SlideShare a Scribd company logo
Servei de Llengües EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES PARCIALS RECEPTIVES EN LLENGUA CATALANA EN ALUMNES DE MOBILITAT A LA UAB CERCLES Sevilla, 19 de setembre de 2008 Enric Serra
Servei de Llengües BASES I MARC  DE DESENVOLUPAMENT  DEL PROJECTE PRIMERA PART
Servei de Llengües [1] Bases del projecte [2] Marc de desenvolupament [2.1] Un espai sociolingüístic: la Universitat Autònoma de Barcelona [2.2] Un públic objectiu: els estudiants “romànics” de mobilitat [2.3] Un fonament conceptual: la sostenibilitat lingüística [2.4] Un agent per a la viabilitat de la proposta: el Servei de Llengües de la UAB PRIMERA PART
Servei de Llengües ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],   [1] Bases del projecte (1)
Servei de Llengües “ La política lingüística de la UAB és una aposta compromesa per donar resposta a les necessitats de gestió del multilingüisme que representa l'espai europeu del coneixement en els àmbits de l’ús, la qualitat i el coneixement lingüístics. Aquesta aposta es concreta en el desenvolupament d’un model d’universitat multilingüe, que utilitza com a llengües d’ús habitual el català, el castellà i l’anglès, amb l’estatus que correspon a cadascuna, i promou la competència plurilingüe i pluricultural de la comunitat universitària.” (“Missió”, Pla de llengües de la UAB, 2008)    [1] Bases del projecte (2) ,[object Object],[object Object],[object Object]
Servei de Llengües ,[object Object],[object Object],   [1] Bases del projecte (3)
Servei de Llengües ,[object Object],   [1] Bases del projecte (4)
Servei de Llengües ,[object Object],   [1] Bases del projecte (5)
Servei de Llengües    [1] Bases del projecte (6) L'objectiu del Servei de Llengües de la UAB és  ajudar a activar o a construir aquest  denominador comú .
Servei de Llengües ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],   [2] Marc de desenvolupament (1)
Servei de Llengües    [2] Marc de desenvolupament (2) ,[object Object],36,07 % 32,89 % Castellà Ús materials de suport Ús oral de llengües per fer la classe Llengua de la docència (2005-2006) (UAB) 60,05 % 66,56 % Català 3,88 % 0,55 % Altres
Servei de Llengües “ El procés de Bolonya, en estimular la mobilitat universitària a tots els nivells, pot provocar una regressió en l’ús universitari de nombroses llengües europees, essent especialment amenaçades aquelles que, com el català, no disposen d’un marc legal que els faciliti un suport adequat. Això ha quedat demostrat ja des dels anys 80, en què l’intercanvi d’estudiants ha derivat en la regressió d’algunes llengües europees a les aules, com és el cas del català, que al nostre entendre és especialment preocupant.” “La tendència a utilitzar l’anglès arreu d’Europa com a llengua universitària ha disparat l’alarma en diversos entorns acadèmics, especialment a Alemanya i a França, països que practiquen tradicionalment una política molt activa de protecció i promoció de les seves llengües oficials.” (Calders  et al ., 2004).    [2] Marc de desenvolupament (3) ,[object Object]
Servei de Llengües    [2] Marc de desenvolupament (4) ,[object Object],[2.2] Un públic objectiu: els estudiants “romànics” de mobilitat  ,[object Object]
Servei de Llengües    [2] Marc de desenvolupament (5) + del 70 % (Xile, Mèxic, Itàlia, etc.) Estudis de màster Estudis de doctorat Estudis de grau Estudiants estrangers de la UAB (2006-2007) + del 85 % (Mèxic, Colòmbia, Xile, Brasil, Itàlia, Argentina, etc.) + del 65 % (Perú, Portugal, Colòmbia, Argentina, Itàlia, etc.) De països amb forta implantació de llengües romàniques 100 % Sèneca-Sicue Programes propis Sòcrates-Erasmus Estudiants de programes de mobilitat cap a la UAB (2006-2007) 45 % aprox. (Mèxic, Xile, Colòmbia, etc.) 60 % aprox. (Itàlia, França, Portugal, etc.) De països amb forta implantació de llengües romàniques
Servei de Llengües    [2] Marc de desenvolupament (6) ,[object Object],100 % (Estat espanyol, Galícia) Sèneca-Sicue Programes propis Sòcrates-Erasmus Estudiants autòctons amb mobilitat de sortida de la UAB (2006-2007) 30 % aprox. (Mèxic, Xile, Colòmbia, etc.) 50 % aprox. (Itàlia, França, Portugal, etc.) Cap a països amb forta implantació de llengües romàniques
Servei de Llengües 3. Un fonament conceptual: la sostenibilitat lingüística    [2] Marc de desenvolupament (7) ,[object Object],[object Object],“ [...] la controvèrsia entre el manteniment de la diversitat lingüística, com a patrimoni de tota la humanitat, i les necessitats d'intercomunicació entre grups que tenen llengües diferents és cada vegada més tangible. Es pot dir que la necessitat imperiosa de conèixer altres llengües, que anteriorment era una característica de les comunitats amb llengües  minoritzades , és viscuda avui dia per moltes altres comunitats amb llengües  nacionals  o  centrals . Aquesta nova
Servei de Llengües    [2] Marc de desenvolupament (8) situació sociolingüística global ens obliga a (quasi) tots a replantejar-nos l'atzucac entre diversitat lingüística i intercomunicació, tot deixant de banda l'opció més fàcil, però també menys justa, d'arribar a la intercomprensió a través de la renúncia a la pròpia llengua.” (Clua, E., 2006) ,[object Object]
Servei de Llengües    [2] Marc de desenvolupament (9) “ ...tot allò que puguin fer les llengües locals no ho han de fer les llengües més globals. És a dir, els codis  locals  han de tenir el màxim possible de funcions, deixant només les estrictament necessàries als codis més  globals .” (Bastardas, A., 2005)
Servei de Llengües    [2] Marc de desenvolupament (10) “ El preu de la intercomprensió lingüística mundial no ha de ser pas la renúncia de tots els grups lingüístics a la seva llengua pròpia, excepte en el cas del que tingui la sort que la seva llengua sigui la triada [...]. El que cal és intentar assegurar un equilibri lingüístic sostenible per a la gran majoria de grups humans, tot tenint com a centre les persones.” (Bastardas, A., 2005).  “ [...] el contacte lingüístic sostenible serà aquell que no produeixi exposició o ús lingüístics en llengua al·lòctona a una velocitat i/o pressió –en un grau— tan alts que es faci impossible la continuïtat estable de les llengües autòctones dels grups humans.” (Bastardas, A., 2005)
Servei de Llengües    [2] Marc de desenvolupament (11) 4. Un agent per a la viabilitat de la proposta: el Servei de Llengües de la UAB
