SlideShare a Scribd company logo
1 of 30
Cròniques de la veritat oculta
en la producció literària de Pere Calders
1936-1938
El primer arlequí (1936)
La glòria del doctor Larén (1936)
Gaeli i l'home Déu (1936)
Unitats de xoc (1938)
Presenten ja característiques definitòries de la
narrativa i l’humor de Calders:
Joc recurrent entre elements quotidians i fantàstics.
Perfil caricaturesc dels personatges.
Distanciador irònic del narrador.
1939-1962 Anys d’exili: parèntesi, silenci relatiu
Participa en diaris i revistes (contes i articles)
Cròniques de la veritat oculta, Escrites entre 1936 i
1952
Premi Victor Català, 1954
Pere Calders encara era a l’exili, a Mèxic
La ciutat cansada, 1962; inèdita i desapareguda.
Publicada pòstumament
Ronda naval sota la boira (54-55) Publicada 1966
Gent de l’alta vall, 1957
Demà, a les tres de la matinada, 1959
Producció anys 50
Entre dos períodes: 36-39 i anys 50
Compendi i síntesi:
Conté elements claus
que configuren l’univers caldersià
L'ombra de l'atzavara (1964)
Ronda naval sota la boira (1966)
Aquí descansa Nevares (1967)
Gaeli i l'home Déu (1984)
La ciutat cansada (2008) (inacabada)
Sense anar tant lluny (2009) (inacabada)
La marxa cap al mar (2009) (inacabada)
L'amor de Joan (2009) (inacabada)
Reculls de contesNovel·les
Invasió subtil i altres contes (1978)
Antaviana (1979), amb Dagoll Dagom
Tot s'aprofita (1983)
El sabeu, aquell? (1983)
De teves a meves: trenta-dos contes que
acaben més o menys bé (1984)
Els nens voladors (1984)
Tres per cinc, quinze (1984)
La cabra i altres narracions (1984)
El desordre públic (1984)
Un estrany al jardí (1985)
El barret fort i altres inèdits (1987)
Raspall (1987)
Kalders i Tísner, dibuixos de guerra a L'Esquella
de la Torratxa (1991)
L'honor a la deriva (1992)
Mesures, alarmes i prodigis (1994)
La lluna a casa 1995)
Cartes d'amor (1996)
Tots els contes (2008)
Cròniques de la veritat oculta
•escrites principalment durant els anys quaranta i cinquanta, en el context
de l’exili mexicà.
•estructurat en tres parts:
«La imprevista certesa»
12 narracions d’una certa
extensió
« Ver, però inexplicable»,
12 narracions molt breus,
tret d’«Una curiositat
americana
«L’escenari desconcertant»,
7 narracions d’extensió
diversa.
Cròniques de la veritat oculta
Anàlisi
1. L’estabilitat inicial
2. L’escenari quotidià
3. Els personatges i el seu
codi de comportament
4. El fet trasbalsador
5. Entre la transgressió i la
subordinació als codis
6. Els límits de la realitat
1. L’estabilitat inicial
A l’inici de les narracions, el personatges duen una
vida tranquil·la, rutinària i, fins i tot, avorrida.
Una vegada vaig
arribar a ser tan
feliç que
m’ensopia
Estat d’idíl·lica placidesa
conformitat amb unes pautes
de vida preestablertes
Placidesa portada a l’extrem
Feina rutinària de
Depa Carelli, l’assassí
1. L’estabilitat inicial
Però es tracta d’una placidesa pertorbadora
Com si obeís a un pla predeterminat, on tot està previst.
Sense voluntat per part dels personatges
Potser és que venim al
món a cobrir vacants i
cada u s’ha de resignar
amb la que li toca
cada u prenia el lloc que l’atzar li
assenyalava sense oposar-hi la resistència
dels raonaments
Destí, Atzar, Providència
Entitats quasi corpòries
Manifestacions d’una
realitat
superior, metafísica, inex
Personatges = titelles
2. L’escenari quotidià
Les narracions de Calders no exploren la realitat, sinó que la utilitzen com a
punt de partida per a explorar una altra dimensió més imperceptible.
remarcar l’absurd del
comportament quotidià i dels
valors socials establerts
L’espai
El temps
Els personatges
Indefinició: cap lloc concret
Intemporal
Caricatures humanes
2. L’escenari quotidià
L’espai
Els personatges
2. L’escenari quotidià
2. L’escenari quotidià
L’espai físic
L’espai físic on tenen lloc els contes és com
una mena d’espai escènic.
= decorat teatral:
evocar la realitat sense amagar
que allò que representen és irreal
Jardí de l’home ric
= escenari per on passen
diversos personatges
Teatre Caramar:
Doble atmosfera
d’irrealitat
Geni magiar:
Decorat real en lloc d’un
carrer de Budapest
Referències a llocs concrets  no intenció realista; deformar més la realitat.
Referències a llocs exòtics, llunyans allunyament de la realitat immediata.
Escenari més comú: llocs imprecisos, inidentificables
El temps
2. L’escenari quotidià
Referències cronològiques difuses,
inexistents o
vagues
Excepcions: La revolta del terrat, 1938
La clau de ferro, 1902
Els personatges
2. L’escenari quotidià
Caricatures humanes
Poques descripcions físiques
Més ninotaire que no pas retratista
Voluntat de despersonalització dels
