Presentació a Bolzano (setembre de 2007)

1. Servei de Llengües Universitat Autònoma de Barcelona L’EEES i la gestió del multilingüisme: l’experiència catalana 20 de setembre de 2007

2. Introducció Servei de Llengües L’espai europeu d’educació superior (EEES) és un procés destinat a impulsar una millora del conjunt de l’educació superior europea que té present programàticament la preservació de la diversitat lingüística i cultural: La declaració de Bolonya (19/06/1999) parla de “respectar plenament la diversitat de cultures, llengües, sistemes d’educació nacional...” La declaració de Praga (19/05/2001) afirma que l’EEES inclou “els valors democràtics, la diversitat de cultures i llengües i la diversitat dels sistemes d’ensenyament superior...” La declaració de Berlín (19/09/2003) indica que cal preservar “la riquesa cultural i la diversitat lingüística d’Europa, basada en en el seu patrimoni de tradicions diversificades...”

3. Servei de Llengües A Catalunya, la integració en l’Espai europeu d’educació superior ha representat un canvi de paradigma pel que fa al model d’ensenyament que té conseqüències importants en els usos lingüístics de la docència i l’aprenentatge. Aquests canvis es concreten, per exemple, en: L’enfocament centrat en l’aprenent i en el procés d’aprenentatge. La importància que es dóna a les competències que han de desenvolupar els estudiants, entre les quals hi ha les competències lingüístiques. El paper rellevant de la comunicació virtual en el procés d’aprenentatge. L’increment de la mobilitat entre països d'estudiants, professorat i personal d'administració i serveis.

4. Servei de Llengües La redefinició de la funció dels serveis lingüístics universitaris (normalització lingüística > gestió del multilingüisme). La introducció de les competències com a element clau en el currículum dels estudiants. L’augment de la mobilitat estudiantil i la necessitat de recursos d’acollida. La necessitat de treballar en entorns multilingües. Els canvis en els usos lingüístics en la docència que comporta la introducció dels campus virtuals i les tutories. En relació amb aquestes qüestions alguns dels reptes que han d’encarar les universitats catalanes són els següents:

5. Servei de Llengües Línies d’actuació desenvolupades per les universitats catalanes

6. Línies d’actuació desenvolupades per les universitats catalanes Servei de Llengües Davant aquests reptes, les universitats catalanes han desenvolupat diverses línies d’actuació: 1. Política lingüística universitària comuna per a l’acollida lingüística: informació, cursos, voluntariat lingüístic... 2. Elaboració de productes interuniversitaris que faciliten la integració a l’EEES. 3. Gestió del multilingüisme en els textos de la universitat. 4. Exigència d’acreditació lingüística en català, llengua pròpia i oficial.

7. 1. Política lingüística universitària per a l’acollida lingüística Servei de Llengües El portal virtual Interc@t és un exemple de la política lingüística universitària comuna per a l’acollida lingüística. Ofereix una mostra àmplia de materials a la xarxa per a aprendre llengua i cultura catalanes. Conté els recursos següents: INTERCAT (http://www.intercat.gencat.net/) Aprenc català! : Speakc@t, Guia de conversa universitària, Sisplau, I've learned Catalan i Continuo amb el català a Catalunya Em relaciono! : Intercanvi lingüístic, Voluntariat lingüístic, 30 Pistes, Ajuda’m, Activa’t! Viure a Catalunya! : El català a Catalunya, Lingcat, El català a la universitat, Catalunya.Jove! (Bcn.Jove), Catalunya.Festa!, Catalunya i el món

8. Servei de Llengües

9. Servei de Llengües

10. Servei de Llengües

11. Servei de Llengües

12. Servei de Llengües CURSOS BASATS EN LA INTERCOMPRENSIÓ DE LLENGÜES ROMÀNIQUES 1. Política lingüística universitària per a l’acollida lingüística ascrie escrever scrivere écrire escribir escriure an ano anno an año any unghie unha unghia ongle uña ungla ochi olho occhio oeil ojo ull a fugi fugir fuggire fuir huir fugir drept direito diritto droit derecho dret foaie folha foglia feuille hoja fulla ROMANÈS PORTUGUÈS ITALIÀ FRANCÈS ESPANYOL CATALÀ

13. Servei de Llengües Es parteix de la constatació que molts estudiants de mobilitat que arriben a les universitats catalanes coneixen una o més llengües romàniques. Es tracta d’iniciatives adreçades a la comprensió oral i escrita del català en l’àmbit formal acadèmic universitari. S’inspiren en una metodologia estesa actualment a Europa i legitimada pel Marc europeu comú de referència del Consell d’Europa. Volen afavorir la sostenibilitat lingüística en l’àmbit universitari català, caracteritzat per la fragilitat en l’ús de llengües. “ El preu de la intercomprensió lingüística mundial no ha de ser pas la renúncia de tots els grups lingüístics a la seva llengua pròpia, excepte en el cas del que tingui la sort que la seva llengua sigui la triada [...]. El que cal és intentar assegurar un equilibri lingüístic sostenible per a la gran majoria de grups humans…” (Albert Bastardas)

14. Servei de Llengües Èxit quantitatiu i qualitatiu dels cursos d’intercomprensió romànica (2003-2007).

15. Servei de Llengües “ Il problema della cultura europea del futuro non sta certo nel trionfo del poliglottismo totale [...] ma in una comunità di persone che possano cogliere lo spirito, il profumo, l’atmosfera di una favella diversa. Una Europa di poliglotti non è una Europa di persone che parlano correntemente molte lingue, ma nel migliore dei casi di persone che possono incontrarsi parlando ciascuno la propria lingua e intendendo quella dell’altro, che pure non saprebbero parlare in modo fluente, e intendendola, sia pure o fatica, intendessero il «genio», l’universo culturale che ciascuno esprime parlando la lingua dei propri avi e della propria tradizione.” (Umberto Eco)

