DI Arch. Bibiane Hromas - Architektin und Vorstandsvorsitzende von Platou - "...Andreas Oberenzer
DI Arch. Bibiane Hromas – Architektin und Vorstandsvorsitzende von Platou – Plattform für Architektur im Tourismus
Vortrag im Rahmen der 4. Mostviertler Nachhaltigkeitskonferenz (12. – 13. September, 2011, Naturhotel Steinschaler Dörfl, Pielachtal):
“Architektur macht Gäste”
Wie wird gute Architektur im Tourismus erfolgreich eingesetzt? Was interessiert Touristen am Thema Nachhaltigkeit? Wann ist Architektur nachhaltig? Was leistet Architektur für die Marke? Was ist gute Architektur?
DI Arch. Bibiane Hromas - Architektin und Vorstandsvorsitzende von Platou - "...Andreas Oberenzer
DI Arch. Bibiane Hromas – Architektin und Vorstandsvorsitzende von Platou – Plattform für Architektur im Tourismus
Vortrag im Rahmen der 4. Mostviertler Nachhaltigkeitskonferenz (12. – 13. September, 2011, Naturhotel Steinschaler Dörfl, Pielachtal):
“Architektur macht Gäste”
Wie wird gute Architektur im Tourismus erfolgreich eingesetzt? Was interessiert Touristen am Thema Nachhaltigkeit? Wann ist Architektur nachhaltig? Was leistet Architektur für die Marke? Was ist gute Architektur?
Concepte de deshidratació. Càlcul de líquids per a cobrir necessitats basals. Fluidoteràpia de manteniment i fluidoteràpia de reposició. Electròlits. Osmolaritat i tonicitat.
Perfusions més habituals a l'edat pediàtrica.
Recull documental Escola Estiu
Conté referències sobre qüestions de seguretat en relació amb el ciberespai o espai virtual i la interacció a través de les xarxes telemàtiques.
Concepte de deshidratació. Càlcul de líquids per a cobrir necessitats basals. Fluidoteràpia de manteniment i fluidoteràpia de reposició. Electròlits. Osmolaritat i tonicitat.
Perfusions més habituals a l'edat pediàtrica.
Recull documental Escola Estiu
Conté referències sobre qüestions de seguretat en relació amb el ciberespai o espai virtual i la interacció a través de les xarxes telemàtiques.
2. TIPUS OFEGAMENT
• Sense aspiració de líquid.
– obstrucció de la via aèria per espasme de glotis o
per cos estrany.
– mor per hipòxia.
• Amb aspiració de líquid en les vies respiratòries.
• Semiofegats sense aspiració.
– persona que sobreviu a l’asfíxia.
• Semiofegats amb mort diferida.
– persona que mor després d’un èxit aparent de la
reanimació.
3. FISIOPATOLOGIA DE
L’OFEGAMENT
• En una primera fase es conté la respiració.
– la pCO2 i la pO2 . Els estímuls respiratoris
provoquen una inspiració.
• Quan l’aigua toca la mucosa nasofaríngia hi ha un
espasme de glotis. L’aigua passa a l’estómac i la
víctima perd la consciència.
• Amb la pèrdua de consciència es relaxa la glotis i
entra aigua als pulmons.
– l’entrada d’aigua es pot produir al cap de 2 minuts.
4. SIMPTOMATOLOGIA DE
L’OFEGAMENT
• Tos
• Taquipnea
• Aturada respiratòria
• Arítmies cardíaques
• Distensió gàstrica
• Vòmits
• Convulsions
• Alteració de la consciència
• Hipertèrmia/hipotèrmia
5. TRACTAMENT
• SVB
– valoració de la consciència
– alliberament de la via aèria
• no treure l’aigua dels pulmons.
– es prolonga perquè l’hipotèrmia
manté els òrgans més temps
viables.
• Abrigar per l’hipotèrmia.
• Control columna.
• Encara que respiri bé, O2 al 100%.
• Trasllat hospitalari.
– en helicòpter medicalitzat.
6. HIDROCUCIÓ (1)
• És un estat de xoc per l’acció de l’aigua freda a la
superfície corporal.
• Simptomatologia:
– vasodilatació esplàncnica
– taquicàrdia
– nàusees i vòmits
– hipòxia cerebral
– pèrdua de consciència
– ACR
7. HIDROCUCIÓ (2)
• Factors afavoridors:
– exposició prolongada al sol
– sudació intensa i calfreds
– immersió brusca
– estats emocionals i esforços físics intensos
– la digestió augmenta la congestió esplàncnica
facilitant el quadre.
• SVB depenent dels símptomes.
• Trasllat hospitalari.
9. INTRODUCCIÓ (1)
• El submarinista no es troba mai en condicions
normals ni de pressió ni de temperatura.
• Respira aire atmosfèric o barreja de gasos.
• El regulador de pressió subministra aire al mateix
valor que la pressió hidrostàtica.
• Pr. absoluta= Pr. relativa + Pr. atmosfèrica.