personatges:
•Sense nom
•Nom estranys, (Depa
Carelli, Galsworthy, Micklas)
•Jocs de paraules al·lusius:
•Marc Noblesa
•Feliu de l’Espatlleta (F. E. inicials
amb filosofia moral)
Éssers insubstancials:
No importa QUI ni COM SÓN
Importa QUÈ els passa
COM reaccionen a allò que els passa
Els personatges
2. L’escenari quotidià
Subjectes passius, mèdiums per posar de manifest
l’absurd d’uns clixés de comportament, que ells mateixos representen
Incapacitat humana per assumir
“tot allò que s’escapi d’una codificació estereotipada de la realitat”
Personatges víctimes de
si mateixos, del
comportament que ells
mateixos representen
3. Els personatges i el seu codi de comportament
gran guinyol humà
visió més àmplia de la
condició humana
Personatges
inconsistents
recurs deliberat
“S’adonava que allò
que tenia prop
era, només, la funda
d’alguna cosa”
figures buides
3. Els personatges i el seu codi de comportament
Comportaments estereotipats:
tensió entre
submissió a un codi interpretatiu
i materialista de la realitat
impassible acceptació dels fenòmens més
extraordinaris, sorprenents i inversemblants.
finalitat
Mostrar, d’una manera
irònica i
caricaturesca, l’absurd que
hi ha en les formes més
estereotipades del
comportament humà.
3. Els personatges i el seu codi de comportament
Identificació dels personatges amb un codi de comportament preestablert:
La clau de ferro
Pare Noel versus Reis d’OrientQuieta nit
Comportament autoimposat d’home misteriós
Fet d’armes Com que no poden barallar-se reglamentàriament
com a soldats, ho fan com a nens.
L’agrimensor de La ratlla i el desig:
Presoner/ víctima de la identificació amb un codi de
comportament preestablert, el de l’home científic
Incapaç d’assumir una nova interpretació de la realitat
Cada u el seu ofici
Capità de vaixell
Vida
dinàmica, aventure
ra
Vida basada en la
seguretat, precisió,
mesura...
volia ser rellotger
Encallat en un illot on no
l’esperava ningú
Víctimes de la incapacitat
d’assumir una vida que
respongui a la pròpia voluntat
l’Espol
o La clara
consciència
=
4. El fet trasbalsador
1. La realització d’un desig
El desert
La ratlla i el desig
Raspall
Situa els personatges davant una dimensió màgica de
la realitat.
Suposa el punt d’inflexió narrativa que porta cap a
una nova situació fictícia, un nou codi de
versemblança.
2. Intervenció d’elements o éssers fantàstics La consciència,
visitadora social
L’esperit guia
Quieta nit
Les mans del
taumaturg
L’any de la meva
gràcia
La maleta marinera
La tensió narrativa és vehiculada entre dos plans
d’interpretació de la realitat.
Elements amb propietats sobrenaturals, portadors
del destí o de canvi del destí:
L’alternativa de canvi sovint és rebutjada a causa
d’una interpretació materialista de la realitat.
O bé és assimilada als codis materialistes.
El conflicte es produeix en posar en contacte uns personatges
absolutament plans, que es mouen condicionats per un teixit de codis i
de normes de comportament, amb uns fets que transgredeixen
qualsevol racional de la realitat.
4. El fet trasbalsador
3. Esdeveniment espontani de fets
extraordinaris, en contradicció amb les lleis
físiques o naturals
Coses de la providència
Els catalans pel món
l’arbre domèstic
Història natural
O ell, o jo
L’Hedera Hèlix
Els personatges s’han de replantejar els codis de
comportament que regulen la seva existència.
4. Distorsió de les relacions lògiques dels
esdeveniments La revolta del terrat
Coses aparentment
intranscendents
La clara consciència
Feblesa de caràcter
El problema de l’Índia
El principi de la saviesa
El geni magiar
Un crim
Fet d’armes
La ciència i la mesura
Acumulació de casualitats
Encadenament forassenyat de causes i efectes
Deformació exagerada del comportament del
personatges.
↓
Inflexió produïda per un fet “aparentment
intranscendent”
4. El fet trasbalsador
5. Coincidència de més d’una de les tipologies anteriors
El principi de la saviesa
2la influència de la lluna
4conseqüències insospitades de la trobada de la mà
al jardí
L’home i l’ofici
2àngel de la guarda amb bata blanca que
l’acompanya.
Esperit que treballa independent del cos.
4topada amb la noia i les conseqüències insospitades
que se’n deriven.
El geni magiar
3realitat inexplicable que contradiu les regles
4descobriment carrer fictici
La clau de ferro
1Realització d’un desig (ser un home misteriós)
3Fet inexplicable espontani: esdeveniment final
4Inexistència “real” del fet trasbalsador, però que en
realitat amaga un misteri (fals secret del personatge)
5. Entre la transgressió i la subordinació als codis
