Memoria 2010 lf_versio_web

2 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 EQUIP I COL·LABORADORS 3

ínDEX
InTRODUCCIÓ 08

PROgRAMES 12 COMUnICACIÓ 86

MULTILIngüISME MULTILIngüISME MULTILIngüISME nOTíCIES, nOTES
I DOSSIERS DE PREMSA 88
LIngUAMÓn
ALS MITjAnS 94
WEB InSTITUCIOnAL,
CAnALS 2.0, BUTLLETí
I SOCIETAT 14 I SERvEIS I RELACIOnS ELECTRÒnIC I PUBLICITAT 100
ESPECIALITzATS 42 InTERnACIOnALS 74

CAn RICART, LIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUES En ORgAnISMES
SEU DE LIngUAMÓn - MULTILIngüISME 44 InTERnACIOnALS 76
CASA DE LES LLEngüES 16
LIngUAMÓn ORgAnITzACIOnS ORgAnISMES EUROPEUS 82
LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüES
PLA MUSEOLÒgIC I EMPRESA 50 EQUIP I COL·LABORADORS 110
I MUSEOgRAfIA 26
CàTEDRA DE MULTILIngüISME
DOCUMEnTALS LIngUAMÓn - UOC 56
I COL·LECCIOnS
AUDIOvISUALS 28 LIngUAMÓn MEDITERRànIA 62

PROgRAMACIÓ CULTURAL 34 OBSERvATORI LIngUAMÓn
DE LES LLEngüES 68

7.000 m2 dedicats a les llengües, al bell mig del districte de la societat
del coneixement i un nou motor cultural connectat amb les comunitats
lingüístiques, el públic general, els especialistes i organismes que treballen
pel multilingüisme i la promoció dels valors de la diversitat lingüística.
L’enclavament de Linguamón - Casa de les Llengües al districte tecnològic
del 22@ potenciarà, a més, el seu paper com a pol d’innovació al voltant de
les noves tecnologies aplicades a les llengües.

InTRODUCCIÓ
La missió de Linguamón - Casa de les Llengües és ser un cen- D’altra banda, pel que fa al marc de proximitat i tenint en comp-
tre de difusió de coneixements sobre la diversitat lingüística del te que Linguamón - Casa de les Llengües estarà ubicat a la se-
món i oferir serveis sobre gestió del multilingüisme, mitjançant va nova seu de l’antiga fàbrica de Can Ricart, al Poblenou, i que
iniciatives adreçades al gran públic per acostar el món de les formarà part, com a centre especialitzat en multilingüisme, de la
llengües als ciutadans; fer viure la riquesa lingüística de manera dinàmica del 22@, destaquen les visites organitzades al Centre
positiva a la societat; crear consciència per la sostenibilitat de de Visitants, l’espai situat al mateix recinte de Can Ricart, per
la diversitat lingüística i traslladar les grans possibilitats que les donar a conèixer als ciutadans, mentre durin les obres de reha-
llengües i les seves comunitats ofereixen. bilitació de la nova seu, el projecte i l’evolució de les obres; i la
programació cultural que s’hi ha ofert al llarg de l’any: Festa Lin-
D’altra banda, per mitjà dels serveis especialitzats, es tracta de guamón, Cafè Lebab o Revetlla de les Llengües, per exemple.
dur a terme iniciatives al voltant de les llengües per contribuir a
la millora del desenvolupament social i econòmic de la societat, En relació amb l’activitat de Multilingüisme i serveis especialit-
de manera que els models de gestió del multilingüisme propo- zats, destaca el projecte de reflexió estratègica iniciat per im-
Linguamón - Casa de les Llengües és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya sats incideixin positivament en la cohesió social, la competitivi- pulsar el Clúster del Multilingüisme de Catalunya i millorar la
i l’Ajuntament de Barcelona, creat l’any 2005. tat i l’economia d’un país, així com en el desenvolupament soci- competitivitat de les empreses i centres de recerca del sector. A
al i laboral de la ciutadania. més, s’ha continuat treballant en els programes i serveis posats
en funcionament, entre els quals destaquem: Linguamón-Bo-
Durant el 2010 destaca l’activitat duta a terme per aprofundir en nes Pràctiques, la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC,
l’estratègia d’internacionalització, amb l’objectiu que Linguamón l’Observatori Català de la Llengua Amaziga i els acords de col-
- Casa de les Llengües sigui present en els debats mundials so- laboració amb la Universitat de Barcelona per a la documenta-
bre la diversitat lingüística i el multilingüisme de les societats. En ció de llengües i la recerca sociolingüística sobre les comunitats
aquest sentit, el pla de presentacions i relacions institucionals lingüístiques mitjanes, i amb la Universitat de les Illes Balears
establertes a partir de l’organització del I Seminari Global sobre sobre l’estudi, la identificació i la difusió de les llengües presents
Diversitat Lingüística, celebrat a la seu de l’ONU a Nova York el a les Balears.
desembre del 2008, i de la coorganització al Brasil i a Egipte del
II i III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, Globalització
i Desenvolupament, els anys 2009 i 2010, s’ha anat consolidant
a partir dels projectes duts a terme i les noves línies de relació i
treball conjunt fixats.

PROgRAMES
MULTILIngüISME MULTILIngüISME
I SOCIETAT I SERvEIS
ESPECIALITzATS
Aquesta línia, adreçada a promoure el coneixement de Aquesta línia, que aplega els objectius i les actuacions
llengües i l’actitud de respecte de la diversitat lingüística que s’adrecen a especialistes, organismes i empreses,
del món entre els ciutadans i les ciutadanes, s’ha ha centrat la seva activitat en els programes següents:
estructurat a l’entorn dels programes següents: Can Ricart, Linguamón Bones Pràctiques en Multilingüisme; Linguamón
seu de Linguamón – Casa de les Llengües; pla museològic organitzacions i empresa; Càtedra de Multilingüisme
i museografia; documentals i col·leccions audiovisuals, i Linguamón – UOC; Linguamón Mediterrània, i Observatori
programació cultural. Linguamón de les Llengües.

MULTILIngüISME
I RELACIOnS
InTERnACIOnALS
El pla d’actuació de Linguamón - Casa de les Llengües s’organitza en tres línies de treball
d’intervenció directa, els programes, i el pla de comunicació.

Amb aquesta línia s’ha treballat per situar Linguamón - Casa
de les Llengües com a referent català per al multilingüisme,
per contribuir a fer de Catalunya un referent internacional
en la gestió del multilingüisme i per incidir en el discurs
i les agendes internacionals a partir de la col·laboració
permanent i el treball en xarxa amb d’altres organitzacions.

MULTILIngüISME
I SOCIETAT

CAn RICART, SEU DE LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüES /
PLA MUSEOLÒgIC I MUSEOgRAfIA / DOCUMEnTALS I COL·LECCIOnS
AUDIOvISUALS / PROgRAMACIÓ CULTURAL

16 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 17

CAn RICART, SEU DE LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüES

El 2010 ha estat l’any de l’impuls definitiu del projecte de rehabilitació de la nova seu de Lingua-
món - Casa de les Llengües a Can Ricart, atès que s’ha obtingut l’aprovació definitiva de la Co-
missió de Patrimoni, s’han expedit les corresponents llicències municipals i s’ha procedit a la li-
citació de l’execució de les obres i a la consegüent adjudicació. Cap a finals de l’exercici s’han
iniciat els treballs preparatoris per a l’execució de les obres.

El Centre de Visitants de Can Ricart ha iniciat el seu funcionament amb uns resultats positius,
atès que entre visites lliures, visites concertades i activitats programades ha estat vist per més
de 5.000 persones durant l’any 2010.

Així mateix, el trasllat de les dependències de Linguamón - Casa de les Llengües a l’edifici Media-
TIC facilitarà, gràcies a la proximitat a Can Ricart, una penetració gradual en el barri, al marge
de contribuir a reforçar els plantejaments estratègics del projecte, per la integració en un sector
tecnològic emergent.