Servei de Llengües    [2] Marc de desenvolupament (12) ,[object Object],[object Object],[object Object]
Servei de Llengües CINC CONDICIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES PARCIALS RECEPTIVES I LA  COMPETÈNCIA INTERCULTURAL DELS ESTUDIANTS “ROMÀNICS”  SEGONA PART
Servei de Llengües [1] Aplicació d’una metodologia contrastiva basada en la intercomprensió de llengües romàniques [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic [4] Foment de la competència intercultural [5] Presència del component socioafectiu SEGONA PART
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (1) ,[object Object]
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (2) ,[object Object],“ Il problema della cultura europea del futuro non sta certo nel trionfo del poliglottismo totale [...] ma in una comunità di persone che possano cogliere lo spirito, il profumo, l’atmosfera di una favella diversa. Una Europa di poliglotti non è una Europa di persone che parlano correntemente molte lingue, ma nel migliore dei casi di persone che possono incontrarsi parlando ciascuno la propria lingua e intendendo quella dell’altro, che pure non saprebbero parlare in modo fluente, e intendendola, sia pure o fatica, intendessero il «genio», l’universo culturale che ciascuno esprime parlando la lingua dei propri avi e della propria tradizione.” (U. Eco, 1993)
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (3) “ ...si hi ha voluntat ferma d'entesa, els camins de la comprensió mútua són variats, generosos i fruit de la imaginació. Per exemple, la traducció per persona interposada, una persona que coneix les dues llengües dels pobles que entren en contacte; o el bilingüisme passiu (jo entenc la teva llengua, tu entens la meva, parlem cadascun en la propia”); o el recurs a les paraules que  sabem que són, aproximadament,  comunes.” (J. Tuson, 2004). ,[object Object]
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (4) “ L’ideal lingüístico-pedagògic no pot ésser universalment altre que parlar amb màxima dignitat en la llengua pròpia i comprendre tothom, sense que ningú hagi de renunciar a aqueixa dignitat.” (Dalmau, D., 1936)
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (5) ,[object Object],[object Object]
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (6) ,[object Object]
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (7)
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (8) ,[object Object]
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (9)
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (10) Eurocomrom
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (11) Galanet : http://www.galanet.be
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (12)
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (13) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (14) FontdelCat : http://ice.uab.cat/fontdelcat
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (15) ,[object Object],8.1. Utilització de recursos complementaris a l'exposició en llengua oral (suports audiovisuals, per exemple). 8.2. Cooperació per facilitar la interacció i actitud col·laboradora: oferiment o petició d'ajut per resoldre malentesos. 8.3. Assegurar l'adequació d'aspectes com el volum (alt); l'articulació clara i òptima dels sons; la velocitat; la vocalització o la separació de paraules.
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (16) 8.4. Vetllar per l'adequació i el control de tots els aspectes del comportament paralingüístic.   8.5. Ús de gestos il·lustradors (o gestos batuta) i reguladors i estalvi de gestos adaptadors.  8.6. Atenuació de la contundència retòrica i control de certs efectes  que poden dificultar o enterbolir la comprensió.  8.7. Vigilància extrema de les normes de cortesia (màximes del tacte, de la generositat, de l'aprovació, de la modèstia, de l'acord, de la simpatia).  8.8. Ús d'estratègies per explicitar l'estructura del discurs (fer-la explícita, usar anticipacions, mecanimes de dixi discursiva...)
Servei de Llengües    [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (17) 8.9. Ús de reformulacions sintètiques del discurs. 8.10.  Bon ús dels mecanismes cohesius i, en particular, dels  connectors. 8.11. Control de la densitat informativa. 8.12. Ús de recursos de redundància positiva: repeticions, preguntes  epistèmiques, paràfrasis, definicions, exemples o analogies. 8.13. Selecció de formes comunes català-castellà i estalvi o control de les allunyades. La majoria d’aquestes estratègies són pròpies dels discursos orals formals, no es poden considerar “antinaturals”, i contribueixen a millorar les produccions del professorat.
Servei de Llengües    [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (1) ,[object Object],[object Object],[object Object]
Servei de Llengües    [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (2) 1.3. Estratègia d’anticipació: marcatge de les zones del text que es poden considerar menys importants pel que fa a la significació (paraules entre parèntesis, incisos, enumeracions d’elements d’una mateixa àrea semàntica, etc.). 1.4. Estratègia de selecció: distinció de les paraules rellevants d’un discurs d’altres que no ho són (Noms, verbs, frases clau  vs . falques, mots crossa, repeticions...). Localització de les paraules clau del text.  1.5. Estratègia de localització de les paraules estadísticament més representades als textos. 1.6. Estratègia d’interpretació (de comprensió de la forma): identificació de les paraules que marquen l’estructura del text.  1.7. Estratègia d’interpretació: comprensió del significat global, del missatge. Comprensió de les idees principals. Identificació de la conclusió general (o parcial de cada fragment) i, a grans trets, de les diverses premisses o arguments que hi donen suport.
Servei de Llengües    [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (3) 1.8. Estratègies d’inferència del sentit de mots desconeguts per mitjà de les correspondències fòniques amb altres llengües romàniques. 1.9. Capacitat de formular hipòtesis, fer deduccions o inferències i de validar-les i, si cal, refer-les. 1.10. Estratègies d’inducció del sentit de mots desconeguts a partir del context gramatical i de coneixements culturals. 1.11. Estratègia de reconeixement: saber segmentar la cadena acústica en les unitats que la componen.  1.12. Observació atenta dels gestos i les expressions, habituació a la melodia, a la discriminació dels esquemes d'entonació que fa servir. 1.13. Estratègia afectiva de reducció de l’ansietat: confiança en el grup, valoració del suport lingüístic extern, social i conjuntural. 1.14. Demanar aclariments, repeticions o traducció.