Davant el fet trasbalsador, els personatges han de reaccionar.
Dues possibilitats:
1) Transgredir
+
Acceptar com real un altre nivell de percepció
2) Els codis s’imposen a la imaginació.
La transgressió no s’arriba a consumar.
Codis de comportament
Visió de la realitat
1) Transgredir
+
Acceptar com real un altre nivell de percepció
Codis de comportament
Visió de la realitat
Només :
Feblesa de caràcter
i La maleta marinera
Raspall
Ruptura= evasió fallida sistema codis anterior
La fantasia també s’acaba
imposant a qualsevol
interpretació de la realitat
2) Els codis s’imposen a la imaginació.
La transgressió no s’arriba a consumar.
La majoria de contes:
El desenllaç és favorable a la realitat codificada
Qualsevol element que impliqui
una alteració d’aquesta veritat
oficial, és rebutjada.
L’acceptació d’un fet que escapi
al codi de coneixement establert
suposa la subversió de tot el
sistema de valors sobre el qual
fonamenta la seva seguretat
Exemple:
L’arbre domèstic
“El poder del codis sobre els quals l’home construeix la seva
vida material i quotidiana supera al de qualsevol de les
manifestacions sobrenaturals provinents del món de la
fantasia o dels mites. S’arriba a convertir en una mena de
Destí inescrutable i indefugible que determina cada un dels
actes humans i que impedeix una aproximació als aspectes
no codificats o no codificables de la realitat. L’única
possibilitat de rebel·lar-s’hi és la visió del poeta, és a
dir, l’evasió de la realitat material a través de la imaginació i
el somni. L’acceptació d’un altre codi que contempli la
possibilitat d’assumir com a reals “les veritats ocultes”.
Joan Melcion pàg 61
6. Els límits de la realitat
Voluntat d’allunyament de la realitat, de transformar-la literàriament.
La narrativa de Calders proposa de reflexionar sobre els límits del
que anomenem realitat.
Tensió entre dues concepcions contraposades de la
realitat: la que es deriva d’una visió estretament
codificada i la que sorgeix d’una sensibilitat oberta a
la imaginació i a la fantasia.
En alguns contes, el conflicte
entre realitat i irrealitat queda
en suspens al final de la
història
El teatre Caramar
El geni magiar
La clau de ferro
L’inexplicable, aquí, pro
vé de la suggestió i
l’engany dels sentits.
Relativització i dubte sobre els nostres
mecanismes de percepció de la realitat .
La reiteració de motius
a Cròniques de la veritat oculta
A l’obra narrativa de Pere
Calders apareixen amb certa
regularitat alguns motius que
caracteritzen algunes de les
constants temàtiques.
Les mans
La casa
El circ, la fira o el teatre El crim
Els promesos
El viatge
La reiteració de motius a Cròniques de la veritat oculta
La casa
Simbolitza l’ordre estable de
la realitat quotidiana
Les mans
Són l’element
màgic, portadores de vida
Portadores de mort i de follia
Les mans com a exponents
directes d’un prodigi
El viatge és un dels motius
més utilitzats com a
representació de l’evasió de la
realitat, que es el que per via
imaginativa ens proposa la
literatura de Calders.
El viatge suposa, en certa
manera, escapar-se d’una
realitat estable.
La reiteració de motius a Cròniques de la veritat oculta
El circ, la fira o el teatre
Un dels motius més usuals en
les narracions de Calders
Distanciament de la
realitat mitjançant la
il·lusió dels sentits
Funció de l’escenari
Impossibilitat d’alliberar-se de la
realitat mitjançant l’artifici de
determinats recursos de la fantasia
Els promesos
Referència esquemàtica
i caricaturesca de les
normes socials que
constrenyen la realitat
quotidiana
Tractament
paròdic, recurs
humorístic:
inconsistència de les
convencions socials
La relació entre el protagonista i la
promesa sol ser
freda, distant, insubstancial, originad
a per causes alienes a la seva
voluntat
Incomunicació
Subjacent a tota
relació basada en la
pura convenció social
El crim
Representació de la ruptura amb totes les convencions socials
Via de sortida de la pressió de la realitat massa codificada
Distorsió humorística  en rebaixa l’escabrositat
Humor negre i afable
El recurs al crim s’ha d’entendre com un element narratiu
més dins el joc literari de Calders al voltant de la tensió
entre
Normes socials i morals Llibertat individual
Feblesa de caràcter
Un crim
Conducta marginal
com a reacció contra
una moral falsa i
contradictòria
La ciència i la mesura
La revolta del terrat
Acte de rebel·lió contra
la imposició d’una
conducta arbitrària
i, per tant, absurda.
La reiteració de motius a Cròniques de la veritat oculta
Bibliografia
Joan Melcion, Cròniques de la veritat
oculta de Pere Calders
Les Naus d’Empúries, Barcelona, 1987

