Presentació del tema 4 de geografia de 3r d'ESO

1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA
D’EUROPA,
ESPANYA I
LA COMUNITAT VALENCIANA
TEMA 4
3r D’ESO
IES Sant Vicent
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

2. Ara per ara, Europa compta amb 49
estats independents. Al llarg de la seua
història, el mapa europeu ha variat molt,
i de segur que seguirà modificant-se.
Observa els mapes i veuràs com van
canviant les fronteres
s. XVIII
Abans i després de la
Iª guerra mundial
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Quins canvis et
criden l’atenció?

3. Després de la 2ª guerra mundial
El teló d’acer: Europa
durant la Guerra Freda i
fins 1989, va estar dividida
en països partidaris de la
URSS i països partidaris
dels EEUU.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

4. El primer ministre britànic, David Cameron, i el ministre principal d'Escòcia, Alex
Salmond, signant a Edimburg l’històric acord que permetrà la celebració d'un
referèndum sobre la independència escocesa en 2014
Manifestació independentista a Barcelona
l’11 de setembre de 2012
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
QUINS POBLES EUROPEUS
ESTAN EN CONFLICTE AMB
ELS SEUS ESTATS?
CONSULTA EN INTERNET I
FES UN PETIT INFORME
HAN ACABAT ELS
CANVIS?

5. La devastació i posterior reconstrucció
d’Europa després de la 2ª guerra mundial, va
ser l’incentiu per a la formació de la UE.
El precedent va ser la Comunitat Europea del
Carbó i l’Acer (CECA, 1951).
En 1957, amb la signatura del Tractat de
Roma , es va crear la Comunitat Econòmica
Europea (CEE) formada per Alemanya,
França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i
Luxemburg.
El seu objectiu era assolir una unió duanera
per facilitar la lliure circulació de
mercaderies, persones, capitals i serveis
entre els països membres.
L’èxit va fer que la CEE es consolidara i
s’ampliara a més països.
L'Acta Única Europea de 1987 va incorporar
el principi de cohesió econòmica i social
perquè fóra possible un desenvolupament
equilibrat de tots els membres.
LA UNIÓ EUROPEA
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

6. La Unió
Europea
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Mapa de la UE amb les
diferents ampliacions

7. En 1993, entra en vigor el Tractat de Maastricht, pel qual
es crea la Unió Europea , i l'espai de lliure circulació va
començar a ser una realitat. Aquest Tractat va decidir la
unió econòmica i monetària (es va crear l’euro), va obrir
mecanismes de participació ciutadana a través de les
eleccions al Parlament Europeu, i va establir nous drets
per als ciutadans. Una de les iniciatives amb efectes més
importants ha sigut l'aprovació de la Unió Econòmica i
Monetària
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

8. Actualment existeix una política
econòmica regional per a corregir els
desequilibris dins dels països de la UE.
Aquesta política econòmica es basa en
el desenvolupament dels fons
estructurals i els fons de cohesió, amb
diners que es destinen a les següents
finalitats:
•La creació d'infraestructures de
transport i de subministrament
d'energia.
•La realització d'obres públiques.
•El desenvolupament de polítiques
comunes.
•La creació de llocs de treball.
•La concessió de préstecs i subvencions
per a ajudar a mantenir els sectors
agrícola i pesquer comunitaris.
En 2004 pel Tractat de Lisboa,
s’augmentarien les competències
polítiques i els drets de ciutadania
europea
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

9. LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA
El consell europeu: principal òrgan decisori de la UE; està format
pels caps d'estat dels Estats membres, acompanyats dels seus ministres
d'Afers exteriors.
El consell de ministres : es reuneixen en ell, segons el tema a
tractar, els ministres competents dels Estats que integren la UE. En aquest
consell es prenen les decisions més importants i es coordinen les
actuacions dels diferents Estats de la UE.
Hi ha un President del Consell Europeu, que canvia cada dos anys i mig i un
Alt representant per Afers Exteriors i Seguretat.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

