Abans de començar l’activitat, l’educador/a haurà d’elaborar
uns cors de cartolina, tot tallant-los per la meitat amb
diferents formes. És important que les formes amb que estan
partits els cors siguin diferents i es pugui veure a simple
vista.
Els alumnes s’hauran de col·locar en rotllana i l’educador/a
explicarà la dinàmica mentre reparteix les meitats de cor
elaborades anteriorment. Es tracta de trobar un parella a
partir de la meitat de cor que té cadascú. Un cop s’ha trobat
la parella, aquesta ha de compartir informació personal, és a
dir, s’han de presentar l’un amb l’altre (nom, edat, aficions,
gustos, d’on ve, etc.). Passats uns 5 minuts, els alumnes
hauran de tornar a col·locar-se a la rotllana i presentar al
seu company, és a dir, reproduir tota la informació que
aquest/a li ha donat (nom, edat, aficions...).
La dinàmica acaba quan tothom ha presentat a la seva
parella.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per a un grup de 20 infants.
 Cartolina vermella.
 Plantilla impresa o dibuixada amb forma de cor.
 Llapis.
 Goma.
 Tisores.
VARIANTS: Es poden variar les formes i/o els colors de la cartolina per
facilitar o dificultar la busca de la parella.
Podem marcar per a totes les parelles unes preguntes
concretes, en lloc de fer una presentació lliure.
Un cop s’han trobat totes les parelles, es podria mantenir la
conversa de presentació davant de tot el grup, d’aquesta
manera no s’haurien de presentar l’un a l’altre, sinó que es
presentarien a si mateixos amb un diàleg que podria escoltar
tothom; seria com una mena de roll-playing.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’una taula
d’estimació de grau per observar la situació inicial del grup:
Es coneix el grup?
Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?
En general, el grup és vergonyós?
Durant: Anotarem aquells fets que ens semblin més
rellevants o que ens hagin sorprès.
Final: Realitzarem un qüestionari, per tal de comprovar si
hem assolit els objectius.
Han coincidit alguns interessos o gustos?
Ha destacat algun interès o gust en especial?
Els ha estat complicat presentar a una altre persona?
Han mostrat interès i participació?
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
L’ambient ha estat positiu?
S’han mostrat oberts i actius?
Han respectat els torns de paraula?
Han respectat els interessos i gustos del altres?
La presentació ha servit per què el grup és conegués millor?
OBSERVACIONS: És una dinàmica original que permet conèixer més a fons
alguna persona del grup i explicar comés aquesta, fet que fa
estar més atents a les explicacions de l’altre i també crida
l’atenció a tots els participants.
M’ha agradat però l’he trobat una mica pobre, potser pel fet
que nosaltres ja ens coneixíem massa.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
TÍTOL: Dibuixa’t
TÈCNICA: Presentació.
OBJECTIUS:  Conèixer-se millor entre el grup d’infants.
 Trobar interessos comuns entre companys.
 Mostrar interès per l’activitat.
 Ser capaç de representar-se a un mateix.
EDAT / GRUP: A partir de 6 anys.
Entre 15 i 20 alumnes.
ESPAI Interior en un espai ampli.
DURADA: Uns 20 o 30 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar amb rotllana i l’educador/a
explicarà la dinàmica, mentre reparteix un full Din-A5 a
tothom. Es tracta de que cada alumne dibuixi coses que li
agraden i/o el caracteritzen per tal de presentar-se. Si algun
alumne no se’n ensurt podem ajudar-lo fent-li preguntes com
<<Quin és el teu plat preferit? I l teu animal? Platja o
muntanya?, etc.>>.
Quan tots els alumnes tinguin acabat el seu dibuix i tornin de
nou a la rotllana començarà una ronda de presentació a
través de l’explicació del dibuix que ha fet cadascú.
La dinàmica acaba quan tots el alumnes hagin explicat el seu
dibuix.
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup d’entre 15 i 20
infants.
 Llapis.
 Goma.
 Llapis de colors i/o retoladors.
 Full Din-A5.
Habilitats socials Dinàmiques de presentació
VARIANTS: Es podria fer la mateixa dinàmica però amb figures amb
volum, amb materials com plastilina, fang o fins i tot paper.
D’aquesta manera l’activitat seria més motivadora i duraria
més estona.
Es podria intentar endevinar què ens ha volgut dir cada
persona a través del seu dibuix. D’aquesta manera la
presentació seria més activa i participativa. A més, d’aquest
manera motivaríem a expressar-se de forma més clara amb
el dibuix.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per
observar la situació inicial del grup:
Es coneix el grup d’abans?
Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?
En general, el grup és vergonyós o obert?
Ha sorgit ja algun interès en comú?
Durant: Es poden analitzar, tot observant, els tipus de
dibuixos per tenir una primera idea del que pot representar.
Si cal, es pot anotar algun fet curiós o algun aspecte que no
haguem entès. En el moment de la presentació podem aclarir
el per què d’alguns dibuixos que abans ens havien semblat
curiosos i anotar altres anècdotes que vagin sorgint.
D’aquesta manera també ens és més fàcil recordar què
volíem demanar en el moment de la presentació, per tal de
no interrompre mentre dura l’expressió plàstica.
Final: Realitzarem una taula d’estimació de grau, per tal de
comprovar si hem assolit els objectius.
Han coincidit alguns interessos o gustos?
Ha destacat algun interès o gust en especial?
Els ha estat complicat representar-se a través de l’expressió
plàstica?
Han mostrat interès i participació?
L’ambient ha estat positiu?
S’han mostrat oberts i actius?
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
S’han representat de forma adequada, tal com són?
S’han representat de manera entenedora?
OBSERVACIONS: Ha estat molt divertit i penso que totes les dinàmiques que
tenen aquest tipus d’element creatiu com a eina motivadora
són molt bones per ajudar a la gent expressar-se de manera
diferent.
Segurament hi ha gent a qui no li agrada gens l’expressió
plàstica i entenc que pot ser avorrit i pesat per a algunes
persones, però penso que introduir activitats d’aquestes està
bé de tant en tant, perquè així aprenem a expressar-nos
d’altres maneres, sense utilitzar la paraula o combinant-la
amb altres elements. També així, ajudem a integrar aquelles
persones que, potser, es comuniquen molt millor des d’altres
àmbits d’expressió que no necessiten de la paraula oral o
escrita.
Personalment, les activitat creatives, sobretot de dibuix,
disseny i escultura m’encanten, així doncs, és una activitat
que m’ha agradat molt.
La única pega que hi he trobat era la falta de retoladors o
colors que haguessin permès una millor expressió i
haguessin donat un toc personal i d’alegria.
Habilitats socials Dinàmiques de comunicació
TÍTOL: Pere truca a Pau
TÈCNICA: Presentació.
OBJECTIUS:  Memoritzar el nom dels companys de grup.
 Mostrar interès per l’activitat.
 Estar atent en tot moment.
EDAT / GRUP: A partir de 8 anys.
Entre 15 i 20 alumnes.
ESPAI Interior o exterior en un espai ampli.
DURADA: Uns 10-15 minuts.
DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar en rotllana i l’educador/a
explicarà l’activitat mentre deixa tot de disfresses i/o
complements al mig.
Per començar amb la dinàmica es farà una “ronda de
noms”; si és necessari se’n poden fer dues (en el cas que
el grup no es conegui gens). Acte seguit començarem amb
el joc. A sorts, l’educador/a haurà de decidir qui comença.
L’alumne a qui li toqui iniciar el joc s’haurà de posar les
mans simulant un telèfon al costat de les dues orelles i
haurà de dir << ... truca a ...>> afegint el seu nom al primer
espai i el nom d’alguna persona del grup al segon espai,
per exemple <<Mireia truca a Laia>>. La persona a qui el
primer alumne ha passat la trucada haurà de repetir el gest
dels dos telèfons ràpidament, però aquesta no serà la única
persona que ha d’estar al cas, perquè els seus companys
del costat hauran de reproduir també el gest del telèfon,
però només a la orella del costat més pròxim a la persona
que rep la trucada. La persona que no reaccioni o ho faci
massa tard haurà d’agafar una de les peces de roba de
disfressa del mig i posar-se-la.
El joc continua tot passant-se les trucades fins que vegem
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
que els noms del integrants del grup han quedat més o
menys clars.
RECURSOS: MATERIAL
I PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup de 20 alumnes.
 Objectes, complements i roba de disfressa.
VARIANTS: Si és un grup que ja es coneix molt, podem complicar la
dinàmica canviant el nom dels integrants, utilitzant els
cognoms, etc.
Podem utilitzar un altre tipus de penyora: posar-se un
gomet a la cara, sortir a ballar, etc.
Podem penalitzar la repetició de trucades a una mateixa
persona, d’aquesta manera pot participar tothom.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’una escala
d’estimació de grau per observar la situació inicial del grup:
Es coneix el grup?
Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?
En general, el grup és obert?
Durant: S’ha d’analitzar fins a quin punt el grup està
memoritzant els noms dels seus companys i s’ha de parar
en el moment en que el joc es torna monòton, fàcil o creiem
que ja s’han memoritzat bastant els noms.
Final: Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per
tal de comprovar si hem assolit els objectius.
Han mostrat interès i participació?
L’ambient ha estat positiu?
S’han mostrat oberts i actius?
Han estat atents?
Els ha molestat complir una penyora?
Les reaccions dels integrants eren ràpides?
Han memoritzat els noms dels seus companys?
Habilitats socials Dinàmiques de comunicació
OBSERVACIONS: Penso que és un joc original i divertit per aprendre el nom
dels integrants d’un grup, però es pot tornar monòton i poc
participatiu si es repeteixen massa alguns noms.
Hem pogut que realment era complicat coordinar els gestos
i més encara quan no recordaves tots els noms, fet que fa
que el grup sencer estigui atent i ajuda a memoritzar els
noms dels companys.
El fet de que hi hagi una penyora afegeix un al·licient molt
divertit al joc, que per si sol seria un pel pobre.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
Són dinàmiques i jocs, utilitzats per a observar el nivell d’atenció i concentració que
posseeixen els integrants del grup. A més, amb algunes dinàmiques podem
aconseguir potenciar l’escolta activa.
Els podem utilitzar per fer adonar al grup d’alguns valors sobre l’atenció, l’escolta
activa, els inconvenients de les barreres de la comunicació, etc.
Així doncs, aquest tipus de dinàmica no busca només un grau de concentració elevat,
sinó que també pot suposar una posada en comú de valors sobre l’escolta.
Habilitats socials Dinàmiques de comunicació
TÍTOL: Clínica dels rumors
TÈCNICA: Escolta, atenció i memorització.
OBJECTIUS:  Memoritzar el màxim d’informació possible.
 Adonar-se de com va variant la informació donada.
 Estar atent en tot moment.
EDAT / GRUP: A partir de 6 anys.
Uns 20 alumnes.
ESPAI Interior.
DURADA: Uns 10-15 minuts.
DESENVOLUPAMENT: L’educador/a escollirà a 4 alumnes, depenent del grau de
dificultat del joc poden ser més o menys alumnes. Tres d’ells
hauran de sortir fora de l’aula. Aleshores l’educador/a
explicarà la dinàmica a la resta dels alumnes.
Consisteix en passar un rumor, és a dir, l’alumne que s’ha
quedat a dins, haurà de llegir un text i quedar-se amb la
màxima informació possible. Un cop s’ha llegit el text una o
dues vegades, l’educador/a farà passar a un altre alumne
dels que estava a fora. Ara l’alumne que havia llegit el text li
ha de donar el màxim d’informació possible sobre l’escrit a
l’alumne que acaba d’entrar. L’educador/a tornarà a cridar a
un altre alumne dels que estaven a fora i l’alumne que havia
entrat abans, ara li haurà d’explicar la història. La dinàmica
segueix fins que l’últim alumne que era fora entra i explica la
història a tots els companys. Aquests últims han d’estar
observant i escoltant les variacions de la història en tot
moment. Finalment es pot crear un petit debat per comentar
què ha passat amb la història original i compartir
experiències i opinions sobre els rumors.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 20 alumnes.
VARIANTS: Es pot complicar o facilitar la història segons l’edat i les
capacitats dels infants del grup.
Podem fer sortir més o menys alumnes depenent del que
vulguem demostrar, de l’edat i les capacitats del grup, etc.
Es pot utilitzar per intentar eradicar algun rumor real que hagi
sorgit dins el grup.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’una escala
d’estimació de grau per observar la situació inicial del grup:
 Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?
 Hi ha hagut algun mal entès per culpa de rumors entre
ells?
 Saben escoltar?
 Estan atents/es mentre es dona una explicació?
Durant: Es pot analitzar el grau d’informació que estan
memoritzant els alumnes escollits. Valorem també si tothom
està atent mentre dura l’activitat.
Final: Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per
tal de comprovar si hem assolit els objectius.
 Han sabut analitzar què ha passat amb la història?
 Han mostrat interès i participació?
 L’ambient ha estat positiu?
 Han estat atents?
 Els ha estat difícil memoritzar la història?
 Hi ha hagut grans variacions amb el text inicial?
OBSERVACIONS: Penso que és una dinàmica que esta molt bé per treballar el
tema dels rumors, un fet que pot arribar a fer molt mal a una
persona, perquè la història original es pot distorsionar fins a
un punt inimaginable. Tant per prevenir aquest tipus de
conducta com per intentar eradicar un rumor creat dins d’un
Habilitats socials Dinàmiques de comunicació
grup, és la dinàmica perfecte.
Penso que d’aquesta manera les persones atacades no se
senten tant violentes i les atacants s’adonen de que estan
fent malament i que no s’han de creure tot el que els diuen.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
TÍTOL: El dictat
TÈCNICA: Escolta i atenció.
OBJECTIUS:  Parar el màxim d’atenció possible.
 Adonar-se de la importància de la comunicació bilateral.
 Comprendre la situació de la parella.
EDAT / GRUP: A partir de 7 anys.
Uns 20 alumnes.
ESPAI Interior o exterior en un espai ampli.
DURADA: Uns 30-40 minuts.
DESENVOLUPAMENT: L’educador explicarà una mica el procés de la dinàmica
amb tots els participants asseguts en semicercle o amb la
col·locació habitual a l’aula.
Acte seguit indicarà als alumnes que han de fer parelles o
trios (depenent de la situació) i repartirà els grupets per
l’aula, de manera que es molestin entre ells el menys
possible per tal d’evitar interferències en la conversa.
Les parelles hauran de seure en una cadira donant-se
l’esquena. A un d’ells se li donarà un dibuix, més o menys
complexa segons les característiques dels participants. A
l’altre alumne se li proporcionarà un full en blanc, un llapis i
una goma i, en cap cas podrà veure el dibuix del seu
company ni xerrar amb ell; haurà d’estar en silenci durant
tota la dinàmica. Aleshores el membre de la parella que té
el dibuix haurà de començar a dictar unes consignes per tal
que l’altre pugui dibuixar una aproximació d’allò que
l’alumne que dicta té en la seva fotocòpia. L’alumne que
dicta haurà de tenir en compte que la seva parella necessita
un ritme pausat i unes instruccions clares, però en cap cas
es podrà girar per veure com està dibuixant el seu
company/a.
Habilitats socials Dinàmiques de comunicació
Un cop tots els participants hagin acabat, es mostraran les
il·lustracions originals al costat dels dibuixos per tal
d’observar les variacions que s’han produït.
A partir d’aquesta dinàmica es pot iniciar un debat sobre la
importància de la comunicació, d’alguns dels seus
elements, de les barreres que podem trobar, etc.
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 20
alumnes.
 Fulls Din-A4 blancs.
 Impressió d’un dibuix o imatge.
 Llapis,
 Goma,
 Base sòlida (carpeta, llibre, etc.).
VARIANTS: Un cop acabat el primer dibuix realitzat amb comunicació
unilateral i sense llenguatge corporal, podem apartar-lo i
realitzar un nou dibuix, amb la mateixa tècnica (n’hi ha un
que dicta i un que dibuixa i el dibuix original no es pot
veure), però amb els dos integrants del grup de cara i amb
noves regles: la comunicació pot ser bilateral, es poden fer
gestos i el que dicta pot assenyalar punts amb el dit en el
full del que dibuixa. D’aquesta manera veurem l’evolució
dels dibuixos depenent del tipus de comunicació utilitzada.
Podem fer algun grup de 3 persones, d’aquesta manera
podem observar quines diferències de comprensió hi pot
haver d’una persona a una altre.
L’educador/a pot dictar una sola il·lustració a tots els
