1. PRIMERS AUXILIS PRIMERS AUXILIS

7. Què cal fer davant d’un accident?

11. REANIMACIÓ CARDIOVASCULAR (RCP)

20. 1- FERIDES DEFINICIÓ Situacions en les quals es perd la continuïtat de la pell. CONSEQÜÈNCIES Aparició d’hemorragia. Risc d’infecció Es classifiquen en obertes i tancades, lleus i complicades. N’hi ha de molts tipus: abrasives, punxants, incises…

24. DEFINICIÓ És un grau superior a la distensió muscular. El mecanisme d'acció és el mateix però aquí sí que hi ha lesió anatòmica. Hi ha ruptura de miofibril·les Alguns termes que s’han de diferenciar: Contusió muscular. La gravetat de la contusió està en relació directa amb la intensitat de contracció del múscul i la força agressora. Rampa. És la contracció espontània del múscul per causa de la fatiga. És un avís que el múscul ha de deixar de funcionar perquè una exigència més gran d'aquest pot originar una lesió més greu. Contractura. És l'escurçament del múscul en un punt determinat, mentre que en la rampa es dóna en tota la seua extensió. Distensió. És un estirament o elongació violenta de les fibres musculars que produeix extravasació. El múscul veu sobrepassats els seus límits d'elasticitat de forma homogènia. És el primer pas cap a l'esquinçament muscular. 3. ESTREBADA MUSCULAR

25. Una de les normes comunes aplicables en tots els casos de lesió muscular és el repòs. S'ha d'interrompre l'activitat per evitar que la lesió no empitjore. L'embenatge i l'aplicació de gel també són adequades per a totes les lesions. En una situació de contractura i distensió , a més d'un repòs funcional i d'aplicar gel durant dos o tres dies, el metge pot recomanar activitat física progressiva al llarg dels dies següents, sempre sense sobrepassar el llindar del dolor, aplicació de calor en qualsevol de les seues formes i pomades antiinflamatòries. A més, en la contractura (no en la distensió) és recomanable fer estiraments suaus. Pel que fa a l'estrebada i a la ruptura o esquinçament muscular, el tractament va encaminat a limitar l'hematoma i l'esquinçament. Repòs, embenatge i gel poden anar acompanyats d'antiinflamatoris, aplicació de calor i massatges, sempre sota la supervisió d'un especialista. Una vegada cicatritzada la lesió s'ha de remuscular la regió, perquè es produeix una atròfia notable. En la ruptura, el període de curació serà més llarg. Per tant, també ho seran l'atròfia i la posterior rehabilitació. En qualsevol cas, el retorn a l'activitat física s'ha de fer suaument, de manera gradual, augmentant el volum i la intensitat segons la resposta muscular que es done. QUÈ S’HA DE FER EN CADA CAS?

27. TRACTAMENT: El principal tractament consisteix en el repòs, de vegades amb el suport de fèrules. Ocasionalment cal realitzar infiltracions amb glucocorticoides. De vegades és necessari modificar el calçat: algunes sabatilles esportives, que pretenen protegir el tendó d'Aquiles són, algunes vegades, la causa paradoxal del problema. Altres tipus de tendinitis també habituals són: * Tendinitis calcificant , també anomenada peritendinitis calcària o periartritis calcificant, en la que es produeix un dipòsit de calci en el manegot dels rotatoris. Aquest dipòsit es reabsorveix de manera espontània i el tendó es recupera plenament. * Tendinitis del manegot dels rotatoris, que es localitza especialment en la zona del múscul supraspinós. Quan es complica pot comportar la ruptura parcial o total dels tendons. La tendinitis bicipital s'associa freqüentment amb lesions del manegot dels rotatoris. * Tendinitis del supraspinós , que de vegades acompanya la lesió de tot el manegot dels rotatoris. * Tendinitis de la pota d'ànec , que és la que formen els músculs sartori, recte intern i semitendinós. S'inflama la inserció tendinosa i les bosses seroses d'aquests músculs. És més freqüent en ciclistes.

37. La crisi asmàtica és l'empitjorament o aparició d'algun o diversos símptomes característics de l'asma (dificultat per respirar, sensació de falta d'aire, xiulets, tos seca i/o opressió toràcica). Es pot desencadenar per infeccions, esforços físics, estrès, exposició a pnemoal·lergògens o irritants, etc. Quan s'entra en contacte amb alguns d'aquests desencadenants es produeix una reacció inflamatòria a les vies respiratòries i, en conseqüència, es produeix una disminució del flux d'aire expirat pels pulmons. La gravetat de la crisi s'avalua pels símptomes i la funció pulmonar i constitueix una emergència mèdica que s'ha de diagnosticar, avaluar i tractar en el menor temps possible. NORMES D’ACTUACIÓ: - Utilitzar broncodilatadors inhalats 11. CRISI ASMÀTICA

40. Recordeu… de vegades ens veiem en situacions en les quals la nostra ajuda es fa imprescindible per altres persones. No es tracta de ser herois ni heroïnes…simplement hem de fer el que cal en cada situació.