Presentació del curs "1ers Auxilis a l'Entorn Escolar". Material elaborat per VIcent Torres Villar ©

1. Primers auxilis en
l’entorn escolar
Vicent Torres Villar
Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’esport.

2. Objectius
 Conèixer en què consisteix el socorrisme i els primers auxilis, així
com les seues tècniques bàsiques.
 Normatives i asociacions internacionals que regulen els primers
auxilis.
 Aprendre el protocol d'actuació davant d'un accident.
 Analitzar els principals factors de risc i accidents comuns a un
centre docent.
 Formar en prevenció d'accidents i contagis.
 Ser capaços de fer una correcta avaluació inicial del pacient.

3. Objectius
 Conèixer i practicar les tècniques de reanimació
cardiopulmonar.
 Aprendre a tractar pacients amb hemorràgies i shocks.
 Conèixer les tècniques d'actuació davant ferides i traumatismes.
 Coneixer les tècniques adequades per al desplaçaments de
ferits.
 Com actuar a situacions d’alarma general al centre docent.
 Aclarir qualsevol dubte en lo referent a actuacions.

4. Temporalització
 Període: del 3 de Desembre al 25
de Febrer.
Horari: Dimecres de 16:00 a 18:30.
 Dimecres 3/12/2014:
1. Introducció al socorrisme.2.
Conducta PAS.
 Dimecres 10/12/2014:
3. Constants vitals i la cadena
assistencial.
 Dimecres 17/12/2014:
4. Seguretat en la intervenció i
prevenció de malalties. 5.
Avaluació del pacient.
 Dimecres 7/01/2015:
6. RCP (Reanimació
cardiopulmonar).
 Dimecres 14/01/2015:
7. Hemorràgies i shock.
 Dimecres 21/01/2015:
8. Ferides i contusions.
9. Cremades, congelacions i
alteracions de la termoregulació.
 Dimecres 28/01/2015:
10. Traumatismes i lesions més
freqüents de l'aparell locomotor.
 Dimecres 4/02/2015:
11. Traumatismes cranials i de
columna.
 Dimecres 11/02/2015:
12. Altres situacions d'urgència.
 Dimecres 18/02/2015:
13. Mobilització i evacuació de
ferits.
14. Plantejament de l’eina final
del curset.
 Dimecres 25/02/2015 i 4/03/2015:
15. Realització, entrega i
correcció de les eines dels
alumnes.

5. Introducció al socorrisme
i la conducta P.A.S.

6. Què és el
socorrisme?

7.  Objectiu principal: prevenció d’accidents.
Fet el qual la seua producció intervé l'atzar
 Socorrisme: primera assistència que una víctima rebrà en una
situació d'emergència.
Introducció al socorrisme

8. Introducció al socorrisme
 Tècniques que s'utilitzen per dur a terme el socorrisme:

9. Primers Auxilis
 Concepte:
 Prestar les primeres cures a un accidentat o malalt sobtat.
 Al lloc dels fets.
 Fins a l'arribada del personal especialitzat.
 Objectius:
 Assegurar el manteniment de les constants vitals.
 No empitjorar l'estat general de la víctima.
 En cas necessari assegurar el seu trasllat a un centre sanitari en les
condicions adequades.

10. Primers Auxilis
 Premisses:
1. Tranquil · litat: mantenir la calma i transmetre eixa sensació.
2. Moure el ferit amb precaució i l'imprescindible: extremar la
prudència per no agreujar lesions.
3. No fer més que l'indispensable: no som serveis sanitaris.
4. Evitar situacions intempestives: només farem allò que estiguem
totalment segurs.
En qualsevol actuació seguir la conducta P.A.S.

11. Conducta P.A.S.
Actuació
inicial
Protegir
AlertarSocórrer

12. Conducta P.A.S.
Garantir la seguretat de l'accidentat i el socorrista
1-Protegir

13. Conducta P.A.S.
 1- PROTEGIR:
 Autoprotecció: evitar riscos per al socorrista.
 Físics.
 Contagiosos.
 Evitar que les conseqüències de l'accident s'agreuen.
 Violència.
 Incendi o fum. Espacial atenció
 Carretera o circulació.
 “Evitar un possible sobre accident”

14. Conducta P.A.S.
 2- ALERTAR
 Als serveis d’emergències 112 i indicar:
 Lloc exacte de l’accident.
 Tipus d’incident i circumstàncies que podrien agreujar-ho.
 Nombre d’afectats.
 Cal identificar-se, les telefonades anònimes no inspiren
confiança.

15. Conducta P.A.S.
 3- SOCÓRRER
Percebre
• Preguntar.
• Observar
Explorar
• Valorar
l’estat.
Actuar
• Atendre
les lesions.
Evacuar

16. Constants vitals i els seus
valors normals

17. Constants vitals
 Unes constants vitals normals ens asseguren que la persona
explorada manté els seus òrgans vitals en funcionament.
1. Consciència.
2. Respiració.
3. Pols.
4. Altres:
 Temperatura.
 Tensió arterial.
 farcit capil· lar

18. 1. Consciència
S'avalua mitjançant l'escala "AVDN" sotmetent la víctima a
diferents estímuls:
 A- Conscient. Està Alerta.
 V- Semi-inconscient. Respon a estímuls Verbals.
 D- Inconscient. Respon al Dolor.
 N- Inconscient. No respon.
Exploració AVDN

19. 2. Respiració
 Frecuancia respiratòria normal 12-20 respiracions per minut:
 +20 Taquipnea.
 -12 Bradipnea.
 Comprovar si la respiració és rítmica.
 Respiració irregular Lesió al sistema nerviós.
 Efecte de drogues depressores.