A finals del 2014 Catalunya tindrà un nou equipament cultural de 7.000 m2 obert a tothom i des-
tinat a una àmplia oferta d’exposicions sobre la diversitat lingüística i altres activitats culturals
relacionades.

Can Ricart, situat al nou districte tecnològic de Barcelona, al 22@, serà la futura seu de Lingua-
món - Casa de les Llengües, un nou espai de difusió cultural especialitzat en la diversitat lingüísti-
ca i el multilingüisme:

· 2.000 m2 d’exposicions
· Espais polivalents per a formació i activitats
· Oficines i serveis especialitzats
· Auditori
· Mediateca


CALEnDARI
Can Ricart, seu de la Casa de les Llengües

2009 2010

Gener-març 2009 Setembre-novembre 2009 Gener 2010

Elaboració de l’estudi de patologies de Execució dels treballs inclosos en el Pro- Aprovació provisional de la resta de la fa-
l’edifici, com a pas previ i imprescindible jecte d’Intervenció Arqueològica se 1 del projecte executiu per part de la
per a la sol·licitud de la llicència d’obres CTPC de Barcelona, condicionada al se-
Novembre 2009 guiment dels treballs arqueològics
Abril 2009
Aprovació dels treballs de consolidació
Aprovació del projecte bàsic per part de la estructural inclosos a la primera fase del Març 2010
Comissió Tècnica del Patrimoni Industrial projecte executiu per part de la CTPC de
del Poblenou Barcelona Aprovació definitiva de la fase 1 del pro-
jecte executiu, per part de la CTPC de
Abril 2009 Inauguració del Centre de Visitants en un Barcelona
espai habilitat per la Casa de les Llengües
Cessió del dret de superfície de l’Ajunta- al recinte de Can Ricart Lliurament per part de l’Ajuntament de
ment de Barcelona al consorci Casa de Barcelona de les prescripcions arqueolò-
les Llengües Desembre 2009 giques que cal incloure en el projecte exe-
cutiu i en els plecs de licitació
Abril 2009 Acord del Govern de la Generalitat d’apro-
vació de la inversió corresponent a la pri- Maig 2010
Sol·licitud a l’Ajuntament de Barcelona mera fase de les obres (9 M€) i d’encàr-
de les corresponents llicències per a les rec a GISA per gestionar la licitació de les Acord del Govern de la Generalitat d’apro-
obres obres vació d’un nou import i una nova distribu-
ció de les anualitats de la inversió corres-
Maig 2009 Ampliació del Projecte d’Intervenció ponent a la fase 1 de les obres
Arqueològica (11 M€)
Aprovació del projecte bàsic per part de la
Comissió Territorial del Patrimoni Cultural Execució dels treballs inclosos en Maig-octubre 2010
(CTPC) de Barcelona, condicionada a la l’ampliació del Projecte d’Intervenció
realització d’uns sondeigs arqueològics Arqueològica Licitació i adjudicació de les obres

2006 2007 2008 Juny 2009 Octubre 2010

11.07.2006 20.06.2007 Gener-maig 2008 Aprovació del Pla Especial Urbanístic Obtenció de la llicència d’activitats
de definició i concreció dels paràmetres
Generalitat i Ajuntament de Barcelona Resolució Elaboració de l’estudi de mobilitat, d’edificació al recinte industrial de Can Desembre 2010
signen l’acord de cessió i rehabilitació de del concurs públic el geotècnic i el topogràfic Ricart
l’edifici · Obtenció de la llicència d’obres
Desembre 2007 Abril- maig 2008 Juliol-agost 2009 · Signatura del contracte entre GISA i
04.11.2006 l’empresa adjudicatària
Contractació de l’estudi arquitectònic bà- Lliurament projecte arquitectònic bàsic Elaboració per part dels serveis de l’Ajun- · Treballs preparatoris per a l’inici de les
Inici del concurs públic d’idees, d’àmbit sic i executiu tament de Barcelona del Projecte d’Inter- obres al gener de 2011
europeu, per seleccionar l’estudi d’arqui- Desembre 2008 venció Arqueològica
tectes que farà el projecte de rehabilitació
Lliurament avantprojecte arquitectònic
executiu


ACTUACIOnS

Gestió de la seguretat de l’edifici Gestió dels tràmits necessaris
per a l’inici de les obres

S’han revisat els manuals operatius del personal de vigilància S’ha fet el seguiment corresponent davant l’Ajuntament de la
destinat a Can Ricart, s’han dut a terme les actuacions de co- tramitació de les llicències. Després de donar resposta als di-
ordinació necessàries amb l’empresa adjudicatària de les obres versos requeriments formulats des de l’Ajuntament, s’han obtin-
de Can Ricart i amb els responsables de les obres de rehabili- gut les llicències d’activitats i d’obres. Així mateix, s’ha aprovat
tació d’Hangar. Així mateix, s’ha gestionat amb Parcs i Jardins l’Acord del Govern de la Generalitat mitjançant el qual es redis-
les actuacions de manteniment de l’arbrat de l’espai annex al tribueix en els anys 2010, 2011 i 2012 la inversió necessària per
Centre de Visitants i s’ha tramitat davant l’Ajuntament la docu- fer front a la primera fase de les obres. Finalment, s’ha vetllat
mentació necessària per obtenir les autoritzacions per a la ce- pel compliment del calendari de desenvolupament del concurs
lebració del Festival Cafè Lebab. Finalment, s’ha actualitzat la públic en virtut del qual s’han licitat les obres corresponents a la
corresponent pòlissa d’assegurances. primera fase de rehabilitació de Can Ricart. L’adjudicació ha tin-
gut lloc després de l’estiu.


Gestió del Centre de Visitants

Més de 5.000 persones han passat pel Centre de Visitants de Linguamón - Casa de les Llengües
des que es va inaugurar el 20 de novembre del 2009. El Centre de Visitants és un espai situat al
mateix recinte de Can Ricart que funciona com a centre d’activitats i d’exposició permanent al
22@ durant el procés de rehabilitació de la futura seu.

Des de la seva inauguració, per la futura seu de Linguamón han passat polítics, com ara el con-
seller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, o l’expresident del Govern, Pasqual Mara-
gall; periodistes, com el director de Catalunya Ràdio, Ramon Mateu, o la directora de TV3, Mòni-
ca Terribas; i diverses personalitats del món de la cultura, la ciència, o les institucions públiques,
com la directora de l’Oficina de la UNESCO a Nova York, Christine Alfsen, o el secretari general
de la Fundació Roberto Marinho, Hugo Barreto.

A continuació esmentem algunes de les persones que han pas-
sat pel Centre de Visitants durant el 2010:

· 8 de gener. Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de · 23 d’abril. Delegació de periodistes dels Estats Units.
Catalunya. · 6 de maig. Mònica Terribas, directora de Televisió de
· 10 de febrer. Ramon Mateu, director de Catalunya Ràdio, i Jo- Catalunya.
sep Sanz, cap de Gabinet i Comunicació. · 7 de maig. Visita escolar.
· 24 de febrer. Equip de Traductors de Linguamón - Casa de les · 10 de maig. Xarxa interregional-transnacional per a la
Llengües. cohesió social.
· 25 de febrer. Francina Armengol, presidenta del Consell · 10 de maig. Isabel Oliver, consellera de Turisme
de Mallorca. del Consell de Mallorca.
· 5 de març. Grup de Bones Pràctiques. · 20 de maig. Colin Williams, professor de la Universitat de
· 8 de març. Mauro Rosi, responsable del Departament d’Ex- Cardiff.
pressions Culturals i Indústries Creatives de la UNESCO. · 29 de maig. Professors del Segon Seminari Internacional sobre
· 13 de març. Programa BCN en marxa, impulsat per l’Ajunta- Refranys Meteorològics.
ment de Barcelona. · 15 de juny. Màrius Serra, periodista i escriptor.
· 20 de març. Programa BCN en marxa, impulsat per l’Ajunta- · 7 de juliol. Xavier Trias, regidor de CiU a l’Ajuntament de Bar-
ment de Barcelona. celona i president del Grup Municipal de CiU; Jaume Ciurana i
· 24 de març. Núria Cornet, periodista de l’agència EFE. Eduard Freixedes.
· 16 d’abril. Visita de representants del Districte de Sant Martí de · 12 de juliol. Escola d’Estiu de la Càtedra d’Emprenedoria de la
l’Ajuntament. Universitat de Barcelona.


