Ressenya crítica: Bearn o la sala de les nines

1. Aida Aylagas Ojero
2QHUM
RESSENYA CRÍTICA: BEARN
Mort de Dama, La novel·la de Palmira o L’àngel rebel són obres literàries que
comparteixen l’essència de la seva creació: l’autor. El mallorquí Llorenç Villalonga,
també conegut pel pseudònim “Dhey”, va estudiar medicina i es va especialitzar en
psiquiatria però no va exercir gaire perquè provenia d’una il·lustre família rural. De
manera paral·lela, es va dedicar intensament a la literatura i va escriure entre
d’altres: Bearn o La sala de les nines. Aquesta es va publicar per primera vegada el
1956, en castellà, i no serà fins el 1961 en que va veure la llum la versió en llengua
catalana, perquè el context era de forta repressió de la llengua i cultura catalanes
per part del franquisme. És considerada una de les obres més importants de la
literatura en llengua catalana del segle XX.
Bearn o La sala de les nines és una obra dividida en quatre parts: una introducció en
forma de carta-pròleg que comença in medias res, la novel·la pròpiament dita “Sota
la influència de Faust” i “La pau regna a Bearn” i un epíleg. Aquesta novel·la narra la
història d’una família: Don Toni, un aristòcrata que viu a Bearn (Mallorca), es va
casar amb Dona Maria Antònia, una dona senzilla. Anys més tard, van acollir a Don
Joan Mayol, a la seva gran llar, un capellà que per a ells era un fill no reconegut.
Don Toni estava capficat amb la idea de capturar el temps perquè no avancés,
perquè ningú el tragués els records, i va començar a escriure unes Memòries
(inspirades en l’idea de Proust), que resumien tot el que havia viscut, i les va donar a
Don Joan perquè les acabés a causa de la seva mort. Dins del petit gran palau en el
que vivien, hi havia una habitació, “La sala de les nines”, de la qual només tenia la
clau Don Toni i que amagava una sèrie de nines a les que un antic familiar les cosia
vestits, i si aquest fet sortia a la llum, podia ser un escàndol per a la família. Don
Joan quan va descobrir la sala va cremar tots els documents impedint que se sabés
la veritat.
Si anem més enllà de la lectura, veurem la manera que té l’autor de dir-nos moltes
més coses de les que ens explica en que aquest simple resum. Partim de la base
que Llorenç Villalonga va estudiar psiquiatria, fet que ens obre les portes a un nou

2. món des del qual podem analitzar la novel·la. Una novel·la amb referències
clàssiques d’Ovidi i Virgili amb la suma dels tòpics literaris: beatus ille i carpe diem,
de Victor Hugo i la Fontaine, dels ideals de Voltaire, de Rosseau i de Wagner i
sobretot, del mite de Faust. L'al·lusió a Faust present en el títol es deu al fet que,
igual com el personatge de Goethe ven la seva ànima al diable per aconseguir
l'eterna joventut, el protagonista de Bearn la "ven" també quan decideix abandonar a
la seva esposa i fugir a París amb la seva neboda de divuit anys, Xima, precisament
per assistir a l'estrena de l'òpera Faust.
És una obra mestra, escrita en un moment daurat de la seva estabilització personal,
fins i tot podríem dir que és la seva pròpia Odissea i una obra total que compta amb
la recapitulació dels temes tractats en les seves novel·les anteriors. Segons la
psiquiatria, el coneixement consta de: subconscient, que correspon a la part racional,
on per exemple trobaríem les nostres frustracions, les quals hi ha gent que les
supera amb els somnis o l’art hi ha gent que no les supera i desafortunadament
esdevenen malalties. I també consta d’inconscient, és a dir la no raó, que vindria a
relacionar-se amb l’arxiu de la sala de les nines que oculta una veritat misteriosa.
Segles enrere, Aristòtil creia que l’home era un ésser racional però va ser Freud el
que sospitava de l’home i finalment Villalonga el que va rebre aquestes influències.
L’autor relaciona el joc amb la literatura i “juga” amb la psicologia, l’intimitat i la
subjectivitat dels personatges. Don Toni és el portaveu de les idees de l’escriptor, el
seu alter ego, un aristòcrata enigmàtic interessat pel coneixement científic que, amb
Dona Xima manté una relació d’amor i passió inspirada en el mite de Faust mentre
que amb Dona Maria Antònia manté una relació d’amor i costum inspirada en el mite
de Filemó i Baucis. Don Joan Mayol té uns orígens humils, és materialista i víctima
de la temptació sexual i possiblement, junt amb Don Jaume, són fills amb una tara, i
per això no reconeguts, de Don Toni. Dona Maria Antònia està basada en la mare i
la dona de l’escriptor, encarna el seny i és el complement de Don Toni.
Amb tot plegat, Llorenç Villalonga mostra una tècnica caracteritzadora per perfilar el
personatge central, que és el resultat d’un procés històric molt concret que es debat
enmig de tensions ideològiques. L’anàlisi psicològica es basa en la imprecisió, en la
visió subjectiva del narrador. Al capdavall, aquest és un dels mèrits essencials de
Bearn.