20. 3. Pols
 Mesurar la freqüència cardíaca:
 Xifres normals entre 60 i 100 pulsacions.
 +100 Taquicàrdia.
 - 100 Bradicàrdia.

21. Pràctica 1
Per parelles, anem a explorar les constants vitals del company:
Consciència: Respiració:
“Alerta” * Respira? SI-NO
“Estimuls Verbals” *Freqüència respiratoria 12-20 per minut.
“Respon al Dolor”
“No respon”
Pols:
*Pols radial.
*Pols carotidi.
*Pulsacions per minut.

22. Suport vital bàsic: RCP

23. Conceptes
 Parada respiratòria:
 Quan es priva a l'organisme de l'oxigen necessari per viure. A les
parades respiratòries, si no es porta a terme una ràpida actuació, es
deriva en una parada cardiorespiratòria.
 Parada cardiorespiratòria:
 Interrupció inesperada de la respiració i circulació sanguínia.
 Dany cerebral irreversible parada cardíaca 4-6 min.
 Procés reversible amb la RCP (reanimació cardiopulmonar).

24. RCP
 Reanimació Cardiopulmonar.

25. Tipus RCP
 RCP Bàsica: es realitza sense material, excepte dispositius de
barrera i DESA.
 RCP Instrumental: es realitza amb material de suport de la via
aèria no invasiu (Baló medicinal).
 RCP Avançada: es realitza amb instrumental qualificat (Centres
metges)

26. Cadena de supervivència
 Pla Nacional de RCP 2010:

27. RCP bàsica
 Amb les mans i l'aire espirat. 14%O2
 Objectiu: aportar als teixits oxigenació d'emergència fins que
arribe l'ajuda especialitzada.
 Inici: Tota persona a la que haja desaparegut la consciència i la
respiració normal.
 Fi de la RCP:
 Recuperació espontànea de la respiració del pacient.
 Certificació de la mort de la víctima per personal mèdic.
 Extenuació total del socorrista.

28. RCP bàsica en adults
Comprovar inconsciència AVDN
Obrir la via aèria Front-Mentó
Comprovar ventilació VOS
RESPIRA NO RESPIRA
Posició lateral 30 Compressions toràciques
de seguretat a 100/min
2 Ventilacions

29. RCP bàsica en menors
Comprovar inconsciència AVDN
Obrir la via aèria Front-Mentó
Comprovar ventilació VOS
RESPIRA NO RESPIRA
Posició lateral 30 Compressions toràciques
de seguretat a 100/min
2 Ventilacions

30. Obrir la via aèria
 Maniobra Front-Mentó
Comprovar que la via aèria no esta
obstruïda (cossos estranys).
Espentar cap amunt el mentó amb
els dits índex i mig.
Col · locar la mà sobre el front
espentant cap arrere.
Desenganxa la llengua de la seua
base, permetent el pas d'aire.

31. Comprovar la ventilació
 VOS: “Ver, Oir i Sentir”
 Veure si unfla el pit.
 Escoltar se respira.
 Sentir la respiració a
la galta.

32.  Quan la víctima es troba inconscient però amb respiració
normal, PLS:
Pacient respon o respira

33. Pacient no respira
 Començar immediatament amb compressions toràciques:
 Taló de una mà en el CENTRE del pit de la víctima.
 Altra mà amb els dits entrecreuats.
 Braços rectes i colzes estesos.
 Comprimir l’esternón entre 4-5 cm.
 Ritme de 100c/min.

34. Pacient no respira
 Ventilacions:
 Maniobra front-Mentó.
 Tapar el nas amb índex i polze.
 inspira i col · loca els llavis al voltant de la
boca de la víctima, sellantla.
 Insufla l'aire a la boca de la víctima.
 Retira la boca i observa si el tòrax
descendeix al expirar.
Si no s’unfla el tòrax comprovar que no te
res a la boca i la maniobra Front-Mentó.

35. RCP
SI EL REANIMADOR NO VOL O NO POT FER EL BOCA-BOCA I NO
TÉ UN DISPOSITIU PER PRACTICAR LA VENTILACIÓ, ABANS DE NO
FER RES SEMPRE MILLOR

36. RCP
 Mascareta d’un sol ús per evitar el contacte
directe amb la boca de la víctima.

37. Vídeos RCP

38. Pràctica 2 RCP per parelles
Comprovar inconsciència AVDN
Obrir la via aèria Front-Mentó
Comprovar ventilació VOS
RESPIRA NO RESPIRA
Posició lateral 30 Compressions toràciques
de seguretat a 100/min
2 Ventilacions

39. RCP Instrumental

40. RCP instrumental i DESA
 Dispositius que pot manejar personal no sanitari, amb una
instrucció adequada i són econòmics, eficaços i de fàcil ús.

41. Justificació
 La desfibril·lació precoç (menys de 5 minuts
després de la parada) augmenta la
possibilitat de reanimació entre 45-50%.
 En la UE hi ha normativa que obliga la
instal·lació de DESA.
 Nombrosos projectes a Espanya amb el
suport de cardiòlegs per a impulsar la
implantació de DESA als centres formatius.
 A Espanya la competència es traspassa a les
comunitats autònomes. València:
 Recomanació d’instal·lació a aeroports i centres
comercials.
 Curs de 12 hores (4h DESA).

42. DESA
 Desfibril·lador Extern SemiAutomàtic.
 A la Comunitat Valenciana esta regulat pel DECRET 220/2007, de
2 de novembre, del Consell, pel qual regula la utilització de
desfibril·ladors semiautomàtics externs per personal no mèdic.
Article 3. Personal autoritzat :
 3.1 Poden ser autoritzades per a usar desfibril·ladors externs semi-
automàtics totes les persones que hagen superat la formació
inicial i tinguen actualitzats els seus coneixements.
 Curs de 12 Hores.
 RCP instrumental.