· 21 de juliol. Comissió de Política Cultural al Parlament · 10 de novembre. Juan Carlos Moreno, Jesús Tuson i Carme Trasllat al Media-TIC
de Catalunya. Junyent, membres del Comitè Científic Internacional de
· 22 de juliol. Christine Alfsen, directora de l’Oficina Linguamón - Casa de les Llengües. Linguamón - Casa de les Llengües ha traslladat les seves dependències a l’edifici Media-TIC. Per
de la UNESCO a Nova York. · 11 de novembre. Ferran Mascarell, conseller de Cultura fer-ho possible, s’han gestionat i obtingut les corresponents autoritzacions internes, s’ha definit i
· 16 de setembre. Lourdes Auzmendi Ayerbe, viceconsellera i exconseller delegat de RBA Audiovisual. encarregat l’elaboració del projecte d’adequació dels nous locals, s’ha dut a terme el seguiment
de Política Lingüística del Govern basc. · 24 de novembre. Gavriel Kertesz, arquitecte. de l’execució de les obres necessàries i s’ha coordinat el trasllat dels equips i els treballadors.
· 20 de setembre. Presentació del Clúster de Multilingüisme · 24 de novembre. Associació de Veïns i Veïnes dels carrers Aquest trasllat contribueix a reforçar els plantejaments estratègics del projecte des d’una doble
a Catalunya. Paraguai-Perú. perspectiva: en primer lloc, per la seva proximitat a Can Ricart –futura ubicació de l’equipament
· 28 de setembre. Jaume Roures, president de Mediapro; Jaume · 9 de desembre. Graham Fraser, comissari per a les Llengües cultural–, circumstància que permetrà una penetració gradual en el barri; en segon lloc, per la pre-
Ferrús, David Xirau, Carles Ferrater, B. Ferrater i E. Vinyals. Oficials del Canadà. sència a l’edifici i a la zona de diversos socis naturals del projecte, tant de l’àmbit tecnològic com
· 4 d’octubre. Grup de 80 arquitectes amb motiu de la Setmana de l’àmbit del multilingüisme, aspecte altament avantatjós per al projecte de cara a les actuacions
de l’Arquitectura. que han de propiciar la consolidació d’un clúster del multilingüisme.
· 15 d’octubre. Grup del Centre Cívic Pere IV de Barcelona.
· 18 d’octubre. Jordi Llompart, periodista i realitzador de
documentals.


PLA MUSEOLÒgIC I MUSEOgRAfIA

Durant el 2010 la programació cultural s’ha adreçat a familiaritzar diferents segments de públic
amb el projecte, la seva missió i la futura seu a Can Ricart. En aquest sentit, la major part de les
propostes s’han concentrat a l’espai –placeta adjacent al Centre de Visitants de Can Ricart– i
s’ha treballat en dues línies d’actuació diferenciades: d’una banda, la continuació i el desenvolu-
pament d’oferta per al públic familiar al voltant de les llengües i la diversitat, i, de l’altra, l’obertura
d’una nova línia de propostes per al públic adult al voltant de les llengües i la paraula oral.

En relació amb el programa d’exposicions, s’ha seguit amb la itinerància de la «La mar de llen-
gües. Parlar a la Mediterrània»; s’ha produït una nova exposició, «Petit cafè del món», i s’han dut
a terme col·laboracions amb d’altres organismes per a la producció i la itinerància d’exposicions
sobre llengües.


DOCUMEnTALS I COL·LECCIOnS AUDIOvISUALS

A través del món audiovisual, Linguamón contribueix a informar sobre la vida de les llengües i dels
pobles que les parlen; sobre les experiències de les persones que per raó de la feina o dels estu-
dis, entre altres motius, viuen a l’estranger; sobre les necessitats de les empreses en aquesta ma-
tèria; sobre l’aprenentatge de llengües, etc., i també contribueix a difondre aquesta realitat de ma-
nera pròxima entre el gran públic.


ACTUACIOnS

Ciutats Sonores: Linguàrium Col·lecció audiovisual Veus
documental Sons de la Mediterrània

S’ha produït i difós el documental «Sons de la Mediterrània», S’han produït 30 càpsules audiovisuals que expliquen la riquesa Veus Veus unides
que forma part de la col·lecció Ciutats Sonores de Linguamón - cultural i la incidència del multilingüisme a Catalunya: Linguà-
Casa de les Llengües. El documental permet copsar la diversitat rium. L’última dècada han arribat a Catalunya més d’un milió La col·lecció audiovisual Veus recull, a través de la participació Veus unides són testimonis de personatges destacats d’arreu
de les veus –cants, crits de mercat, cants esportius, regateig- d’immigrants, la qual cosa ha generat, en l’àmbit privat, dife- ciutadana, testimonis de la diversitat lingüística. Dins d’aques- del món, procedents de l’àmbit de la cultura, la ciència i els mit-
de la Mediterrània mentre visitem Tunis, el Caire, Alexandria, rents realitats lingüístiques que permeten conjugar alhora les ta col·lecció hi ha Veus unides, Veus del món a Catalunya, Veus jans de comunicació, sobre les llengües i el multilingüisme, que
Marsella, Godella , Formentera, Sicília, Màlaga, etc. llengües familiars o habituals d’aquestes persones acabades expertes i Veus del català. formen part dels continguts audiovisuals que es poden veure al
d’arribar i l’aprenentatge del català i del castellà. Centre de Visitants i al web.
«Sons de la Mediterrània» està produït per Linguamón - Casa de Veus del català
les Llengües i hi col·laboren el Museu de la Mediterrània i Televi- Linguàrium recull, en petites càpsules d’uns 4 minuts de durada Enguany, tenint en compte que el III Seminari Global sobre Di-
sió de Catalunya. La direcció ha estat a càrrec dels musicòlegs cadascuna, trossets de vida en forma de reportatge, on la con- S’ha completat Veus del català amb enregistraments de diver- versitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament s’ha dut a
Jaume Ayats i Joaquim Rabaseda. S’ha presentat dividit en du- vivència entre llengües és la protagonista. Són històries curtes ses poblacions andorranes. Amb aquest treball es dóna per terme a Egipte, s’han enregistrat deu testimonis de personatges
es parts de 24 minuts de durada cadascuna i s’ha difós a través de personatges, sense veu en off, explicades amb naturalitat acabada la feina corresponent als parlars nord-occidentals del destacats d’Àsia i de l’Àfrica, com ara Kiyo Akasaka, sotssecre-
del programa musical de Televisió de Catalunya Nydia, al Canal pels mateixos protagonistes. català. tari general de Comunicació i Informació Pública de les Nacions
33. L’han seguit uns 30.000 espectadors. També s’ha emès du- Unides; Geeta Dharmarajan, escriptora, editora i directora de la
rant els mesos d’octubre i desembre pel Canal HD de Televisió Veus del català té per objectiu la creació d’un arxiu digital audio- Fundació Katha; Salwa Al Neimi; Hindi Zahra, i Ramzy Yassa,
de Catalunya. visual que retrati la riquesa de la llengua avui, a través dels seus entre altres.
parlants. S’han enregistrat testimonis representatius de la varia-
El documental ha estat doblat al català, al castellà, al francès i a ció geogràfica, generacional i social de la llengua catalana. Veus
l’anglès. del català forma part de la col·lecció audiovisual Veus, que recull,
a través de la participació ciutadana, testimonis de la diversitat
La col·lecció ha recollit durant dos anys imatges i sons de mer- lingüística.
cats, esdeveniments esportius, oficis de la mediterrània, misses
i cants religiosos, converses, dramatitzacions... a diferents en-
torns culturals i urbans de la Mediterrània: Barcelona, Marsella,
Palerm, Eivissa, Formentera, València, Perpinyà, Màlaga, Tunis,
el Caire, Alexandria i Còrsega.