More Related Content

What's hot

Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusionschoriol
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
Antigona Salvador espriu
Antigona Salvador espriu Antigona Salvador espriu
Antigona Salvador espriu Gabriel Greurus
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentorjoanmolar
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanamontse.ciberta
 
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor EsteveRusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor Estevemlope657
 
tirant lo blanc
tirant lo blanctirant lo blanc
tirant lo blancjuliolap
 
La segona guerra mundial (1939 1945)
La segona guerra mundial (1939 1945)La segona guerra mundial (1939 1945)
La segona guerra mundial (1939 1945)ahidalg_04
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Julia Valera
 
Literatura catalana. Els gèneres de postguerra
Literatura catalana. Els gèneres de postguerraLiteratura catalana. Els gèneres de postguerra
Literatura catalana. Els gèneres de postguerraLluis Rius
 
Comparació de l' Antígona espriuana amb versions anteriors i posteriors
Comparació de l' Antígona espriuana amb versions anteriors i posteriorsComparació de l' Antígona espriuana amb versions anteriors i posteriors
Comparació de l' Antígona espriuana amb versions anteriors i posteriors84wilson72
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaMercè Bigorra
 
La literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXLa literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXieslt
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuFerranet74
 

What's hot (20)

Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Autors modernistes
Autors modernistesAutors modernistes
Autors modernistes
 
Antigona Salvador espriu
Antigona Salvador espriu Antigona Salvador espriu
Antigona Salvador espriu
 
Quadre coordinades
Quadre coordinadesQuadre coordinades
Quadre coordinades
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor EsteveRusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
 
tirant lo blanc
tirant lo blanctirant lo blanc
tirant lo blanc
 
La segona guerra mundial (1939 1945)
La segona guerra mundial (1939 1945)La segona guerra mundial (1939 1945)
La segona guerra mundial (1939 1945)
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 
Literatura catalana. Els gèneres de postguerra
Literatura catalana. Els gèneres de postguerraLiteratura catalana. Els gèneres de postguerra
Literatura catalana. Els gèneres de postguerra
 