43. Ambú
+ Fàcil ús i asèptic.
+ Més eficaç que la insuflació directa (21% O2).
+ Possibilitat d’adaptar oxigenoteràpia.
- Recomendable un tub orofaríngeo per garantir l'obertura de la
via aèria.

44. Tub orofaringeo
 Hi han de diferent mida.
 Ha de adaptar-se a la mida de la cavitat bucal
del pacient.
 S’introdueix amb una tècnica específica.
Col·locació:

45. Tub orofaringeo

46. Pràctica RCP
Instrumental

47. Obstrucció de la vía
aèria

48. Obstrucció a la vía aèria
 Completa
 Impedeix totalment el pas d’aire.
 Pacient conscient a punt de perdre el coneixement.
 Pacient ja inconscient.
 Incompleta
 Hi ha pas d’aire (el pacient pot tossir).
 Pacient conscient

49. Obstrucció a la vía aèria
Actuació:
 Incompleta Animar a tossir.
 Completa:
 Conscient Maniobra de Heimlich
 Inconscient RCP

50. Maniobra de Heimlich
 Puny tancat amb el polze cap a dins, a la boca de l'estómac.
 Alta ma subjectant el puny tancat.
 Pressionar amb força cap arrere i amunt.
 MOVIMENT FIRME I SEC.

51. Practica 3 OVACE

53. Auto meniobra de Heimlich

55. XOC (Shock)

57. El xoc
 Estat clínic molt greu i víctima inconscient.
 Va a pitjor.
 Per diferents causes les cèl·lules deixen de rebre oxigen.
 Les cèl·lules moren i els òrgans fallen.
 Pot prevenir-se.

58. Tipus de Xoc
 Cardiogènic:
 Xoc produït per una insuficiència cardíaca.
 Distributiu:
 Anafilàctic: la sang es mobilitza davant una reacció al·lèrgica i deixa
els òrgans sense oxigenació.
 Termodiferencial: Tall de digestió. Sang fa de protector tèrmic.
 Sèptic: infeccións o drogues.
 Hipovolémic:
 Insuficient volum sanguini:
 Pèrdua de plasma per cremades.
 Deshidratació per vòmits o diarrea.
 Hemorràgies.

59. Signes i símptomes d’un xoc
 Resistència a ser atès en les primeres fases apatia.
 Augment de la FC (pols dèbil i accelerat.
 Pal · lidesa, fredor i pell suada.
 Respiració superficial i ràpida.
 Llavis i mucoses cianòtiques.
 Sed persistent.
 Nàusees i vòmits. (poca sang al aparell digestiu).

60. Actuació davant un Xoc
1. Sospitar sempre un possible xoc.
 Saber que la persona pot entrar en xoc ens permetrà prevenir els fets,
adoptant les mesures necessàries.
2. Avaluació inicial i de les constants vitals (possible PC)
3. Detenir l’hemorràgia.
4. Elevar les extremitats (posició anti-xoc).
5. Evitar pèrdua de calor (tapar al pacient).
6. Traslladar al pacient de forma ràpida a l’hospital.
 Vídeo actuació xoc

61. Hemorràgies

62. Sistema cardiovascular
 Encarregat de transportar els elements que intervenen en el
metabolisme cel · lular i la seua defensa: OXIGEN, greix,
proteïnes, glucosa, anticossos, hormones, etc.
 Dividit en dos components:
 Continent: hi ha una bomba, que és el
cor, i un sistema de canalització format
per venes, artèries i capil · lars
(gots sanguinis).
 Contingut: La sanc, composta per
cèl·lules y plasma.

63. Sistema circulatori
 Circulació major:
 Distribueix la sang arterial per tot el cos,
aportant nutrients i O2 i recollint les
substàncies de rebuig.
 Porta la sang venosa fins al cor per
l'aurícula dreta.
 Circulació menor o pulmonar:
Porta sang venosa als pulmons on es
produeix l'intercanvi de gasos
(02 x CO2) i renorna sang arterial.

64. La sang
 Plasma: aigua i altres productes com proteïnes, hidrats de
carboni, lípids, etc.
 Cèl·lules sanguínies:
 Hematies: Glòbuls rojos, transporten O2.
 Leucòcits: Glòbuls blancs, sistema defensiu de l’organisme.
 Plaquetes: intervenen en la coagulació sanguínia.
 Funcions:
 Transport de O2 i nutrients.
 Regular la temperatura corporal.
 Defendre de les infeccions.
 Coagular ferides.

65. Hemorràgies
 Eixida de la sang dels gots sanguinis per ruptura d'aquests. La
sang pot acumular-se en cavitats internes o eixir a l’exterior del
cos.

66. Tipus d’hemorràgies
 Hemorràgia externa:
 La sang eix directament de la ferida a l’exterior.
 Hemorràgia interna:
 La sang no es veu; queda allotjada a l’interior de l’organisme.
 Hemorràgia externalitzada:
 La sang eix d’alguna cavitat interna mitjançant conductes propis de
l’organisme, orelles, nas, boca recte o genitals.

67. Tipus d’hemorràgies

68. Primers auxilis en
hemorràgies
 Hemorràgies externes.
 Hemorràgies internes.
 Hemorràgies exterioritzades.

69. Hemorràgies externes
Pressió directa sobre la ferida
 Aplicar una gasa sobre la ferida i fer pressió.
 Tombar al ferit per evitar que es desmaie.
 Col·locar gases noves damunt de les ensangrentades.
 Aplicar un embenat compressiu per mantenir la pressió.
 Prevenir l’aparició de xoc.
 Cridar al 112 i llavar-se les mans.

