Europa? Què fa Europa per mi?

Europa?
Què fa Europa per mi?
25 respostes pràctiques

Salvador Sedó i Alabart

Desembre 2013
Editat pel Grup PPE
Democratacristians al Parlament Europeu
Escrit per l’eurodiputat Salvador Sedó i Alabart

4

Dedicat a la memòria de Wilfried Martens,
exprimer ministre de Bèlgica
i president del Partit Popular Europeu (PPE),
un dels arquitectes de la construcció europea
i referent democratacristià a tot Europa

5

Pròleg
La Unió Europea continua essent per a molta gent, després de més de 60 anys
des que es va iniciar la seva construcció, una gran desconeguda. Això, que fins fa
uns quants anys no tenia gaire importància, es pot convertir aviat en un veritable
problema per la seva legitimació ciutadana i, per tant, per la seva futura existència.
Tradicionalment, la Unió passava als ulls de molts ciutadans com un projecte
globalment positiu, destinat a evitar nous enfrontaments entre països i, alhora,
també com un sistema de coordinació d’algunes polítiques lligades a la qualitat
de vida (comerç, medi ambient, consum, lliure circulació, etc.) i de distribució de
subvencions a l’agricultura o a la modernització de les infrastructures públiques.
Amb poques excepcions, les seves accions eren acceptades sense gaire debat i
sense massa necessitat de justificació.
Amb la crisi econòmica les coses han canviat. Des de l’estiu del 2008 la Unió Europea
ha hagut de transformar-se, ràpidament i per pura necessitat, en una estructura de
govern econòmic i polític de primer ordre, capaç de prendre decisions amb efecte
directe sobre les polítiques pressupostàries, fiscals i econòmiques dels seus estats
membres. En pocs anys, la UE s’ha convertit en un nivell de govern tant fonamental,
o més, que els nivells existents a l’ambit estatal, nacional, regional o local. El que
els mitjans de comunicació anomenen «Brussel·les» apareix ara com el responsable
principal o parcial de mesures relacionades amb els salaris, els impostos o les
pensions, temes de primer ordre per a qualsevol persona.
7

Lògicament, no totes aquestes decisions són aplaudides pels ciutadans i, fins i tot,
s’ha arribat al punt en què, de fet, la Unió Europea «carrega» amb el cost polític
i d’imatge per decisions que no han estat preses per les institucions europees,
sinó pels propis estats memebres, pels governs dels quals és molt més fàcil i
rendible endossar el cost i la responsabilitat a un ens difús i impersonal anomenat
«Brussel·les».
En aquest nou context, és imprescindible que els ciutadans europeus sàpiguen
quines són les decisions que realment es prenen a nivell europeu i que reconeguin
a les institucions europees la mateixa legitimitat que atorguen als governs i als
parlaments dels seus països. La legitimitat jurídica de les decisions europees
existeix, la donen els tractats; però la legitimització és una altra cosa. És política i
s’ha de guanyar tots els dies per la via de la confiança.
Perquè aquest procés pugui tenir lloc amb èxit, cal que els ciutadans europeus se
sentint informats i partícips: informats del que es fa i del per què es fa, partícips per
la via de l’elecció, tant d’aquells que prendran les decisions com dels qui exerciran el
control en seu parlamentària.
Pel que fa a la informació europea, sovint es diu que és poca i que no arriba als
ciutadans. Al meu parer, això és cert només en part. Qualsevol ciutadà que vulgui
obtenir-la ho pot fer fàcilment, sobre tot des que existeix Internet i que totes les
institucions europees han fet un esforç important per traslladar a la xarxa bona part
dels seus debats i decisions. El que falla no és, per tant, la quantitat d’informació que
es pot trobar, sinó la creença que l’accès a aquesta informació ha de ser diferent a
l’accès a l’actualitat política nacional o internacional. És a dir, que la responsabilitat
de saber el que fa una institució hagi de ser assumida per la pròpia institució.
Crec, en canvi, que és important que el coneixement sobre la Unió Europea i sobre
l’actualitat europea s’assoleixi de la mateixa manera i per les mateixes vies que per
a qualsevol altra informació política. És cert que les institucions europees han de fer
tot el possible per facilitar l’accès a les fonts d’informació a aquells que s’interessen
de manera activa, ja sigui per raons professionals o personals, però la responsabilitat
d’informar a aquells que mai faran el pas rau essencialment en els dirigents polítics
i en els mitjans de comunicació. És clar que les institucions europees han de fer tot
el possible per apropar el seu treball a la gent, però aquest esforç podria convertirse en pura propaganda si al mateix temps els actors de la vida política europea i els
mitjans de comunicació no fessin també la seva feina.
És per això que crec que al publicar el llibre que teniu entre mans, en Salvador Sedó
ha tingut tres encerts importants.
En primer lloc, l’encert de dedicar una part del seu temps com a parlamentari
8

