1. Gestió de la conducta explosiva. La rutina de seguretat
De la mateixa manera que davant el dolor o la tristesa, les persones poden
plorar; davant l’ira o la por, les persones poden reaccionar agressivament.
Aquesta resposta agressiva que s’aprèn a inhibir i modelar en edats
primerenques, en alguns alumnes persisteix en el temps. Es tracta d’alumnes
que han d’aprendre a expressar la por i l'ira de forma ajustada i adequada a
l’entorn. Malgrat tot el treball previ i preventiu que podem realitzar, aquests
alumnes poden tenir explosions de comportament agressiu amb ells mateixos,
amb els objectes o amb els adults, o bé, tendir a fugir i amagar-se. En aquests
moments, és essencial mantenir la seguretat de l’alumne i de la resta de
persones implicades.
Davant del comportament explosiu d’un alumne, és probable que els mestres i
professors es trobin desbordats i aclaparats per la situació i tendeixin a
paralitzar-se o a sobreactuar. Per aquest motiu, i també per incidir
educativament, és molt necessari comprendre el que esdevé i preparar-se
anticipadament. L’actuació de l’adult pot exacerbar o calmar, així doncs cal
conèixer el que podem fer per retornar, el més aviat possible, a un estat de
serenor i equilibri.
Per l’adult, la primera de les condicions és mantenir la calma, una actitud de
confrontació o temor no proporciona seguretat, la fermesa i l’aplom fan de
l’adult un puntal per l’estabilitat. Per aconseguir-ho, pot ser convenient, elaborar
una rutina de seguretat (Geddes, 2010) que tingui com objectiu posar en marxa
una sèrie de procediments que mantinguin la seguretat i ajudin a l’alumne a
retornar a la calma i recuperar les maneres, privadament, per poder reprendre
l’activitat.

2. La rutina de seguretat (Saumell, Alsina i Arroyo, 2011)
Detectar els senyals que adverteixen de l’eventual aparició d’una conducta
explosiva
Aquests senyals poden ser de tipus corporal, com l’augment del to muscular, els canvis
en l’expressió facial o l’aparició de comportaments motors repetitius; o de tipus verbal,
referències a molèsties físiques o psicològiques, negacions rotundes o insults.
Distanciar a l’alumne de la font que genera estrès
La majoria dels adults, davant d’una situació que genera estrès tendeixen a distanciar-
se d’una forma física (apartant-se de la font d’estrès) o psicològica (cercar una solució,
pensar que “no va per ell” o centrar-se en la respiració). Els alumnes, moltes vegades,
no tenen oportunitat de fer-ho i resten exposats a l’estrès més estona del que seria
aconsellable.
L’adult pot atenuar la resposta emocional reconeixent verbalment l’emoció, cercant
conjuntament una solució o convidant-lo a actuar d’una determinada manera. Quan la
situació pot ser insostenible, es pot ubicar a l’alumne en un espai allunyat de la font
d’estrès.
Si és necessari, portar a l’alumne a un espai de “calma i seguretat”
En aquests moments, l’alumne ha d’estar sempre acompanyat per l’adult que mantindrà
una actitud accessible i neutra, evitant la verborrea i deixant espais de silenci perquè
l’alumne s’expressi verbalment, encara que sigui de forma inadequada. Dit d’altra
manera, deixar que les emocions es manifestin i després s’esvaeixin. Quan les
paraules flueixen, és més fàcil controlar-se físicament.
Permetre que l’alumne recuperi la serenor i les maneres
Abans que l’alumne torni a incorporar-se a la rutina escolar és necessari que pugui
recuperar un estat de serenitat i les maneres.
Quan l’adult percep que l’alumne pot tornar a l’activitat de l’aula, es important posar
paraules al que ha passat, intentant identificar la causa del que ha passat. S’ha
d’explicar el que ha passat de forma senzilla, evitant els sermons, l’acusació o la
despreocupació. I animar-lo a seguir amb la tasca de l’aula.
Finalment, trobar un altre moment, quan l’alumne s’hagi pogut distanciar i refredar
emocionalment, per poder conversar més a fons sobre les seves preocupacions i
cercar solucions o alternatives.