alumnes, és a dir, els participants, separats els uns dels
altres, hauran de seguir tots les consignes de l’educador/a.
D’aquesta manera podem veure també varies
interpretacions de la mateixa informació.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’una escala
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
d’estimació de grau per observar la situació inicial del grup:
 Hi ha algunes “veus cantants” dins el grup?
 Hi ha una bona comunicació entre ells?
 Saben escoltar?
 Estan atents/es mentre es dona una explicació?
Durant: Es pot valorar el grau d’entesa, d’escolta i de
comunicació que hi ha en els petits grups. Valorarem també
les aportacions dels alumnes al debat.
Final: Realitzarem una taula d’estimació de grau, per tal de
comprovar si hem assolit els objectius.
 Han sabut escoltar i comprendre?
 Han donat bones consignes?
 Han tingut en compte la situació de la parella?
 Han comprès la importància d’una bona comunicació?
o I la d’una bona escolta?
 Han mostrat interès i participació?
 L’ambient ha estat positiu?
OBSERVACIONS: Penso que és una activitat divertida i eficaç per treballar
alguns aspectes de la comunicació, les seves barreres i
l’escolta.
Crec que va funcionar força bé a la nostra aula, però no es
va complir la norma “L’alumne que dicta no pot observar
què està dibuixant el seu company”. D’aquesta manera
s’haguessin tret més conclusions sobre les barreres de la
comunicació i es podria haver esbrinat si l’alumne que
dictava es posava a la pell del que dibuixava.
La il·lustració donada semblava força senzilla, però tot i així
van sortir dibuixos molt estranys, així que no penso que
s’hagués de complicar gaire més la situació per arribar a
unes conclusions.
Penso que a faltar una segona part; un debat més extens i/o
la variació en que hi havia molta més comunicació i/o fins i
tot, fer un intercanvi de papers dins de la parella.
Habilitats socials Dinàmiques de comunicació
TÍTOL: M’estàs escoltant?
TÈCNICA: Escolta
OBJECTIUS:  Observar i saber interpretar els canvis de situació.
 Adonar-se de la importància de la comunicació bilateral.
 Comprendre la situació que s’ha produït.
EDAT / GRUP: A partir de 9 anys.
Uns 10- 15 alumnes.
ESPAI Interior en un espai ampli.
DURADA: Uns 20-30 minuts.
DESENVOLUPAMENT: L’educador col·locarà als participants per parelles (si hi són
imparells, una persona pot fer d’observadora). Un cop fetes
les parelles, l’educador/a s’emportarà a un integrant de
cada una d’aquestes a fora de l’aula. Allà, els explicarà que
quan entrin han d’explicar al seu company o companya una
tragèdia que ha de der més o menys creïble (pot ser una
anècdota real o inventada). La història ha de durar uns 10
minuts aproximadament, així que els deixarà temps per
pensar en el que explicaran fora de l’aula. Mentrestant,
l’educador entrarà a l’aula i els donarà unes instruccions a
les participants que s’havien estat esperant; el seu
company/a els explicarà una història i ells/es, al principi,
han d’escoltar activament (parafrasejant, assentint, amb
actitud oberta, mirant als ulls, etc.), però quan l’educador
faci una senyal, hauran de passar a fer tot el contrari
(actitud tancada, canvis de tema, apartar la mirada, etc.).
És important que el senyal sigui discret, alguna acció que
no es noti i també és convenient fer una bona actuació,
sense exagerar massa.
Acte seguit indicarà als alumnes que eren fora que entrin i
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
comencin a explicar la història a les seves parelles.
La dinàmica avançarà seguint les instruccions donades. És
important que l’educador guiï una mica aquelles converses
més pobres i que intenti, dissimuladament, motivar el diàleg
(o monòleg, segons com es miri).
Un cop més o menys tots els participants hagin acabat o
l’exercici vagi en decadència, es pararà l’activitat i es
preguntarà a les persones que explicaven què han
experimentat, què han notat del seu company (escolta
activa o no?).
A partir d’aquesta dinàmica es pot iniciar un debat sobre la
importància de la comunicació, de l’escolta activa, dels
sentiments que provoca sentir-te escoltat o no, etc.
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 15
alumnes.
VARIANTS: Podem fer algun grup de 3 persones, d’aquesta manera un
d’ells pot assumir el rol d’observador i valorar la situació de
els altres dos participants des de fora i amb més
objectivitat.
Es pot anar des de la situació de no escoltar a la situació
d’escolta activa, és a dir, fer l’exercici a la inversa,
d’aquesta manera potser és més fàcil dissimular el canvi, ja
que es pot interpretar que es comença a escoltar perquè
alguna cosa ha cridat l’atenció.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem observar quin és el grau d’escolta que
utilitzen en general els participants tot passant un
qüestionari o una enquesta ja dissenyats per calcular
aquesta freqüència.
Durant: Es pot valorar si hi ha hagut unes converses
fluïdes, si s’ha notat el canvi en algunes persones, si les
persones que explicaven s’han adonat del canvi i han
reaccionat, etc.
Habilitats socials Dinàmiques de comunicació
Final: Realitzarem un petit anecdotari amb la informació
recollida a l’inici, durant i al final de l’activitat. Per valorar el
després, encara que ho fem amb un redactat, ens podem
fer preguntes extretes dels objectius marcats, com ara:
 Han interpretar la situació dissimuladament?
 Han observat els canvis de situació?
 Han explicat unes bones històries?
 S’ha allargat la conversa? O més aviat s’ha quedat
curta?
 Han comprès què ha passat?
 Han comprès la importància d’una bona comunicació?
o I la d’una bona escolta?
 Han mostrat interès i participació?
 L’ambient ha estat positiu?
OBSERVACIONS: Penso que ha estat una activitat interessant per observar
què passa quan apliques l’escolta activa, encara que crec
que han fallat petites cosetes; ens entrava el riure,
sobreactuàvem i l’activitat no va sortir del tot com
esperàvem. M’he adonat que és tant difícil escoltar com no
escoltar, és a dir, no creia que passar de cop d’escoltar
activament a no fer cas a l’altre persona fos tant complicat.
Tot i que les companyes no es van adonar del canvi i que
algunes històries eren massa curtes, va estar divertit de
realitzar, si més no per adonar-nos de les dificultats que
comporta escoltar activament o no escoltar gens, i també
de lo difícil que és mantenir gaire estona una conversa
inventada, amb persones que potser no tens massa
confiança, en una situació un pel còmica, etc.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
Són dinàmiques i jocs, utilitzats per a observar quin tipus d’habilitats socials utilitzen
els integrants del grup a l’hora de resoldre un conflicte o prendre decisions. A més,
amb algunes dinàmiques podem aconseguir potenciar aquestes habilitats i reflexionar
sobre les estratègies que s’utilitzen normalment.
Les podem utilitzar per fer adonar al grup de la importància que tenen la pràctica
d’aquestes habilitats i de la utilització de bones estratègies per a resoldre conflictes de
manera que totes les parts hi surtin guanyant.
Així doncs, aquest tipus de dinàmica no busca només posar en pràctica la gestió i
resolució de conflictes i la presa de decisions, sinó que també pot suposar una posada
en comú sobre les millors estratègies per fer-ho.
Habilitats socials Dinàmiques per la resolució de conflictes i presa de decisions
TÍTOL: La taronja
TÈCNICA: Resolució de conflictes
OBJECTIUS:  Observar i saber interpretar els canvis de situació.
 Adonar-se de la importància de la comunicació bilateral.
 Comprendre la situació que s’ha produït.
EDAT / GRUP: A partir de 9 anys.
Uns 10- 15 alumnes.
ESPAI Interior en un espai ampli.
DURADA: Uns 20-30 minuts.
DESENVOLUPAMENT: L’educador col·locarà als participants per parelles (si hi són
imparells, una persona pot fer d’observadora). Un cop fetes
les parelles, l’educador/a s’emportarà a un integrant de
cada una d’aquestes a fora de l’aula. Allà, els explicarà que
quan entrin han d’explicar al seu company o companya una
tragèdia que ha de der més o menys creïble (pot ser una
anècdota real o inventada). La història ha de durar uns 10
minuts aproximadament, així que els deixarà temps per
pensar en el que explicaran fora de l’aula. Mentrestant,
l’educador entrarà a l’aula i els donarà unes instruccions a
les participants que s’havien estat esperant; el seu
company/a els explicarà una història i ells/es, al principi,
han d’escoltar activament (parafrasejant, assentint, amb
actitud oberta, mirant als ulls, etc.), però quan l’educador
faci una senyal, hauran de passar a fer tot el contrari
(actitud tancada, canvis de tema, apartar la mirada, etc.).
És important que el senyal sigui discret, alguna acció que
no es noti i també és convenient fer una bona actuació,
sense exagerar massa.
Acte seguit indicarà als alumnes que eren fora que entrin i
comencin a explicar la història a les seves parelles.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
La dinàmica avançarà seguint les instruccions donades. És
important que l’educador guiï una mica aquelles converses
més pobres i que intenti, dissimuladament, motivar el diàleg
(o monòleg, segons com es miri).
Un cop més o menys tots els participants hagin acabat o
l’exercici vagi en decadència, es pararà l’activitat i es
preguntarà a les persones que explicaven què han
experimentat, què han notat del seu company (escolta
activa o no?).
A partir d’aquesta dinàmica es pot iniciar un debat sobre la
importància de la comunicació, de l’escolta activa, dels
sentiments que provoca sentir-te escoltat o no, etc.
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 15
alumnes.
VARIANTS: Podem fer algun grup de 3 persones, d’aquesta manera un
d’ells pot assumir el rol d’observador i valorar la situació de
els altres dos participants des de fora i amb més
objectivitat.
Es pot anar des de la situació de no escoltar a la situació
d’escolta activa, és a dir, fer l’exercici a la inversa,
d’aquesta manera potser és més fàcil dissimular el canvi, ja
que es pot interpretar que es comença a escoltar perquè
alguna cosa ha cridat l’atenció.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem observar quin és el grau d’escolta que
utilitzen en general els participants tot passant un
qüestionari o una enquesta ja dissenyats per calcular
aquesta freqüència.
Durant: Es pot valorar si hi ha hagut unes converses
fluïdes, si s’ha notat el canvi en algunes persones, si les
persones que explicaven s’han adonat del canvi i han
reaccionat, etc.
Final: Realitzarem un petit anecdotari amb la informació
Habilitats socials Dinàmiques per la resolució de conflictes i presa de decisions
recollida a l’inici, durant i al final de l’activitat. Per valorar el
després, encara que ho fem amb un redactat, ens podem
fer preguntes extretes dels objectius marcats, com ara:
 Han interpretar la situació dissimuladament?
 Han observat els canvis de situació?
 Han explicat unes bones històries?
 S’ha allargat la conversa? O més aviat s’ha quedat
curta?
 Han comprès què ha passat?
 Han comprès la importància d’una bona comunicació?
o I la d’una bona escolta?
 Han mostrat interès i participació?
 L’ambient ha estat positiu?
OBSERVACIONS: Penso que ha estat una activitat interessant per observar
què passa quan apliques l’escolta activa, encara que crec
que han fallat petites cosetes; ens entrava el riure,
sobreactuàvem i l’activitat no va sortir del tot com
esperàvem. M’he adonat que és tant difícil escoltar com no
escoltar, és a dir, no creia que passar de cop d’escoltar
activament a no fer cas a l’altre persona fos tant complicat.
Tot i que les companyes no es van adonar del canvi i que
algunes històries eren massa curtes, va estar divertit de
realitzar, si més no per adonar-nos de les dificultats que
comporta escoltar activament o no escoltar gens, i també
de lo difícil que és mantenir gaire estona una conversa
inventada, amb persones que potser no tens massa
confiança, en una situació un pel còmica, etc.
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
TÍTOL: Desastrenuclear
TÈCNICA: Presa de decisions
OBJECTIUS:  Observar i saber interpretar els canvis de situació.
 Adonar-se de la importància de la comunicació bilateral.
 Comprendre la situació que s’ha produït.
EDAT / GRUP: A partir de 9 anys.
Uns 10- 15 alumnes.
ESPAI Interior en un espai ampli.
DURADA: Uns 20-30 minuts.
DESENVOLUPAMENT: L’educador col·locarà als participants per parelles (si hi són
imparells, una persona pot fer d’observadora). Un cop fetes
les parelles, l’educador/a s’emportarà a un integrant de
cada una d’aquestes a fora de l’aula. Allà, els explicarà que
quan entrin han d’explicar al seu company o companya una
tragèdia que ha de der més o menys creïble (pot ser una
anècdota real o inventada). La història ha de durar uns 10
minuts aproximadament, així que els deixarà temps per
pensar en el que explicaran fora de l’aula. Mentrestant,
l’educador entrarà a l’aula i els donarà unes instruccions a
les participants que s’havien estat esperant; el seu
company/a els explicarà una història i ells/es, al principi,
han d’escoltar activament (parafrasejant, assentint, amb
actitud oberta, mirant als ulls, etc.), però quan l’educador
faci una senyal, hauran de passar a fer tot el contrari
(actitud tancada, canvis de tema, apartar la mirada, etc.).
És important que el senyal sigui discret, alguna acció que
no es noti i també és convenient fer una bona actuació,
sense exagerar massa.
Acte seguit indicarà als alumnes que eren fora que entrin i
comencin a explicar la història a les seves parelles.
Habilitats socials Dinàmiques per la resolució de conflictes i presa de decisions
La dinàmica avançarà seguint les instruccions donades. És
important que l’educador guiï una mica aquelles converses
més pobres i que intenti, dissimuladament, motivar el diàleg
(o monòleg, segons com es miri).
Un cop més o menys tots els participants hagin acabat o
l’exercici vagi en decadència, es pararà l’activitat i es
preguntarà a les persones que explicaven què han
experimentat, què han notat del seu company (escolta
activa o no?).
A partir d’aquesta dinàmica es pot iniciar un debat sobre la
importància de la comunicació, de l’escolta activa, dels
sentiments que provoca sentir-te escoltat o no, etc.
RECURSOS: MATERIAL I
PRESSUPOST
Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 15
alumnes.
VARIANTS: Podem fer algun grup de 3 persones, d’aquesta manera un
d’ells pot assumir el rol d’observador i valorar la situació de
els altres dos participants des de fora i amb més
objectivitat.
Es pot anar des de la situació de no escoltar a la situació
d’escolta activa, és a dir, fer l’exercici a la inversa,
d’aquesta manera potser és més fàcil dissimular el canvi, ja
que es pot interpretar que es comença a escoltar perquè
alguna cosa ha cridat l’atenció.
AVALUACIÓ: Inicial: Podem observar quin és el grau d’escolta que
utilitzen en general els participants tot passant un
qüestionari o una enquesta ja dissenyats per calcular
aquesta freqüència.
Durant: Es pot valorar si hi ha hagut unes converses
fluïdes, si s’ha notat el canvi en algunes persones, si les
persones que explicaven s’han adonat del canvi i han
reaccionat, etc.
Final: Realitzarem un petit anecdotari amb la informació
Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A
recollida a l’inici, durant i al final de l’activitat. Per valorar el
després, encara que ho fem amb un redactat, ens podem
fer preguntes extretes dels objectius marcats, com ara:
 Han interpretar la situació dissimuladament?
 Han observat els canvis de situació?
 Han explicat unes bones històries?
 S’ha allargat la conversa? O més aviat s’ha quedat
curta?
 Han comprès què ha passat?
 Han comprès la importància d’una bona comunicació?
o I la d’una bona escolta?
 Han mostrat interès i participació?
 L’ambient ha estat positiu?
OBSERVACIONS: Penso que ha estat una activitat interessant per observar
què passa quan apliques l’escolta activa, encara que crec
que han fallat petites cosetes; ens entrava el riure,
sobreactuàvem i l’activitat no va sortir del tot com
esperàvem. M’he adonat que és tant difícil escoltar com no
escoltar, és a dir, no creia que passar de cop d’escoltar
activament a no fer cas a l’altre persona fos tant complicat.
Tot i que les companyes no es van adonar del canvi i que
algunes històries eren massa curtes, va estar divertit de
realitzar, si més no per adonar-nos de les dificultats que
comporta escoltar activament o no escoltar gens, i també
de lo difícil que és mantenir gaire estona una conversa
inventada, amb persones que potser no tens massa
confiança, en una situació un pel còmica, etc.