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
 
Comparació de l' Antígona espriuana amb versions anteriors i posteriors
Comparació de l' Antígona espriuana amb versions anteriors i posteriorsComparació de l' Antígona espriuana amb versions anteriors i posteriors
Comparació de l' Antígona espriuana amb versions anteriors i posteriors
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig Goya
 
La literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXLa literatura al segle XIX
La literatura al segle XIX
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiu
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
 
República. Llibre IV
República. Llibre IVRepública. Llibre IV
República. Llibre IV
 

Similar to Cròniques de la veritat oculta

Similar to Cròniques de la veritat oculta (20)

Guia lect cruilla '
Guia lect cruilla 'Guia lect cruilla '
Guia lect cruilla '
 
Novel les de l exili americà
Novel les de l exili americàNovel les de l exili americà
Novel les de l exili americà
 
Pere calders
Pere caldersPere calders
Pere calders
 
Mirall Trencat 1
Mirall Trencat 1Mirall Trencat 1
Mirall Trencat 1
 
Novel juliol 2010
Novel juliol 2010Novel juliol 2010
Novel juliol 2010
 
Novel·la juliol 2010
Novel·la juliol 2010Novel·la juliol 2010
Novel·la juliol 2010
 
NOVEL.LA DE TERROR
NOVEL.LA DE TERRORNOVEL.LA DE TERROR
NOVEL.LA DE TERROR
 
Novetats Novel·la Gener 2010
Novetats Novel·la Gener 2010Novetats Novel·la Gener 2010
Novetats Novel·la Gener 2010
 
Mercè+Rod..
Mercè+Rod..Mercè+Rod..
Mercè+Rod..
 
Perecalders1
Perecalders1Perecalders1
Perecalders1
 
Guia16
Guia16Guia16
Guia16
 
La bogeria m.àngels, lídia, dani
La bogeria m.àngels, lídia, daniLa bogeria m.àngels, lídia, dani
La bogeria m.àngels, lídia, dani
 
Novel.la maig 2010
Novel.la maig 2010Novel.la maig 2010
Novel.la maig 2010
 
Les novel·les de l'exili americà
Les novel·les de l'exili americàLes novel·les de l'exili americà
Les novel·les de l'exili americà
 
Lit rodoreda - plaça diamant
Lit rodoreda - plaça diamantLit rodoreda - plaça diamant
Lit rodoreda - plaça diamant
 
Novel·la juny 2010
Novel·la juny 2010Novel·la juny 2010
Novel·la juny 2010
 
Ressenyes abril2010
Ressenyes abril2010Ressenyes abril2010
Ressenyes abril2010
 
Abril de 2010
Abril de 2010Abril de 2010
Abril de 2010
 
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. SusannaNovetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
 
Mar i cel
Mar i celMar i cel
Mar i cel
 

Recently uploaded

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...
Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...
Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...malvarez27
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (8)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...
Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...
Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