3. Josep Elías
2OCNS
Ressenya: Bearn o la sala de les nines
És complicat esbrinar en quin moment concret comença o acaba una història farcida
de secrets i incògnites, i encara molt més si la tècnica narrativa emprada és,
pròpiament, la carta. Idees contraposades, com el bé i el mal o el conscient i
l’inconscient, són presents durant tota una obra, plena de misteris incognoscibles, a
través d’alguns personatges rodons i d’altres estàtics.
Bearn o la sala de les nines és una obra escrita per Llorenç Villalonga i publicada,
per primera vegada en llengua catalana, l’any 1961. Aquest, és un llibre de transfons
filosòfic que desperta la curiositat del lector per una societat del segle XIX però
ambientada en el segle XX, on les idees de les persones són heterogènies i de
vegades extremadament adverses. L’obra s’estructura en quatre parts ben
diferenciades.
La primera part és la introducció al relat en la que trobem una carta entrant a la
història. Aquesta carta és escrita per don Joan Mayol, protegit de don Toni i
possiblement fill bastard seu, a un vell amic, Miquel Gilabert, secretari del cardenal.
Dins del seu contingut es mostra la petició del Joan cap el Miquel de rebre consell
sobre si publicar les memòries de don Toni. Tot seguit, li explica les seves vivències
a Bearn, casa de don Toni situada a Mallorca on transcorren els fets durant gran part
de la narració.
La segona part s’anomena Sota la influència de Faust a causa de l’efecte que aquest
mite provoca sobre don Toni l’anhel de la joventut eterna. Durant aquest tros, Joan
explica els fets que succeïren durant els primers anys a Bearn, on regnava una
mentalitat d’irracionalitat i inconsciència per part del senyor de la casa, que fins i tot
arriba a deixar a la seva dona per marxar amb la seva neboda a París en busca de
noves aventures. Contràriament, dona Maria Antònia, la seva muller, mostra un alt
nivell de racionalitat, catolicisme i obediència davant dels entremaliats ocorreguts
durant aquests anys.

4. Amb referència a la tercera part, La pau regna a Bearn, localitzem per contra, un
clima de molta tranquil·litat en el que han passat 23 anys des de l’enrenou viscut a
París. Don Toni adopta una posició més madura i concordant amb la de la seva edat,
mostrant pensaments més racionals dels que posseïa, i efectuant així un viatge a
Roma per conèixer al Papa i un altre a París, els dos amb Joan, ja que ell és capellà.
Durant el viatge a París es mostren diferents opinions per part dels personatges
sobre les mesures econòmiques i socials que hi ha a la capital francesa, molt més
liberals que a Mallorca. Cal fer un esment específic de la dedicació que posa l’amo
en escriure les seves memòries de forma acurada fins el dia de la seva mort. La
seva vida finalitza a la festa de Carnaval on es suïcidaren ell i la seva dona prenen
uns bombons enverinats, tot i que en Joan negarà el suïcidi.
Finalment, la quarta part és l’epíleg que explica el que va passar després de l’anada
dels senyors de la casa. En Joan es fa càrrec de les memòries de don Toni, que són
reclamades per uns historiadors arribats de Prússia amb la intenció de fer
investigacions dels escrits del senyor. El capellà, pensant en conservar de forma
secreta les memòries de la família Bearn, finalment cala foc a la misteriosa sala de
les nines on sempre havien romàs tots els secrets.
Una vegada havent llegit el llibre, puc fer una valoració subjectiva del que m’ha
semblat la lectura. Des d’un inici, l’autor aconsegueix persuadir al lector gràcies a la
tècnica narrativa utilitzada, la carta, que com està escrita en primera persona capta
l’atenció d’aquest. També resulta agradable estructurar la història en quatre parts
fonamentals. D’altre banda, en vàries ocasions, la lectura pot resultar dificultosa a
causa de les varietats dialectals que hi ha entre el mallorquí i altres dialectes del
català. En relació a l’espai i el temps, trobo captivant com l’autor canvia els escenaris
i els moments en que transcorren els fets. Tanmateix, la postura dels personatges
plans i dogmàtics arriba a ser tediosa, cosa que no passa amb els rodons, que van
evolucionant i canviant de pensament durant l’obra. Respecte els temes tractats, que
no només els filosòfics i morals, sinó que també trobem altres com el progrés
econòmic o la conflictivitat social, es pot dir que són d’interès dins el context en el
que es desenvolupa la història, tot i així, arriben a ser costos d’entendre i de
desxifrar el significat.