Recommended

Dinàmiques per a les habilitats socials
Dinàmiques per a les habilitats socialsDinàmiques per a les habilitats socials
Dinàmiques per a les habilitats socialsgemmacabanillas
 
Habilitats socials, habilitats per viure (2013)
Habilitats socials, habilitats per viure (2013)Habilitats socials, habilitats per viure (2013)
Habilitats socials, habilitats per viure (2013)farigola2002
 
Dinamiques de grup3
Dinamiques de grup3Dinamiques de grup3
Dinamiques de grup3omitset
 
Dinàmica de Grups
Dinàmica de GrupsDinàmica de Grups
Dinàmica de GrupsNuria Alart
 
Dinamiques de grup
Dinamiques de grupDinamiques de grup
Dinamiques de grupomitset
 
Decideix2 Programa de competència social (EP 3r cicle)
Decideix2 Programa de competència social (EP 3r cicle)Decideix2 Programa de competència social (EP 3r cicle)
Decideix2 Programa de competència social (EP 3r cicle)Júlia Allès
 
ACTIVITAT DE DINÀMICA DE GRUPS
ACTIVITAT DE DINÀMICA DE GRUPSACTIVITAT DE DINÀMICA DE GRUPS
ACTIVITAT DE DINÀMICA DE GRUPSnataliaverdalet
 

More Related Content

What's hot

Decideix1 Programa de competència social (EP 2nCicle)
Decideix1 Programa de competència social (EP 2nCicle)Decideix1 Programa de competència social (EP 2nCicle)
Decideix1 Programa de competència social (EP 2nCicle)Júlia Allès
 
Taller de cohesió de grups
Taller de cohesió de grupsTaller de cohesió de grups
Taller de cohesió de grupssuperanimadiana
 
Els dictats1(1)
Els dictats1(1)Els dictats1(1)
Els dictats1(1)Dictats
 
Seqüències didàctiques per aprendre llengua
Seqüències didàctiques per aprendre llenguaSeqüències didàctiques per aprendre llengua
Seqüències didàctiques per aprendre llenguaGuida Allès Pons
 
Resolucio conflictes
Resolucio conflictesResolucio conflictes
Resolucio conflictesCarla B
 
15 propostes per a fomentar el compromís amb la lectura amb les famílies
15 propostes per a fomentar el compromís amb la lectura amb les famílies15 propostes per a fomentar el compromís amb la lectura amb les famílies
15 propostes per a fomentar el compromís amb la lectura amb les famíliesGuida Allès Pons
 
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Guida Allès Pons
 
Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Guida Allès Pons
 
Avaluació de la comprensió lectora en imatges
Avaluació de la comprensió lectora en imatgesAvaluació de la comprensió lectora en imatges
Avaluació de la comprensió lectora en imatgesGuida Allès Pons
 
Primera setmana i clima d'aula
Primera setmana i clima d'aulaPrimera setmana i clima d'aula
Primera setmana i clima d'aulaGuida Allès Pons
 
Projectes pbl definició i fases
Projectes pbl definició i fasesProjectes pbl definició i fases
Projectes pbl definició i fasesGuida Allès Pons
 
Inteligencias multiples
Inteligencias multiplesInteligencias multiples
Inteligencias multiplesNuria Alart
 
Metodologies Voluntaris
Metodologies VoluntarisMetodologies Voluntaris
Metodologies VoluntarisNuria Alart
 
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicle
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicleUd jocs cooperatius 1r i 2n cicle
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicledusanvi
 

What's hot (20)

Decideix1 Programa de competència social (EP 2nCicle)
Decideix1 Programa de competència social (EP 2nCicle)Decideix1 Programa de competència social (EP 2nCicle)
Decideix1 Programa de competència social (EP 2nCicle)
 
Taller de cohesió de grups
Taller de cohesió de grupsTaller de cohesió de grups
Taller de cohesió de grups
 
Els dictats1(1)
Els dictats1(1)Els dictats1(1)
Els dictats1(1)
 
Seqüències didàctiques per aprendre llengua
Seqüències didàctiques per aprendre llenguaSeqüències didàctiques per aprendre llengua
Seqüències didàctiques per aprendre llengua
 
Resolucio conflictes
Resolucio conflictesResolucio conflictes
Resolucio conflictes
 
15 propostes per a fomentar el compromís amb la lectura amb les famílies
15 propostes per a fomentar el compromís amb la lectura amb les famílies15 propostes per a fomentar el compromís amb la lectura amb les famílies
15 propostes per a fomentar el compromís amb la lectura amb les famílies
 
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
 
Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?
 
Avaluació de la comprensió lectora en imatges
Avaluació de la comprensió lectora en imatgesAvaluació de la comprensió lectora en imatges
Avaluació de la comprensió lectora en imatges
 
Primera setmana i clima d'aula
Primera setmana i clima d'aulaPrimera setmana i clima d'aula
Primera setmana i clima d'aula
 
Projectes pbl definició i fases
Projectes pbl definició i fasesProjectes pbl definició i fases
Projectes pbl definició i fases
 
Textos explicatius
Textos explicatiusTextos explicatius
Textos explicatius
 
Preguntes que fan pensar
Preguntes que fan pensar Preguntes que fan pensar
Preguntes que fan pensar
 
Apadrinaments lectors
Apadrinaments lectorsApadrinaments lectors
Apadrinaments lectors
 
Dinàmiques de cohesió
Dinàmiques de cohesió Dinàmiques de cohesió
Dinàmiques de cohesió
 
Mapes mentals i conceptuals
Mapes mentals i conceptualsMapes mentals i conceptuals
Mapes mentals i conceptuals
 
Inteligencias multiples
Inteligencias multiplesInteligencias multiples
Inteligencias multiples
 
Metodologies Voluntaris
Metodologies VoluntarisMetodologies Voluntaris
Metodologies Voluntaris
 
El centro
El centroEl centro
El centro
 
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicle
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicleUd jocs cooperatius 1r i 2n cicle
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicle
 

Similar to Reculldedinamiques

L’aprenentatge cooperatiu berta.pptx
L’aprenentatge   cooperatiu berta.pptxL’aprenentatge   cooperatiu berta.pptx
L’aprenentatge cooperatiu berta.pptxBerta Allo
 
Quadern de tutoria de 4t
Quadern de tutoria de 4tQuadern de tutoria de 4t
Quadern de tutoria de 4tInma López
 
Quadern de tutoria de 4t
Quadern de tutoria de 4tQuadern de tutoria de 4t
Quadern de tutoria de 4tInma López
 
Quadern de tutoria de 3r
Quadern de tutoria de 3rQuadern de tutoria de 3r
Quadern de tutoria de 3rInma López
 
Del museu a l'escola
Del museu a l'escolaDel museu a l'escola
Del museu a l'escolaneeeng
 
ARREGLANT_AMICS.pdf
ARREGLANT_AMICS.pdfARREGLANT_AMICS.pdf
ARREGLANT_AMICS.pdfDCRZ1
 
Tècniques cooperatives puzzle
Tècniques cooperatives puzzleTècniques cooperatives puzzle
Tècniques cooperatives puzzleCristinaBE
 
Les conferencies a Pere Casasnovas
Les conferencies a Pere CasasnovasLes conferencies a Pere Casasnovas
Les conferencies a Pere CasasnovasIsabel cavaller
 
Treball cooperatiu
Treball cooperatiuTreball cooperatiu
Treball cooperatiumsero3
 
Reunió pares 6èb
Reunió pares 6èbReunió pares 6èb
Reunió pares 6èbwebdisseny
 
Quadern de tutoria de 3r
Quadern de tutoria de 3rQuadern de tutoria de 3r
Quadern de tutoria de 3rInma López
 
Quadern de tutoria de 1r
Quadern de tutoria de 1rQuadern de tutoria de 1r
Quadern de tutoria de 1rInma López
 
Actgenerals
ActgeneralsActgenerals
Actgeneralse3944813
 

Similar to Reculldedinamiques (20)

L’aprenentatge cooperatiu berta.pptx
L’aprenentatge   cooperatiu berta.pptxL’aprenentatge   cooperatiu berta.pptx
L’aprenentatge cooperatiu berta.pptx
 
Quadern de tutoria de 4t
Quadern de tutoria de 4tQuadern de tutoria de 4t
Quadern de tutoria de 4t
 
Quadern de tutoria de 4t
Quadern de tutoria de 4tQuadern de tutoria de 4t
Quadern de tutoria de 4t
 
Quadern de tutoria de 3r
Quadern de tutoria de 3rQuadern de tutoria de 3r
Quadern de tutoria de 3r
 
Del museu a l'escola
Del museu a l'escolaDel museu a l'escola
Del museu a l'escola
 