10. El parlament europeu:
Format per 751 escons, segons el
Tractat de Lisboa, els eurodiputats
són triats per sufragi universal en
cada país segons la proporció
d’habitants. Espanya en té 54. El
parlament exerceix la funció
legislativa i aprova el pressupost
comunitari. La seu principal està a
Estrasburg.
La comissió europea:
exerceix la funció executiva. La
Comissió està formada pel
President i els Comissaris, amb un
manament de 5 anys. La seu està a
Brussel·les.
LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA
Imagina que estàs fent un intercanvi
en un institut americà o asiàtic i que
has d’explicar què és per a tu
Europa. Què diries?
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

11. A la vista d’aquest gràfic, com creus que
s’organitza el Parlament Europeu? Quina és
la força majoritària? Busca informació
sobre un d’aquests grups i redacta unes
línies sobre el que has descobert.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

12. LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ
ALTRES INSTITUCIONS IMPORTANTS EUROPEA
SÓN:
El Tribunal de Justícia: exerceix la funció
judicial. Està format per un jutge de cada país
membre, que es renova cada cinc anys. Aquest
tribunal atén als ciutadans i institucions
comunitaris que ho necessiten. La seu està a
Luxemburg.
El Defensor del Poble: pot ser consultat
pels ciutadans dels Estats si han sigut tractats
injustament per alguna institució de la Unió
Europea.
El Banc Central Europeu que gestiona
l’euro i la política monetària.
El Tribunal de comptes, que controla
ingressos i despeses.
El Comité de les Regions, que
representa els governs locals i regionals
Tribunal Europeu de Drets Humans
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

13. Dades de població
de la UE
http://es.wikipedia.org/wiki/Demograf%C
3%ADa_de_la_Uni%C3%B3n_Europea
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
La UE
ocupa 1/3
d’Europa i
té uns 500
milions
d’habitants.
És una de
les grans
potències
econòmiqu
es del món.
Però està
patint una
greu crisi
econòmica
que està
marcant
més les
seues grans
diferències
internes.

14. “Jo he sigut un fervent partidari de la Unió
Europea com a encarnació d'una societat
oberta: una associació voluntària d'Estats
iguals que van cedir part de la seua sobirania
pel ben comú. La crisi de l'euro està convertint
ara a la Unió Europea en alguna cosa
fonamentalment diferent. Els països membres
estan dividits en dues classes –creditors i
deutors– i els creditors són els que manen:
Alemanya, el principal d'ells. Conforme a les
polítiques actuals, els països deutors paguen
primes de risc quantioses per a finançar el seu
deute estatal, la qual cosa es reflecteix en el
cost del seu finançament en general, els ha
portat a la depressió i els ha col·locat en un
gran desavantatge competitiu que amenaça
amb tornar-se permanent.”
George Soros, publicat en la
secció Opinión del diari El País
(9 de setembre de 2012)
ANALITZEM UN TEXT:
Llig-lo detingudament, anota
les paraules que no comprens,
busca el seu significat i després
intenta resumir de manera
senzilla el que diu l’autor
A què creus que es refereix l’autor quan
parla del desavantatge competitiu de la
Unió Europea?
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

15. L’actual crisi econòmica amenaça
la Unió Europea?
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

16. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
L’ESTAT ESPANYOL
Després d’una terrible guerra civil (1936-
1939), l’estat espanyol va ser dirigit per
Francisco Franco, qui exerciria una fèrria
dictadura fins a la seua mort, l’any 1975.
El mateix Franco va dictar una llei de
successió per la qual ell nomenaria el seu
successor. En 1969 va designar a tal fi a
Juan Carlos de Borbó.
Mort el dictador i nomenat rei, Juan
Carlos I optaria per democratitzar l’estat,
encarregant al president Adolfo Suárez
eixa tasca.
Com a resultat, després d’unes eleccions
democràtiques i d’un referèndum,el 6 de
desembre de l’any 1978, es va aprovar
l’actual Constitució espanyola.
Els teus iaios et poden contar com
van viure ells aquells moments...
Què els preguntaries?