70. Hemorràgies internes
 Causades per:
 Traumatismes o colps violents.
 Ferides d’arma blanca o de foc.
 Fractures.
 Actuació:
 Exploració primària: garantir la respiració i circulació.
 Prevenir el xoc: cobrir al pacient i alçar les cames.
 En cas de fractura immobilitzarem la zona afectada del pacient.
 Transllat urgent a l’hospital.

71. Hemorràgies externaitzades
Otorràgia: sang per l’orella:
 Casos lleus (pacient no traumàtic):
 netejar l’orella.
 Casos greus (sospitem fractura de crani):
 Precaució amb les mobilitzacions.
 Cobrir l’orella sense taponar.
 Pacient conscient Decúbit supí.
 Pacient inconscient Decúbit lateral (baix l’orella sagnant).

72. Hemorràgies externaitzades
Epistaxi: sang pel nas:
 Causes generalment lleus:
 Furgar-se el nas.
 Pujada puntual de la tensió sanguínia.
 Colp
 Compressió manual de les dues aletes del nas durant 10 min.
 Taponament anterior: gasa mullada en aigua oxigenada 15 min.
 Si continua l’hemorràgia centre sanitari.

73. Hemorràgies externaitzades
Hemorràgies per la boca:
 Hematemesi
 Precedeix de l’aparell digestiu sang color NEGRE
 Decúbit supí amb genolls flexionats.
 Valorar presència de xoc i no donar líquids o aliments.
 Hemoptisi
 Precedeix de l’aparell respiratori sang color ROIG
 Posició semi-assegut.
 Valorar presència de xoc i no donar líquids o aliments.

74. Hemorràgies externaitzades
 Hemorràgies a traves de l’anus o genitals:

75. Pràctica 4: Hemorràgies
 Dividits en grups, exposareu a la resta de la classe de manera
pràctica com resoldríeu un supòsit pràctic que se us repartirà.
Preparació
de l’activitat
Exposició
per grups
Valoració
conjunta

76. Ferides

77. Concepte
Ferida:
 Pèrdua de la integritat de la pell després d’un traumatisme.
 Es comunica l’interior de la ferida amb l’exterior:
 Risc d’infecció: poden entrar gèrmens a l’interior del cos.
 Hemorràgia mes o menys greu.
 Lesions als teixits adjacents: músculs, nervis, gots sanguinis, etc.

78. Classificació
 Segons la causa:
 Incises (Talls)
 Contuses
 Punxants
 Segons el risc d’infecció:
 Amb menys risc
 Infectades
 En penjoll
 Per arrencament
 Amb pèrdua de substància
Menys de 6 hores.
Més de 6 hores.

79. Ferides infectades
 Quan considerem una ferida infectada?
 Fa més de 6 hores.
 Molt contaminades per cossos estranys (terra o pedres).
 Ferides complexes (afecta més d’una estructura) i fondes.
 Mossegades.
 Picadures.
 Ferides simples que es compliquen:
 Supuració
 Calor
 Rubor
 Inflamació

80. Factors de gravetat
Considerem una ferida greu quan presenta algú dels següents factors:
 Fondària: pot haver afectat estructures internes.
 Extenssió: per el risc d’infecció, es considera greu tota ferida de
mida superior a la palma de la mà de la víctima.
 Localització: Mans, cara, forats naturals, genitals, tòrax i abdomen.
 Brutícia evident.
 Cossos estranys enclavats.
 Signes d’infecció.

81. Actuació davant una ferida
 Valoració inicial del pacient:
 Comprovar consciència i respiració.
 Valoració de la ferida:
 Simple o superficial.
 Greu o infectada.
 Finalitat de la nostra actuació:
 Detenir l’hemorràgia.
 Evitar la infecció.
 Afavorir la cicatrització.

82. Tractament de ferides
simples
 Mantenir l'asèpsia (llavar-se les mans i utilitzar guants)
1. Contenir l’hemorràgia mitjançant pressió i gases.
2. Netejar la ferida “a xorro” amb aigua i sabó o sèrum fisiològic.
3. Amb gasses estèrils netejar la ferida de dins cap a fora.
4. Aplicar un antisèptic: povidona iodada (Betadine).
5. Cobrir la ferida amb gasses estèrils fixades amb una bena.

83. Tractament de ferides greus
 No explorar mai dins de la ferida (hi haja cossos estranys o no).
 Contenir l’hemorràgia amb gasses i cobrir la ferida.
 Gasses humides amb sèrum fisiològic per que no s’apegue.

84. Casos especials
 Ferides al cap:
 Vendatge que no oprimisca el crani de la víctima.
 Amputacions traumàtiques:
 Munyó:
 Controlar l’hemorràgia amb pressió directa amb gasses.
 Netejar amb sèrum fisiològic, cobrir amb gases i vendatge.
 Part amputada:
 Netejat amb sèrum fisiològic i cobrir
amb gases.
 Col·locar-la a una bossa de plàstic.
 Col·locar la bossa dins d’un altra
bossa amb gel.

85. Cossos estranys clavats al
nas, ulls o orelles
 No extraure'ls.
 Immobilitzar per evitar més lesions al seu trasllat.
Cobrir els dos ulls.

86. Contusions

87. Concepte
 Lesions originades per impactes violents.
 No es trenca la pell (sense risc d’infecció).
 Son enganyoses (amaguen altres lesions com esguinços).
 Cal valorar hemorràgia interna en els cassos greus.