Servei de Llengües    [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (1) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Servei de Llengües    [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (2) 3.3. Elements que marquen les relacions lògiques del text. Elements connectors que estableixen aquestes relacions. 3.4.  Reflexió sobre tot el que es relaciona amb les veus del text: des de la presència del subjecte (reflexió sobre plural de modèstia, maneres d’expressar la impersonalitat, elements modalitzadors o marques lingüístiques que indiquen la implicació i l’actitud del subjecte en el discurs, elements de reforç de l’objectivitat: citacions, referències, notes) fins a la intertextualitat. 3.5. Coneixement del recurs de la nominalització (que afavoreix la intercomprensió). 3.6. Competència discursiva: coneixement dels principals gèneres i subgèneres del món acadèmic i científic: ressenyes, informes, articles, exposicions orals, etc. El programa interuniversitari Argumenta, gestat al Servei de Llengües de la UAB hi col·labora.
Servei de Llengües    [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (3)
Servei de Llengües    [4] Foment de la competència intercultural (1) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Servei de Llengües    [4] Foment de la competència intercultural (2) 2.4. Confiança en el bagatge personal de coneixements, experiències, recursos i estratègies lingüístics i no lingüístics a l'hora d'aproximar-se a una experiència comunicativa nova. 2.5. Valoració de la diferència lingüística i cultural com a possibilitat d'enriquiment personal. 2.6. Disposició a vèncer els prejudicis sobre les llengües. 2.7. Respecte, tolerància i acceptació de l'alteritat. 2.8. Valoració de l'exposició a persones d'altres llengües i cultures. 2.9. Valoració de les llengües com a instruments que reflecteixen una visió del món i un sistema de creences i de valors. 2.10. Capacitat de tolerar l'ambigüitat i, si es produeix, de gestionar-la.
Servei de Llengües    [4] Foment de la competència intercultural (3) 2.11. Capacitat d'empatia.  2.12. Capacitat de potenciar una actitud lúdica davant la llengua i el seu ús. 2.13. Capacitat de ser flexible en els usos lingüístics i adaptar-se a la situació. 2.14.  Acceptació de la comprensió parcial o superficial . “Cada dia és més habitual i necessari accedir als discursos de diferents llengües i cultures, però no és gens fàcil (...). Si no coneixem la cultura amb què s'elabora un discurs, potser només podem aspirar a comprendre'n les idees bàsiques. Haurem d'acostumar-nos a comprendre'l només parcialment, a acceptar que se'ns escapin detalls, a quedar-nos a l'epidermis i a sospitar els cossos que hi ha al dessota a partir de les formes que palpem...”
Servei de Llengües    [4] Foment de la competència intercultural (4) “ Haurem de ser més humils a l'hora de valorar les nostres capacitats per comprendre en altres llengües, i més tolerants jutjant la capacitat que mostren els altres per comprendre els nostres discursos.” (Cassany, D., 2006) 3. Línies de treball: 3.1. Pistes per comprendre les diferències interculturals en la relació amb la realitat catalana.
Servei de Llengües    [4] Foment de la competència intercultural (5)
Servei de Llengües    [4] Foment de la competència intercultural (6) 3.2. Anàlisi de la competència intercultural. 3.3. Creació d’un banc de biografies lingüístiques.
Servei de Llengües    [5] Presència del component socioafectiu (1) ,[object Object]
Servei de Llengües    [5] Presència del component socioafectiu (2) ,[object Object]
Servei de Llengües [1] Aplicació d’una metodologia contrastiva basada en la intercomprensió de llengües romàniques (A) [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (B) [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (C) [4] Foment de la competència intercultural (D) [5] Presència del component socioafectiu (E) CINC CONDICIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES PARCIALS RECEPTIVES I LA  COMPETÈNCIA INTERCULTURAL DELS ESTUDIANTS “ROMÀNICS”
Servei de Llengües    Presència de les condicions indicades en les accions d’acollida lingüística del Servei de Llengües A, B, C, D Altres cursos i recursos virtuals (Intercat, Parla.cat) E Parelles lingüístiques virtuals E Tandèms lingüístics E Voluntariat lingüístic D Recursos d’acollida lingüística (Ajuda’m: 80 pistes…) D Biografies lingüístiques (consulta, creació) D Anàlisi de la competència intercultural D, E Curs de sostenibilitat lingüística A, B, C, D Cursos i recursos virtuals per a la intercomprensió A, B, C Curs de comprensió bàsica Condicions Accions del SdL
Servei de Llengües Abans de desplaçar-se A la UAB Estudiants nouvinguts “romànics” 1) Curs de comprensió bàsica  (i altres cursos inicials: català, castellà) 2) Curs de sostenibilitat lingüística 3) Anàlisi de la competència intercultural 4) Biografies lingüístiques 5) Recursos d’acollida lingüística (programa Ajuda’m): 80 pistes… 6) Voluntariat lingüístic (autòcton-nouvingut) 7) Tàndems lingüístics Docència UAB 1) “Seguretat lingüística” 2) Ús de català intercomprensible 3) Gestió del plurilingüisme a l’aula    Final: els estudiants “romànics” de mobilitat per la construcció d’un campus multilingüe sostenible 1)   Cursos i recursos virtuals per a la intercomprensió (FontdelCat, Galanet…) 2) Altres cursos i recursos virtuals per a l’aprenentatge del català (Intercat, Parla.cat…) 3) Parelles lingüístiques virtuals  Servei de Llengües de la UAB
Servei de Llengües Allò de què es tracta, al capdavall, és de  construir un denominador comú entre ciutadans fet no tant de codis compartits perfectament com de voluntats de comprensió compartides .  “ ...en la vida diaria, zona conflictiva siempre, la comprensión deja de ser un fenómeno psicológico y lingüístico y se convierte en una exigencia ética. Nos podemos malentender usando la misma lengua y podemos comunicarnos usando lenguas distintas. Todo depende de si existe o no un proyecto de entendimiento que vaya más allá del lenguaje.” (J. A. Marina, 1998)
Servei de Llengües Moltes gràcies Enric Serra [email_address]

