Programació

1. Quatre consells per fer una programació de centre. Metodologies Avaluació Beatriz Comella Dorda

2. Programació anual Cal dissenyar primer les unitats didàctiques i integrar-les a la programació general, a partir dels trets distintius del PEC, segons model d’Educació:

3. Com s’integren les competències bàsiques a les programacions? Les possibilitats d’integració de les competències als projectes curriculars poden ser (Escamilla:2008): Explicitar, després dels criteris d’avaluació d’àrea o matèria, els vincles directes entre aquests i les competències específiques. Formula concreta Després dels objectius d’àrea , mitjançant un apartat concret de competències bàsiques, indicant la seva relació amb la competència per mostrar el compromís. Formula explícita i concreta A les orientacions metodològiques de cada àrea o matèria, explicant la naturalesa i intensitat dels vincles entre l’àrea i cada competència. Formula explícita i general Als objectius generals de cicle, etapa o curs. La vinculació a través del número exacte de la competència (Ling, 1, matem, 2…) Formula implícita i general

4. Els objectius: Distribuïts per cursos o per trimestres. Relacionats amb les competències ( bàsiques i d’àrea). Formulats amb verbs: “ al final del curs ( o trimestre) l’alumnat ha de ser competent per ( cercar, elaborar, analitzar, valorar…)…” La formulació ha d’integrar continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals de les competències a assolir, si és possible.

5. Llistat de verbs per a formular els objectius: (*Orientacions donades per Educació)

6. Les competències bàsiques: al costat de l’objectiu didàctic concret. Els continguts: Seleccionats ( no es pot fer tot) i seqüenciats. Sols breument el títol dels grans blocs de contingut i/o de les diferents unitats didàctiques. Cada unitat es detalla després en la programació de les unitats didàctiques. Connexions amb altres àrees: Espais, matèries o àrees curriculars, activitats o projectes amb què es relacionen els continguts de l’apartat anterior. Criteris d’avaluació: També expressats amb verbs d’acció, però indicant el grau d’assoliment de competències desitjat. Es poden redactar de manera que se’n puguin derivar activitats, instruments o mètodes d’avaluació.

7. Les unitats didàctiques. 1.-Títol i justificació de la unitat o projecte. 2.- Durada i distribució temporal. 3.- Objectius d’aprenentatge. 4.- Competències i altres àrees o matèries relacionades. 5.- Continguts. 6.- Criteris d’avaluació. 7.- Desenvolupament de les activitats d’aprenentatge i d’avaluació: - metodologia - recursos i materials didàctics - organització d’aula o de grup 8.- Altres (reflexió sobre la pràctica).

8. Roser Canals: 2008

9. Roser Canals: 2008

10. Unitat didàctica

11. País Basc

12. Font: Jorba i Caselles (1996) Activitats de desenvolupament Activitats inicials Activitats de síntesi

13. Un exemple pràctic:

15. Roser Canals: 2008

16. Roser Canals: 2008

17. - Selecció de continguts: Es parteixi d’un aprenentatge basat en problemes que incentivin l’interès de l’alumnat Es treballi sobre situacions possibles i contextos reals

18. Enfocaments globalitzadors: ABP Orientacions i estratègies metodològiques:

19. Treball per projectes: Procés que parteix d’un problema o necessitat que es planteja a l’alumne o que ell mateix defineix i que continua amb l’anàlisi de la situació, la recerca de solucions vàlides que donin resposta al problema i la construcció de la solució més vàlida de totes.

21. Treball per projectes: Ciències de la naturalesa. Tecnologies.

22. Altres metodologies: Mètode del cas o descobriment: Plantejament d’una situació real que l’alumne, a través d’una sèrie de pistes, ha d’anar resolent. Es pot treballar a partir de notícies d’actualitat, etc. Petites investigacions i treball de camp: Enquestes, petites recerques… Activitats de dramatització, jocs de rol i simulació… Aprenentatge en acció: en contextos reals, sovint amb la col·laboració d’entitats locals…

23. La gestió de l’aula: Agrupaments flexibles: variats. Treball individual. Treball per parelles. Treball cooperatiu. Atenció a la diversitat. L’alumnat ha de ser el centre de l’activitat docent, i el professorat ajudar-lo en el seu procés d’aprenentatge.

24. L’aprenentatge cooperatiu pot ser una bona eina per a assolir la competència lingüística intercultural ( vàries llengües) fomentant la consciència lingüística a l’aula, a qualsevol àrea. (Cercle de Lingüística aplicada de la Univ. de Lleida: 2007) Grups amb habilitats diferenciades i rols diferents assignats pel professor. Aprenentatge significatiu , basat en les teories sobre la ZDP ( Zona de Desenvolupament Proper: distància que separa el nivell de competència real – el que l’alumne sol sap fer – del nivell de competència proper – el que pot fer amb l’ajut d’algú altre - ) , desenvolupades per Vigotsky (1978). Els alumnes s’han d’esforçar per posar en comú els seus aprenentatges, i amb la resta de grups i el grup-classe=== consciència ling. i millora en la competència .

25. L’avaluació A Catalunya, la proposta és avaluar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i de les competències d’àrees. L’avaluació es formula amb verbs d’acció que indiquin aquest grau. També es poden indicar els instruments d’avaluació que es faran servir, tant a les unitats didàctiques com a les programacions generals d’àrea.

26. Al País Basc les competències s’avaluen seguint aquest esquema conceptual: Les competències: Es reflecteixen en els objectius generals o competències de les matèries. S’avaluen a través dels criteris d’avaluació . Són observables mitjançant els indicadors d’avaluació , asenyalats per a cadascuna de les subcompetències que corresponen a les dimensions en què s’estructura cada competència.

27. Desglossament de la competència al País Basc. Cada competència s’estructura en grans blocs o dimensions. Cada dimensió es concreta en una sèrie de subcompetències. Per a cadascuna de les subcompetències s’assenyalen uns indicadors d’avaluació , que són les tasques o operacions observables que cada alumne hauria de ser capaç de desenvolupar per demostrar el domini de la competència .

28. Propostes a Catalunya

29. Modalitats d’avaluació: Autoavaluació : l’alumne ha de poder avaluar el grau d’assoliment dels objectius plantejats a l’inici de l’activitat/unitat didàctica, mitjançant instruments diversos: graelles d’autoavaluació, qüestionaris KPSI, comentaris, valoracions orals… És molt important que es faci de manera sistemàtica, per tal que l’alumne sigui conscient del seu procés d’aprenentatge. Coavaluació . El professor i l’alumne plegats avaluen el progrés i l’assoliment dels objectius competencials. Heteroavaluació : un company avalua la feina d’un altre mitajnçant diferents eines.

30. És fonamental: 1.-Contextualització de l’avaluació. 2.-Diversificació d’eines i metodologies d’avaluació. 3.-Autoconsciència de l’alumnat i coneixement previ dels sistemes i criteris d’avaluació. Els instruments d’avaluació són també instruments d’aprenentatge. Alguns models d’eines d’avaluació: Formularis KPSI ( Knowledge and Prior Study Inventory ) , sobretot com a eines d’avaluacions inicials o diagnòstiques.

31. KPSI per a tecnologies:

32. Altres instruments:

33. Un exercici d’autoavaluació i coavaluació ( N. Sanmartí)

35. Propostes del Govern Basc: Plantilla de Coavaluació sobre la proposta presentada a la realització d’un treball en grup

37. Quatre consells per fer una programació de centre. Metodologies Avaluació Beatriz Comella Dorda