1. Geopolítica Tercer d'ESO
Pràctica UE (II)
Maig 2011
Nom i cognoms:
Ves a la següent pàgina: http://ec.europa.eu/spain/barcelona/materials_per_a_escoles/index_ca.htm.
En l'apartat de Composició dels materials didàctics, clica sobre el dossier per a l'alumnat (hi ha una icona de PDF)
Exercici 1: Respon aquestes qüestions:

3. Exercici 2: Completa:
2a) Amb els titulars dels diaris de les pàgines 12, 13 i 14, completa aquest quadre:

4. 2b) Un cop enllestits els dos exercicis anteriors, podem afirmar que la Unió Europea és una institució útil, important i
d’actualitat? Argumenta la teva resposta.

5. Exercici 3: Completa el quadre:

6. Pòster número 1

7. Exercici 4: Llegeix el text i respon les qüestions.
És important entendre que la col·laboració entre països es pot organitzar de diferents maneres: de forma
intergovernamental o de forma supranacional:
En la col·laboració intergovernamental els països s’organitzen mitjançant l’ús de delegacions que representen els
interessos dels països. Cada decisió és fruit d’un procés de negociació entre aquestes delegacions. És a dir que per
prendre una decisió s’ha d’atènyer un acord que compti amb el suport de tots i cadascun dels governs sobre tots els
aspectes del projecte. És evident que en aquest cas el procés de decisió pot ser lent i difícil, especialment si hi estan
implicats molts països.
En canvi, en el cas de la col·laboració supranacional els països deleguen una part de la seva capacitat de decisió
a una institució comuna perquè aquesta prengui decisions en determinats àmbits. Els països es comprometen a
respectar aquestes decisions. El personal d’aquesta mena d’institució no representa cap govern o país concret, sinó
que treballa per assolir els objectius comuns.
La Unió Europea és única per la intensitat de la col·laboració intergovernamental dels seus Estats membres i per la
seva importantíssima capacitat de col·laboració supranacional. Com a conseqüència, la Unió és molt més que un
simple acord entre països, sense arribar però a ser un país (o una federació de països) en ella mateixa.
4.1. Respon si són vertaderes o falses les afirmacions següents:
a) El personal de les institucions supranacionals defensa els interessos del conjunt de tots els països i no els del seu
propi país d’origen. V F
b) El personal de les institucions intergovernamentals pot defensar els interessos del conjunt de tots els països, però
sobretot vetlla pels del seu país d’origen. V F
c) A les institucions intergovernamentals cada país membre delega una part de la seva capacitat de decisió. V F
d) Si una normativa nacional divergeix de l’europea, el Tribunal de Justícia Europeu té competència suficient per
garantir l’aplicació de la normativa europea. V F
e) Els governs dels Estats membres perden tota la seva sobirania en entrar a formar part de la Unió. V F

8. 4.2. Un altre cop amb el pòster número 1 respon les següents qüestions:
a) Qui estableix els àmbits, assumptes o àrees en què la UE treballa?
b) Qui proposa les actuacions a realitzar?
c) Qui valora les propostes d’actuació?
d) Quines són les tres alternatives possibles d’una proposta?
e) Qui és el responsable d’adaptar les lleis nacionals a la nova normativa europea?
f) Qui garanteix que les normatives i les polítiques dels Estats membres siguin conformes amb les europees?
g) Qui resol els dubtes jurídics que susciten aquestes normatives i aquestes polítiques?

9. Exercici 5. Llegeix el text i respon les qüestions:
A primera vista la Unió Europea i els Estats Units poden semblar força similars. Són dues de les zones més
riques i poderoses del món, tenen totes dues un dels nivells de vida més alts i unes economies comparables.
Però, des d’un punt de vista polític, són ben diferents. Estats Units és un país amb un president i un govern central (i
un banc central, un exèrcit, una política exterior, etc.). En canvi, la UE és una associació de països independents,
cadascun dels quals té el seu govern, el seu cap d’estat, el seu banc central, el seu exèrcit i la seva política exterior.
Les institucions de la UE ajuden, i de vegades obliguen, els governs d’aquests països a col·laborar entre ells i és cert
que cadascuna de les institucions de la UE té el seu president: però la UE com a tal no en té cap, de president, i
tampoc hi ha cap “govern central” europeu.
També és cert que hi ha Estats membres de la UE que tenen una població o una extensió territorial semblants a les
d’alguns estats dels EUA, però en termes polítics els estats dels EUA correspondrien a les comunitats autònomes
espanyoles o als Länder alemanys, mentre que cadascun del Estats membres de la UE, per petit que sigui, seria
l’equivalent polític dels EUA.
A primera vista la Unió Europea i les Nacions Unides poden semblar força similars. Totes dues són
organitzacions internacionals on diversos països independents treballen junts en matèries d’interès comú.
Però la Unió Europea és ben diferent de l’ONU, i també de l’OTAN, de l’OMC i de qualsevol altra organització
internacional. La UE abasta molts més àmbits –socials, culturals i econòmics– que cap altra organització; la
col·laboració intergovernamental hi és molt més intensa; i la UE és l’única organització internacional que compta amb
elements importants de col·laboració supranacional.

10. a) E n q u i n s a s p e c t e s s’ a s s e m b l e n l a U E i e l s E s t a t s U n i t s?
b) E n q u i n s a s p e c t e s n o s’ a s s e m b l e n l a U E i e l s E s t a t s U n i t s?
c) E n q u i n s a s p e c t e s s’ a s s e m b l e n l a U E i l e s N a c i o n s U n i d e s ?
d) E n q u i n s a s p e c t e s n o s’ a s s e m b l e n l a U E i l e s N a c i o n s U n i d e s ?