More Related Content

What's hot

Linguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professorat
Linguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professoratLinguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professorat
Linguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professorat
Universitat Oberta de Catalunya
 
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiuEl tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
Montserrat Montagut Montagut
 
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
Montserrat Montagut Montagut
 
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
Fred Sentandreu
 
Per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?
Per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?Per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?
Per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?
Marta Estella
 
Proposta de decret plurilingüisme 2011
Proposta de decret plurilingüisme 2011Proposta de decret plurilingüisme 2011
Proposta de decret plurilingüisme 2011Nombre Apellidos
 
El projecte lingüístic de centre
El projecte lingüístic de centreEl projecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic quercus
Projecte lingüístic quercusProjecte lingüístic quercus
Projecte lingüístic quercus
instiquercus
 
Intercanvi França
Intercanvi FrançaIntercanvi França
Intercanvi França
Francisco Perez
 
Terminologia i Xarxa Vives
Terminologia i Xarxa VivesTerminologia i Xarxa Vives
El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...
El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...
El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...
Sergi BarcelóTrigueros
 
Sessió informativa sobre acreditació d’idiomes i serveis i recursos per a l’e...
Sessió informativa sobre acreditació d’idiomes i serveis i recursos per a l’e...Sessió informativa sobre acreditació d’idiomes i serveis i recursos per a l’e...
Sessió informativa sobre acreditació d’idiomes i serveis i recursos per a l’e...Servei de Llengües i Terminologia de la UPC
 
MERC i Portafolis
MERC i PortafolisMERC i Portafolis
MERC i Portafolis
marclia
 
Projecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centreProjecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centre
Francisco Perez
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTICPROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTIC
Anni Melià Pascual
 
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestresEl tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestresmarclia
 
El currículum de llengua i literatura
El currículum de llengua i literaturaEl currículum de llengua i literatura
El currículum de llengua i literatura
marclia
 
Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016
Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016
Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016
Servei de Llengües Estrangeres
 

What's hot (20)

Linguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professorat
Linguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professoratLinguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professorat
Linguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professorat
 
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiuEl tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
 
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
 
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
 
Per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?
Per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?Per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?
Per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?
 
Proposta de decret plurilingüisme 2011
Proposta de decret plurilingüisme 2011Proposta de decret plurilingüisme 2011
Proposta de decret plurilingüisme 2011
 
El projecte lingüístic de centre
El projecte lingüístic de centreEl projecte lingüístic de centre
El projecte lingüístic de centre
 
Projecte lingüístic quercus
Projecte lingüístic quercusProjecte lingüístic quercus
Projecte lingüístic quercus
 
Intercanvi França
Intercanvi FrançaIntercanvi França
Intercanvi França
 
Terminologia i Xarxa Vives
Terminologia i Xarxa VivesTerminologia i Xarxa Vives
Terminologia i Xarxa Vives
 
El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...
El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...
El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...
 
Sessió informativa sobre acreditació d’idiomes i serveis i recursos per a l’e...
Sessió informativa sobre acreditació d’idiomes i serveis i recursos per a l’e...Sessió informativa sobre acreditació d’idiomes i serveis i recursos per a l’e...
Sessió informativa sobre acreditació d’idiomes i serveis i recursos per a l’e...
 