5. En conclusió, recomano el llibre Bearn o la sala de les nines als lectors per tal que
puguin gaudir d’una lectura adequada que no només serveix com a font
d’entreteniment, sinó també com a recurs d’aprenentatge moral, filosòfic i històric i a
banda d’això, també mostra al públic altres formes i tècniques literàries poc
utilitzades.

6. Lydia Trepat Laguna
2QHUM
Ressenya crítica: Bearn o la sala de les nines
Bearn és una novel·la extensa, plena de referències culturals i escrita en mallorquí
per Llorenç Villalonga, procedent d’una antiga i il·lustre família rural. La novel·la fou
escrita en 1961, en un moment daurat derivat de l’estabilització personal i fou, sens
dubte, la seva novel·la més important.
L’obra s’explica en funció de la seva terra, Mallorca, i gira al voltant d’una creació
mítica, la de Bearn. La guerra civil espanyola, i la Segona Guerra Mundial, episodis
tràgics van significar la gestació, lenta i complexa del mite. Bearn o la sala de les
nines està estructurada d’acord a un esquema clàssic: pròleg, dues parts: Sota el
signe de Faust i La pau regna a Bearn i un epíleg.
A la primera part, tota la intensitat de l’acció es concentra en els vuit últims capítols.
Tot gira al voltant del mite de Faust, l’eterna joventut, que el protagonista està
disposat a aconseguir. Així doncs, “ven” l’ànima al diable i se’n va a Paris amb la
seva neboda Xima, símbol de l' amor voluptuós.
A la segona part, no hi ha un nucli de la mateixa importància, però podríem destacar
dos fets: el viatge a Paris i a Roma i la mort dels senyors.
És una novel·la quasi bé sense acció externa, ja que la novel·la es concentra en els
estats de l’ànima. Hi ha dos punts de vista narratius que se superposen: el de Joan
Mallol i el de Toni de Bearn. El primer, el trobem molt determinat des de la
introducció. És una narrador subjectiu, adreça,una carta al seu amic Miquel, l'
interlocutor mut a qui repetidament es dirigeix i en qui pensa constantment, mentre
escriu. Com coneix el final de la història, permet anticipacions d’accions i moments
que fan que es mantingui una tensió literària, mentre que Don Joan inclou
directament en el relat, fragments de les Memòries de don Toni tant en estil directe
com en estil indirecte.
Per començar a entendre la novel·la, primerament en hem de fixar en el títol.
Segurament s’identifica Bearn amb la primera part i La sala de les nines amb la
segona. Bearn és en poble on viu Tonet i Maria Antònia que s’està extingint. És un
matrimoni aristòcrata i sense fills que assisteix impàvidament a la desaparició del

7. seu llinatge. Ells no són un cas isolat, sinó l’aristocràcia en general on finalment
triomfaria el socialisme.
Segurament, ens preguntarem què vol dir exactament l’autor amb La sala de les
nines. En principi és una habitació tancada de la casa de Bearn a la qual ningú té
accés, llevat del senyor, però ell mateix no hi entra des de fa molts anys. Ens
empassem tota l’obra cercant la sala i d’aquesta en sabem molt poca cosa.
Només apareix de debò al epíleg i ens explica la mort d’un avantpassat familiar de
Bearn per pecats carnals. La sala de les nines amaga les intimitats de Bearn, i
aquestes intimitats tenen com a fonament l'ambigüitat. En el temps de Don Toni la
sala serveix de biblioteca.
El final és tan violentament romàntic com efectiu. Les morts, per error, per decisió, es
produeixen en un brevíssim interval de temps i deixen al capellà sumit en la soledat.
El capellà resol cremar el contingut de la sala de les nines. Calar foc a l'arxiu secret
és un acte cec amb el que enterra la voluntat de no saber els foscos secrets de la
família. La decadència i desaparició de la família és, així, real i simbòlica.
La consulta de Joan al seu amic, el secretari del cardenal, respecte a la
conveniència de la publicació de les és el veritable final de la novel·la, ja que en ell
es mostra com Joan no vol ni trair la seva fe ni trair al seu benefactor, tancant-se així
també el conflicte central de la novel·la: la pugna entre la raó i la fe.
Bearn no és una novel·la d'acció sinó de reflexió que permet moltes lectures, des de
l'aprofundiment en la psicologia dels personatges a breus relats històrics del moment
fins al contrast de dos móns aparentment oposats: la religió i la raó. És un llibre que
retrata els contrastos d’Europa, d’una època, d’una manera de pensar... I ho fa de
forma magistral i amb una gran destresa. Personalment una de les millors novel·les
de Villalonga i segurament també de les més complexes.