– a nivell del mar Pr. atmosfèrica= 1 atm (o 1 bar).
– cada 10 m. la pressió augmenta 1 atm (Pr. relativa)
• Llei de Boyle-Mariotte: P x V = P‘ x V' = constant.
– a l’augmentar Pr disminueix V (gas)
10. INTRODUCCIÓ (2)
• El N2 es comporta com gas inert:
dissolt, inactiu, a la sang.
• La solubilitat dels gasos
proporcionalment a la pressió
parcial. El cabussador està sotmès
a un estat d’hiperòxia i
hipersolubilitat nitrogènica
proporcional a la profunditat.
• Els accidents disbàrics es poden
produir en immersió amb aire
comprimit o amb barreja de gasos.
11. NARCOSI (BORRATXERA DE
LES PROFUNDITATS)
• Intoxicació per gasos inerts.
– més de 40 m. Causa d’accidents inexplicables.
• Hi predisposen: esforç, descens ràpid, alcohol,
temor a la immersió.
• Símptomes: eufòria, desequilibri, fixació d'idees,
alteracions del comportament, de l'atenció i de
la coordinació, dispersió mental, desinterès,
desequilibri anímic.
• Tota la simptomatologia desapareix ascendint.
12. MALALTIA DESCOMPRESSIVA (1)
• El N2 és liposoluble i la seva difusió és major cap a
teixits rics en greix.
• Després d'una immersió llarga, a profunditat, s'ha
de tornar lentament a superfície per adaptar els
pulmons a l’augment del volum aeri i per donar
temps als teixits a eliminar l'excés de N2 que s'ha
acumulat durant la immersió.
13. MALALTIA DESCOMPRESSIVA (2)
• Es suporta un nivell de
sobresaturació, però si es supera,
la diferència de pressió del gas
entre sang i teixits provoca
l’alliberament brusc en forma de
bombolles.
• S’alliberarà més en teixits rics en
greix: SNC, panícul adipós o greix
periarticular.
• Altres bombolles poden donar lloc
un embolisme venós.
14. MALALTIA DESCOMPRESSIVA (3)
• La simptomatologia més greu apareix dins l'aigua o
en els moments immediats a l'emersió.
• La latència depèn de: gravetat de l'accident, edat,
obesitat, esforç físic, fred, sexe femení, alcohol.
• Simptomatologia:
– malestar general. – dolor lumbar.
– dolor muscular. – cefalees
– nàusees i vòmits. – vertígens.
– lesions cutànies, picor. – anisocòria.
– retenció urinària. – alteració consciència
– alteracions de sensibilitat i mobilitat, paràlisi.
15. SÍNDROME DE
SOBREPRESSIÓ PULMONAR (1)
• L'accident més greu.
• En l'ascens l'aire dels pulmons
s’expansiona inversament a la de
pressió: cal expulsar l'aire lentament
mentre es puja i permetre
l’intercanvi.
• En emergències, es puja bruscament
en apnea.
– si es reté la respiració els pulmons no
suporten l’augment de volum i
alliberen aire al tòrax: espai pleural,
mediastí i, fins i tot, entra als vasos
donant una embòlia gasosa.
16. SÍNDROME DE
SOBREPRESSIÓ PULMONAR (2)
• Toraco-pulmonar.
– dispnea i cianosi
– hemoptisi.
– pneumotòrax, pneumomediastí, neumopericardi.
• Neurològica.
– alteració consciència. – trastorns de la visió.
– convulsions. – vertígens.
– hemiplègia i hemiparèsia.
• Sistèmica.
– xoc hipovolèmic.
17. TRACTAMENT DELS TRASTORNS
DISBÀRICS EMBOLÌGENS
• SVB/SVA
– posició semiasseguda. Si ACR RCP.
• O2 al 100 %.
• Rehidratació en pacients conscients.
• Manteniment de la temperatura.
• Trasllat medicalitzat a una unitat hiperbàrica
– l'única terapèutica etiològica
– fer en helicòpter medicalitzat (alçada vol
<100m.)
18. Ha respirat sota l’aigua o ha bussejat en
apnea a gran profunditat? PROCEDIMENT
SI NO No és un accident disbàric:
Trasllat a l’hospital
Símptomes lleus?
(cansament, malestar, picor)
O2 100%
SI Posició horitzontal
NO sobre el costat
esquerre
Hidratació (0,5 – 1l.)
Observació
Símptomes importants?
Dolor, taques a la pell, debilitat, rampes, formigueig,
dificultat per moure extremitats o per orinar, trastorns Recuperació < 30’?
respiratori, visual, auditiu o de la paraula, vertígen,
nàusees, paràlisi, alteració de la consciència, xoc NO
Actuar com si
tingués símptomes SI
greus
TRACTAMENT PRECOÇ Consultar un
SVB. Pacient semiassegut. O2 al 100%. Protecció contra metge
fred o calor excessius. Si està conscient hidratar. Trasllat
a un centre hiperbàric, millor en helicòpter.