88. Classificació
 Contusions mínimes:
 Morató
 Contusions de 1er grau:
 Cardenal (morató + inflamació)
 Contusions de 2n grau:
 Gran hematoma o “Bony”
 Contusions de 3er grau:
 Pell esclafada i de color gris
 Cal elevar la zona i traslladar al hospital

89. Actuació

90. Practica 5
La Farmaciola!
 Per parelles, elaborar una llista amb tot el material
que creieu convenient que hi haja a la farmaciola
del centre docent.

91. La Farmaciola
 Material de cures:
 Sèrum fisiològic.
 Antisèptic, (povidona yodada).
 Gases per a cobrir ferides y/o cremades (diferents grandàries).
 Esparadrap.
 Tiretes.
 Tisores de puntes arredonides.
 Material d’hemostàsia:
 Benes hemostàtiques (de diferents grandàries) , per al control
d'hemorràgies.

92. La Farmaciola
 Material de protecció de ferides:
 Mocador triangular (140X100X100cm) el farem servir tant per
improvisar un cabestrell o un bendatge.
 Benes de diferents mides.
 Llistó per a inmobilitzar.
 Material d’autoprotecció:
 Mascareta protecció per a la RCP.
 Guants de làtex (sempre que fem una cura).
 Tovalletes d’alcohol per netejar-se les mans.
 Material de reanimació:
 Ambú, equipat amb mascara d'aplicació.
 Tub orofaringeo.
 DESA

93. La Farmaciola
Característiques:
 A un lloc conegut per tot el personal laboral del institut.
 Accessible per tots.
 Possibilitat de Transport.
 Farmaciola auxiliar a les aules de
risc (gimnàs, tallers,...)

94. Lesions en l’aparell
locomotor

95.  Pèrdua de continuïtat d’un os.
 Causades per impactes violents
 Fisura Fractura completa
 Complicacions:
 Possibilitat de lesió d'òrgans propers.
 Hemorràgia i Xoc hipovolèmic.
 Infecció (fractures obertes).
Fractures

96. Fractures
• Dolor intens
• Deformitat
• Impotència funcional

97. Fractures
 Immobilitzar la fractura (sense reduir) mitjançant cabestrell.
 Si es oberta cobrir amb gases i tractar l’hemorràgia.
 Facilitar el Trasllat a l’hospital.

98. Esquinços
 Separació momentània de les superfícies articulars.
 Distenció o trencament dels lligaments.
 Causa moviment forçat de la articulació en una direcció.
 Classificació:

99. Esquinços
 Dolor.
 Inflamació de la zona.
 Impotència funcional.
Repós
I (ice) aplicar gel
Compressió amb vendartge
Elevació de la zona

100. Luxacions
 Separació permanent de les superfícies articulars.
 Símptomes:
 Dolor intens.
 Deformitat a la zona de l’articulació (comparar amb el sa).
 Impotència funcional, no pot menejar l’articulació.

101. Luxacions
 Primers Auxilis:
 Immobilitzar l’articulació tal i com es trobe.
 NO intentar reduir la luxació.
 Facilitar el trasllat al hospital.
 A més a més:
 No donar res de beure o menjar
al accidentat, ja que pot necessitar
anestesia per a reduir la luxació.

102. Distensió muscular
 Músculs s’estiren i es esgarren.
 Apareixen en zones musculars (no articulacions).
 Caràcter principalment lleu.
 Primers auxilis:
 Immobilitzar la zona, sense bandatge.
 Aplicar fred a la zona.
 Elevar la extremitat afectada.

103. Pràctica 6: Embenats
 Els embenats son tècniques o procediments, on amb una tela o
semblant s'embolica o fixa una part del cos.
 En 1ers Auxilis els emprem per a:
 Subjectar apòsits.
 Fixar articulacions.
 Comprimir hemorràgies.

104. Pràctica 6: Embenats
Pautes generals per fer un bon embenat:
 Col·locar-se a una posició còmoda, i sense cap perill.
 Començar el embenat per la zona distal del membre
afectat.
 Desenrotllem la bena mentre anem fent el embenat.
 Pressió constant al embenat.
 En mans i peus: deixar els dits visibles.

105. Pràctica 6: Embenats
Embenament circular:
 Subjectar un apòsit.
 Controlar hemorràgies lleus.

106. Pràctica 6: Embenats
Embenament Espiral:
 Fixar un element d'immobilització (tablilla).
 Subjectar un apòsit.
 Controlar hemorràgies (Compressiu).
 Procediment:
 Començar per la part distal.
 2 voltes de inici.
 Continuar ascendent cobrint 2/3
De la volta anterior.
 2 Voltes de Fi.

107. Pràctica 6: Embenats
Embenament En 8:
 En articulacions, com colze, genoll, turmell, monyica, etc.
 Hi haurà un poc de mobilitat.
 Procediment:
 Començar per la part distal.
 1 volta al inici de l’articulació.
 Voltes alternatives cap amunt i avall
creuant sempre la bena a mitat articulació.
 VIDEO

108. Pràctica 6: Embenats
Embenament Recurrent:
 En zones amputades.
 Ferides o hemorràgies Distals.
 A la punta dels dits.

109. Pràctica 6: Embenats
Cabestrell:
 Sostenir el braç i avant-braç en cas de:
 Ferides i cremades.
 Fractura.
 Esquinç i Luxació.
 Material necessari:
 1 o 2 mocadors triangulars.
 Important:
 Mai deixar el nuc sobre les vertebres de la columna.
 Deixar els dits a la vista per controlar pressió del embenat.