ARREGLANT_AMICS.pdf
ARREGLANT_AMICS.pdfARREGLANT_AMICS.pdf
ARREGLANT_AMICS.pdf
 
Tècniques cooperatives puzzle
Tècniques cooperatives puzzleTècniques cooperatives puzzle
Tècniques cooperatives puzzle
 
Circular Cicle Inicial
Circular Cicle InicialCircular Cicle Inicial
Circular Cicle Inicial
 
Reunió pares 3r 14 15
Reunió pares 3r 14 15Reunió pares 3r 14 15
Reunió pares 3r 14 15
 
Revista cepa 2015
Revista cepa 2015Revista cepa 2015
Revista cepa 2015
 
Acta 9/2/11
Acta 9/2/11Acta 9/2/11
Acta 9/2/11
 
Les conferencies a Pere Casasnovas
Les conferencies a Pere CasasnovasLes conferencies a Pere Casasnovas
Les conferencies a Pere Casasnovas
 
Les conferencies
Les conferencies Les conferencies
Les conferencies
 
Treball cooperatiu
Treball cooperatiuTreball cooperatiu
Treball cooperatiu
 
Reunió pares 6èb
Reunió pares 6èbReunió pares 6èb
Reunió pares 6èb
 
Quadern de tutoria de 3r
Quadern de tutoria de 3rQuadern de tutoria de 3r
Quadern de tutoria de 3r
 
Reunió Daula
Reunió DaulaReunió Daula
Reunió Daula
 
Quadern de tutoria de 1r
Quadern de tutoria de 1rQuadern de tutoria de 1r
Quadern de tutoria de 1r
 
Reunió famílies 1r A
Reunió famílies 1r A Reunió famílies 1r A
Reunió famílies 1r A
 
Actgenerals
ActgeneralsActgenerals
Actgenerals
 

More from llocprova

dossier-NOUVINGUTS-Primària.pdf
dossier-NOUVINGUTS-Primària.pdfdossier-NOUVINGUTS-Primària.pdf
dossier-NOUVINGUTS-Primària.pdfllocprova
 
Avaluacio_eines_digitals
Avaluacio_eines_digitalsAvaluacio_eines_digitals
Avaluacio_eines_digitalsllocprova
 
Ficherodejuegos
FicherodejuegosFicherodejuegos
Ficherodejuegosllocprova
 
Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp021-150723030401-lva1-ap...
Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp021-150723030401-lva1-ap...Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp021-150723030401-lva1-ap...
Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp021-150723030401-lva1-ap...llocprova
 
Guiaidentidadreputacionusuarios 140113114139-phpapp01
Guiaidentidadreputacionusuarios 140113114139-phpapp01Guiaidentidadreputacionusuarios 140113114139-phpapp01
Guiaidentidadreputacionusuarios 140113114139-phpapp01llocprova
 
Muerteporpowerpoint 111215201914-phpapp02
Muerteporpowerpoint 111215201914-phpapp02Muerteporpowerpoint 111215201914-phpapp02
Muerteporpowerpoint 111215201914-phpapp02llocprova
 
Presentaciones 150912143604-lva1-app6892-150916174217-lva1-app6892
Presentaciones 150912143604-lva1-app6892-150916174217-lva1-app6892Presentaciones 150912143604-lva1-app6892-150916174217-lva1-app6892
Presentaciones 150912143604-lva1-app6892-150916174217-lva1-app6892llocprova
 
Trabajaryevaluarcompetencias 130220115154-phpapp02
Trabajaryevaluarcompetencias 130220115154-phpapp02Trabajaryevaluarcompetencias 130220115154-phpapp02
Trabajaryevaluarcompetencias 130220115154-phpapp02llocprova
 
Citarfuentes
Citarfuentes Citarfuentes
Citarfuentes llocprova
 
Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp02
Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp02Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp02
Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp02llocprova
 
Ideasyrecursosparatrabajarlacompetenciasenelaula 130310124952-phpapp02
Ideasyrecursosparatrabajarlacompetenciasenelaula 130310124952-phpapp02Ideasyrecursosparatrabajarlacompetenciasenelaula 130310124952-phpapp02
Ideasyrecursosparatrabajarlacompetenciasenelaula 130310124952-phpapp02llocprova
 
Analogicadigital 111008091654-phpapp02
Analogicadigital 111008091654-phpapp02Analogicadigital 111008091654-phpapp02
Analogicadigital 111008091654-phpapp02llocprova
 
Busquedaengoogle 130616095410-phpapp01
Busquedaengoogle 130616095410-phpapp01Busquedaengoogle 130616095410-phpapp01
Busquedaengoogle 130616095410-phpapp01llocprova
 
Palenciavideoconferencia 120503084715-phpapp02
Palenciavideoconferencia 120503084715-phpapp02Palenciavideoconferencia 120503084715-phpapp02
Palenciavideoconferencia 120503084715-phpapp02llocprova
 
Guaparatrabajareldesarrollodecompetenciasbsicas 100224144232-phpapp02
Guaparatrabajareldesarrollodecompetenciasbsicas 100224144232-phpapp02Guaparatrabajareldesarrollodecompetenciasbsicas 100224144232-phpapp02
Guaparatrabajareldesarrollodecompetenciasbsicas 100224144232-phpapp02llocprova
 
Qr educacio-130320091140-phpapp02
Qr educacio-130320091140-phpapp02Qr educacio-130320091140-phpapp02
Qr educacio-130320091140-phpapp02llocprova
 

More from llocprova (20)

dossier-NOUVINGUTS-Primària.pdf
dossier-NOUVINGUTS-Primària.pdfdossier-NOUVINGUTS-Primària.pdf
dossier-NOUVINGUTS-Primària.pdf
 
Avaluacio_eines_digitals
Avaluacio_eines_digitalsAvaluacio_eines_digitals
Avaluacio_eines_digitals
 
Projectes
ProjectesProjectes
Projectes
 
Ficherodejuegos
FicherodejuegosFicherodejuegos
Ficherodejuegos
 
Jordi adell
Jordi adellJordi adell
Jordi adell
 
Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp021-150723030401-lva1-ap...
Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp021-150723030401-lva1-ap...Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp021-150723030401-lva1-ap...
Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp021-150723030401-lva1-ap...
 
Guiaidentidadreputacionusuarios 140113114139-phpapp01
Guiaidentidadreputacionusuarios 140113114139-phpapp01Guiaidentidadreputacionusuarios 140113114139-phpapp01
Guiaidentidadreputacionusuarios 140113114139-phpapp01
 
Muerteporpowerpoint 111215201914-phpapp02
Muerteporpowerpoint 111215201914-phpapp02Muerteporpowerpoint 111215201914-phpapp02
Muerteporpowerpoint 111215201914-phpapp02
 
Presentaciones 150912143604-lva1-app6892-150916174217-lva1-app6892
Presentaciones 150912143604-lva1-app6892-150916174217-lva1-app6892Presentaciones 150912143604-lva1-app6892-150916174217-lva1-app6892
Presentaciones 150912143604-lva1-app6892-150916174217-lva1-app6892
 
Trabajaryevaluarcompetencias 130220115154-phpapp02
Trabajaryevaluarcompetencias 130220115154-phpapp02Trabajaryevaluarcompetencias 130220115154-phpapp02
Trabajaryevaluarcompetencias 130220115154-phpapp02
 
Citarfuentes
Citarfuentes Citarfuentes
Citarfuentes
 
Escultures
EsculturesEscultures
Escultures
 
Escultures
EsculturesEscultures
Escultures
 
Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp02
Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp02Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp02
Guiaparadisearmisecuenciadidctica 120302055500-phpapp02
 
Ideasyrecursosparatrabajarlacompetenciasenelaula 130310124952-phpapp02
Ideasyrecursosparatrabajarlacompetenciasenelaula 130310124952-phpapp02Ideasyrecursosparatrabajarlacompetenciasenelaula 130310124952-phpapp02
Ideasyrecursosparatrabajarlacompetenciasenelaula 130310124952-phpapp02
 
Analogicadigital 111008091654-phpapp02
Analogicadigital 111008091654-phpapp02Analogicadigital 111008091654-phpapp02
Analogicadigital 111008091654-phpapp02
 
Busquedaengoogle 130616095410-phpapp01
Busquedaengoogle 130616095410-phpapp01Busquedaengoogle 130616095410-phpapp01
Busquedaengoogle 130616095410-phpapp01
 
Palenciavideoconferencia 120503084715-phpapp02
Palenciavideoconferencia 120503084715-phpapp02Palenciavideoconferencia 120503084715-phpapp02
Palenciavideoconferencia 120503084715-phpapp02
 
Guaparatrabajareldesarrollodecompetenciasbsicas 100224144232-phpapp02
Guaparatrabajareldesarrollodecompetenciasbsicas 100224144232-phpapp02Guaparatrabajareldesarrollodecompetenciasbsicas 100224144232-phpapp02
Guaparatrabajareldesarrollodecompetenciasbsicas 100224144232-phpapp02
 
Qr educacio-130320091140-phpapp02
Qr educacio-130320091140-phpapp02Qr educacio-130320091140-phpapp02
Qr educacio-130320091140-phpapp02
 

Recently uploaded

BBC paperwork 3.pptx 5555555555555555555555
BBC paperwork  3.pptx 5555555555555555555555BBC paperwork  3.pptx 5555555555555555555555
BBC paperwork 3.pptx 5555555555555555555555twunt
 
4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan
4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan
4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St JoanSuperAdmin9
 
FULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTES
FULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTESFULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTES
FULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTESErnest Lluch
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)
EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)
EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)Elena Jurado
 
App del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básicaApp del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básicaDaniel Fernández
 

Recently uploaded (6)

BBC paperwork 3.pptx 5555555555555555555555
BBC paperwork  3.pptx 5555555555555555555555BBC paperwork  3.pptx 5555555555555555555555
BBC paperwork 3.pptx 5555555555555555555555
 
4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan
4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan
4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan
 
FULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTES
FULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTESFULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTES
FULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTES
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)
EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)
EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)
 
App del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básicaApp del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básica
 