S’ha dut a terme en col·laboració amb el grup de recerca de
Les Músiques en les Societats Contemporànies de la Univer-
sitat Autònoma de Barcelona i el Museu de la Mediterrània de
Torroella de Montgrí.


Veus expertes

S’ha continuat el projecte Veus expertes, entrevistes a especialistes que permeten conèixer quin
impacte té el multilingüisme en l’economia; com podem millorar l’aprenentatge de llengües es-
trangeres, i quins models i activitats han actuat de manera positiva en benefici de les llengües i
els seus parlants, entre altres aspectes. Aquestes entrevistes han estat subtitulades i publicades
en format audiovisual als butlletins electrònics de Linguamón i al seu web.

Aquest any, en el marc del III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, Globalització i Desen-
volupament que s’ha dut a terme a Alexandria, s’han pogut enregistrar 11 noves entrevistes dels
especialistes que hi han participat, com ara Graham Fraser, comissari de les Llengües Oficials del
Canadà; Chris Rainier, del National Geographic; Nomazulu Mda, directora d’Afers Internacionals
de la Corporació Sud-africana de Ràdio i Televisió; Gustavo Win, de la Veu d’Amèrica; Sozinho
Franscisco Matsinhe, president de l’Acadèmia Africana de les Llengües; i Aly Maher, conseller es-
pecial de la Biblioteca Alexandrina, entre altres.

També s’ha entrevistat altres especialistes en l’àmbit de les llengües com ara John Edwards, pro-
fessor de la St. Francis Xavier University (Canadà), o Pietro Sicuro, director de l’Institut de la Fran-
cofonia Digital.


PROgRAMACIÓ CULTURAL

Durant el 2010 la programació cultural s’ha adreçat a familiaritzar diferents segments de públic
amb el projecte, la seva missió i la futura seu a Can Ricart. En aquest sentit, la major part de les
propostes s’han concentrat a l’espai –placeta adjacent al Centre de Visitants de Can Ricart– i s’ha
treballat en dues línies d’actuació diferenciades: d’una banda, la continuació i el desenvolupa-
ment d’oferta per al públic familiar al voltant de les llengües i la diversitat, i, de l’altra, l’obertura
d’una nova línia de propostes per al públic adult al voltant de les llengües i la paraula oral.

En relació amb el programa d’exposicions, s’ha seguit amb la itinerància de la «La mar de llen-
gües. Parlar a la Mediterrània»; s’ha produït una nova exposició, «Petit cafè del món», i s’han dut
a terme col·laboracions amb d’altres organismes per a la producció i la itinerància d’exposicions
sobre llengües.


ACTUACIOnS

Exposició «La mar de llengües. Exposició «Batekmila: euskal munduak / mons bascos».
Parlar a la Mediterrània» Un retrat de la realitat cultural basca

Seguint el programa d’itineràncies, aquest any «La mar de llen- Linguamón - Casa de les Llengües ha fet possible a Barcelona
gües» ha visitat novament Barcelona (Can Ricart) i les ciutats de l’exposició «Batekmila», organitzada per l’Euskal Erakundea-Ins-
València i Alacant. A totes tres ciutats s’ha dut a terme un pro- titut Cultural Basc. La mostra és un retrat de la realitat cultural i
grama de visites guiades per a les escoles amb una assistència lingüística del País Basc. Durant l’estada al vestíbul de l’edifici
de més de 2.500 nois i noies en total. històric de la Universitat de Barcelona l’han visitada 5.000 per-
sones i hi ha hagut servei de visites guiades.

Exposició «Petit cafè del món» Linguamón - Casa de les Llengües ha traduït al català tot el con-
tingut de l’exposició, que és multilingüe (basc, francès, anglès,
Aquest any s’ha produït l’exposició «Petit cafè del món. Les castellà i català) i que inclou nombrosos mitjans tecnològics.
llengües que es parlen a les Illes Balears». Inaugurada a finals
de setembre a Palma, al Casal Solleric, aquesta exposició s’ha Per a aquesta nova edició de l’exposició s’han produït nous
produït amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació i Cul- continguts audiovisuals amb l’objectiu de mostrar algunes histò-
tura del Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Palma. ries de vida de bascs que viuen a Catalunya i reflexionen sobre
l’ús de la seva llengua a Catalunya.
La mostra es divideix en quatre àmbits, a través dels quals el vi-
sitant pot fer un recorregut per la realitat sociolingüística de les Durant l’acte d’inauguració, celebrat el 18 de març, hi han par-
Illes. S’hi reflecteix la diversitat lingüística existent avui dia a les ticipat representants dels organismes següents: l’Institut Cul-
Illes Balears, i aporta informació sobre les llengües més parlades tural Basc-Euskal Kultur Erakundea, Linguamón - Casa de les
i els seus parlants. El projecte es complementa amb un programa Llengües, la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelo-
de visites guiades i material didàctic per a les escoles. L’exposi- na, l’Euskal Etxea de Barcelona, el director general de Promo-
ció ha visitat les ciutats de Palma, Manacor i Inca, i té previst un ció i Difusió Cultural de la Generalitat de Catalunya, la Diputació
calendari d’itineràncies per a tot el 2011. Més de 7.500 persones Foral de Guipúscoa i el director per als Ciutadans i les Col-
ja l’han visitada. lectivitats Basques a l’Exterior del Govern basc. Durant aquest
acte hi ha hagut les actuacions musicals de: Amaia Rious-
«Petit cafè del món» posa de manifest l’obertura lingüística de peyrous i Gorka Knörren.
l’arxipèlag i demostra que aquesta convivència entre llengües
esdevé una oportunitat per accedir a nous coneixements i inter- Com a activitat paral·lela i en el marc de la programació cultu-
canvis i que, per tant, constitueix una font de riquesa econòmica, ral Literaldia, l’Euskal Etxea de Barcelona, amb la col·laboració
social i cultural. de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Bar-
celona, l’Escola Oficial d’Idiomes i Linguamón, ha programat
diversos actes i conferències sobre la llengua i la cultura. El 14
d’abril, Linguamón s’ha fet càrrec de la presentació del llibre
Babel o barbarie: una política lingüística legítima y eficaz para
la convivencia, de l’exviceconseller basc de Política Lingüística
Patxi Baztarrika, que ha intervingut en la presentació.


Exposició «Veus de la Mediterrània» Cafè Lebab. La paraula en escena

Linguamón ha participat en la producció de l’exposició «Veus Entre els dies 8 i 17 de juliol s’ha dut a terme la primera edi-
de la Mediterrània» del Museu de la Mediterrània de Torroella de ció de Cafè Lebab, un nou cicle d’espectacles de petit format
Montgrí, amb la cessió dels fons audiovisuals de la col·lecció dedicat a la paraula oral. Hi han participat artistes de diferents
Ciutats Sonores. països i llengües, com ara els alemanys Pigor and Benedikt
Eichhorn amb el seu cabaret berlinès, el poeta frisó Tsjebbe
Hettinga, l’asturiana Ana Vanessa Gutiérrez i el bretó Lan Tangi,
Activitats per a famílies al Centre de Visitants els nord-americans Cecil Taylor i Amiri Baraka i l’actor Yoshi Oï-
da amb el seu espectacle en francès Interrogations. En aquesta
Durant els mesos de febrer, març i abril s’han programat 3 acti- primera edició, a més, el públic ha pogut gaudir d’un combat
vitats adreçades a les famílies. Aquestes activitats formen part entre bertsolaris i glosadors, d’un slam de poesia i de la paraula
del programa de difusió de l’exposició «La Mar de llengües», d’artistes joves de l’escena urbana a cappella, i ha pogut parti-
que durant aquests mesos ha estat al Centre de Visitants. cipar en diferents sessions de micro obert. En tots els especta-
Les activitats realitzades han estat les següents: cles s’ha vetllat per fer accessibles, quan ha calgut, les diferents
llengües dels artistes entre el públic: a través de la projecció de
· «L’oli de contes». Un viatge pels pobles de la Mediterrània a les traduccions en pantalla o de la interpretació artística simultà-
través dels seus contes. nia. Cafè Lebab ha conclòs amb un recorregut per la poesia ex-
· «Entreterres». Un taller per descobrir les cultures i els pobles perimental de casa nostra guiat per les veus de Meritxell Cucu-
que conformen les dues ribes de la Mediterrània. rella-Jorba, Maria Cabrera, Noel Tatú i Joan Casellas.
· «Un mar especial». Un tallers per descobrir les llengües de la
Mediterrània a través de les espècies i la seva gastronomia. Més d’un miler d’espectadors van poder gaudir dels 7 dies de
programació.