110. Pràctica 6: Embenats
Consideracions dels Embenats:
 Ha de complir l’objectiu pel qual es va col·locar.
 No ha de provocar sensació d’adormiment.
 El color de la zona afectada deu ser l’habitual.
 La temperatura de la zona ha de ser la mateixa que la resta.
 Baixa temperatura o zona blavenca:
 El embenament no deixa passar la circulació sanguínia.

111. Cremades

112. Cremades per llama
 Refrescar la zona amb un xorro d’aigua freda.
 Excepte cremades extenses (risc d’hipotèrmia).
 Retirar anells rellotges, etc., per evitar estrangulacions quan la
zona se inflame.
 Cobrir la zona amb gases estèrils i trasllat a l’hospital.
No rebentar mai ampolles.
Comprovar signes de inhalació de fum (cremades al nas, etc.)
Comprovar signes vitals al trasllat a l’hospital.
No aplicar fàrmacs.

113. Cremades per llama
En cremades extenses, si es va a demorar el trasllat:
 Sèrum de rehidratació: 1L d’aigua-1cullerada de sal-1cullera de bicarbonato

114. Complicacions
 No embenar superfícies cremades juntes.
 Retirar la roba de les superfícies cremades sempre que NO
estiguen pegades (podem utilitzar tisores).
 Infecció:
 Zona exposada, utilitzar sempre guants.
 Xoc hipovolèmic:
 Com a conseqüència de la pèrdua de substància, en hemorràgies
molt greus.
 Prevenir el xoc (cobrir el cos i col·locar en posició anti-xoc).
 Preparar-se per a realitzar maniobres de RCP.
 Sempre alertar al 112

115. Altres cremades
 Cremades químiques:
 Mantenir baix un xorro d’aigua durant 15-20 min.
 Cobrir i traslladar.
 Cremades elèctriques:
 Desconnectar la corrent.
 Comprovar constants vitals.
 Cobrir la zona afectada (orifici d’entrada
i eixida) i trasllat a l’hospital
 Son considerades lesions molt greus

116. Cas particular:
 Cremades químiques als ulls:
 Alertar al 112.
 Imminent llavat amb aigua a xorro.
 Durant al menys 30’ (fins que aplegue el servei d’emergència).
 Del llavat ocular dependrà la recuperació visual posterior.

117. Trastorns
ambientals

118. Hipertèrmia
 Temperatura corporal +37º presenta diferents manifestacions:
 Síncope per calor (desmai).
 Calambres musculars per calor (pèrdua de líquids i electròlits).
 Insolació: nàusees, vòmits i mal de cap per exposició directa del
cap als rajos solars.
 Colp de calor: combinació d’elevada temperatura i humitat.

119. Hipertèrmia
 Signes i símptomes:
 Pell pàl·lida i calenta.
 Mal funcionament de la sudoració.
 Debilitat.
 Fatiga.
 Calambres musculars.
 Dolor de cap
 Pèrdua de la consciència.

120. Hipertèrmia
 Tractament:
1. Situar al pacient en un lloc fresc i disminuir la roba.
2. Si està conscient:
1. Posició anti-xoc
2. Reposició d’aigua i sals (beguda isotònica)
3. Si està inconscient:
1. PLS
4. Refredar al pacient amb
compreses humides

121. Hipertèrmia
 Molt important la prevenció:
 Evitar el sol directe al cap.
 No descuidar la hidratació.

122. Hipotèrmia
 Temperatura corporal 35ºC causada per per:
 Fred.
 Temps d’exposició.
 Vent.
 Humitat.
 Edat.
 PREVENCIÓ

123. Hipotèrmia
 Signes i símptomes:
 Incapacitat d’actuar amb lògica.
 Descoordinació.
 Alteració de la memòria.
 Sensibilitat disminuïda.
 Dolor articular.
 Pacient poc comunicatiu.
CALFREDS
 Fins 32ºC

124. Hipotèrmia
Actuació:
 Col·locar a cobert, aïllat del sol i de corrents d’aire.
 Proporcionar begudes calentes si esta conscient (no estimulants).
 Proporcionar calor local amb bosses d’aigua calenta.
 Canviar la roba si està mullada.
 Col·locar en posició anti-xoc si està conscient.
 Vigilar constants vitals i preparar-se per a una possible RCP.

125. Alteracions de la
consciencia

126. Alteracions de la
consciencia
 Errades al Sistema Nerviós Central.
 Causes múltiples.
 Situacions molt diverses i difícils de resoldre.
 Podem diferenciar-les en:
 Lipotímia
 Quadres convulsius.

127. Lipotímia
 Desmai
 Pèrdua del coneixement de forma breu i transitòria.
 Disminució brusca de la sang que aplega al cervell.
 Causes:
 Por
 Emocions fortes
 Visions desagradables
 Incorporar-se
 Calor
 Ambients Tancats

128. Actuació davant una
lipotímia
 La persona sent que es va a desmaiar:
 Posició anti-xoc
 Afluixar la roba que puga oprimir cos i cintura.
 Mantenir-la en repòs.
 La persona està desmaiada:
 Comprovar la respiració
 Posició anti-xoc
 Si vomita PLS
 Afluixar la roba que puga oprimir cos i cintura
 Si no recupera la consciencia cridar al 112

129. Quadres convulsius
 Causes mes comuns:
 Convulsions febrils
 Atac epilèptic
 Atac histèric
 Dolor extrem
- Causat per causes molt diferents i molt difícils de diferenciar.
- Errada del SNC i els impulsos elèctrics de les neurones.
+ Tractarem de igual manera tots els quadres convulsius.