Reculldedinamiques

  • 3. Habilitats socials Índex INTRODUCCIÓ 5 CAL TENIR EN COMPTE... 5 DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ 7 TRES DADES SIGNIFICATIVES MEVES 8 A, B, C 10 AUTOBIOGRAFIA 13 LES FRUITES VIATGERES 16 EL NOM OCULT 19 SEGUEIX EL GEST 21 M’AGRADA... 24 BUSCA LA TEVA ALTRE MEITAT DEL COR 27 DIBUIXA’T 30 PERE TRUCA A PAU 33 DINÀMIQUES DE COMUNICACIÓ 36 CLÍNICA DELS RUMORS 37 EL DICTAT 40 M’ESTÀS ESCOLTANT? 43
  • 5. Habilitats socials Introducció En aquest dossier hi trobareu un seguit de dinàmiques per millorar i practicar les vostres habilitats socials. En aquest primer recopilatori hi trobareu dinàmiques de presentació i dinàmiques per practicar l’escolta activa i la comunicació dirigides tant a infants com a adults. S’espera que aquest recull serveixi només com a guia o orientació, és important tenir en compte les característiques del grup sempre que s’escull algun tipus de joc i és imprescindible ser creatiu i original a l’hora de dur a terme activitats com aquestes. Espero que us ho passeu bé posant en pràctica les nostres propostes i que milloreu al màxim les vostres habilitats socials amb recursos tant divertits com aquest! Cal tenir en compte... Durant i al final de l’activitat s’ha d’avaluar també aquesta mateixa, així com l’actitud de l’educador/a per tal d’anar millorant i canviar alguns aspectes que poden no funcionar. No s’ha de tenir por de canviar sobre la marxa en determinades situacions, ni de provar a renovar una activitat per trobar la millor manera d’adaptar-la. Valorem l’activitat incidint en els fets negatius, però cal no oblidar els fets positius, ja que segur que n’hi ha hagut.
  • 7. Habilitats socials Dinàmiques de presentació Són dinàmiques i jocs, utilitzats per a conèixer el grup de manera divertida i interessant, fet que potencia l’interès per saber i recordar coses dels altres per part de tot el grup. A més, és una manera d’aconseguir que tothom participi i se senti a gust. Els podem utilitzar tant per una presentació general (nom, edat, on vius), com per a descobrir interessos, experiències, anècdotes i altres coses que el grup pot tenir en comú o pot ser interessant de compartir. Així doncs, aquest tipus de dinàmica va més enllà de la simple presentació, ja que també pot suposar una posada en comú dels interessos del grup, fet que afavorirà a la cohesió d’aquest.
  • 8. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A TÍTOL: Tres dades significativesmeves TÈCNICA: Presentació OBJECTIUS:  Conèixer-se millor entre el grup d’infants.  Mostrar interès per l’activitat.  Utilitzar la creativitat i l’ingeni. EDAT / GRUP: A partir de 8 anys. Gran grup (unes 15-20 persones). ESPAI Interior amb un espai ampli. DURADA: Uns 15 min. DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran d’assentar en rotllana i l’educador/a donarà un temps perquè ells pensin dos frases vertaderes de la seva vida i una de falsa. S’haurà de recordar als alumnes que busquin frases certes que la gent pugui desconèixer de cada un. Aleshores començarà un dels alumnes dient les seves tres frases i la resta del grup haurà d’endevinar quina és la falsa. La dinàmica acaba quan tots els alumnes hagin dit les seves tres frases. Podem ajudar als infants que més els costi donant exemples de frases, com ara <<Jo no he anat mai amb metro>>, o <<Avui porto uns mitjons de color rosa>>, etc. RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Mínim un educador/a per un grup d’entre 20-25 infants (depenent del grup i el nombre de membres). VARIANTS: 1. Els alumnes poden apuntar una sola frase vertadera en un full i aleshores barrejar-los tots. L’educador/a hauria de anar llegint les frases i els alumnes haurien d’endevinar a qui pertany aquella frase. 2. Podem seguir amb el mètode de les dues frases certes i una
  • 9. Habilitats socials Dinàmiques de presentació de falsa i un cop endevinat a qui pertanyen les frases, s’hauria d’intentar encertar quina és la frase falsa. AVALUACIÓ: Inici: Podem marcar-nos uns ítems per observar la situació inicial de grup:  El grup es coneix d’abans?  Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?  En general, és un grup format per persones creatives i originals? Durant: Podem anotar aquelles coses que, sobre la marxa, veiem que funcionen i les que veiem que no ens van bé per tal de millorar l’activitat tenint aquests fets en compte la pròxima vegada. Podem valorar també l’interès que mostren els alumnes, si sembla que ho han posat difícil als companys i si han estat originals. Final: Podem respondre a uns ítems (extrets dels objectius de l’activitat) per comprovar com ha afectat l’activitat al grup:  Han descobert coses noves els uns dels altres?  Han sabut donar informació desconeguda?  L’ambient ha estat tranquil i positiu?  Han estat originals a l’hora d’escollir les seves frases?  Han respectat els torns de paraula?  Els ha agradat realitzar aquesta activitat?  S’han sentit còmodes mentre la realitzaven? OBSERVACIONS És una activitat senzilla però divertida. En general va funcionar força bé, encara que és un pel difícil buscar fets de la teva vida que les companyes no sàpiguen quan portem ja tant de temps juntes. Va ser curiós veure com totes nosaltres anàvem caient en les enganyifes de els nostres companyes, fet que demostra que van ser originals i van pensar unes bones frases.
  • 10. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A TÍTOL: A, B, C TÈCNICA: Presentació OBJECTIUS:  Mostrar respecte al grup  Conèixer-se millor entre el grup EDAT / GRUP: A partir de 8 anys. Entre 15 i 20 infants. ESPAI Interior amb un espai ampli. DURADA: 20 minuts. DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran d’assentar en rotllana i l’educador/a donarà un temps perquè ells pensin amb una paraula o data que representi un objecte, fet o persona important en la seva vida (actual o passada). S’haurà de recordar als alumnes que busquin una paraula la qual ningú del grup pugui reconèixer de seguida, ja que es tracta de conèixer-se millor entre tots. Aleshores començarà un dels alumnes dient la seva paraula significativa i la resta del grup haurà d’endevinar quina de què es tracta, què pot significar allò per aquella persona. La dinàmica acaba quan tots els alumnes hagin dit les seves paraules. Podem ajudar als alumnes que més els costi donant exemples, com ara, proposant-los que diguin una data del seu primer viatge fora del país, o el color del cotxe de la seva mare, etc. Un cop el grup encerti què significa la paraula d’un alumne/A, aquest/a pot acabar d’explicar més a fons perquè és significatiu per a el aquell objecte, data o persona. RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Una educadora com a mínim per un grup de 20 infants.
  • 11. Habilitats socials Dinàmiques de presentació VARIANTS: Es podria donar la pista (la paraula clau) dibuixada, per exemple, si el més significatiu per a tu és un viatge a París que vas fer amb la teva família, es podria dibuixar un avió, o la Torre Eiffel. També podríem fer com una espècie de concurs. Subdividir el grup gran en grups de 5. Quan una persona dels altres grups digui la seva paraula, entre tots els membres del subgrup s’han de posar d’acord per donar una resposta. Es comença per el primer grup que aixequi la mà. Si el primer grup en aixecar la mà no ho encertés, rebotaria al pròxim grup, i així successivament fins que algun dels grups ho encertés o es donés per finalitzada aquella ronda. Evidentment el grup de la persona que dona la pista no podria participar en aquella ronda. Guanyaria l’equip que al final tingués més punts. Seria una manera de motivar al grup per realitzar l’activitat i de practicar el posar-se d’acord amb els altres i la col·laboració. AVALUACIÓ*: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per observar la situació inicial del grup:  Es coneix el grup d’abans?  Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?  Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells? Durant: Podem anotar aquelles coses que, sobre la marxa, veiem que funcionen i les que veiem que no ens van bé per tal de millorar l’activitat tenint aquests fets en compte la pròxima vegada o variar-la en aquell moment. Podem valorar també l’interès que mostren els alumnes, el respecte que es mostren, etc. Final: Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de respondre els ítems extrets dels objectius.  Han mostrat interès i participació?  L’ambient ha estat tranquil i positiu?
  • 12. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A  Han descobert coses noves els uns dels altres?  Han trobat interessos comuns desconeguts?  Han respectat els torns de paraula?  Han respectat les explicacions dels companys/es?  Els ha agradat realitzar aquesta activitat?  S’han sentit còmodes mentre la realitzaven? OBSERVACIONS: He trobat que era una activitat una mica pobre, però esta bé fer-la si disposes d’un temps lliure en que no saps què proposar. Semblava més difícil del que realment és i m’he adonat que encara que pensis una paraula la qual suposes que mai endevinaran el significat, tothom acaba pensant en experiències i fets semblants. Això em fa pensar en el que un dia em van <<La primera idea mai és bona perquè tothom pensa el mateix, per a ser original i creatiu s’ha d’agafar la vintena idea que tinguis.>>
  • 13. Habilitats socials Dinàmiques de presentació TÍTOL: Autobiografia TÈCNICA: Presentació OBJECTIUS:  Conèixer-se millor entre el grup d’infants.  Mostrar respecte al grup.  Mostrar interès per l’activitat. EDAT / GRUP: A partir de 5 anys. Gran grup (unes 15-20 persones). ESPAI Interior amb un espai ampli. DURADA: Uns 30 min. per la primera part. La part de presentació entre 15 i 20 min. (depenent del grup). En total uns 50 min. DESENVOLUPAMENT: L’educador/a haurà de preparar l’aula de manera que tots els infants puguin accedir al material donat (revistes, tisores, cola de barra, colors, retoladors, etc.), així doncs es pot preparar una taula al mig de l’aula amb tot aquest material. Per començar, l’educador/A explicarà als infants que, a través del mètode plàstic i amb el material que vulguin han de representar sobre paper allò que més els agrada, records que puguin tenir, fets, persones o objectes importants de la seva vida, plans de futur, etc. Acte seguit, l’educadora ha de repartir a cada infant un foli DIN-A3 i animar-los a plasmar la seva història sobre paper. Si els costa una mica arrencar l’activitat o hi ha algun infant que no participa es pot animar als infants amb preguntes i frases tal com: <<Quina és la teva joguina preferida? Doncs busquem-la en una revista! Dibuixa-la!>> o <<Has anat de viatge aquest estiu? A on? Doncs mirem com podem explicar això amb un dibuix/ collage>>, etc. Encara que l’educador/a ajudi al infant hem de deixar sempre que la creativitat i les idees d’aquest floreixin par tal de que senti seu aquest treball. Un cop l’activitat hagi acabat o comenci a decaure, posarem a tots els infant amb rotllana i cada un haurà d’explicar el seu dibuix. És important que no pressionem a cap dels infant a
  • 14. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A explicar què ha plasmat en el paper, però sempre ens podem ajudar de tàctiques com per exemple fer sortir a aquell nen/a més vergonyós acompanyat d’un seu amic perquè puguin explicar els dos dibuixos a la vegada. RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Mínim dos educadors/es per un grup d’entre 15- 20 infants (depenent del grup i el nombre de membres).  Fulls Din-A3.  Cola de barra i/o celo.  Revistes velles.  Llapis de colors.  Retoladors de colors.  Tisores de punta rodona. NOTA: Es pot introduir infinitat de material (folis de colors, cartolines, plastilina, pintura i pinzells, elements naturals etc.) VARIANTS: 1. Aprofitant un treball o centre d’interès on es treballin aspectes relacionats amb la natura i el medi ambient, podem fer l’activitat amb elements naturals i/o tractant experiències a la natura. 2. Treballant amb gent que es coneix poc, podríem introduir una variant en la presentació. Per exemple, si un/a alumne/a diu <<Jo vull anar a París>> podem demanar a la resta del grup qui voldria anar també a París. D’aquesta manera trobem interessos comuns el que provoca cohesió de grup. AVALUACIÓ: Inici: Podem marcar-nos uns ítems per observar la situació inicial de grup:  El grup es coneix d’abans?  Hi ha cohesió de grup?  Hi ha interessos comuns visibles?  Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells? Durant: Podem anotar petites anècdotes i mancances o allevances que es produeixen mentre es realitza l’activitat. Per exemple, comentaris com <<Apa! A tu també t’agrada “La Sirenita”?>>.
  • 15. Habilitats socials Dinàmiques de presentació Final: Podem respondre a uns ítems (extrets dels objectius de l’activitat) per comprovar com ha afectat l’activitat al grup:  Han descobert coses noves els uns dels altres?  Han trobat interessos comuns desconeguts?  L’ambient ha estat tranquil i positiu?  Han compartit el material donat?  Han respectat els torns de paraula?  Han respectat les opinions i explicacions dels companys/es?  Els ha agradat realitzar aquesta activitat?  S’han sentit còmodes mentre la realitzaven? OBSERVACIONS L’activitat va ser molt motivadora i penso que en general va agradar. Potser va faltar un pel de temps per acabar de confeccionar el dibuix i també faltava guiar a algunes persones que penso que anaven una mica perdudes durant l’activitat. Tot i així van sortir històries molt boniques, fets personals del passat, del present i del futur i és una bona manera de conèixer a tot el grup i buscar interessos comuns. Penso que en el nostre grup fan falta més dinàmiques com aquesta, on pots mostrar el que sents i el que ets, perquè crec que no hi ha una suficient confiança entre algunes de nosaltres i són aquestes activitats les que reforcen positivament la falta de seguretat davant del grup.
  • 16. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A TÍTOL: Les fruites viatgeres TÈCNICA: Presentació OBJECTIUS:  Mostrar interès per l’activitat  Conèixer-se millor entre el grup  Mostrar respecte als altres.  Estar atents al conte. EDAT / GRUP: A partir de 4 anys. Entre 15 i 20 infants. ESPAI Interior amb un espai ampli. DURADA: 20 minuts. DESENVOLUPAMENT: Abans de començar l’activitat, els/les educadors/es han de buscar o elaborar un conte on apareguin el nom de totes les fruites que es volen repartir i, per anar bé, haurien de tenir les fruites més o menys assignades per a cada alumne. Els alumnes hauran de col·locar-se amb rotllana, assentats en una cadira. Un/a dels educadors/es es situarà també a la rotllana, però sense cadira, per tal d’explicar l’activitat. Acte seguit, s’assignarà el nom d’una fruita a cada alumne; el nom de cada fruita s’ha de repetir al menys en dues persones i l’educador/a de la rotllana també ha d’assignar-se una fruita a ell/a mateix/a. L’altre educador/a llegirà un conte on apareixeran els noms de les diferents fruites que s’han assignat i cada vegada que es digui una fruita els alumnes als quals els hi ha estat assignada s’hauran de canviar de lloc. La persona que està dreta ha d’aconseguir agafar un lloc en aquest moment i per tant serà un altre l’alumne que quedi dret. Aquest últim ha de presentar-se, primer només dient el seu nom i, en cas que tornés a quedar dret, hauria d’afegir informació (l’edat, on viu, etc.).