MERC i Portafolis
MERC i PortafolisMERC i Portafolis
MERC i Portafolis
 
Propostadedecretplurilingisme2011
Propostadedecretplurilingisme2011Propostadedecretplurilingisme2011
Propostadedecretplurilingisme2011
 
B02 a lax
B02 a laxB02 a lax
B02 a lax
 
Projecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centreProjecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centre
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTICPROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTIC
 
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestresEl tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
El tractament integrat de llengües en la formació lingüística inicial de mestres
 
El currículum de llengua i literatura
El currículum de llengua i literaturaEl currículum de llengua i literatura
El currículum de llengua i literatura
 
Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016
Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016
Avancem cap al Tractament Integrat de les Llengües 2016
 

Similar to Cercles Enric Serra

Comunicacio Enric Serra Irl
Comunicacio Enric Serra IrlComunicacio Enric Serra Irl
Comunicacio Enric Serra Irlserracasals
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCHPROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
Ernest Lluch
 
Document pl les arrels
Document pl les arrelsDocument pl les arrels
Document pl les arrels
novesarrels
 
Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18
Diego García
 
LA SITUACIÓ DEL CATALÀ A LES TERRES DE PARLA CATALANA I A LLURS ESCOLES
LA SITUACIÓ DEL CATALÀ  A LES TERRES DE PARLA CATALANA  I A LLURS ESCOLES LA SITUACIÓ DEL CATALÀ  A LES TERRES DE PARLA CATALANA  I A LLURS ESCOLES
LA SITUACIÓ DEL CATALÀ A LES TERRES DE PARLA CATALANA I A LLURS ESCOLES
Manu Robles-Arangiz Institutua Fundazioa
 
Unitat 3. ser competents en llengües
Unitat 3. ser competents en llengüesUnitat 3. ser competents en llengües
Unitat 3. ser competents en llengüesNombre Apellidos
 
Presentació avancem centres 2017 18
Presentació avancem centres 2017 18Presentació avancem centres 2017 18
Presentació avancem centres 2017 18
Servei de Llengües Estrangeres
 
Projectelinguisticcentre elluch1415
Projectelinguisticcentre elluch1415Projectelinguisticcentre elluch1415
Projectelinguisticcentre elluch1415
Ernest Lluch
 
Presentació d'un Marc per al plurilingüisme integrat i integrador a Catalunya...
Presentació d'un Marc per al plurilingüisme integrat i integrador a Catalunya...Presentació d'un Marc per al plurilingüisme integrat i integrador a Catalunya...
Presentació d'un Marc per al plurilingüisme integrat i integrador a Catalunya...
Servei de Llengües Estrangeres
 
I després del GEP, què? Sessió per a equips directius (Edició 2015-17)
I després del GEP, què? Sessió per a equips directius (Edició 2015-17)I després del GEP, què? Sessió per a equips directius (Edició 2015-17)
I després del GEP, què? Sessió per a equips directius (Edició 2015-17)
Servei de Llengües Estrangeres
 
I després del GEP, què? Propostes per a centres educatius (2015-17)
I després del GEP, què? Propostes per a centres educatius (2015-17)I després del GEP, què? Propostes per a centres educatius (2015-17)
I després del GEP, què? Propostes per a centres educatius (2015-17)
Montserrat Montagut Montagut
 
15.francesc florit
15.francesc florit15.francesc florit
15.francesc floritllenguaoral
 
L'elaboració d'un pla de llengües a partir d'un procés participatiu: l'experi...
L'elaboració d'un pla de llengües a partir d'un procés participatiu: l'experi...L'elaboració d'un pla de llengües a partir d'un procés participatiu: l'experi...
L'elaboració d'un pla de llengües a partir d'un procés participatiu: l'experi...
Marta Estella
 
Presentació en roda de premsa de la campanya "A la universitat en català!"
Presentació en roda de premsa de la campanya "A la universitat en català!"Presentació en roda de premsa de la campanya "A la universitat en català!"
Presentació en roda de premsa de la campanya "A la universitat en català!"
plataformapuc
 
Els programes de català i els certificats de coneixement de la DGPL
Els programes de català i els certificats de coneixement de la DGPLEls programes de català i els certificats de coneixement de la DGPL
Els programes de català i els certificats de coneixement de la DGPL
Montserrat Montagut Montagut
 
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNLLD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
Fred Sentandreu
 
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Servei de Llengües Estrangeres
 

Similar to Cercles Enric Serra (20)

Comunicacio Enric Serra Irl
Comunicacio Enric Serra IrlComunicacio Enric Serra Irl
Comunicacio Enric Serra Irl
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCHPROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
 
Document pl les arrels
Document pl les arrelsDocument pl les arrels
Document pl les arrels
 
Intercomprensio
IntercomprensioIntercomprensio
Intercomprensio
 
Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18
 
LA SITUACIÓ DEL CATALÀ A LES TERRES DE PARLA CATALANA I A LLURS ESCOLES
LA SITUACIÓ DEL CATALÀ  A LES TERRES DE PARLA CATALANA  I A LLURS ESCOLES LA SITUACIÓ DEL CATALÀ  A LES TERRES DE PARLA CATALANA  I A LLURS ESCOLES
LA SITUACIÓ DEL CATALÀ A LES TERRES DE PARLA CATALANA I A LLURS ESCOLES
 
Unitat 3. ser competents en llengües
Unitat 3. ser competents en llengüesUnitat 3. ser competents en llengües
Unitat 3. ser competents en llengües
 
Projecte linguistic centre 2019
Projecte linguistic centre 2019 Projecte linguistic centre 2019
Projecte linguistic centre 2019
 
Presentació avancem centres 2017 18
Presentació avancem centres 2017 18Presentació avancem centres 2017 18
Presentació avancem centres 2017 18
 
Projectelinguisticcentre elluch1415
Projectelinguisticcentre elluch1415Projectelinguisticcentre elluch1415
Projectelinguisticcentre elluch1415
 
Presentació d'un Marc per al plurilingüisme integrat i integrador a Catalunya...
Presentació d'un Marc per al plurilingüisme integrat i integrador a Catalunya...Presentació d'un Marc per al plurilingüisme integrat i integrador a Catalunya...
Presentació d'un Marc per al plurilingüisme integrat i integrador a Catalunya...
 