Cròniques de la veritat oculta

  • 1.
  • 2. Cròniques de la veritat oculta en la producció literària de Pere Calders 1936-1938 El primer arlequí (1936) La glòria del doctor Larén (1936) Gaeli i l'home Déu (1936) Unitats de xoc (1938) Presenten ja característiques definitòries de la narrativa i l’humor de Calders: Joc recurrent entre elements quotidians i fantàstics. Perfil caricaturesc dels personatges. Distanciador irònic del narrador. 1939-1962 Anys d’exili: parèntesi, silenci relatiu Participa en diaris i revistes (contes i articles)
  • 3. Cròniques de la veritat oculta, Escrites entre 1936 i 1952 Premi Victor Català, 1954 Pere Calders encara era a l’exili, a Mèxic La ciutat cansada, 1962; inèdita i desapareguda. Publicada pòstumament Ronda naval sota la boira (54-55) Publicada 1966 Gent de l’alta vall, 1957 Demà, a les tres de la matinada, 1959 Producció anys 50 Entre dos períodes: 36-39 i anys 50 Compendi i síntesi: Conté elements claus que configuren l’univers caldersià
  • 4. L'ombra de l'atzavara (1964) Ronda naval sota la boira (1966) Aquí descansa Nevares (1967) Gaeli i l'home Déu (1984) La ciutat cansada (2008) (inacabada) Sense anar tant lluny (2009) (inacabada) La marxa cap al mar (2009) (inacabada) L'amor de Joan (2009) (inacabada) Reculls de contesNovel·les Invasió subtil i altres contes (1978) Antaviana (1979), amb Dagoll Dagom Tot s'aprofita (1983) El sabeu, aquell? (1983) De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé (1984) Els nens voladors (1984) Tres per cinc, quinze (1984) La cabra i altres narracions (1984) El desordre públic (1984) Un estrany al jardí (1985) El barret fort i altres inèdits (1987) Raspall (1987) Kalders i Tísner, dibuixos de guerra a L'Esquella de la Torratxa (1991) L'honor a la deriva (1992) Mesures, alarmes i prodigis (1994) La lluna a casa 1995) Cartes d'amor (1996) Tots els contes (2008)
  • 5. Cròniques de la veritat oculta •escrites principalment durant els anys quaranta i cinquanta, en el context de l’exili mexicà. •estructurat en tres parts: «La imprevista certesa» 12 narracions d’una certa extensió « Ver, però inexplicable», 12 narracions molt breus, tret d’«Una curiositat americana «L’escenari desconcertant», 7 narracions d’extensió diversa.
  • 6. Cròniques de la veritat oculta Anàlisi 1. L’estabilitat inicial 2. L’escenari quotidià 3. Els personatges i el seu codi de comportament 4. El fet trasbalsador 5. Entre la transgressió i la subordinació als codis 6. Els límits de la realitat
  • 7. 1. L’estabilitat inicial A l’inici de les narracions, el personatges duen una vida tranquil·la, rutinària i, fins i tot, avorrida. Una vegada vaig arribar a ser tan feliç que m’ensopia Estat d’idíl·lica placidesa conformitat amb unes pautes de vida preestablertes Placidesa portada a l’extrem Feina rutinària de Depa Carelli, l’assassí
  • 8. 1. L’estabilitat inicial Però es tracta d’una placidesa pertorbadora Com si obeís a un pla predeterminat, on tot està previst. Sense voluntat per part dels personatges Potser és que venim al món a cobrir vacants i cada u s’ha de resignar amb la que li toca cada u prenia el lloc que l’atzar li assenyalava sense oposar-hi la resistència dels raonaments Destí, Atzar, Providència Entitats quasi corpòries Manifestacions d’una realitat superior, metafísica, inex Personatges = titelles
  • 9. 2. L’escenari quotidià Les narracions de Calders no exploren la realitat, sinó que la utilitzen com a punt de partida per a explorar una altra dimensió més imperceptible. remarcar l’absurd del comportament quotidià i dels valors socials establerts L’espai El temps Els personatges Indefinició: cap lloc concret Intemporal Caricatures humanes 2. L’escenari quotidià L’espai Els personatges 2. L’escenari quotidià
  • 10. 2. L’escenari quotidià L’espai físic L’espai físic on tenen lloc els contes és com una mena d’espai escènic. = decorat teatral: evocar la realitat sense amagar que allò que representen és irreal Jardí de l’home ric = escenari per on passen diversos personatges Teatre Caramar: Doble atmosfera d’irrealitat Geni magiar: Decorat real en lloc d’un carrer de Budapest Referències a llocs concrets  no intenció realista; deformar més la realitat. Referències a llocs exòtics, llunyans allunyament de la realitat immediata. Escenari més comú: llocs imprecisos, inidentificables
  • 11. El temps 2. L’escenari quotidià Referències cronològiques difuses, inexistents o vagues Excepcions: La revolta del terrat, 1938 La clau de ferro, 1902