Europeu a facilitar als seus conciutadans informació sobre el que fa el Parlament
europeu i sobre com aquesta institució compleix amb el deure de defensar i millorar
dia rera dia els drets i la qualitat de vida de tots els que vivim a la Unió Europea.
En segon lloc, ha tingut la bona idea d’enfocar aquest exercici de manera pràctica i
amb un llenguatge adaptat al de la gent. La millor manera d’interessar els ciutadans
en els temes europeus no és necessàriament amb grans reflexions sobre els
orígens, la història o el futur de la integració europea -d’altra banda indispensablessinó anant directament a la descripció de les polítiques comunitàries i de les
mesures que prenen cada dia les institucions de Brussel·les i Estrasburg: de què
s’ocupa la Unió Europea i com m’afecten les seves decisions, amb exemples concrets
i que tothom pot contrastar amb la seva pròpia experiència diària.
En tercer lloc, si l’esforç per fer pedagogia sobre la Unió Europea sempre és de lloar,
fer-ho a poques setmanes de les properes eleccions europees esdevé un autèntic
encert.
Deixeu-me que us en doni dues raons que no són l’una conseqüència de l’altra,
però que van molt lligades: d’una banda, des que es va crear la Unió Europea, mai
no s’havia trobat davant d’un futur tan obert, per no dir incert, com ara. De l’altra,
el Parlament Europeu s’ha convertit en aquests darrers anys en una institució forta
i influent, capaç d’intervenir de manera decisiva en la política europea, modificant
i aprovant bona part de la legislació comunitària i controlant de manera eficaç la
Comissió Europea, què és el govern del dia a dia de la Unió.
Un futur obert i incert? Sí. La Unió Europea ha estat especialment útil per evitar que
determinats estats membres fessin fallida com a resultat de polítiques econòmiques
equivocades i dels desequilibris interns creats per anys de decisions fàcils i de diner
barat. Malgrat que es tracta d’un fet perfectament probable, la crisi ha fet que sigui
precisament la pròpia Unió Europea la que hagi acabat parcialment qüestionada, fins
al punt que podríem pensar que la crisi va ser causada, i no pas alleujada, per ser
membres de la Unió Europea o, si més no, de l’eurozona.
Només cal donar un cop d’ull a la situació econòmica de cadascun dels estats
membres de la Unió per adonar-nos de les grans diferencies entre ells, amb països
que han estat a punt de fer fallida i països que gairebé no han notat l’efecte de la
crisi, diferències que s’expliquen molt més fàcilment per les polítiques econòmiques
adoptades pels respectius governs els anys previs a l’arribada de la crisi, que no
pas per les mesures preses posteriorment per la Unió Europea per tal d’evitar
l’agreujament o el contagi de la situació.
Dit això, és cert que les polítiques impulsades des de Brussel·les poden ser
considerades encertades pels uns i inadequades pels altres. També en això la Unió
9