I després del GEP, què? Sessió per a equips directius (Edició 2015-17)
I després del GEP, què? Sessió per a equips directius (Edició 2015-17)I després del GEP, què? Sessió per a equips directius (Edició 2015-17)
I després del GEP, què? Sessió per a equips directius (Edició 2015-17)
 
I després del GEP, què? Propostes per a centres educatius (2015-17)
I després del GEP, què? Propostes per a centres educatius (2015-17)I després del GEP, què? Propostes per a centres educatius (2015-17)
I després del GEP, què? Propostes per a centres educatius (2015-17)
 
15.francesc florit
15.francesc florit15.francesc florit
15.francesc florit
 
L'elaboració d'un pla de llengües a partir d'un procés participatiu: l'experi...
L'elaboració d'un pla de llengües a partir d'un procés participatiu: l'experi...L'elaboració d'un pla de llengües a partir d'un procés participatiu: l'experi...
L'elaboració d'un pla de llengües a partir d'un procés participatiu: l'experi...
 
Presentació en roda de premsa de la campanya "A la universitat en català!"
Presentació en roda de premsa de la campanya "A la universitat en català!"Presentació en roda de premsa de la campanya "A la universitat en català!"
Presentació en roda de premsa de la campanya "A la universitat en català!"
 
Els programes de català i els certificats de coneixement de la DGPL
Els programes de català i els certificats de coneixement de la DGPLEls programes de català i els certificats de coneixement de la DGPL
Els programes de català i els certificats de coneixement de la DGPL
 
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNLLD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
 
PLC JOAN MARAGALL
PLC JOAN MARAGALLPLC JOAN MARAGALL
PLC JOAN MARAGALL
 
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
 

More from serracasals

Argumenta Expolangues Fr
Argumenta Expolangues FrArgumenta Expolangues Fr
Argumenta Expolangues Frserracasals
 
Enric Serra 17 04 09
Enric Serra 17 04 09Enric Serra 17 04 09
Enric Serra 17 04 09serracasals
 
micromonòlegs multilingües
micromonòlegs multilingüesmicromonòlegs multilingües
micromonòlegs multilingüesserracasals
 
Poster Serra Amblas Def
Poster Serra Amblas DefPoster Serra Amblas Def
Poster Serra Amblas Def
serracasals
 
Conferencia Enric Serra Bilbao (Eu)
Conferencia Enric Serra Bilbao (Eu)Conferencia Enric Serra Bilbao (Eu)
Conferencia Enric Serra Bilbao (Eu)
serracasals
 

More from serracasals (7)

Web20
Web20Web20
Web20
 
Exemple
ExempleExemple
Exemple
 
Argumenta Expolangues Fr
Argumenta Expolangues FrArgumenta Expolangues Fr
Argumenta Expolangues Fr
 
Enric Serra 17 04 09
Enric Serra 17 04 09Enric Serra 17 04 09
Enric Serra 17 04 09
 
micromonòlegs multilingües
micromonòlegs multilingüesmicromonòlegs multilingües
micromonòlegs multilingües
 
Poster Serra Amblas Def
Poster Serra Amblas DefPoster Serra Amblas Def
Poster Serra Amblas Def
 
Conferencia Enric Serra Bilbao (Eu)
Conferencia Enric Serra Bilbao (Eu)Conferencia Enric Serra Bilbao (Eu)
Conferencia Enric Serra Bilbao (Eu)
 