  • 17. Habilitats socials Dinàmiques de presentació RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Dos educadors/es com a mínim per un grup de 20 infants (es pot fer amb un/a sol/a educador/a, però trobo interessant que també puguin participar i presentar-se).  El conte de les fruites.  Cadires. VARIANTS: Es podrien elaborar unes targetes amb la fotografia de cada fruita, d’aquesta manera ens assegurem de no embolicar-nos a l’hora de repartir i facilitem el joc als més petits. Podem variar la dificultat del conte i el nombre de fruites. Es pot proposar el joc de manera eliminatòria, així ens assegurem que tothom es pot presentar. Es poden assignar les fruites de manera secreta a cada alumnes, d’aquesta manera es complica el joc, si més no la primera vegada que diuen el nom de la fruita assignada. AVALUACIÓ: Inicial: Podem obtenir informació del grup a través de informació donada per segones persones o podem obtenir-la a través de l’observació directe. Seria interessant respondre a preguntes com:  Es coneix el grup d’abans?  Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?  Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?  Pot causar angoixa a algú el fet de presentar-se davant el grup?  Seria bo fer una dinàmica competitiva amb aquest grup?  En general és un grup atent?  En general és un grup actiu? Durant: L’educador/a que participa en la dinàmica, pot fer una observació directe i veure, participant activament amb el grup, quins conflictes hi pot haver, el grau d’interès, la diversió que els proporciona als alumnes la dinàmica, etc.
  • 18. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A Tot i així, com que el fet de participar pot provocar la pèrdua d’alguna informació, seria bo que l’educador que explica el conte aprofités els moments de presentació per anotar algunes anècdotes, problemes, fets positius i negatius de l’activitat, etc. Final: Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de comprovar si hem assolit els objectius.  L’ambient ha estat tranquil i positiu?  Han respectat els torns de paraula?  Han respectat les explicacions dels companys/es?  Els ha agradat realitzar aquesta activitat?  S’han sentit còmodes mentre la realitzaven?  Han mostrat interès i participació?  S’han mostrat oberts i actius?  Han estat atents durant l’explicació del conte? OBSERVACIONS: He trobat molt interessant que participés una de les educadores, ja que penso que és una bona activitat per trencar el gel amb els alumnes quan no et coneixen i si hi participa “l’adult” sembla que és una activitat més interessant i motivadora. El defecte del joc pot arribar a ser que algú es presenti “varies vegades” i que algú altre no tingui la oportunitat ni de dir el seu nom, per això penso que es pot fer de manera eliminatòria o es pot pensar una tàctica per tal que tothom es pugui presentar. Ha estat molt motivador i, encara que amb més gent hagués estat més divertit, penso que es pot gaudir molt realitzant aquest dinàmica. Penso que el conte podria haver estat una mica més llarg i es podria haver dificultat el joc assignant les fruites a cada persona de manera “secreta”, ja que així no hauríem estat pendents de canviar-nos la cadira amb X persona.
  • 19. Habilitats socials Dinàmiques de presentació TÍTOL: El nom ocult TÈCNICA: Presentació OBJECTIUS:  Memoritzar tots els noms dels nostres companys  Identificar cada persona pel seu nom  Conèixer-se millor entre el grup EDAT / GRUP: A partir de 9 anys. Entre 15 i 20 infants. ESPAI Interior amb un espai ampli. DURADA: 20 minuts. DESENVOLUPAMENT: L’educador/a haurà de preparar l’aula de manera que tots els alumnes puguin accedir al material donat (papers, llapis i goma, llapis de colors o retoladors), així doncs es pot preparar una taula al mig de l’aula amb tot aquest material. Per començar, l’educador/a explicarà als alumnes que amb el següent material han de crear un jeroglífic/ dibuix representant el seu nom o sobrenom (sobretot recordar que no escriguin el nom a cap part del paper per identificar el seu jeroglífic). En el cas que algun alumne no sàpiga què dibuixar el podem ajudar donant-li exemples o idees. Un cop tinguin el jeroglífic, tots els alumnes es posaran amb cercle amb el dibuix de cara a terra esperant el seu torn. L’alumne que li toqui haurà d’aixecar el full i entre tot el grup hauran d’endevinar el nom d’aquella persona a partir del jeroglífic, i així successivament. El joc acaba quan tots els alumnes han mostrat el seu dibuix. RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Una educadora com a mínim per un grup de 25 infants.  Fulls Din-A5.  Llapis de colors.  Goma.
  • 20. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A  Retoladors. VARIANTS: Si el grup es coneix molt, podem dir que facin un jeroglífic dels seus cognoms, de coses que els agraden, d’on voldrien viatjar, etc. AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per observar la situació inicial del grup:  Es coneix el grup d’abans?  Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?  Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells? Durant: Podem apuntar algunes anècdotes i pots observar les coses que van malament o bé dins del grup. Si la cosa va malament es pot anar canviant sobre la marxa. Final: Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de respondre els ítems extrets dels objectius.  Han memoritzat els noms de tots els companys?  Han mostrat interès i participació?  Identificant de manera eficaç els noms de cada persona?  L’ambient ha estat tranquil i positiu? OBSERVACIONS: Hi havia poca gent, i de seguida s’ha realitzat l’activitat, tot relacionant els diferents dibuixos amb cada nom. L’explicació havia de ser més clara, ja que hi ha hagut confusions. Perquè s’entengués millor, podríem haver realitzat un exemple de mostra. Penso que a la gent li ha faltat creativitat i imaginació a causa de la falta d’un element motivador. En general, pensem que dins del grup-classe hi ha molt bona relació i hem gaudit de l’activitat.
  • 21. Habilitats socials Dinàmiques de presentació TÍTOL: Segueix el gest TÈCNICA: Presentació OBJECTIUS:  Memoritzar tots els noms i gestos dels nostres companys  Identificar cada persona pel gest realitzat  Conèixer-se millor entre el grup  Minimitzar el sentiment de vergonya davant del grup EDAT / GRUP: A partir de 7 anys. Entre 15 i 20 infants. ESPAI Interior o exterior amb un espai ampli. DURADA: 20 minuts. DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar amb rotllana i l’educador/a, després d’explicar el joc, a sorts, escollirà qui inicia la cadena. Es tracta de que cada participant digui el seu nom fent un gest amb el cos, per exemple dir <<Jordi>> mentre pica de mans. Però no és tan senzill, perquè el del costat del primer participant haurà de repetir el nom i el gest d’aquest i després fer el seu propi, per exemple dir <<Jordi>> i picar de mans, <<Laura>> i posar-se les mans al cap. El joc a d’anar avançant de manera que cada alumne ha de repetir el nom i els gestos dels seu companys i afegir el seu propi. El joc acaba quan l’últim alumne ha repetit tots els noms i gestos. RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Una educadora com a mínim per un grup de 25 infants. VARIANTS: Podem fer una versió més senzilla, fent que cada alumne digui el seu nom i faci un gest, però sense afegir la repetició de gestos i noms anteriors.
  • 22. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A Si és un grup que es coneix molt i se’n ensurt prou bé amb la versió inicial, podem fer que els alumnes, en lloc de dir el seu nom, diguin una paraula qualsevol, el cognom, un país, etc. Podem facilitar el joc fent que els gestos representin la inicial del nom de cada persona. AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per observar la situació inicial del grup:  Es coneix el grup d’abans?  Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?  Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells?  Pot causar angoixa a algú el fet de no memoritzar-ho tot?  En general, el grup és vergonyós o obert? Durant: Podem apuntar algunes anècdotes i pots observar les coses que van malament o bé dins del grup. Si veiem que és complicat o, per contra, massa fàcil podem canviar la versió. També podem introduir tècniques per ajudar a aquelles persones més tancades i/o vergonyoses. Final: Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de comprovar si hem assolit els objectius.  Han memoritzat els noms de tots els companys? I els gestos?  Els ha estat complicat?  Han mostrat interès i participació?  L’ambient ha estat positiu?  Els ha costat identificar a cada persona amb el seu gest?  L’activitat ha posat en compromís a algun alumne?  S’han mostrat oberts i actius?
  • 23. Habilitats socials Dinàmiques de presentació OBSERVACIONS: Hi havia poques persones i per tant l’activitat ha durat menys del previst i ha estat fàcil de recordar els gestos. Érem un grup que ja ens coneixíem, per tant ja sabíem els nostres noms (potser amb la segona variació hagués durat més i hagués estat més complicat). Pensem que l’objectiu de minimitzar la vergonya no tenia massa sentit en aquest cas ja que ens coneixem i ens tenim confiança, a més érem poques. Ha estat una dinàmica divertida i creiem que el grup s’ha sentit a gust, s’ha respectat i ha gaudit amb l’activitat. No hi havia massa pressió per memoritzar perquè érem poques.
  • 24. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A TÍTOL: M’agrada... TÈCNICA: Presentació OBJECTIUS:  Conèixer al grup de persones.  Mostrar interès per l’activitat.  Respectar els gustos de cada persona.  Memoritzar els noms dels companys. EDAT / GRUP: A partir de 4 anys. Entre 15 i 20 alumnes. ESPAI Interior amb un espai ampli. DURADA: Entre 15 i 20 minuts. DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar amb rotllana, l’educador/a explicarà la dinàmica i, a sorts, escollirà l’alumne que comença. Es tracta de passar-se un objecte vistós i fàcil de manejar (una flor de plàstic, un barret, etc.) que ens facilitarà el torn de paraula. L’alumne que comença ha de dir el seu nom i alguna cosa que li agrada o, per contra, que no li agrada, per exemple <<Sóc la Gemma i m’agraden els gats.>>. Acte seguit, s’ha de passar l’objecte a una altre persona i aquesta ha de repetir la frase de l’alumne anterior i afegir la seva pròpia, per exemple <<És la Gemma i li agraden els gats. Sóc la Marta i no m’agrada la verdura.>>. Cada alumne només ha de repetir la frase del company que li ha passat l’objecte i afegir la seva pròpia (no és una cadena de repetició). El joc s’acaba quan l’objecte ha passat per tots els alumnes. RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Un/a educador/a com a mínim per un grup de 25 infants. Un objecte vistós i manejable.
  • 25. Habilitats socials Dinàmiques de presentació VARIANTS: Es pot fer una “cadena”, de manera que s’hagin d’anar repetint totes les frases, en lloc de només l’anterior. D’aquesta manera afegiríem dificultat a l’activitat. Es pot fer una ronda de “coses que t’agraden”, seguida d’una ronda de “coses que no t’agraden”. AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per observar la situació inicial del grup: Es coneix el grup d’abans? Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells? Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells? Pot causar angoixa a algú el fet de no memoritzar-ho tot? En general, el grup és vergonyós o obert? Durant: Es poden anotar observacions tant de les actituds del grup com del funcionament de l’activitat. Si veiem que és complicat o, per contra, massa fàcil es pot canviar la versió. Final: Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de comprovar si hem assolit els objectius. Han memoritzat els noms de tots els companys? I els gustos? Els ha estat complicat? Han mostrat interès i participació? L’ambient ha estat positiu? S’han mostrat oberts i actius? Han respectat els torns de paraula? Han trobat interessos comuns? Han respectat les opinions i els gustos de cadascú? Ha sorgit algun tipus d’angoixa pel fet de memoritzar? OBSERVACIONS: Ha estat una dinàmica divertida i original, encara que potser era un pel massa fàcil ja que ens coneixíem i sabíem els nostres noms. A més, el fet de memoritzar només la frase anterior facilitava encara més el joc, però està bé per tal de no crear angoixes i facilitar un ambient d’escolta i confiança. Penso que l’objecte és un element motivador i que crida
  • 26. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A l’atenció per tal de facilitar els torns de paraula i l’escolta cap als companys.
  • 27. Habilitats socials Dinàmiques de presentació TÍTOL: Busca la teva altre meitat del cor TÈCNICAO DINÀMICA: Presentació. OBJECTIUS:  Conèixer-se millor entre el grup.  Mostrar interès per l’activitat.  Mostrar respecte al grup.  Trobar interessos comuns. EDAT/ GRUP A partir de 7 anys. Entre 10 i 20 alumnes. ESPAI Interior amb un espai ampli. DURADA: Uns 15 minuts. DESENVOLUPAMENT: Abans de començar l’activitat, l’educador/a haurà d’elaborar uns cors de cartolina, tot tallant-los per la meitat amb diferents formes. És important que les formes amb que estan partits els cors siguin diferents i es pugui veure a simple vista. Els alumnes s’hauran de col·locar en rotllana i l’educador/a explicarà la dinàmica mentre reparteix les meitats de cor elaborades anteriorment. Es tracta de trobar un parella a partir de la meitat de cor que té cadascú. Un cop s’ha trobat la parella, aquesta ha de compartir informació personal, és a dir, s’han de presentar l’un amb l’altre (nom, edat, aficions, gustos, d’on ve, etc.). Passats uns 5 minuts, els alumnes hauran de tornar a col·locar-se a la rotllana i presentar al seu company, és a dir, reproduir tota la informació que aquest/a li ha donat (nom, edat, aficions...). La dinàmica acaba quan tothom ha presentat a la seva parella.
  • 28. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Un/a educador/a com a mínim per a un grup de 20 infants.  Cartolina vermella.  Plantilla impresa o dibuixada amb forma de cor.  Llapis.  Goma.  Tisores. VARIANTS: Es poden variar les formes i/o els colors de la cartolina per facilitar o dificultar la busca de la parella. Podem marcar per a totes les parelles unes preguntes concretes, en lloc de fer una presentació lliure. Un cop s’han trobat totes les parelles, es podria mantenir la conversa de presentació davant de tot el grup, d’aquesta manera no s’haurien de presentar l’un a l’altre, sinó que es presentarien a si mateixos amb un diàleg que podria escoltar tothom; seria com una mena de roll-playing. AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’una taula d’estimació de grau per observar la situació inicial del grup: Es coneix el grup? Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells? Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells? En general, el grup és vergonyós? Durant: Anotarem aquells fets que ens semblin més rellevants o que ens hagin sorprès. Final: Realitzarem un qüestionari, per tal de comprovar si hem assolit els objectius. Han coincidit alguns interessos o gustos? Ha destacat algun interès o gust en especial? Els ha estat complicat presentar a una altre persona? Han mostrat interès i participació?
  • 29. Habilitats socials Dinàmiques de presentació L’ambient ha estat positiu? S’han mostrat oberts i actius? Han respectat els torns de paraula? Han respectat els interessos i gustos del altres? La presentació ha servit per què el grup és conegués millor? OBSERVACIONS: És una dinàmica original que permet conèixer més a fons alguna persona del grup i explicar comés aquesta, fet que fa estar més atents a les explicacions de l’altre i també crida l’atenció a tots els participants. M’ha agradat però l’he trobat una mica pobre, potser pel fet que nosaltres ja ens coneixíem massa.