  • 12. Els personatges 2. L’escenari quotidià Caricatures humanes Poques descripcions físiques Més ninotaire que no pas retratista Voluntat de despersonalització dels personatges: •Sense nom •Nom estranys, (Depa Carelli, Galsworthy, Micklas) •Jocs de paraules al·lusius: •Marc Noblesa •Feliu de l’Espatlleta (F. E. inicials amb filosofia moral) Éssers insubstancials: No importa QUI ni COM SÓN Importa QUÈ els passa COM reaccionen a allò que els passa
  • 13. Els personatges 2. L’escenari quotidià Subjectes passius, mèdiums per posar de manifest l’absurd d’uns clixés de comportament, que ells mateixos representen Incapacitat humana per assumir “tot allò que s’escapi d’una codificació estereotipada de la realitat” Personatges víctimes de si mateixos, del comportament que ells mateixos representen
  • 14. 3. Els personatges i el seu codi de comportament gran guinyol humà visió més àmplia de la condició humana Personatges inconsistents recurs deliberat “S’adonava que allò que tenia prop era, només, la funda d’alguna cosa” figures buides
  • 15. 3. Els personatges i el seu codi de comportament Comportaments estereotipats: tensió entre submissió a un codi interpretatiu i materialista de la realitat impassible acceptació dels fenòmens més extraordinaris, sorprenents i inversemblants. finalitat Mostrar, d’una manera irònica i caricaturesca, l’absurd que hi ha en les formes més estereotipades del comportament humà.
  • 16. 3. Els personatges i el seu codi de comportament Identificació dels personatges amb un codi de comportament preestablert: La clau de ferro Pare Noel versus Reis d’OrientQuieta nit Comportament autoimposat d’home misteriós Fet d’armes Com que no poden barallar-se reglamentàriament com a soldats, ho fan com a nens. L’agrimensor de La ratlla i el desig: Presoner/ víctima de la identificació amb un codi de comportament preestablert, el de l’home científic Incapaç d’assumir una nova interpretació de la realitat
  • 17. Cada u el seu ofici Capità de vaixell Vida dinàmica, aventure ra Vida basada en la seguretat, precisió, mesura... volia ser rellotger Encallat en un illot on no l’esperava ningú Víctimes de la incapacitat d’assumir una vida que respongui a la pròpia voluntat l’Espol o La clara consciència =
  • 18. 4. El fet trasbalsador 1. La realització d’un desig El desert La ratlla i el desig Raspall Situa els personatges davant una dimensió màgica de la realitat. Suposa el punt d’inflexió narrativa que porta cap a una nova situació fictícia, un nou codi de versemblança. 2. Intervenció d’elements o éssers fantàstics La consciència, visitadora social L’esperit guia Quieta nit Les mans del taumaturg L’any de la meva gràcia La maleta marinera La tensió narrativa és vehiculada entre dos plans d’interpretació de la realitat. Elements amb propietats sobrenaturals, portadors del destí o de canvi del destí: L’alternativa de canvi sovint és rebutjada a causa d’una interpretació materialista de la realitat. O bé és assimilada als codis materialistes. El conflicte es produeix en posar en contacte uns personatges absolutament plans, que es mouen condicionats per un teixit de codis i de normes de comportament, amb uns fets que transgredeixen qualsevol racional de la realitat.
  • 19. 4. El fet trasbalsador 3. Esdeveniment espontani de fets extraordinaris, en contradicció amb les lleis físiques o naturals Coses de la providència Els catalans pel món l’arbre domèstic Història natural O ell, o jo L’Hedera Hèlix Els personatges s’han de replantejar els codis de comportament que regulen la seva existència. 4. Distorsió de les relacions lògiques dels esdeveniments La revolta del terrat Coses aparentment intranscendents La clara consciència Feblesa de caràcter El problema de l’Índia El principi de la saviesa El geni magiar Un crim Fet d’armes La ciència i la mesura Acumulació de casualitats Encadenament forassenyat de causes i efectes Deformació exagerada del comportament del personatges. ↓ Inflexió produïda per un fet “aparentment intranscendent”
  • 20. 4. El fet trasbalsador 5. Coincidència de més d’una de les tipologies anteriors El principi de la saviesa 2la influència de la lluna 4conseqüències insospitades de la trobada de la mà al jardí L’home i l’ofici 2àngel de la guarda amb bata blanca que l’acompanya. Esperit que treballa independent del cos. 4topada amb la noia i les conseqüències insospitades que se’n deriven. El geni magiar 3realitat inexplicable que contradiu les regles 4descobriment carrer fictici La clau de ferro 1Realització d’un desig (ser un home misteriós) 3Fet inexplicable espontani: esdeveniment final 4Inexistència “real” del fet trasbalsador, però que en realitat amaga un misteri (fals secret del personatge)