17. LA CONSTITUCIÓ DE 1978
La necessitat de democratitzar l’estat, però sense que es
produïra una ruptura amb l’estat franquista, va fer que,
legalitzats els partits polítics abans clandestins, es convocaren
unes eleccions a Corts Constituents i es pactara l’elaboració
d’una constitució que legitimara al rei arreplegara les aspiracions
autonòmiques dels territoris.
Així, es va considerar que les principals institucions de
l’estat serien:
La Corona, amb un rei que és el cap de l’estat, al qual
representa, però que sotmet el seu poder al parlament.
Les Corts Generals o Parlament, amb dues càmeres: Congrés i
Senat, on està represental el poble, es fan les lleis i es controla el
govern.
El govern, que té el poder executiu, governant d’acord a les lleis.
El poder judicial, format per jutges i magistrats, que vetlen pel
compliment de les lleis.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

18. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA
El territori està dividit en unes unitats
bàsiques, els municipis. En Espanya hi
ha més de 8.100. Són més o menys
grans, pobles petits o grans ciutats,
administrats pels Ajuntaments. En
alguns llocs hi ha tradicions diferents,
com ara a Astúries, on n’hi ha
ajuntaments, els concellos, que poden
agrupar vàries localitats. També en
algunes comunitats s’han regulat les
comarques, territoris formats per un
conjunt de municipis.
Tots els municipis estan agrupats en
províncies, exceptuant els
cabildos insulars a Canàries i els
consells a Mallorca. La província és
bàsicament una circumscripció electoral i
un referent per a la gestió de recursos.
Les províncies s’agrupen el 17
comunitats autònomes i a més hi
ha dues ciutats autònomes, Ceuta i Melilla.
Tenen autonomia, establerta als seus
respectius Estatuts d’Autonomia, i
institucions e govern pròpies.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

19. DESEQUILIBRIS TERRITORIALS
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Per raons històriques, socials i
econòmiques, la diversitat és un
dels elements característics de
l’estat espanyol.
Entre les principals diferències,
estan les històriques, culturals i
lingüístiques, però també el
nombre d’habitants, el grau de
desenvolupament o l’aportació al
PIB.
Aquestes diferències fan que es
puga parlar de territoris
desenvolupats i altres en decliu o
estancats.
Madrid, per ser la capital ha
concentrat gran part de la riquesa
del país i el País Basc i Catalunya
són les comunitats més
industrialitzades.
Al seu costat, Extremadura, Castella la Manxa o Andalusia,
registren menor activitat econòmica i, per tant, menor
nivell de vida.

20. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
La Comunitat Valenciana
Jaume I, després de la conquesta als
musulmans (1232-1245), va fundar el regne
de València. Un regne integrat a la Corona
d’Aragó, com Catalunya, Aragó, les illes
Balears i altres territoris que pertanyen ara
a d’altres estats.
REPOBLATS ELS
TERRITORIS DE
L’INTERIOR PER
ARAGONESOS I ELS
DE LA COSTA PER
CATALANS, LES
TERRES VALENCIANES
HAN TINGUT DE
SEMPRE UNA
DUALITAT
LINGÜÍSTICA , PERÒ
TAMBÉ UNES
FORMES DE VIDA
DIFERENTS. MENTRE
L’INTERIOR ERA
RAMADER I
AGRÍCOLA, LA COSTA
ERA COMERCIANT I
MANUFACTURERA.

21. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Intenta descobrir els
símbols de l’escut de la
Generalitat Valenciana.
Comarques
valencianes
Quins
municipis
formen la
nostra
comarca?
Quines són les
principals
activitats
econòmiques
de l’Alacantí?