130. Quadres convulsius
 Durant les convulsions:
 No subjectar mai a la víctima (podem causar lesions)
 Deixar a la víctima a terra
 Protegir a la víctima:
 Col·locar un objecte moll baix del cap
 Apartar objectes contra els que es puga colpejar.
 Evitar que es mossegue la llengua (atenció)
 Període post convulsiu:
 Víctima en PLS
 Estar alerta per si vomita
 Explorar possibles lesions de la caiguda

131. Intoxicacions

132. Intoxicacions
 Entrada de un tòxic al organisme.
 Voluntari (Drogues).
 Accidental.
 Tòxic: producte que dins del organisme es capaç de
produir una alteració nociva.
 Manifestacions:
 Alteracions digestives: vòmits, diarrea, ect.
 Alteracions del sistema nerviós: convulsions, descoordinació...
 Alteracions respiratòries.
 Alteracions circulatòries.

133. Intoxicacions
Actuació:
 Alertar al 112 o servei de toxicologia 91-562-04-20
 5 preguntes clau:
 Què tòxic és?
 Quina quantitat?
 Quant?
 Que via d’introducció al cos?
 Què símptomes te? Ha vomitat?

134. Intoxicacions
Actuació:
 Els serveis d'emergència comunicaran que fer en funció del
tòxic, la quantitat i la via d’introducció.
Actuacions especials:
 En intoxicacions per via cutània llavar la zona afectada
amb molta aigua evitant salpicar-nos i retirar la roba
impregnada. (insecticides).
 En ingesta de càustics (lleixiu, salfumant, amoníac) MAI
provocar el vòmit.

135. Intoxicacions per Drogues
DEPRESORS DEL
SISTEMA NERVIÓS
CENTRAL
 Heroïna.
 Morfina.
 Sedants.
 Tranquil·litzants.
 Metadona.
 Alcohol.
ESTIMULANTS DEL
SISTEMA NERVIÓS
CENTRAL
 Cocaïna.
 Cafeina.
 Èxtasis.
 Amfetamines.
AL·LUCINÒGENS
 Cannabis:
 Hachis.
 Marihuana.
 LSD

136. Intoxicacions per Cànnabis
Signes i Simptomes:
 En dosis baixes produeixen benestar,
adormiment.
 En dosis altes apareixen efectes secundaris:
 Boca ressecada.
 Ulls rojos.
 Pell pàl·lida.
 Alteració de la percepció i habilitats motrius.
 Al·lucinacions.
 Parla confusa.
 Nàusees.
 Taquicàrdia.

137. Intoxicacions per Cànnabis
Actuació en intoxicacions agudes:
 Alertar al 112.
 Tranquil·litzar a la víctima i no culpabilitzar.
 Si presenta al·lucinacions il·luminar bé l’habitació.
 Proporcionar un espai físic segur i lliure de perills.
 Controlar els signes vitals.
 En víctima inconscient col·locar en PLS.

138. Intoxicacions per alcohol
És total ment fals que:
 El cafè redueix els efectes de l’alcohol.
 Una dutxa millora els reflexes.
 Beure aigua disminueix els efectes del alcohol.
 Emetre gran quantitat d’orina elimina l’alcohol.
 El vòmit elimina l’alcohol.
Estes accions donen una sensació de millora momentània,
però no elimina l’alcohol de la sang i els efectes poden anar
en augment.

139. Intoxicacions per alcohol
Actuació:
 Intoxicació aguda:
 L’actuació ha de estar encaminada a proporcionar
un espai segur i controlar les constants vitals.
 Sobredosis:
 Alertar al 112.
 Si la víctima està conscient:
 Parlar amb ella per evitar que s’adorma.
 Proporcionar un espai segur.
 No provocar el vòmit.
 Si la víctima està inconscient:
 PLS i estimular dolorosament per que reaccione.
 Preparar-se per una possible RCP.

140. Pràctica 7:
 Dividits en grups,
exposareu a la resta de
la classe de manera
pràctica com resoldríeu
un supòsit pràctic que
penseu que es puga
donar al entorn escolar,
i en cas de que es
puga, com prevenir-lo.
 Podeu demanar ajuda
al professor.
Cremades Intoxicacions
Trastorns
Ambientals
Alteracions
de la
consciència

141. Situacions
d’Emergència

142. Emergències al entorn escolar
Incendi Terratrèmol
Innundació

143. Emergències al entorn escolar
INCENDI
 Principal causa d’evacuació escolar.
 Genera diversos tipus de riscos:
 Cremades.
 Intoxicacions.
 Causes internes: Origen al interior del Institut.
 Causes externes: Origen als voltants del institut.
 POSSIBILITAT DE SOBREACCIDENT.

144. Emergències al entorn escolar
TERRATRÈMOL
 Situats a una zona sísmica.

145. Emergències al entorn escolar
INNUNDACIÓ
 Gota freda.
 Recerca Google “inundació escola València”:

146. Emergències al entorn escolar
Per tal de controlar les situacions d’emergència:
 A nivell Estatal:
 NBA Norma Bàsica d’autoprotecció, Reial Decret 393/2007
 A nivell Autonòmic:
 ORDE 27/2012, de 18 de juny, de la Conselleria d’Educació, Formació i
Ocupacioó, sobre plans d’autoprotecció o mesures d’emergència dels
centres educatius no universitaris de la Comunitat Valenciana.
PLANS D’AUTOPROTECCIÓ

147. Emergències al entorn escolar
 Obligatorietat a la CV d’un pla d’autoprotecció en centres
d’ensenyament:
 Edificis amb més de 28m d’alçada.
 Espais amb ocupació de mes de 2.000 persones.

