Carl Norac – Claude K. Dubois
Aquest matí, la Lola s’ha despertat
amb la boca plena de paraules dolces.
“Ja són aquí”, diu. “Noto que
estan inflant les galtes”.
A la Lola, li agradaria dir aquestes
paraules al seu pare. Però és massa
tard. El pare se’n va.
A la Lola, li agradaria dir les seves
paraules dolces a la seva mare. Però
la mare té molta pressa.
“Mare, m’agradaria dir-te...” xiuxiueja
la Lola. “Després, cuca...” contesta la
mare “arribaràs tard a l’escola”.
A l’autobús, hi ha massa soroll per les
paraules dolces de la Lola.
Al pati, la Lola s’apropa a la mestra.
Però la senyoreta ja en té un de petit
als braços.
El seu company de taula no és gaire
simpàtic. No tindrà les seves paraules
dolces.
Al migdia, a la cantina, tothom menja. La
Lola no diu res. “Les paraules dolces”,
pensa, “no són per mastegar-les”.
És l’hora del pati. Tothom juga. La Lola
no ha pogut dir ni una sola paraula, i
encara menys una de dolça.
Quan sortia de l’escola, va veure el Frankie, el
rei del monopatí. Baixava pel carrer.
La Lola estava enamorada del Frankie. Li diria
les seves paraules dolces, va pensar.
Quin ruc!!! Passa per davant del seu nas
sense parar-se, sense dir-li res, sense
esperar-se que li digui alguna de les
seves paraules dolces.
A l’autobús, continua havent-hi massa
soroll. Però, ara, la Lola posa mala cara.
A casa, mentre va d’un costat a
l’altre, la Lola posa mala cara.
Quan arriben els seus pares, la Lola
encara té mala cara.
Ja no té ganes de dir paraules
dolces...
A l’hora del sopar, la carn no era bona,
l’amanida tampoc. Les pomes no eren
bones i la gasosa no tenia gust de res.
“Què et passa, Lola? Diga’ns-ho”, li
van dir el seu pare i la seva mare.
La Lola està decidida: no diré res, no
val la pena, no diré paraules dolces.
Però les galtes se li van inflar molt i molt,
fins que de sobte la Lola va cridar...
Mare, Pare: Us estimo!! Us estimo!!
Us estimo molt!!!
La Lola ha aconseguit dir les seves paraules
dolces. Quan aquestes paraules surten, hi ha
uns efectes: tot són abraçades i petons.
Però, mentre puja cap a l’habitació, està
una mica preocupada: i si demà no tinc
paraules dolces?
La Lola va apagar el llum i ja estava
tranquil·la. Les paraules dolces de demà
ja eren a l’habitació.
Aquest matí, la Lola s’ha despertat
amb paraules dolces a la boca.

Paraules dolces

  • 2.
    Carl Norac –Claude K. Dubois
  • 3.
    Aquest matí, laLola s’ha despertat amb la boca plena de paraules dolces.
  • 4.
    “Ja són aquí”,diu. “Noto que estan inflant les galtes”.
  • 5.
    A la Lola,li agradaria dir aquestes paraules al seu pare. Però és massa tard. El pare se’n va.
  • 6.
    A la Lola,li agradaria dir les seves paraules dolces a la seva mare. Però la mare té molta pressa.
  • 7.
    “Mare, m’agradaria dir-te...”xiuxiueja la Lola. “Després, cuca...” contesta la mare “arribaràs tard a l’escola”.
  • 8.
    A l’autobús, hiha massa soroll per les paraules dolces de la Lola.
  • 9.
    Al pati, laLola s’apropa a la mestra. Però la senyoreta ja en té un de petit als braços.
  • 10.
    El seu companyde taula no és gaire simpàtic. No tindrà les seves paraules dolces.
  • 11.
    Al migdia, ala cantina, tothom menja. La Lola no diu res. “Les paraules dolces”, pensa, “no són per mastegar-les”.
  • 12.
    És l’hora delpati. Tothom juga. La Lola no ha pogut dir ni una sola paraula, i encara menys una de dolça.
  • 13.
    Quan sortia del’escola, va veure el Frankie, el rei del monopatí. Baixava pel carrer. La Lola estava enamorada del Frankie. Li diria les seves paraules dolces, va pensar.
  • 14.
    Quin ruc!!! Passaper davant del seu nas sense parar-se, sense dir-li res, sense esperar-se que li digui alguna de les seves paraules dolces.
  • 15.
    A l’autobús, continuahavent-hi massa soroll. Però, ara, la Lola posa mala cara.
  • 16.
    A casa, mentreva d’un costat a l’altre, la Lola posa mala cara.
  • 17.
    Quan arriben elsseus pares, la Lola encara té mala cara.
  • 18.
    Ja no téganes de dir paraules dolces...
  • 19.
    A l’hora delsopar, la carn no era bona, l’amanida tampoc. Les pomes no eren bones i la gasosa no tenia gust de res.
  • 20.
    “Què et passa,Lola? Diga’ns-ho”, li van dir el seu pare i la seva mare.
  • 21.
    La Lola estàdecidida: no diré res, no val la pena, no diré paraules dolces.
  • 22.
    Però les galtesse li van inflar molt i molt, fins que de sobte la Lola va cridar...
  • 23.
    Mare, Pare: Usestimo!! Us estimo!! Us estimo molt!!!
  • 24.
    La Lola haaconseguit dir les seves paraules dolces. Quan aquestes paraules surten, hi ha uns efectes: tot són abraçades i petons.
  • 25.
    Però, mentre pujacap a l’habitació, està una mica preocupada: i si demà no tinc paraules dolces?
  • 26.
    La Lola vaapagar el llum i ja estava tranquil·la. Les paraules dolces de demà ja eren a l’habitació.
  • 27.
    Aquest matí, laLola s’ha despertat amb paraules dolces a la boca.