  • 21. 5. Entre la transgressió i la subordinació als codis Davant el fet trasbalsador, els personatges han de reaccionar. Dues possibilitats: 1) Transgredir + Acceptar com real un altre nivell de percepció 2) Els codis s’imposen a la imaginació. La transgressió no s’arriba a consumar. Codis de comportament Visió de la realitat
  • 22. 1) Transgredir + Acceptar com real un altre nivell de percepció Codis de comportament Visió de la realitat Només : Feblesa de caràcter i La maleta marinera Raspall Ruptura= evasió fallida sistema codis anterior La fantasia també s’acaba imposant a qualsevol interpretació de la realitat
  • 23. 2) Els codis s’imposen a la imaginació. La transgressió no s’arriba a consumar. La majoria de contes: El desenllaç és favorable a la realitat codificada Qualsevol element que impliqui una alteració d’aquesta veritat oficial, és rebutjada. L’acceptació d’un fet que escapi al codi de coneixement establert suposa la subversió de tot el sistema de valors sobre el qual fonamenta la seva seguretat Exemple: L’arbre domèstic
  • 24. “El poder del codis sobre els quals l’home construeix la seva vida material i quotidiana supera al de qualsevol de les manifestacions sobrenaturals provinents del món de la fantasia o dels mites. S’arriba a convertir en una mena de Destí inescrutable i indefugible que determina cada un dels actes humans i que impedeix una aproximació als aspectes no codificats o no codificables de la realitat. L’única possibilitat de rebel·lar-s’hi és la visió del poeta, és a dir, l’evasió de la realitat material a través de la imaginació i el somni. L’acceptació d’un altre codi que contempli la possibilitat d’assumir com a reals “les veritats ocultes”. Joan Melcion pàg 61
  • 25. 6. Els límits de la realitat Voluntat d’allunyament de la realitat, de transformar-la literàriament. La narrativa de Calders proposa de reflexionar sobre els límits del que anomenem realitat. Tensió entre dues concepcions contraposades de la realitat: la que es deriva d’una visió estretament codificada i la que sorgeix d’una sensibilitat oberta a la imaginació i a la fantasia. En alguns contes, el conflicte entre realitat i irrealitat queda en suspens al final de la història El teatre Caramar El geni magiar La clau de ferro L’inexplicable, aquí, pro vé de la suggestió i l’engany dels sentits. Relativització i dubte sobre els nostres mecanismes de percepció de la realitat .
  • 26. La reiteració de motius a Cròniques de la veritat oculta A l’obra narrativa de Pere Calders apareixen amb certa regularitat alguns motius que caracteritzen algunes de les constants temàtiques. Les mans La casa El circ, la fira o el teatre El crim Els promesos El viatge
  • 27. La reiteració de motius a Cròniques de la veritat oculta La casa Simbolitza l’ordre estable de la realitat quotidiana Les mans Són l’element màgic, portadores de vida Portadores de mort i de follia Les mans com a exponents directes d’un prodigi El viatge és un dels motius més utilitzats com a representació de l’evasió de la realitat, que es el que per via imaginativa ens proposa la literatura de Calders. El viatge suposa, en certa manera, escapar-se d’una realitat estable.
  • 28. La reiteració de motius a Cròniques de la veritat oculta El circ, la fira o el teatre Un dels motius més usuals en les narracions de Calders Distanciament de la realitat mitjançant la il·lusió dels sentits Funció de l’escenari Impossibilitat d’alliberar-se de la realitat mitjançant l’artifici de determinats recursos de la fantasia Els promesos Referència esquemàtica i caricaturesca de les normes socials que constrenyen la realitat quotidiana Tractament paròdic, recurs humorístic: inconsistència de les convencions socials La relació entre el protagonista i la promesa sol ser freda, distant, insubstancial, originad a per causes alienes a la seva voluntat Incomunicació Subjacent a tota relació basada en la pura convenció social
  • 29. El crim Representació de la ruptura amb totes les convencions socials Via de sortida de la pressió de la realitat massa codificada Distorsió humorística  en rebaixa l’escabrositat Humor negre i afable El recurs al crim s’ha d’entendre com un element narratiu més dins el joc literari de Calders al voltant de la tensió entre Normes socials i morals Llibertat individual Feblesa de caràcter Un crim Conducta marginal com a reacció contra una moral falsa i contradictòria La ciència i la mesura La revolta del terrat Acte de rebel·lió contra la imposició d’una conducta arbitrària i, per tant, absurda. La reiteració de motius a Cròniques de la veritat oculta
  • 30. Bibliografia Joan Melcion, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders Les Naus d’Empúries, Barcelona, 1987