Festa Linguamón Programació:

Coincidint amb les Festes de Maig del Poblenou, el 16 de maig · Pigor singt. Benedikt Eichhorn muss begleiten. Cabaret
s’ha celebrat la Festa Linguamón. Durant tot el matí s’han pro- berlinès
gramat diverses activitats gratuïtes per a tothom. A la festa hi · «Anades a altres veus, tornades d’altres àmbits». Poesia euro-
han assistit més de 500 persones. Les activitats han estat les pea actual i sessió de micro obert
següents: · «Paraula improvisada». Diàlegs entre improvisadors: bertsolaris
contra glosadors
· «La veu dels nadons». Cançons i petits jocs de falda en tagal i · Ritmes a cappella. L’escena jove urbana del hip hop, el rap i el
català. soul canten a cappella
· «Contes de la Mediterrània». Petits contes que ens acosten als · «Slam de poesia». Slammers de tot l’Estat espanyol competei-
seus pobles. xen al Cafè Lebab
· «La Ca(p)sa de les Llengües». Un taller de plàstica sobre les · «Interrogations». Paraula i gest amb Yoshi Oïda i Dieter-Wolf
llengües i la futura seu de Linguamón. Trunsdtedt
· «Acosta’t a l’Índia». Un taller per descobrir l’alfabet sànscrit de · Diction and Contradiction. Entre el piano i el vers, amb Cecil
l’Índia. Taylor i Amiri Baraka
· «Una mar especial». Un taller sobre les espècies i les paraules · «Veu, imatge, paraula: un recorregut per la poesia experimen-
que comparteixen molts pobles de la Mediterrània. tal». Poesia visual, recital de poesia i sessió de micro obert
· «El Drac del Japó». Un taller que ens descobreix el japonès a
través del seu alfabet.
· «Contes i cançons de l’Àfrica». Un petit espectacle de llegen-
des, cançons i danses mandinga.


La Revetlla de les Llengües Presentació del llibre Multilingües des del Bressol.
Educar els fills en diverses llengües i taller per
El 25 de juliol s’ha celebrat la Revetlla de les Llengües amb la
participació del World Youth Choir. Amb el lema Sóc ric, parlo aprendre anglès amb Les Tres Bessones
llengües s’ha volgut formentar l’acostament entre els parlants i
les comunitats de les 300 llengües que es parlen a Catalunya. El 26 de maig i dins del programa europeu de foment de l’apre-
nentatge precoç de llengües Piccolingo, s’ha presentat a la Bi-
El World Youth Choir és un dels projectes corals més significa- blioteca Manuel Arranz del Poblenou el llibre Multilingües des
tius a escala internacional, no només per la seva singular forma- del Bressol. Educar els fills en diverses llengües, d’Anna Solé
ció i l’alta qualitat de les seves apostes artístiques, sinó pel fet Mena. L’acte s’ha acompanyat d’un taller infantil per aprendre
que promou el diàleg intercultural construint ponts entre can- anglès amb Les Tres Bessones. Aquesta activitat s’ha dirigit a
tants joves de cultures molt diverses: 80 veus en 40 llengües de les famílies.
30 països diferents integren aquesta coral juvenil declarada Ar-
tista per la pau per la UNESCO. Els participants han pogut conèixer de prop diverses situacions
de casos reals de famílies mixtes, és a dir, de pares i mares que
Més de 800 persones van assistir a la Revetlla de les Llengües a no tenen la mateixa llengua com a llengua habitual, i han pogut
Can Ricart. aclarir els seus dubtes sobre el procés d’aprenentatge de les
llengües quan creixem en un context on hi ha diverses llengües
en contacte.

Espai Linguamón a la revista de Les Tres Bessones
II Premi UPF - Linguamón al millor treball de recerca
Per segon any consecutiu, Linguamón ha col·laborat amb la re- de batxillerat en l’àmbit de les llengües
vista aportant els continguts d’un espai dedicat a les llengües i
la diversitat lingüística. Aquest any s’han elaborat històries so- Linguamón - Casa de les Llengües i la Facultat de Traducció i
bre els noms, les frases fetes, els noms de les flors, la toponí- Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han atorgat
mia, la transformació de les paraules..., continguts que acosten el II Premi al millor treball de recerca de batxillerat en l’àmbit de
els infants al valor de les llengües a través de situacions quotidi- les llengües i el llenguatge. L’objectiu del premi és incentivar la
anes i la diversitat de procedències i llengües dins les aules. recerca en aquest àmbit tot coincidint amb la implementació del
Grau de Llengües Aplicades que s’imparteix, per primer cop a la
UPF, des d’aquest mateix curs.

El guardó, que s’ha lliurat el 15 de maig a l’Auditori del Campus
de Comunicació-Poblenou, ha estat per a l’alumne Marc Barce-
ló Tost, de l’IES Gabriel Ferrater de Reus, pel seu treball Manual
de Quenya: introducció a la llengua i història dels Èldar dins la fi
de la primera Edat.

També s’han atorgat les mencions especials a Iryna Zakreva,
alumna de l’IES Guissona de Guissona, pel seu treball La ges-
tualitat en diferents cultures, i a Mireia Sánchez Molas, de l’IES
del Voltreganès de les Masies de Voltregà, per Aproximació a les
llengües personals al Voltreganès.

MULTILIngüISME
I SERvEIS
ESPECIALITzATS

LIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUES En MULTILIngüISME /
LIngUAMÓn ORgAnITzACIOnS I EMPRESA / CàTEDRA DE MULTILIngüISME
LIngUAMÓn - UOC / LIngUAMÓn MEDITERRànIA / OBSERvATORI LIngUAMÓn
DE LES LLEngüES

44 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 45

LIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUES En MULTILIngüISME

Les prioritats de Linguamón Bones Pràctiques al llarg del 2010 han estat continuar la presentació
d’aquest servei especialitzat entre col·lectius professionals catalans i documentar noves bones
pràctiques.

Bona part de l’activitat d’enguany s’ha orientat a preparar els canvis conceptuals que s’aplicaran
durant el 2011: criteris de localització de les bones pràctiques, cerques predefinides, etc.