Cercles Enric Serra

  • 1. Servei de Llengües EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES PARCIALS RECEPTIVES EN LLENGUA CATALANA EN ALUMNES DE MOBILITAT A LA UAB CERCLES Sevilla, 19 de setembre de 2008 Enric Serra
  • 2. Servei de Llengües BASES I MARC DE DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE PRIMERA PART
  • 3. Servei de Llengües [1] Bases del projecte [2] Marc de desenvolupament [2.1] Un espai sociolingüístic: la Universitat Autònoma de Barcelona [2.2] Un públic objectiu: els estudiants “romànics” de mobilitat [2.3] Un fonament conceptual: la sostenibilitat lingüística [2.4] Un agent per a la viabilitat de la proposta: el Servei de Llengües de la UAB PRIMERA PART
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9. Servei de Llengües  [1] Bases del projecte (6) L'objectiu del Servei de Llengües de la UAB és ajudar a activar o a construir aquest denominador comú .
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (5) + del 70 % (Xile, Mèxic, Itàlia, etc.) Estudis de màster Estudis de doctorat Estudis de grau Estudiants estrangers de la UAB (2006-2007) + del 85 % (Mèxic, Colòmbia, Xile, Brasil, Itàlia, Argentina, etc.) + del 65 % (Perú, Portugal, Colòmbia, Argentina, Itàlia, etc.) De països amb forta implantació de llengües romàniques 100 % Sèneca-Sicue Programes propis Sòcrates-Erasmus Estudiants de programes de mobilitat cap a la UAB (2006-2007) 45 % aprox. (Mèxic, Xile, Colòmbia, etc.) 60 % aprox. (Itàlia, França, Portugal, etc.) De països amb forta implantació de llengües romàniques
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (9) “ ...tot allò que puguin fer les llengües locals no ho han de fer les llengües més globals. És a dir, els codis locals han de tenir el màxim possible de funcions, deixant només les estrictament necessàries als codis més globals .” (Bastardas, A., 2005)
  • 19. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (10) “ El preu de la intercomprensió lingüística mundial no ha de ser pas la renúncia de tots els grups lingüístics a la seva llengua pròpia, excepte en el cas del que tingui la sort que la seva llengua sigui la triada [...]. El que cal és intentar assegurar un equilibri lingüístic sostenible per a la gran majoria de grups humans, tot tenint com a centre les persones.” (Bastardas, A., 2005). “ [...] el contacte lingüístic sostenible serà aquell que no produeixi exposició o ús lingüístics en llengua al·lòctona a una velocitat i/o pressió –en un grau— tan alts que es faci impossible la continuïtat estable de les llengües autòctones dels grups humans.” (Bastardas, A., 2005)
  • 20. Servei de Llengües  [2] Marc de desenvolupament (11) 4. Un agent per a la viabilitat de la proposta: el Servei de Llengües de la UAB
  • 21.
  • 22. Servei de Llengües CINC CONDICIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES PARCIALS RECEPTIVES I LA COMPETÈNCIA INTERCULTURAL DELS ESTUDIANTS “ROMÀNICS” SEGONA PART
  • 23. Servei de Llengües [1] Aplicació d’una metodologia contrastiva basada en la intercomprensió de llengües romàniques [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic [4] Foment de la competència intercultural [5] Presència del component socioafectiu SEGONA PART
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (4) “ L’ideal lingüístico-pedagògic no pot ésser universalment altre que parlar amb màxima dignitat en la llengua pròpia i comprendre tothom, sense que ningú hagi de renunciar a aqueixa dignitat.” (Dalmau, D., 1936)
  • 28.
  • 29.
  • 30. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (7)
  • 31.
  • 32. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (9)
  • 33. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (10) Eurocomrom
  • 34. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (11) Galanet : http://www.galanet.be
  • 35. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (12)
  • 36.
  • 37. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (14) FontdelCat : http://ice.uab.cat/fontdelcat
  • 38.
  • 39. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (16) 8.4. Vetllar per l'adequació i el control de tots els aspectes del comportament paralingüístic. 8.5. Ús de gestos il·lustradors (o gestos batuta) i reguladors i estalvi de gestos adaptadors. 8.6. Atenuació de la contundència retòrica i control de certs efectes que poden dificultar o enterbolir la comprensió. 8.7. Vigilància extrema de les normes de cortesia (màximes del tacte, de la generositat, de l'aprovació, de la modèstia, de l'acord, de la simpatia). 8.8. Ús d'estratègies per explicitar l'estructura del discurs (fer-la explícita, usar anticipacions, mecanimes de dixi discursiva...)
  • 40. Servei de Llengües  [1] Aplicació d’una metodologia d’intercomprensió (17) 8.9. Ús de reformulacions sintètiques del discurs. 8.10. Bon ús dels mecanismes cohesius i, en particular, dels connectors. 8.11. Control de la densitat informativa. 8.12. Ús de recursos de redundància positiva: repeticions, preguntes epistèmiques, paràfrasis, definicions, exemples o analogies. 8.13. Selecció de formes comunes català-castellà i estalvi o control de les allunyades. La majoria d’aquestes estratègies són pròpies dels discursos orals formals, no es poden considerar “antinaturals”, i contribueixen a millorar les produccions del professorat.
  • 41.
  • 42. Servei de Llengües  [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (2) 1.3. Estratègia d’anticipació: marcatge de les zones del text que es poden considerar menys importants pel que fa a la significació (paraules entre parèntesis, incisos, enumeracions d’elements d’una mateixa àrea semàntica, etc.). 1.4. Estratègia de selecció: distinció de les paraules rellevants d’un discurs d’altres que no ho són (Noms, verbs, frases clau vs . falques, mots crossa, repeticions...). Localització de les paraules clau del text. 1.5. Estratègia de localització de les paraules estadísticament més representades als textos. 1.6. Estratègia d’interpretació (de comprensió de la forma): identificació de les paraules que marquen l’estructura del text. 1.7. Estratègia d’interpretació: comprensió del significat global, del missatge. Comprensió de les idees principals. Identificació de la conclusió general (o parcial de cada fragment) i, a grans trets, de les diverses premisses o arguments que hi donen suport.