  • 30. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A TÍTOL: Dibuixa’t TÈCNICA: Presentació. OBJECTIUS:  Conèixer-se millor entre el grup d’infants.  Trobar interessos comuns entre companys.  Mostrar interès per l’activitat.  Ser capaç de representar-se a un mateix. EDAT / GRUP: A partir de 6 anys. Entre 15 i 20 alumnes. ESPAI Interior en un espai ampli. DURADA: Uns 20 o 30 minuts. DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar amb rotllana i l’educador/a explicarà la dinàmica, mentre reparteix un full Din-A5 a tothom. Es tracta de que cada alumne dibuixi coses que li agraden i/o el caracteritzen per tal de presentar-se. Si algun alumne no se’n ensurt podem ajudar-lo fent-li preguntes com <<Quin és el teu plat preferit? I l teu animal? Platja o muntanya?, etc.>>. Quan tots els alumnes tinguin acabat el seu dibuix i tornin de nou a la rotllana començarà una ronda de presentació a través de l’explicació del dibuix que ha fet cadascú. La dinàmica acaba quan tots el alumnes hagin explicat el seu dibuix. RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Un/a educador/a com a mínim per un grup d’entre 15 i 20 infants.  Llapis.  Goma.  Llapis de colors i/o retoladors.  Full Din-A5.
  • 31. Habilitats socials Dinàmiques de presentació VARIANTS: Es podria fer la mateixa dinàmica però amb figures amb volum, amb materials com plastilina, fang o fins i tot paper. D’aquesta manera l’activitat seria més motivadora i duraria més estona. Es podria intentar endevinar què ens ha volgut dir cada persona a través del seu dibuix. D’aquesta manera la presentació seria més activa i participativa. A més, d’aquest manera motivaríem a expressar-se de forma més clara amb el dibuix. AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’un qüestionari per observar la situació inicial del grup: Es coneix el grup d’abans? Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells? Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells? En general, el grup és vergonyós o obert? Ha sorgit ja algun interès en comú? Durant: Es poden analitzar, tot observant, els tipus de dibuixos per tenir una primera idea del que pot representar. Si cal, es pot anotar algun fet curiós o algun aspecte que no haguem entès. En el moment de la presentació podem aclarir el per què d’alguns dibuixos que abans ens havien semblat curiosos i anotar altres anècdotes que vagin sorgint. D’aquesta manera també ens és més fàcil recordar què volíem demanar en el moment de la presentació, per tal de no interrompre mentre dura l’expressió plàstica. Final: Realitzarem una taula d’estimació de grau, per tal de comprovar si hem assolit els objectius. Han coincidit alguns interessos o gustos? Ha destacat algun interès o gust en especial? Els ha estat complicat representar-se a través de l’expressió plàstica? Han mostrat interès i participació? L’ambient ha estat positiu? S’han mostrat oberts i actius?
  • 32. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A S’han representat de forma adequada, tal com són? S’han representat de manera entenedora? OBSERVACIONS: Ha estat molt divertit i penso que totes les dinàmiques que tenen aquest tipus d’element creatiu com a eina motivadora són molt bones per ajudar a la gent expressar-se de manera diferent. Segurament hi ha gent a qui no li agrada gens l’expressió plàstica i entenc que pot ser avorrit i pesat per a algunes persones, però penso que introduir activitats d’aquestes està bé de tant en tant, perquè així aprenem a expressar-nos d’altres maneres, sense utilitzar la paraula o combinant-la amb altres elements. També així, ajudem a integrar aquelles persones que, potser, es comuniquen molt millor des d’altres àmbits d’expressió que no necessiten de la paraula oral o escrita. Personalment, les activitat creatives, sobretot de dibuix, disseny i escultura m’encanten, així doncs, és una activitat que m’ha agradat molt. La única pega que hi he trobat era la falta de retoladors o colors que haguessin permès una millor expressió i haguessin donat un toc personal i d’alegria.
  • 33. Habilitats socials Dinàmiques de comunicació TÍTOL: Pere truca a Pau TÈCNICA: Presentació. OBJECTIUS:  Memoritzar el nom dels companys de grup.  Mostrar interès per l’activitat.  Estar atent en tot moment. EDAT / GRUP: A partir de 8 anys. Entre 15 i 20 alumnes. ESPAI Interior o exterior en un espai ampli. DURADA: Uns 10-15 minuts. DESENVOLUPAMENT: Els alumnes s’hauran de col·locar en rotllana i l’educador/a explicarà l’activitat mentre deixa tot de disfresses i/o complements al mig. Per començar amb la dinàmica es farà una “ronda de noms”; si és necessari se’n poden fer dues (en el cas que el grup no es conegui gens). Acte seguit començarem amb el joc. A sorts, l’educador/a haurà de decidir qui comença. L’alumne a qui li toqui iniciar el joc s’haurà de posar les mans simulant un telèfon al costat de les dues orelles i haurà de dir << ... truca a ...>> afegint el seu nom al primer espai i el nom d’alguna persona del grup al segon espai, per exemple <<Mireia truca a Laia>>. La persona a qui el primer alumne ha passat la trucada haurà de repetir el gest dels dos telèfons ràpidament, però aquesta no serà la única persona que ha d’estar al cas, perquè els seus companys del costat hauran de reproduir també el gest del telèfon, però només a la orella del costat més pròxim a la persona que rep la trucada. La persona que no reaccioni o ho faci massa tard haurà d’agafar una de les peces de roba de disfressa del mig i posar-se-la. El joc continua tot passant-se les trucades fins que vegem
  • 34. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A que els noms del integrants del grup han quedat més o menys clars. RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Un/a educador/a com a mínim per un grup de 20 alumnes.  Objectes, complements i roba de disfressa. VARIANTS: Si és un grup que ja es coneix molt, podem complicar la dinàmica canviant el nom dels integrants, utilitzant els cognoms, etc. Podem utilitzar un altre tipus de penyora: posar-se un gomet a la cara, sortir a ballar, etc. Podem penalitzar la repetició de trucades a una mateixa persona, d’aquesta manera pot participar tothom. AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’una escala d’estimació de grau per observar la situació inicial del grup: Es coneix el grup? Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells? Hi ha predisposició de conèixer-se entre ells? En general, el grup és obert? Durant: S’ha d’analitzar fins a quin punt el grup està memoritzant els noms dels seus companys i s’ha de parar en el moment en que el joc es torna monòton, fàcil o creiem que ja s’han memoritzat bastant els noms. Final: Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de comprovar si hem assolit els objectius. Han mostrat interès i participació? L’ambient ha estat positiu? S’han mostrat oberts i actius? Han estat atents? Els ha molestat complir una penyora? Les reaccions dels integrants eren ràpides? Han memoritzat els noms dels seus companys?
  • 35. Habilitats socials Dinàmiques de comunicació OBSERVACIONS: Penso que és un joc original i divertit per aprendre el nom dels integrants d’un grup, però es pot tornar monòton i poc participatiu si es repeteixen massa alguns noms. Hem pogut que realment era complicat coordinar els gestos i més encara quan no recordaves tots els noms, fet que fa que el grup sencer estigui atent i ajuda a memoritzar els noms dels companys. El fet de que hi hagi una penyora afegeix un al·licient molt divertit al joc, que per si sol seria un pel pobre.
  • 36. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A Són dinàmiques i jocs, utilitzats per a observar el nivell d’atenció i concentració que posseeixen els integrants del grup. A més, amb algunes dinàmiques podem aconseguir potenciar l’escolta activa. Els podem utilitzar per fer adonar al grup d’alguns valors sobre l’atenció, l’escolta activa, els inconvenients de les barreres de la comunicació, etc. Així doncs, aquest tipus de dinàmica no busca només un grau de concentració elevat, sinó que també pot suposar una posada en comú de valors sobre l’escolta.
  • 37. Habilitats socials Dinàmiques de comunicació TÍTOL: Clínica dels rumors TÈCNICA: Escolta, atenció i memorització. OBJECTIUS:  Memoritzar el màxim d’informació possible.  Adonar-se de com va variant la informació donada.  Estar atent en tot moment. EDAT / GRUP: A partir de 6 anys. Uns 20 alumnes. ESPAI Interior. DURADA: Uns 10-15 minuts. DESENVOLUPAMENT: L’educador/a escollirà a 4 alumnes, depenent del grau de dificultat del joc poden ser més o menys alumnes. Tres d’ells hauran de sortir fora de l’aula. Aleshores l’educador/a explicarà la dinàmica a la resta dels alumnes. Consisteix en passar un rumor, és a dir, l’alumne que s’ha quedat a dins, haurà de llegir un text i quedar-se amb la màxima informació possible. Un cop s’ha llegit el text una o dues vegades, l’educador/a farà passar a un altre alumne dels que estava a fora. Ara l’alumne que havia llegit el text li ha de donar el màxim d’informació possible sobre l’escrit a l’alumne que acaba d’entrar. L’educador/a tornarà a cridar a un altre alumne dels que estaven a fora i l’alumne que havia entrat abans, ara li haurà d’explicar la història. La dinàmica segueix fins que l’últim alumne que era fora entra i explica la història a tots els companys. Aquests últims han d’estar observant i escoltant les variacions de la història en tot moment. Finalment es pot crear un petit debat per comentar què ha passat amb la història original i compartir experiències i opinions sobre els rumors.
  • 38. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 20 alumnes. VARIANTS: Es pot complicar o facilitar la història segons l’edat i les capacitats dels infants del grup. Podem fer sortir més o menys alumnes depenent del que vulguem demostrar, de l’edat i les capacitats del grup, etc. Es pot utilitzar per intentar eradicar algun rumor real que hagi sorgit dins el grup. AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’una escala d’estimació de grau per observar la situació inicial del grup:  Hi ha un ambient de respecte i confiança entre ells?  Hi ha hagut algun mal entès per culpa de rumors entre ells?  Saben escoltar?  Estan atents/es mentre es dona una explicació? Durant: Es pot analitzar el grau d’informació que estan memoritzant els alumnes escollits. Valorem també si tothom està atent mentre dura l’activitat. Final: Realitzarem una taula d’estimació de freqüència, per tal de comprovar si hem assolit els objectius.  Han sabut analitzar què ha passat amb la història?  Han mostrat interès i participació?  L’ambient ha estat positiu?  Han estat atents?  Els ha estat difícil memoritzar la història?  Hi ha hagut grans variacions amb el text inicial? OBSERVACIONS: Penso que és una dinàmica que esta molt bé per treballar el tema dels rumors, un fet que pot arribar a fer molt mal a una persona, perquè la història original es pot distorsionar fins a un punt inimaginable. Tant per prevenir aquest tipus de conducta com per intentar eradicar un rumor creat dins d’un
  • 39. Habilitats socials Dinàmiques de comunicació grup, és la dinàmica perfecte. Penso que d’aquesta manera les persones atacades no se senten tant violentes i les atacants s’adonen de que estan fent malament i que no s’han de creure tot el que els diuen.
  • 40. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A TÍTOL: El dictat TÈCNICA: Escolta i atenció. OBJECTIUS:  Parar el màxim d’atenció possible.  Adonar-se de la importància de la comunicació bilateral.  Comprendre la situació de la parella. EDAT / GRUP: A partir de 7 anys. Uns 20 alumnes. ESPAI Interior o exterior en un espai ampli. DURADA: Uns 30-40 minuts. DESENVOLUPAMENT: L’educador explicarà una mica el procés de la dinàmica amb tots els participants asseguts en semicercle o amb la col·locació habitual a l’aula. Acte seguit indicarà als alumnes que han de fer parelles o trios (depenent de la situació) i repartirà els grupets per l’aula, de manera que es molestin entre ells el menys possible per tal d’evitar interferències en la conversa. Les parelles hauran de seure en una cadira donant-se l’esquena. A un d’ells se li donarà un dibuix, més o menys complexa segons les característiques dels participants. A l’altre alumne se li proporcionarà un full en blanc, un llapis i una goma i, en cap cas podrà veure el dibuix del seu company ni xerrar amb ell; haurà d’estar en silenci durant tota la dinàmica. Aleshores el membre de la parella que té el dibuix haurà de començar a dictar unes consignes per tal que l’altre pugui dibuixar una aproximació d’allò que l’alumne que dicta té en la seva fotocòpia. L’alumne que dicta haurà de tenir en compte que la seva parella necessita un ritme pausat i unes instruccions clares, però en cap cas es podrà girar per veure com està dibuixant el seu company/a.
  • 41. Habilitats socials Dinàmiques de comunicació Un cop tots els participants hagin acabat, es mostraran les il·lustracions originals al costat dels dibuixos per tal d’observar les variacions que s’han produït. A partir d’aquesta dinàmica es pot iniciar un debat sobre la importància de la comunicació, d’alguns dels seus elements, de les barreres que podem trobar, etc. RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 20 alumnes.  Fulls Din-A4 blancs.  Impressió d’un dibuix o imatge.  Llapis,  Goma,  Base sòlida (carpeta, llibre, etc.). VARIANTS: Un cop acabat el primer dibuix realitzat amb comunicació unilateral i sense llenguatge corporal, podem apartar-lo i realitzar un nou dibuix, amb la mateixa tècnica (n’hi ha un que dicta i un que dibuixa i el dibuix original no es pot veure), però amb els dos integrants del grup de cara i amb noves regles: la comunicació pot ser bilateral, es poden fer gestos i el que dicta pot assenyalar punts amb el dit en el full del que dibuixa. D’aquesta manera veurem l’evolució dels dibuixos depenent del tipus de comunicació utilitzada. Podem fer algun grup de 3 persones, d’aquesta manera podem observar quines diferències de comprensió hi pot haver d’una persona a una altre. L’educador/a pot dictar una sola il·lustració a tots els alumnes, és a dir, els participants, separats els uns dels altres, hauran de seguir tots les consignes de l’educador/a. D’aquesta manera podem veure també varies interpretacions de la mateixa informació. AVALUACIÓ: Inicial: Podem marcar uns ítems, a partir d’una escala
  • 42. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A d’estimació de grau per observar la situació inicial del grup:  Hi ha algunes “veus cantants” dins el grup?  Hi ha una bona comunicació entre ells?  Saben escoltar?  Estan atents/es mentre es dona una explicació? Durant: Es pot valorar el grau d’entesa, d’escolta i de comunicació que hi ha en els petits grups. Valorarem també les aportacions dels alumnes al debat. Final: Realitzarem una taula d’estimació de grau, per tal de comprovar si hem assolit els objectius.  Han sabut escoltar i comprendre?  Han donat bones consignes?  Han tingut en compte la situació de la parella?  Han comprès la importància d’una bona comunicació? o I la d’una bona escolta?  Han mostrat interès i participació?  L’ambient ha estat positiu? OBSERVACIONS: Penso que és una activitat divertida i eficaç per treballar alguns aspectes de la comunicació, les seves barreres i l’escolta. Crec que va funcionar força bé a la nostra aula, però no es va complir la norma “L’alumne que dicta no pot observar què està dibuixant el seu company”. D’aquesta manera s’haguessin tret més conclusions sobre les barreres de la comunicació i es podria haver esbrinat si l’alumne que dictava es posava a la pell del que dibuixava. La il·lustració donada semblava força senzilla, però tot i així van sortir dibuixos molt estranys, així que no penso que s’hagués de complicar gaire més la situació per arribar a unes conclusions. Penso que a faltar una segona part; un debat més extens i/o la variació en que hi havia molta més comunicació i/o fins i tot, fer un intercanvi de papers dins de la parella.