ACTUACIOnS

Documentació de bones pràctiques vinculades a Inici de nous contactes i seguiment dels acords de
l’experiència catalana col·laboració amb altres comunitats lingüístiques

S’ha continuat la documentació de les bones pràctiques vincu- D’altra banda, s’han iniciat contactes sistemàtics amb organis-
lades a l’experiència catalana mitjançant el contacte amb pro- mes d’altres països que han dut a terme bones pràctiques en
fessionals, entitats i centres educatius. diferents àmbits i sectors professionals com per exemple l’edu-
cació no formal de llengües, la gestió dels serveis d’interpreta-
Pel que fa a les activitats, s’han organitzat dues sessions de ció per als serveis públics, la formació especialitzada d’intèr-
tancament dels grups de treball: s’ha fet el balanç de la tasca prets en les llengües de la immigració, etc.
duta a terme i s’han identificat noves propostes de treball. Les
sessions s’han fet al Centre de Visitants de Linguamón per tal A més a més, s’han portat a terme els canvis tecnològics ne-
que els col·laboradors de l’entitat disposin d’informació de pri- cessaris a la base de dades per tal que les bones pràctiques
mera mà sobre les línies de treball i els projectes de Linguamón. generades en les llengües del web, especialment en basc, ga-
llec i gaèlic irlandès, puguin ser consultades en la seva llengua
Han estat incorporades 27 noves bones pràctiques vinculades a original.
l’experiència catalana, especialment en l’àmbit de la nova ciuta-
dania i de l’aprenentatge integrat de llengües. Pel que fa a organismes d’abast internacional, s’han identificat
aquells amb qui convé iniciar contactes per a la recollida de bo-
L’estructura de la base de dades accessible des del web nes pràctiques de gestió del multilingüisme.
és la següent:
Els dies 10 i 11 de maig s’han celebrat a Barcelona les jornades
· 227 bones pràctiques consultables en català de treball de la xarxa internacional Rete interregionale-transnazi-
· 140 bones pràctiques consultables en les altres llengües: àrab, onale per la coesione sociale: l’utilizzo delle risorse professionali
anglès, castellà i francès nella mediazione interculturale e nella prevenzione, gestione e
· Estructura de la base de dades. Percentatge del total de bones trasformazione dei conflitti.
pràctiques documentades per àmbits:
· 9% Associacionisme Activitats de presentació i difusió adreçades a
· 25% Educació col·lectius professionals
· 23% Immigració
· 13% Treball i empresa 13%
· 8% TIC S’ha organitzat la V Jornada Internacional de Bones Pràctiques
· 5% Bones pràctiques dutes a terme des de les Illes Balears de Gestió del Multilingüisme: «La gestió del multilingüisme a
· 10% Bones pràctiques dutes a terme des del País Valencià l’aula: experiències dels centres educatius». El Departament
· 7% Altres (administració, mitjans de comunicació, altres d’Educació ha col·laborat en la Jornada, que s’ha fet al Centre
comunitats lingüístiques, etc.) d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada. S’hi han pre-
sentat experiències relacionades amb l’aprenentatge integrat de
A més a més, s’ha continuat la recollida de materials comple- llengües als centres educatius i de gestió del multilingüisme a
mentaris de les bones pràctiques, especialment imatges i docu- les aules. Hi han participat 95 experts de l’àmbit educatiu.
ments publicats en format PDF, i s’han posat en marxa els can-
vis necessaris per poder-hi incorporar vídeos.


Programa de la Jornada Projectes en l’àmbit de la cooperació internacional Col·laboració amb l’Ajuntament i el Centre de Normalització
Lingüística de Sabadell
· Benvinguda i presentació de la jornada. Jaume Vallcorba, També s’ha participat en les sessions, seminaris i congressos Linguamón - Casa de les Llengües ha col·laborat amb l’Agència
subdirector general de Llengües i Entorn del Departament que s’indiquen a continuació per presentar Linguamón Bones Catalana de Cooperació i Desenvolupament. Ha participat en Linguamón - Casa de les Llengües ha col·laborat amb l’Ajun-
d’Educació, i Antoni Mir, director de Linguamón - Casa de les Pràctiques: el I Encuentro de Integración de las Familias Lingüísticas Trans- tament de Sabadell i el Centre de Normalització Lingüística de
Llengües. fronterizas de la Amazonía Colombia - Ecuador - Perú, celebrat Sabadell en el projecte educatiu i de dinamització ciutadana 20
· Conferències. · V Jornada d'Acolliment Lingüístic. Presentació de Materials i a Quito i Puno del 15 al 18 de juny de 2010. Conferències: «Lin- contes comptats, el món en un munt de contes. En l’acte de
· «Plurilingüe o políglota, com s’ensenya llengua en i per a la di- Experiències. Tarragona, 5 de febrer de 2010. Organitza la Se- guamón, la Casa de las Lenguas», «Proyecto educativo y cultu- presentació del llibre, que duu el mateix títol que el projecte, fet
versitat lingüística?». A càrrec d’Artur Noguerol, professor de cretaria de Política Lingüística. Conferència: «La base de da- ral de Linguamón» i «Linguamón Buenas Prácticas, un recurso a Sabadell el 20 d’octubre, el director de Linguamón va pronun-
la Universitat Autònoma de Barcelona. des de bones pràctiques de Linguamón: un dipòsit d’experièn- para el fomento de la diversidad lingüística». ciar la conferència «Les llengües, un bon negoci».
· «Continuïtat, diferenciació i integració en un currículum plurilin- cies d’acolliment lingüístic a l’abast de tots».
güe i intercultural». A càrrec de Daniel Coste, professor emèrit · Jornada de Dinamització de la Llengua Catalana a Secundària. També ha col·laborat amb el Consorci d’Educació de Barcelona
de l’Escola Normal Superior de Lió. Conferència: «Linguamón Bones Pràctiques un recurs al servei i l’Associació d’Amics de Diaka Madina en el programa Dibui-
· Comunicacions dels professors». Palma, 20 d'abril de 2010. Organitza: Centre xa’m un conte, projecte educatiu d’intercanvi entre escoles de
· «El plurilingüisme a l’escola primària, una realitat». A càrrec de de Professorat de Mallorca del Govern de les Illes Balears. Barcelona i escoles del Marroc, en l’edició de contes multilin-
Francesca Ruiz, directora de l’Escola Montserrat de Sant Just · Jornada de Dinamització de la Llengua Catalana a Secundària. gües: àrab-català; català-àrab; amazic-català i català-amazic.
Desvern. Conferència: «Linguamón Bones Pràctiques un recurs al servei
· «L'ensenyament-aprenentatge de les llengües estrangeres a dels professors». Maó, 21 d'abril de 2010. Organitza: Centre
l'Institut Sant Just: una aposta pel plurilingüisme». A càrrec de de Professorat de Menorca del Govern de les Illes Balears.
Jesús Margarit, director de l’IES Sant Just Desvern. · Sessions de presentació del directori de bones pràctiques i
· «Tractament competencial de les llengües en un context pluri- d’una selecció de bones pràctiques en l’àmbit de l’acolliment
lingüe. Experiència de l'escola Garona de Vielha». A càrrec de lingüístic en el marc dels cursos La diversitat lingüística pre-
Júlia Pérez, directora del CEIP Garona. sent a Catalunya, organitzats en col·laboració amb la Secreta-
· «El tractament de les llengües a l’Escola Andorrana». A càrrec ria per a la Immigració.
d’Anna Oliva, cap de l’àrea d’Innovació Pedagògica del Minis- · Organització d’un Taller de bones pràctiques sobre diversitat i
teri d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra. acolliment lingüístic, en el marc del curs de formació d’agents
· «Euromania: com treballar la intercomprensió entre les diverses d’acollida organitzat per l’Ajuntament de Tarragona els dies 8 i
llengües romàniques». A càrrec de Rosa Fornell, tècnica del 9 de juny de 2010.
Servei de Tecnologies del Departament d’Educació de la Ge-
neralitat de Catalunya.
· «Apadrinem una llengua. El reconeixement de les llengües
d'origen de l’alumnat de quatre centres educatius de l'Eixam-
ple de Barcelona». A càrrec de Jordi Solé i Camardons, cate-
dràtic d’institut.


LIngUAMÓn ORgAnITzACIOnS I EMPRESA

El multilingüisme creixent de les societats és, cada cop més, un tema central en les reflexions i
debats sobre el model de societats d’avui i del futur. En aquest sentit, Linguamón - Casa de les
Llengües vol participar i aportar valor als processos de reflexió estratègica sobre el futur de la so-
cietat a escala local, estatal, europea i mundial. Les relacions entre les llengües i l’economia re-
presenten avui un factor estratègic per al futur de la diversitat lingüística i el desenvolupament
econòmic dels països.