148. Emergències al entorn escolar
 Simulacre d’emergència:
 Comprovar l'eficàcia del pla d’emergència.
 Millorar el coneixement de la instal·lació.
 Calcular temps d’evacuació.
 Millorar habilitats coordinatives.
 Conscienciar personal laboral i escolars del centre.
 Guia simulacres.

149. Emergències al entorn escolar
Problemàtica de les situacions d’emergència:
 Accident.
 Sobre accident:
 Estat agravat d’una víctima a causa d’un agent extern que empitjora
l’estat de la víctima, dificulta o impossibilita l’aplicació dels primers auxilis.
 Factors principals de sobre accident:
 Foc
 Fum
 Productes tòxics o nocius per l’esser humà.
 Innundacions.

150. Emergències al entorn escolar
SOBREACCIDENT
Mobilització de Ferits

151. Mobilització de
Ferits

152. Mobilització de Ferits
Principis Generals:
 Sols mobilitzar per a evitar sobre accidents.
 Auto-protecció:
 Higiene postural.
 Pesos assumibles.
 Passos curts.
 Protecció de la víctima, mantenint l’eix cap-coll-tronc.
 Treball en equip. Sempre un socorrista encarregat de coordinar-ho.
 Tipus de mobilitzacións:
 Arrossegaments.
 Replegada.
 Transports ràpids.

153. Mobilització de Ferits
Arrossegaments
 Molt útils amb víctimes pesades i corpulentes o espais confinats.
 Estem segurs que NO hi ha fractura a nivell cervical o de columna.
 Arrosegament a Cavall:
 Unim amb un mocador o bena les monyiques de l’accidentat.
 Situats a cavall, passarem els seus braços pel nostre coll.

154. Mobilització de Ferits
 Tracció des de les axil·les:
 Sòl amb obstacles o escombres.
 Es situem darrere del ferit, creuant els seus braços sobre el seu pit.
 Passarem els braços per baix de les seues axil·les i agafem les monyiques.
 Mà dreta-Monyica esquerra / Mà esquerra- Monyica dreta.
 Arrosseguem a la víctima cap arrere, mantenint el cos dret.

155. Mobilització de Ferits
 Tracció des dels turmells:
 Terreny relativament pla i sense risc de colpejar el cap.
 Subjectem les mans de la víctima a la cintura del pantaló.
 Agafem pels turmell i, elevant les cames, tirarem d’ell.
 Mantenim l’eix cap-coll-tronc.
 Tècnica elegida a priori en pacients no traumàtics.

156. Mobilització de Ferits
Replegada
 Col·locar ferits en una llitera.
 Tècnica de la cullera:
 Utilitzar quan sols hi ha accés a la víctima per un
costat.
 Minim 3 socorristes.
 S’aproximen per un costat de víctima.
 Un genoll al piso, l’altre flexionat i introduim les
mans per baix de la víctima.
 Socorrista 1: coll i part alta de l’esquena. Dirigix
la maniobra.
 Socorrista 2: part baixa de l’esquena i cuixes.
 Socorrista 3: cames per dalt i baix dels genolls.
 1er- Colocar a la víctima sobre els genolls.
 2n- Es col·loquem de peu.

157. Mobilització de Ferits
 Tècnica dels socorristes alternats:
 De 3 a 7 socorristes.
 Es sospita de lessió de columna vertebral.
 Realització:
 El socorristes s’agenollen als dos costats de la víctima i un al cap.
 2-3 socorristes subjecten la l’esquena.
 2-3 socorristes subjecten les cames.
 El socorrista que està al cap, el subjecta a l’altura de les orelles,
traccionant de forma suau i Dirigix la maniobra.
 Es pot inmobilitzar el cap, fixant-lo a la llitera amb un mocador o
bena.

158. Mobilització de Ferits
 Tècnica del pont:

159. Mobilització de Ferits
Transports ràpids
 Mobilització de persones que incapacitades però sense patir
traumatismes greus.
 Transport sense llitera i a pocs metros de distància.
 En braços:
 Xiquets i adults de poc pes sense traumatisme.
 Molta cura al carregar pesos.

160. Mobilització de Ferits
En crossa:
Accidentat sense
lessions series però
que pot caminar.
Pot participar a la
maniobra un
socorrista o dos.

161. Mobilització de Ferits
 A costes:

162. Mobilització de Ferits
 Butaca sobre les mans:
 Lessions a les cames.

163. Mobilització de Ferits
 Tècnica del bomber:
 Victima inconscient i lleugera.
 Deixa una mà disponible.

164. Mobilització de Ferits
Seient sobre una cadira:
 Màtode útil per a pujar o baixar escales amb ferits.
 Sempre amb la persona que transportem mirant escales baix.
 La víctima ha de estar conscient.

165. Feines Finals

166. Feines Finals
Feines:
 Un treball individual.
 Un treball col·lectiu.
Requisits d’entrega:
 Correu: vicentto@hotmail.com
 Data: Abans del 13-03-2015.
 Format: Word, pdf, ppt, o jpg.

167. Feines Finals
Treball individual:
 Idear 3 supòsits d’accident que et poden ocórrer a la teua
activitat laboral (docència, guàrdies, pati, etc...).
 Detallar l’actuació correcta davant l’accident.
 Format del treball:
 Nom i assignatura.
 Descripció del primer supòsit d’accident.
 Actuació correcta davant el citat accident.
 Descripció del segon supòsit d’accident.
 ...

168. Feines Finals
Treball col·lectiu:
 Dissenyar un cartell amb l’actuació correcta davant
obstrucció de la via aèria.