  • 43. Habilitats socials Dinàmiques de comunicació TÍTOL: M’estàs escoltant? TÈCNICA: Escolta OBJECTIUS:  Observar i saber interpretar els canvis de situació.  Adonar-se de la importància de la comunicació bilateral.  Comprendre la situació que s’ha produït. EDAT / GRUP: A partir de 9 anys. Uns 10- 15 alumnes. ESPAI Interior en un espai ampli. DURADA: Uns 20-30 minuts. DESENVOLUPAMENT: L’educador col·locarà als participants per parelles (si hi són imparells, una persona pot fer d’observadora). Un cop fetes les parelles, l’educador/a s’emportarà a un integrant de cada una d’aquestes a fora de l’aula. Allà, els explicarà que quan entrin han d’explicar al seu company o companya una tragèdia que ha de der més o menys creïble (pot ser una anècdota real o inventada). La història ha de durar uns 10 minuts aproximadament, així que els deixarà temps per pensar en el que explicaran fora de l’aula. Mentrestant, l’educador entrarà a l’aula i els donarà unes instruccions a les participants que s’havien estat esperant; el seu company/a els explicarà una història i ells/es, al principi, han d’escoltar activament (parafrasejant, assentint, amb actitud oberta, mirant als ulls, etc.), però quan l’educador faci una senyal, hauran de passar a fer tot el contrari (actitud tancada, canvis de tema, apartar la mirada, etc.). És important que el senyal sigui discret, alguna acció que no es noti i també és convenient fer una bona actuació, sense exagerar massa. Acte seguit indicarà als alumnes que eren fora que entrin i
  • 44. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A comencin a explicar la història a les seves parelles. La dinàmica avançarà seguint les instruccions donades. És important que l’educador guiï una mica aquelles converses més pobres i que intenti, dissimuladament, motivar el diàleg (o monòleg, segons com es miri). Un cop més o menys tots els participants hagin acabat o l’exercici vagi en decadència, es pararà l’activitat i es preguntarà a les persones que explicaven què han experimentat, què han notat del seu company (escolta activa o no?). A partir d’aquesta dinàmica es pot iniciar un debat sobre la importància de la comunicació, de l’escolta activa, dels sentiments que provoca sentir-te escoltat o no, etc. RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 15 alumnes. VARIANTS: Podem fer algun grup de 3 persones, d’aquesta manera un d’ells pot assumir el rol d’observador i valorar la situació de els altres dos participants des de fora i amb més objectivitat. Es pot anar des de la situació de no escoltar a la situació d’escolta activa, és a dir, fer l’exercici a la inversa, d’aquesta manera potser és més fàcil dissimular el canvi, ja que es pot interpretar que es comença a escoltar perquè alguna cosa ha cridat l’atenció. AVALUACIÓ: Inicial: Podem observar quin és el grau d’escolta que utilitzen en general els participants tot passant un qüestionari o una enquesta ja dissenyats per calcular aquesta freqüència. Durant: Es pot valorar si hi ha hagut unes converses fluïdes, si s’ha notat el canvi en algunes persones, si les persones que explicaven s’han adonat del canvi i han reaccionat, etc.
  • 45. Habilitats socials Dinàmiques de comunicació Final: Realitzarem un petit anecdotari amb la informació recollida a l’inici, durant i al final de l’activitat. Per valorar el després, encara que ho fem amb un redactat, ens podem fer preguntes extretes dels objectius marcats, com ara:  Han interpretar la situació dissimuladament?  Han observat els canvis de situació?  Han explicat unes bones històries?  S’ha allargat la conversa? O més aviat s’ha quedat curta?  Han comprès què ha passat?  Han comprès la importància d’una bona comunicació? o I la d’una bona escolta?  Han mostrat interès i participació?  L’ambient ha estat positiu? OBSERVACIONS: Penso que ha estat una activitat interessant per observar què passa quan apliques l’escolta activa, encara que crec que han fallat petites cosetes; ens entrava el riure, sobreactuàvem i l’activitat no va sortir del tot com esperàvem. M’he adonat que és tant difícil escoltar com no escoltar, és a dir, no creia que passar de cop d’escoltar activament a no fer cas a l’altre persona fos tant complicat. Tot i que les companyes no es van adonar del canvi i que algunes històries eren massa curtes, va estar divertit de realitzar, si més no per adonar-nos de les dificultats que comporta escoltar activament o no escoltar gens, i també de lo difícil que és mantenir gaire estona una conversa inventada, amb persones que potser no tens massa confiança, en una situació un pel còmica, etc.
  • 46. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A Són dinàmiques i jocs, utilitzats per a observar quin tipus d’habilitats socials utilitzen els integrants del grup a l’hora de resoldre un conflicte o prendre decisions. A més, amb algunes dinàmiques podem aconseguir potenciar aquestes habilitats i reflexionar sobre les estratègies que s’utilitzen normalment. Les podem utilitzar per fer adonar al grup de la importància que tenen la pràctica d’aquestes habilitats i de la utilització de bones estratègies per a resoldre conflictes de manera que totes les parts hi surtin guanyant. Així doncs, aquest tipus de dinàmica no busca només posar en pràctica la gestió i resolució de conflictes i la presa de decisions, sinó que també pot suposar una posada en comú sobre les millors estratègies per fer-ho.
  • 47. Habilitats socials Dinàmiques per la resolució de conflictes i presa de decisions TÍTOL: La taronja TÈCNICA: Resolució de conflictes OBJECTIUS:  Observar i saber interpretar els canvis de situació.  Adonar-se de la importància de la comunicació bilateral.  Comprendre la situació que s’ha produït. EDAT / GRUP: A partir de 9 anys. Uns 10- 15 alumnes. ESPAI Interior en un espai ampli. DURADA: Uns 20-30 minuts. DESENVOLUPAMENT: L’educador col·locarà als participants per parelles (si hi són imparells, una persona pot fer d’observadora). Un cop fetes les parelles, l’educador/a s’emportarà a un integrant de cada una d’aquestes a fora de l’aula. Allà, els explicarà que quan entrin han d’explicar al seu company o companya una tragèdia que ha de der més o menys creïble (pot ser una anècdota real o inventada). La història ha de durar uns 10 minuts aproximadament, així que els deixarà temps per pensar en el que explicaran fora de l’aula. Mentrestant, l’educador entrarà a l’aula i els donarà unes instruccions a les participants que s’havien estat esperant; el seu company/a els explicarà una història i ells/es, al principi, han d’escoltar activament (parafrasejant, assentint, amb actitud oberta, mirant als ulls, etc.), però quan l’educador faci una senyal, hauran de passar a fer tot el contrari (actitud tancada, canvis de tema, apartar la mirada, etc.). És important que el senyal sigui discret, alguna acció que no es noti i també és convenient fer una bona actuació, sense exagerar massa. Acte seguit indicarà als alumnes que eren fora que entrin i comencin a explicar la història a les seves parelles.
  • 48. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A La dinàmica avançarà seguint les instruccions donades. És important que l’educador guiï una mica aquelles converses més pobres i que intenti, dissimuladament, motivar el diàleg (o monòleg, segons com es miri). Un cop més o menys tots els participants hagin acabat o l’exercici vagi en decadència, es pararà l’activitat i es preguntarà a les persones que explicaven què han experimentat, què han notat del seu company (escolta activa o no?). A partir d’aquesta dinàmica es pot iniciar un debat sobre la importància de la comunicació, de l’escolta activa, dels sentiments que provoca sentir-te escoltat o no, etc. RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 15 alumnes. VARIANTS: Podem fer algun grup de 3 persones, d’aquesta manera un d’ells pot assumir el rol d’observador i valorar la situació de els altres dos participants des de fora i amb més objectivitat. Es pot anar des de la situació de no escoltar a la situació d’escolta activa, és a dir, fer l’exercici a la inversa, d’aquesta manera potser és més fàcil dissimular el canvi, ja que es pot interpretar que es comença a escoltar perquè alguna cosa ha cridat l’atenció. AVALUACIÓ: Inicial: Podem observar quin és el grau d’escolta que utilitzen en general els participants tot passant un qüestionari o una enquesta ja dissenyats per calcular aquesta freqüència. Durant: Es pot valorar si hi ha hagut unes converses fluïdes, si s’ha notat el canvi en algunes persones, si les persones que explicaven s’han adonat del canvi i han reaccionat, etc. Final: Realitzarem un petit anecdotari amb la informació
  • 49. Habilitats socials Dinàmiques per la resolució de conflictes i presa de decisions recollida a l’inici, durant i al final de l’activitat. Per valorar el després, encara que ho fem amb un redactat, ens podem fer preguntes extretes dels objectius marcats, com ara:  Han interpretar la situació dissimuladament?  Han observat els canvis de situació?  Han explicat unes bones històries?  S’ha allargat la conversa? O més aviat s’ha quedat curta?  Han comprès què ha passat?  Han comprès la importància d’una bona comunicació? o I la d’una bona escolta?  Han mostrat interès i participació?  L’ambient ha estat positiu? OBSERVACIONS: Penso que ha estat una activitat interessant per observar què passa quan apliques l’escolta activa, encara que crec que han fallat petites cosetes; ens entrava el riure, sobreactuàvem i l’activitat no va sortir del tot com esperàvem. M’he adonat que és tant difícil escoltar com no escoltar, és a dir, no creia que passar de cop d’escoltar activament a no fer cas a l’altre persona fos tant complicat. Tot i que les companyes no es van adonar del canvi i que algunes històries eren massa curtes, va estar divertit de realitzar, si més no per adonar-nos de les dificultats que comporta escoltar activament o no escoltar gens, i també de lo difícil que és mantenir gaire estona una conversa inventada, amb persones que potser no tens massa confiança, en una situació un pel còmica, etc.
  • 50. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A TÍTOL: Desastrenuclear TÈCNICA: Presa de decisions OBJECTIUS:  Observar i saber interpretar els canvis de situació.  Adonar-se de la importància de la comunicació bilateral.  Comprendre la situació que s’ha produït. EDAT / GRUP: A partir de 9 anys. Uns 10- 15 alumnes. ESPAI Interior en un espai ampli. DURADA: Uns 20-30 minuts. DESENVOLUPAMENT: L’educador col·locarà als participants per parelles (si hi són imparells, una persona pot fer d’observadora). Un cop fetes les parelles, l’educador/a s’emportarà a un integrant de cada una d’aquestes a fora de l’aula. Allà, els explicarà que quan entrin han d’explicar al seu company o companya una tragèdia que ha de der més o menys creïble (pot ser una anècdota real o inventada). La història ha de durar uns 10 minuts aproximadament, així que els deixarà temps per pensar en el que explicaran fora de l’aula. Mentrestant, l’educador entrarà a l’aula i els donarà unes instruccions a les participants que s’havien estat esperant; el seu company/a els explicarà una història i ells/es, al principi, han d’escoltar activament (parafrasejant, assentint, amb actitud oberta, mirant als ulls, etc.), però quan l’educador faci una senyal, hauran de passar a fer tot el contrari (actitud tancada, canvis de tema, apartar la mirada, etc.). És important que el senyal sigui discret, alguna acció que no es noti i també és convenient fer una bona actuació, sense exagerar massa. Acte seguit indicarà als alumnes que eren fora que entrin i comencin a explicar la història a les seves parelles.
  • 51. Habilitats socials Dinàmiques per la resolució de conflictes i presa de decisions La dinàmica avançarà seguint les instruccions donades. És important que l’educador guiï una mica aquelles converses més pobres i que intenti, dissimuladament, motivar el diàleg (o monòleg, segons com es miri). Un cop més o menys tots els participants hagin acabat o l’exercici vagi en decadència, es pararà l’activitat i es preguntarà a les persones que explicaven què han experimentat, què han notat del seu company (escolta activa o no?). A partir d’aquesta dinàmica es pot iniciar un debat sobre la importància de la comunicació, de l’escolta activa, dels sentiments que provoca sentir-te escoltat o no, etc. RECURSOS: MATERIAL I PRESSUPOST Un/a educador/a com a mínim per un grup d’uns 15 alumnes. VARIANTS: Podem fer algun grup de 3 persones, d’aquesta manera un d’ells pot assumir el rol d’observador i valorar la situació de els altres dos participants des de fora i amb més objectivitat. Es pot anar des de la situació de no escoltar a la situació d’escolta activa, és a dir, fer l’exercici a la inversa, d’aquesta manera potser és més fàcil dissimular el canvi, ja que es pot interpretar que es comença a escoltar perquè alguna cosa ha cridat l’atenció. AVALUACIÓ: Inicial: Podem observar quin és el grau d’escolta que utilitzen en general els participants tot passant un qüestionari o una enquesta ja dissenyats per calcular aquesta freqüència. Durant: Es pot valorar si hi ha hagut unes converses fluïdes, si s’ha notat el canvi en algunes persones, si les persones que explicaven s’han adonat del canvi i han reaccionat, etc. Final: Realitzarem un petit anecdotari amb la informació
  • 52. Gemma Cabanillas Arumí TEI 2A recollida a l’inici, durant i al final de l’activitat. Per valorar el després, encara que ho fem amb un redactat, ens podem fer preguntes extretes dels objectius marcats, com ara:  Han interpretar la situació dissimuladament?  Han observat els canvis de situació?  Han explicat unes bones històries?  S’ha allargat la conversa? O més aviat s’ha quedat curta?  Han comprès què ha passat?  Han comprès la importància d’una bona comunicació? o I la d’una bona escolta?  Han mostrat interès i participació?  L’ambient ha estat positiu? OBSERVACIONS: Penso que ha estat una activitat interessant per observar què passa quan apliques l’escolta activa, encara que crec que han fallat petites cosetes; ens entrava el riure, sobreactuàvem i l’activitat no va sortir del tot com esperàvem. M’he adonat que és tant difícil escoltar com no escoltar, és a dir, no creia que passar de cop d’escoltar activament a no fer cas a l’altre persona fos tant complicat. Tot i que les companyes no es van adonar del canvi i que algunes històries eren massa curtes, va estar divertit de realitzar, si més no per adonar-nos de les dificultats que comporta escoltar activament o no escoltar gens, i també de lo difícil que és mantenir gaire estona una conversa inventada, amb persones que potser no tens massa confiança, en una situació un pel còmica, etc.