D’altra banda, pel que fa als serveis especialitzats necessaris, la formació en llengües, la traduc-
ció i la interpretació són un dels sectors clau per al multilingüisme, tant des del punt de vista del
servei com en relació amb els professionals.


ACTUACIOnS

Assessorar i iniciar el desenvolupament de serveis per
a les institucions

Linguamón - Casa de les Llengües ha assessorat i iniciat el de- · Col·laboració amb el grup de recerca de la Universitat Autòno-
senvolupament de serveis per a les institucions (governs, enti- ma de Barcelona (UAB) MIRAS, Mediació i Interpretació: Re-
tats i empreses) que volen millorar la gestió de les llengües amb cerca en l’àmbit social, amb l’objectiu d’avançar en la definició
criteris de respecte a la diversitat lingüística i de sostenibilitat. del perfil professional i de la formació especialitzada dels intèr-
prets, traductors i mediadors interculturals.
S’ha col·laborat amb diversos organismes en temes relacionats
amb la gestió del multilingüisme: · Participació en la I Jornada de Traducció i Interpretació als
Serveis Públics a Catalunya: Pràctica Professional, Recerca i
· Realització de tres edicions del curs, organitzat en col- Formació, organitzada pel grup de recerca MIRAS a la UAB el
laboració amb la Secretaria per a la Immigració, La pluralitat mes de juny, amb la comunicació «Linguamón i les llengües de
lingüística de la immigració present a Catalunya. Linguamón la immigració presents a Catalunya».
s’ha ocupat de seleccionar i assessorar el professorat, de fer-
ne la coordinació i d’elaborar-ne el dossier. També s’han assu- · Col·laboració amb l’Associació CORENS (Collectif Régional
mit les despeses de professorat de l’edició de Tarragona. pour la Coopération Nord Sud du Nord Pas de Calais) amb
documentació de bones pràctiques relatives als processos
· Realització dels treballs tècnics de disseny tecnològic per a de normalització de les administracions locals: L’usage des
la creació del Directori digital de professionals de la traduc- langues autochtones dans la fonction publique : rapprocher
ció, interpretació i mediació intercultural a les llengües de la l’administration des administres. L’expérience de la lutte pour
immigració. l’aménagement linguistique en Catalogne. El document es
va distribuir entre els assistents a L’Assemblée Régionale de
· Participació en l’edició del curs de formació d’agents d’acolli- Kayes (ARK), en partenariat avec l’Union des Communes du
da organitzat per l’Ajuntament de Tarragona el juny del 2010. cercle de Diéma (UCD) et la Région Nord- Pas de Calais, en co-
S’hi han presentat propostes per al tractament de les llengües llaboration avec CORENS et avec le soutien de l’UNESCO, ce-
de la immigració en el període d’acollida, anàlisis de casos i lebrada a Kayes (Mali) el 29 i 30 de setembre.
exemples de bones pràctiques.


Participació en fòrums de l’àmbit internacional

Aquesta actuació té com a objectiu conèixer noves línies de re- Per tal d’arribar a aquesta situació s’han portat a terme més de
cerca i presentar les activitats i projectes de Linguamón. 25 entrevistes amb el sector, i a empreses i clients de referèn-
cia internacional. També s’han dut a terme un viatge de referèn-
Linguamón ha participat en el congrés Plurilingual and Pluricul- cia al Canadà i diverses presentacions i grups de treball amb el
tural Education: Focus on Languages of the Wider World, cele- sector per tal de consensuar la visió general, els reptes de futur i
brat els dies 19 i 20 de febrer, i organitzat per la School of Orien- les àrees de treball a desenvolupar en el futur.
tal and African Studies (SOAS) de la Universitat de Londres. Hi
ha presentat la comunicació: «Training teachers and public soci- El projecte de reflexió estratègica ha diagnosticat un conjunt
al workers in linguistic diversity: the case of Catalonia». de reptes de futur que necessiten ser abordats per tal de millo-
rar la competitivitat del conjunt del sector. A la vegada, aquests
També ha participat en el congrés 6th International Conference: reptes han donat lloc a un grup d’àrees de treball i a un pla
The Critical Link 6. INTERPRETING IN A CHANGING LANDSCA- d’accions.
PE, celebrat a l’Aston University de Birmingham entre els dies 26
i 30 de juliol. S’hi ha presentat la comunicació: «Translation, inter-
preting and mediation services in language integration processes Recursos per a la gestió del multilingüisme
in Catalonia».
S’ha fet el manteniment del Portal de tecnologies multilingües,
Finalment, Linguamón ha participat en les XI Jornades del Pro- que dóna informació sobre recursos multilingües i els seus pro-
jecte Educatiu de Ciutat Barcelona, denominades La creativitat veïdors, en quatre llengües. Aquesta activitat s’ha dut a terme
en educació i organitzades per l’Ajuntament de Barcelona els en col·laboració amb l’Institut Universitari de Lingüística Aplica-
dies 29 i 30 de novembre. S’hi ha presentat la comunicació «Di- da de la Universitat Pompeu Fabra. També s’ha fet el manteni-
versitat lingüística i tecnologia». ment del Directori de centres per aprendre llengües a Catalunya.
El directori informa de 227 centres, 96 municipis i 56 llengües.

Clúster del Multilingüisme A partir de l’experiència adquirida per Linguamón en la gestió
de traducció a diverses llengües, s’han atès diverses peticions
Linguamón - Casa de les Llengües i l’Ajuntament de Barcelona, d’assessorament sobre professionals, circuits de treball i eines
a través del 22@, han impulsat la realització del Pla Estratègic de gestió de les traduccions, inclosa la memòria de traducció.
del Clúster del Multilingüisme de Catalunya. En aquesta línia es poden destacar les peticions procedents de
la CCRTV o la cerca de solucions de traducció per a llengües de
Durant el 2010 aquest projecte ha permès la identificació de la la immigració de diferents administracions locals.
situació competitiva actual així com els principals reptes estra-
tègics que presenta el sector i les accions necessàries per tal de
millorar la situació competitiva del conjunt d’agents del clúster.


CàTEDRA DE MULTILIngüISME LIngUAMÓn - UOC

La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC és fruit de l’acord subscrit entre Linguamón - Casa
de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre del 2006. Es tracta d’una
cooperació que s’inscriu en el context de les estratègies de multilingüisme de la Unió Europea. La
Càtedra està emmarcada en els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, i té la funció de promoure
activitats de recerca, formació, informació i documentació sobre el multilingüisme com a mitjà de
desenvolupament social i econòmic.

Pel que fa a l’estructura de la Càtedra, cal fer referència a la nova composició del Consell de Di-
recció. Durant l’any 2010 el fins ara director de la Càtedra, Isidor Marí, ha estat nomenat president
de la Secció Filològica de l’IEC. Així, el Consell, en la sessió del 19 d’octubre de 2010, ha nome-
nat Miquel Strubell director de la Càtedra, Joan Pujolar secretari de la Càtedra i responsable de
l’àrea de recerca, i Maite Puigdevall responsable de l’àrea de docència.