  • 43. Servei de Llengües  [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (3) 1.8. Estratègies d’inferència del sentit de mots desconeguts per mitjà de les correspondències fòniques amb altres llengües romàniques. 1.9. Capacitat de formular hipòtesis, fer deduccions o inferències i de validar-les i, si cal, refer-les. 1.10. Estratègies d’inducció del sentit de mots desconeguts a partir del context gramatical i de coneixements culturals. 1.11. Estratègia de reconeixement: saber segmentar la cadena acústica en les unitats que la componen. 1.12. Observació atenta dels gestos i les expressions, habituació a la melodia, a la discriminació dels esquemes d'entonació que fa servir. 1.13. Estratègia afectiva de reducció de l’ansietat: confiança en el grup, valoració del suport lingüístic extern, social i conjuntural. 1.14. Demanar aclariments, repeticions o traducció.
  • 44.
  • 45. Servei de Llengües  [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (2) 3.3. Elements que marquen les relacions lògiques del text. Elements connectors que estableixen aquestes relacions. 3.4. Reflexió sobre tot el que es relaciona amb les veus del text: des de la presència del subjecte (reflexió sobre plural de modèstia, maneres d’expressar la impersonalitat, elements modalitzadors o marques lingüístiques que indiquen la implicació i l’actitud del subjecte en el discurs, elements de reforç de l’objectivitat: citacions, referències, notes) fins a la intertextualitat. 3.5. Coneixement del recurs de la nominalització (que afavoreix la intercomprensió). 3.6. Competència discursiva: coneixement dels principals gèneres i subgèneres del món acadèmic i científic: ressenyes, informes, articles, exposicions orals, etc. El programa interuniversitari Argumenta, gestat al Servei de Llengües de la UAB hi col·labora.
  • 46. Servei de Llengües  [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (3)
  • 47.
  • 48. Servei de Llengües  [4] Foment de la competència intercultural (2) 2.4. Confiança en el bagatge personal de coneixements, experiències, recursos i estratègies lingüístics i no lingüístics a l'hora d'aproximar-se a una experiència comunicativa nova. 2.5. Valoració de la diferència lingüística i cultural com a possibilitat d'enriquiment personal. 2.6. Disposició a vèncer els prejudicis sobre les llengües. 2.7. Respecte, tolerància i acceptació de l'alteritat. 2.8. Valoració de l'exposició a persones d'altres llengües i cultures. 2.9. Valoració de les llengües com a instruments que reflecteixen una visió del món i un sistema de creences i de valors. 2.10. Capacitat de tolerar l'ambigüitat i, si es produeix, de gestionar-la.
  • 49. Servei de Llengües  [4] Foment de la competència intercultural (3) 2.11. Capacitat d'empatia. 2.12. Capacitat de potenciar una actitud lúdica davant la llengua i el seu ús. 2.13. Capacitat de ser flexible en els usos lingüístics i adaptar-se a la situació. 2.14. Acceptació de la comprensió parcial o superficial . “Cada dia és més habitual i necessari accedir als discursos de diferents llengües i cultures, però no és gens fàcil (...). Si no coneixem la cultura amb què s'elabora un discurs, potser només podem aspirar a comprendre'n les idees bàsiques. Haurem d'acostumar-nos a comprendre'l només parcialment, a acceptar que se'ns escapin detalls, a quedar-nos a l'epidermis i a sospitar els cossos que hi ha al dessota a partir de les formes que palpem...”
  • 50. Servei de Llengües  [4] Foment de la competència intercultural (4) “ Haurem de ser més humils a l'hora de valorar les nostres capacitats per comprendre en altres llengües, i més tolerants jutjant la capacitat que mostren els altres per comprendre els nostres discursos.” (Cassany, D., 2006) 3. Línies de treball: 3.1. Pistes per comprendre les diferències interculturals en la relació amb la realitat catalana.
  • 51. Servei de Llengües  [4] Foment de la competència intercultural (5)
  • 52. Servei de Llengües  [4] Foment de la competència intercultural (6) 3.2. Anàlisi de la competència intercultural. 3.3. Creació d’un banc de biografies lingüístiques.
  • 53.
  • 54.
  • 55. Servei de Llengües [1] Aplicació d’una metodologia contrastiva basada en la intercomprensió de llengües romàniques (A) [2] Reflexió sobre les estratègies per a la comprensió (B) [3] Reflexió sobre el llenguatge acadèmic (C) [4] Foment de la competència intercultural (D) [5] Presència del component socioafectiu (E) CINC CONDICIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES PARCIALS RECEPTIVES I LA COMPETÈNCIA INTERCULTURAL DELS ESTUDIANTS “ROMÀNICS”
  • 56. Servei de Llengües  Presència de les condicions indicades en les accions d’acollida lingüística del Servei de Llengües A, B, C, D Altres cursos i recursos virtuals (Intercat, Parla.cat) E Parelles lingüístiques virtuals E Tandèms lingüístics E Voluntariat lingüístic D Recursos d’acollida lingüística (Ajuda’m: 80 pistes…) D Biografies lingüístiques (consulta, creació) D Anàlisi de la competència intercultural D, E Curs de sostenibilitat lingüística A, B, C, D Cursos i recursos virtuals per a la intercomprensió A, B, C Curs de comprensió bàsica Condicions Accions del SdL
  • 57. Servei de Llengües Abans de desplaçar-se A la UAB Estudiants nouvinguts “romànics” 1) Curs de comprensió bàsica (i altres cursos inicials: català, castellà) 2) Curs de sostenibilitat lingüística 3) Anàlisi de la competència intercultural 4) Biografies lingüístiques 5) Recursos d’acollida lingüística (programa Ajuda’m): 80 pistes… 6) Voluntariat lingüístic (autòcton-nouvingut) 7) Tàndems lingüístics Docència UAB 1) “Seguretat lingüística” 2) Ús de català intercomprensible 3) Gestió del plurilingüisme a l’aula  Final: els estudiants “romànics” de mobilitat per la construcció d’un campus multilingüe sostenible 1) Cursos i recursos virtuals per a la intercomprensió (FontdelCat, Galanet…) 2) Altres cursos i recursos virtuals per a l’aprenentatge del català (Intercat, Parla.cat…) 3) Parelles lingüístiques virtuals Servei de Llengües de la UAB
  • 58. Servei de Llengües Allò de què es tracta, al capdavall, és de construir un denominador comú entre ciutadans fet no tant de codis compartits perfectament com de voluntats de comprensió compartides . “ ...en la vida diaria, zona conflictiva siempre, la comprensión deja de ser un fenómeno psicológico y lingüístico y se convierte en una exigencia ética. Nos podemos malentender usando la misma lengua y podemos comunicarnos usando lenguas distintas. Todo depende de si existe o no un proyecto de entendimiento que vaya más allá del lenguaje.” (J. A. Marina, 1998)
  • 59. Servei de Llengües Moltes gràcies Enric Serra [email_address]