Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Elaborem el nostre propi pla de convivència

184 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Elaborem el nostre propi pla de convivència

  1. 1. ELABOREM EL NOSTRE PLA DE CONVIVÈNCIA (material dirigit al professorat)
  2. 2. CONTEXT Activitat dirigida a estudiants de formació professional de grau mitjà. Situació: Diferents en edats i motivació per l’estudi. Alguns amb historials acadèmics problemàtics. No es coneixen, son de diferents pobles i escoles. Necessiten: Enganxar-se al sistema educatiu a través d’aquesta formació tècnica Atendre les seues individualitats Condicions mínimes que garantixquen un bon aprenentatge For a fair evaluation for all, you will perform the same prove: climb that tree.
  3. 3. CÓM ENFOCAR LA GESTIÓ DOCENT Els equips de professorat han de coordinar- se elaborant: 1.Accions organitzatives o de planificació 2.Accions de diagnòstic 3.Accions de seguiment acadèmic
  4. 4. PROCÉS DE TREBALL SEGUIT Al finalitzar el mòdul 5: proposta per a millorar l’ambient de l’aula on participen conjuntament alumnat i professorat: • Elaboració d’uns materials didàctics per l’equip tutorial • Formació de professorat nou a Juliol i Setembre.
  5. 5. FONAMENTACIÓ TEÒRICA. Bàsicament, des de la formació rebuda al projecte Stay@ School: Mod.2 Comunicació: • Promoció d’un clima d’aprenentatge positiu • Creació d’un ambient escolar positiu. Mod.3, cap.2 i 3: • Metodologies d'aprenentatge col—laboratiu a l’aula; funcionar com a "grups d'experts", on els estudiants revisen junts i preparen explicacions per als altres. (Aronson Puzzle) • Reunions col — lectives amb estudiants i professors per a buscar una solució conjunta: Definir el problema i els objectius perseguits Recerca de solucions Els suggeriments dels estudiants i mestres (què volem?) Accions realistes i mesurables (no Intencions) per arribar a una solució.
  6. 6. HORARI / DURADA: L’activitat podria estar inclosa dins els actes de benvinguda. Estarà organitzada en dos etapes de tres hores cadascuna. Prèviament: Tot l’equip docent es reunirà i es plantejarà també les mateixes preguntes: 1. Què pretenem aconseguir durant el proper curs? 2. Què és el que més ens molesta? 3. Què no anem a permetre que ens torne a passar? 4. Proposem experiències positives per aquest curs escolar. 5. Quins valors volem potenciar en el nostre alumnat?
  7. 7. PLA D’ACTIVITATS (*)
  8. 8. AVALUACIÓ: 1. Preguntarem a l’alumnat què els ha semblat l’activitat. 2. Posteriorment, quan analitzem el funcionament del Pla de Convivència, sol—licitarem propostes de cara a millorar l’activitat per als cursos vinents.
  9. 9. PLA DE COMUNICACIÓ: • Elaboració d’un Díptic Informatiu que s’entregarà en el moment d’efectuar-se la matrícula Tal com diu aquest projecte, el nostre objectiu és que tots els alumnes han de romandre a l’escola... Aquesta és la nostra idea a Florida. I per a que la sentes com a teua, volem donar-te la benvinguda i convidar-te a que participes en la confecció del nostre “Pla de convivència” Els dies ---- i ---- de setembre De 9:00 a 12:00 del matí
  10. 10. ELABOREM EN NOSTRE PLA DE CONVIVÈNCIA (material per a l’alumnat)
  11. 11. QUÈ PRETENEM AMB AQUESTA ACTIVITAT. • Aneu a iniciar un curs escolar amb companys que encara no coneixeu. • Cadascú heu tingut diferents vivències a les escoles anteriors; algunes segurament positives i altres no tant. • El que l’equip de professors vos proposem en aquesta activitat és que, entre tots, planifiquem una forma de funcionar ací en la que ens sentim còmodes i puguem aprendre.
  12. 12. PROPOSTA DE TREBALL Damunt la taula teniu cinc targes de diferent color. Cada color correspon a una pregunta que respondràs individual i anònimament. Després de respondre a totes, ens distribuirem en cinc equips i buidarem les respostes per colors. Farem una posada en comú del que tots pensem Finalment, establirem les nostres pròpies normes, atenent els nostres valors comuns.
  13. 13. 1ª Pregunta: Tarja de color verd Què esperes d’aquesta formació que vas a emprendre?
  14. 14. 2ª Pregunta: Tarja de color roig En general, a la vida, què és el que més valores en les persones?
  15. 15. 3ª Pregunta: Tarja de color blau I què és el que més et molesta?
  16. 16. 4ª Pregunta: Tarja de color groc Descriu una experiència escolar teua que haja estat dolenta per a tu
  17. 17. 5ª Pregunta: Tarja de color taronja Descriu una experiència escolar teua que haja estat molt positiva per a tu
  18. 18. TREBALL EN EQUIPS • Ara, ens agrupem per colors i buidem la informació.
  19. 19. IDEES COMUNES Què esperem d’aquesta formació que anem a emprendre? Què és el que més valorem en les persones? Què és el que més ens molesta? Què no anem a permetre que ens torne a passar? Proposem experiències positives per aquest curs escolar.
  20. 20. • L’equip de professorat ens hem reunit i hem elaborat també allò què és important per a nosaltres. • Reviseu el document dels professors. quines coses són importants per a tots, (alumnes i professors)? • Hi ha coincidències?
  21. 21. TREBALL INDIVIDUAL Amb tota la informació que anem a establir les nostres pròpies normes de funcionament. Atenció! són de convivència; han de formular-se en positiu, proposem normes de funcionament, no sentències.
  22. 22. Consensuades les normes, establim un calendari per a supervisar el seu funcionament.
  23. 23. PARA FINALIZAR, UN CUENTO: “LA CARPINTERÍA” “Cuentan que en una carpintería hubo una extraña asamblea. Fue una reunión de herramientas para arreglar diferencias. El martillo ejerció la presidencia, pero la asamblea le notificó que tenía que renunciar. Se pasaba el tiempo haciendo ruidos. El martillo aceptó la culpa, pero pidió que fuera expulsado el tornillo, argumentando que había que darle demasiadas vueltas para que sirviera. El tornillo aceptó el ataque pero exigió la expulsión de la lija. Señaló que era áspera en su trato y tenía fricciones con los demás. Y la lija estuvo de acuerdo pero exigió que fuera expulsado el metro que siempre se la pasaba midiendo a los demás como si fuera el único perfecto. En eso entró el carpintero, se puso su delantal e inició la tarea. Utilizó el martillo, la lija, el metro y el tornillo. Finalmente, la tosca madera se convirtió en un hermoso mueble. Cuando la carpintería quedó nuevamente sola, la asamblea reanudó la deliberación. Fue entonces cuando el serrucho dijo: Señores, ha quedado demostrado que tenemos defectos, pero el carpintero trabaja con nuestras cualidades. Eso nos hace valiosos. Así que no pensemos en nuestras fallas y concentrémonos en la utilidad de nuestros méritos. La asamblea pudo ver entonces que el martillo es fuerte, el tornillo une, la lija pule asperezas, el metro es preciso. Se vieron como un equipo capaz de producir muebles de calidad. Esta nueva mirada los hizo sentir orgullosos de sus fortalezas y de trabajar juntos. No fue necesario echar a nadie."

×