Formen part del Consell de la Càtedra les persones següents:
· el director de Linguamón - Casa de les Llengües, Antoni Mir
· la cap de l’Àrea de Programes de Linguamón - Casa de les Llengües, Marta Xirinachs
· el vicerector de Postgrau, Formació Continuada i Multilingüisme de la UOC, Josep Maria Duart
· el vicerector de Tecnologia de la UOC, Llorenç Valverde
· el director d’Estudis d’Arts i Humanitats, Agustí Colomines
· el director de la Càtedra, Miquel Strubell
· el secretari executiu i responsable de recerca de la Càtedra, Joan Pujolar
· la responsable de docència de la Càtedra, Maite Puigdevall


ACTUACIOnS

Xarxa EUNoM Activitats de formació Conferències i jornades

Durant el programa de treball del 2010, el projecte EUNoM (Eu- Postgrau de gestió de la diversitat lingüística i cultural El programa es fa en CAMPUS CAT (itinerari de llengua catala- · Durant el 2010 s’han dut a terme una sèrie de conferències
ropean Universities Network on Multilingualism) que lidera la na), tot i que les llengües de docència del Postgrau són el català amb la finalitat de promoure activitats de formació i difusió
Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC ha començat a de- La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, amb el suport i el castellà amb un ús intensiu passiu de l’anglès i del francès. sobre el multilingüisme. El cicle de conferències ha contri-
senvolupar, amb fons europeus, el seu projecte de tres anys de Linguamón, ha encetat l’any 2010 uns nous estudis d’espe- S’usen eines de traducció automàtica de missatges de correu a buït a l’anàlisi interdisciplinària de l’evolució de la diversitat
(2009-2012) d’activitats transeuropees. cialitat en matèria de gestió del multilingüisme. El 20 d’octubre les aules. lingüística.
de 2010 s’ha posat en marxa la primera edició del Postgrau de · Entrevista a Robert Phillipson, catedràtic emèrit del Depar-
En concret, al mes de febrer el coordinador de la xarxa ha as- gestió de la diversitat lingüística i cultural, adreçat a tots aquells A més, el Postgrau disposa de l’Àgora, espai virtual transversal tament d’Estudis Internacionals del Llenguatge i Lingüística
sistit a la reunió organitzada per la Comissió Europea en què els professionals d’institucions, entitats o organismes que volen accessible a tots els participants en el programa i obert selecti- Computacional de la Copenhagen Business School.
funcionaris responsables de la gestió de les subvencions varen especialitzar-se en la gestió de les noves realitats i contextos vament a especialistes externs convidats. · Organització de la Jornada de debat Els usos lingüístics a Ca-
orientar els coordinadors de tots les projectes finançats en l’àm- multilingües. talunya. Balanç i perspectives de futur. Càtedra de Multilingüis-
bit del multilingüisme i la diversitat lingüística. El nombre d’estudiants matriculats al Postgrau és de 21. me Linguamón-UOC i Societat Catalana de Sociolingüística.
El Postgrau vol aprofundir en els principals fenòmens associats · Presentació del llibre Multilingües des del bressol, a càrrec de
El primer simposi previst en el projecte ja s’ha celebrat. Organit- als nous entorns multilingües i a les complexitats que deriven de l’autora, Anna Solé Mena. Participació de Ferran Ferrando, Di-
zat a la Universitat d’Udine (Friül, Itàlia), ha estat un èxit de parti- la globalització, dels moviments migratoris, de les noves tecno- rector de l’Escola de Llengües de la UOC.
cipació, amb més de 130 inscrits. El mes de novembre del 2010 logies de la informació o de les noves plataformes de comunica- · Entrevista a Natxo Vila, professor de la facultat d’Educació i
s’ha fet, aquesta vegada a Ljouwert (Frísia, Països Baixos), el ció, entre d’altres qüestions. Durant aquest any s’ha fet, en pri- Psicologia de la Universitat de Girona.
segon dels simposis. mer terme, una feina d’estructuració del contingut formatiu. Les · Entrevista a Maria Sabaté, professora del Departament de Filo-
especialitats previstes són: logia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de
El projecte ja té el seu web, http://eunom.uoc.edu, on a més de Barcelona.
les informacions sobre el projecte, es pot participar en el fòrum, · Opció 1: Gestió del multilingüisme en empreses i organitzaci- · Presentació del llibre Català o castellà amb els fills?, a càrrec
que debat temes tractats a cada simposi. ons + Multilingüisme, ciberespai i TIC. de l’autor, Emili Boix. Participació del director de la Càtedra.
· Opció 2: Gestió del multilingüisme en empreses i organitzaci-
ons + Llengües, immigració i integració.
· Opció 3: Diversitat lingüística i món educatiu + Llengües.


Estudi ELAN.cat Publicacions Enginyeria lingüística

L’estudi ELAN.cat és l’aplicació a Catalunya de l’enquesta de La primera presentació pública de l’estudi s’ha fet l’abril del 2010 Durant l’any 2010 la Càtedra ha produït les publicacions Durant el 2010 la Càtedra ha continuat desenvolupant el projec-
l’informe europeu «ELAN –Effects on the European Economy al palau de la Generalitat. A més, s’han dut a terme altres pre- següents: te d’integració de tecnologia per a la creació d’espais virtuals de
of Shortages of Foreign Languages Skills in Enterprise» (Efec- sentacions de l’estudi ELAN.cat en fòrums acadèmics. L’estudi comunicació multilingües amb traducció automàtica. Destaca la
tes sobre l’economia europea de la manca de coneixements de s’ha fet amb la col·laboració de Linguamón - Casa de les Llen- · «El multilingüismo desde la cuna. Elementos que hay que te- feina duta a terme per integrar la traducció dins la missatgeria
llengües estrangeres a les empreses), que va posar en evidència gües, la Secretaria de Política Lingüística i el Departament d’In- ner en cuenta para educar de modo multilingüe». Autora: Anna de les assignatures del Postgrau de gestió de la diversitat
que moltes empreses de la Unió Europea desaprofitaven oportu- novació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Solé Mena. Presentació de les dues edicions del llibre a Bar- lingüística i cultural. També s’ha fet el desplegament de memò-
nitats de negoci per la manca de competències multilingües i de celona (en col·laboració amb Linguamón). La versió original en ries de traducció i glossaris a partir de la documentació sobre
capacitats interculturals. català va ser editada al 2009. multilingüisme i diversitat lingüística, i material del Postgrau dis-
· Col·laboració de la Càtedra en la publicació del butlletí núme- ponible en diverses llengües.
L’estudi ELAN va definir les quatre claus lingüístiques de la com- ro 8, de 21 de desembre de 2010, de Cercle XXI, mitjançant un
petitivat internacional: tenir una estratègia lingüística ben defini- acord amb la Fundació Congrés Cultura Catalana, sobre les
da, contractar personal lingüísticament competent, tenir parlants famílies multilingües en l’entorn català: http://www.cercle21. Manteniment del web
nadius i fer un ús apropiat de la traducció/interpretació. L’estudi, cat/newsletter/.
que va començar l’any 2009 i que ha finalitzat i s’ha difós durant · Publicació en línia, al canal Youtube de la Càtedra, de la confe- S’ha fet el manteniment i l’actualització de continguts del web
el 2010, ha tingut com a objectiu conèixer la situació del multilin- rència a càrrec del Dr. Vila (Universitat de Girona) «Pràctiques de la Càtedra (http://catedramultilinguisme.uoc.edu/) en les di-
güisme a la petita i mitjana empresa catalana. La investigació ha educatives en entorns multilingües» (http://www.youtube.com/ verses versions lingüístiques –anglès, català i castellà– i s’ha
seguit els mateixos esquemes de l’estudi europeu ELAN i ha tin- watch?v=eIR1qV1cbo8). treballat per difondre’l.
gut l’assessorament del professor Stephen Hagen, de la Univer- · Publicació en línia, al canal Youtube de la Càtedra, de la confe-
sitat de Gal·les Newport, que va dirigir l’estudi a escala europea. rència a càrrec de Maria Sabaté «El cas dels locutoris» (http://
www.youtube.com/watch?v=hSJdjMKPXJI).
· Publicació en línia, al canal Youtube de la Càtedra, de l’entre-
vista a Robert Phillipson, catedràtic emèrit en el Departament
d’Estudis Internacionals del Llenguatge i Lingüística Computa-
cional de la Copenhagen Business School (http://www.youtu-
be.com/watch?v=pNKWz0xylzI).

Memoria 2010 lf_versio_web

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Memoria 2010 lf_versio_web

Similar to Memoria 2010 lf_versio_web (20)

Memoria 2010 lf_versio_web