16. Servei de Llengües Material didàctic multimèdia per a entorn virtual d’aprenentatge i recurs lliure a Internet. 2. Productes interuniversitaris que faciliten la integració a l’EEES ARGUMENTA: COMUNICACIÓ UNIVERSITÀRIA EFICAÇ (http://www.uab.cat/sl)

17. Servei de Llengües Elaborat per 9 serveis lingüístics universitaris catalans (2001-2007). S’adreça a estudiants universitaris que poden comprendre el català. Té per objectiu consolidar les competències lingüístiques bàsiques de l’àmbit acadèmic i professional: instrumentals, interpersonals i sistèmiques. Fomenta l’aprenentatge autònom. S’orienta a satisfer les necessitats concretes dels aprenents. Fa un ús de les TIC supeditat a criteris pedagògics. Ajuda a aprendre, a pensar, a fomentar l’esperit crític, a vehicular el coneixement. Contribueix a l’aprenentatge al llarg de la vida i a l’empleabilitat. Vol capacitar l’estudiant per produir tot tipus de textos orals i escrits en l’àmbit universitari i tenir èxit en qualsevol situació comunicativa.

18. Servei de Llengües Vol fer reflexionar l’aprenent sobre les característiques pròpies del discurs científic i els llenguatges d’especialitat. Vol fer-li conèixer els recursos lingüístics que el poden ajudar a millorar la qualitat dels textos universitaris, i a saber-ne fer ús. Vol fer valorar la qualitat lingüística i comunicativa dels textos com a element de dignitat personal i base per a l’èxit acadèmic, professional i personal.

19. Servei de Llengües Presenta una estructura modular en 24 unitats temàtiques de consulta independent i desiguals pel que fa a l'extensió. Ensenya a argumentar, a produir articles, ressenyes, exposicions orals, informes, redactar exàmens, pòsters, prendre apunts, fer currículums, superar entrevistes de feina, realitzar l’acollida lingüística i cultural d’estudiants nouvinguts, etc.

20. 3. Gestió del multilingüisme en els textos de la universitat Servei de Llengües Les universitats catalanes han desenvolupat aplicacions de tecnologia lingüística i de continguts interuniversitaris per facilitar el multilingüisme en la documentació acadèmica, web, publicacions institucionals, etc. l'edició de documents la traducció automatitzada En aquest Projecte es va treballar amb les llengües institucionals de la universitat i de l’àmbit de la recerca: el català, el castellà i l’anglès. El Projecte RESTAD té com a principals objectius: Millorar la gestió terminològica i lingüística Millorar la qualitat dels procediments Optimitzar els recursos la traducció assistida l’elaboració de continguts Un exemple és el Projecte RESTAD (Recursos de suport a la traducció automatitzada aplicats a la docència) centrat en el desenvolupament d'eines i recursos informàtics de codi obert que donen suport a: http://www.uoc.edu/serveilinguistic/home/restad/restad.html

21. 4. Acreditació lingüística en català, llengua pròpia i oficial Servei de Llengües El personal d’administració, els estudiants i el professorat de les universitats catalanes tenen dret a utilitzar el català en la seva activitat. L’alumnat autòcton i el personal d’administració ha d’acreditar un nivell suficient de llengua catalana. La mobilitat, fenomen enriquidor, s’ha de condicionar a l’acreditació de coneixements lingüístics a fi que es respecti el dret d’estudiants, professorat i administració a expressar-se en català. Les universitats avaluen el nivell de llengua catalana de la comunitat universitària: convindria que el professorat i els estudiants de mobilitat haguessin d’acreditar un nivell de llengua que permetés la sostenibilitat lingüística.

22. Servei de Llengües Consideracions finals

23. Consideracions finals Servei de Llengües Les respostes tècniques a les necessitats sociolingüístiques han d’anar acompanyades de plantejaments polítics comuns interuniversitaris: la política universitària no tan sols ha d’oferir recursos i productes, sinó mesures proactives de caire regulatiu i promocional. Cal elaborar productes interuniversitaris que facilitin la integració dins l’EEES. Cal prioritzar línies d’actuació per al desenvolupament d’eines que esdevinguin útils i integradores, i que siguin d’accés lliure. Des dels òrgans de govern cal impulsar plans de formació per fomentar que estudiants, professors i personal d’administració adquireixin la formació lingüística d’acord amb el perfil del lloc que ocupen (Pla de terceres llengües).

24. Consideracions finals Servei de Llengües El multilingüisme suposa ensenyaments en català, en castellà i en anglès, però també en altres llengües. Les actituds lingüístiques són fonamentals: calen la lleialtat lingüística dels catalanoparlants per convertir el català en llengua necessària i en llengua comuna d’acollida a les universitats i a la societat. És necessari, també, un increment de la consciència lingüística dels ciutadans europeus, que els permeti una obertura a les llengües des de la qual la diversitat lingüística i cultural sigui percebuda com un al·licient i un factor d’enriquiment.

25. Moltes gràcies! ¡Muchas gracias! Grazie mille! Thank you very much! Vielen Dank! Merci beaucoup! Sònia Prats, Enric Serra i Sílvia Amblàs (sonia.prats@uab.cat; enric.serra@uab.cat; silvia.amblas@uab.cat) Servei de Llengües Universitat Autònoma de Barcelona

26. L’EEES i la gestió del multilingüisme: l’experiència catalana 20 de setembre de 2007 Servei de Llengües Universitat Autònoma de Barcelona