Europea s’assembla cada vegada més a un Estat: les polítiques del govern de torn
no seran mai acceptades per tothom. En tot cas, hauran de gaudir sempre del suport
d’una majoria, per la via de l’elecció democràtica dels seus dirigents.
Deia abans que la segona raó per la qual és molt adient fer ara mateix pedagogia de
la UE és el pes específic assolit pel Parlament Europeu. Des que va entrar en vigor
el Tractat de Lisboa, el desembre del 2009, el Parlament Europeu legisla sobre la
major part de les polítiques europees, ja siguin agricultura, pesca, recerca, comerç,
medi ambient, energia, indústria, immigració, protecció de la intimitat, drets laborals,
socials o sobre política bancària. És cert que no és legislador ple, perquè encara
queden alguns àmbits on no pot intervenir amb el mateix nivell d’eficacia (política
exterior, fiscal o monetària), però això no el fa molt diferent d’altes parlaments
més propers. També és cert que colegisla amb el Consell de la Unió (els ministres
dels estats membres) i que cal l’acord d’ambdues institucions, Parlament i Consell,
perquè una llei europea pugui ser aprovada i entri en vigor. També aquí la situació
no és massa diferent de la de països com Alemanya, Itàlia o Espanya, on el procés
legislatiu requereix la intervenció de dues cambres. Prenem l’exemple alemany, on la
legislació requereix l’acord del Parlament (Bundestag) que representa els ciutadans
i també de la cambra alta (el Bundestag, on seuen els caps de govern dels estats
federats) que representa els territoris. És fàcil trobar el paral·lelisme amb el sistema
europeu, a on la major part de la legislació necessita també l’acord de dues cambres:
la cambra dels ciutadans, que és el Parlament Europeu, i la cambra dels estats, que
és el Consell.
Un futur obert i un Parlament poderós. Dues raons diferents, però que convergiran a
les properes eleccions al Parlament Europeu i que tornarant a fer-ho cada cinc anys:
és necessari que els ciutadans europeus reforcin i renovin la legitimitat política de les
institucions europees i de les decisions que han de prendre, una acció col·lectiva que
té com a eina principal la participació a les eleccions europees per tal d’escollir una
part important de les persones encarregades de prendre aquestes decisions.
El lector s’haurà adonat que no utilitzo la formula “eleccions al Parlament Europeu”
que és certament la més adient des del punt de vista jurídic i formal, sinó la de
“eleccions europees” que em sembla políticament més propera a la realitat. Gràcies
al Tractat de Lisboa, les eleccions ja no són només “al Parlament”. És cert que els
electors hauran d’escollir entre paperetes amb candidats a ser diputats al Parlament
Europeu, però també que, com a les eleccions al Parlament de Catalunya, o a les
Corts espanyoles, escollir els diputats és també una manera de participar a la decisió
posterior de qui tindrà majoria per governar i qui no la tindrà i de qui serà el cap de
l’executiu, en aquest cas el president de la Comissió Europea.
Ens trobem, per tant, davant d’un Parlament que intervé de manera eficaç en
10

l’aprovació de centenars de lleis europees, que modifica i aprova els pressupostos
anuals i multianuals de la Unió, que decideixen en què es gastaran els diners
europeus, que elegeix el president de la Comissió Europea en funció del resultat
de les eleccions i de la composició ideològica de la pròpia cambra parlamentària i
que controla la Comissió Europea de manera permanent durant els cinc anys de
legislatura.
Però encara més important que això, ens trobem davant el moment i el mecanisme
que ens permeten decidir no solament si volem o no volem Europa, sinó quina
Europa volem. De la mateixa manera que ho fem a casa nostra, es tracta d’elegir a
nivell europeu entre propostes (idees, programes, candidats), i de fer-ho en comú i
al mateix temps que milions i milions d’altres ciutadans de la Unió Europea. Davant
el futur obert del qual parlava, correspon a la ciutadania decidir com haurà de ser la
Unió Europea dels propers anys. Una ciutadania informada i, per tant, responsable.
La publicació d’en Salvador Sedó ajuda a crear aquesta ciutadania informada i
responsable i es converteix, per tant, en una aportació important a la qualitat
democràtica del projecte europeu. Només em resta agrair-li que entre sessions
plenàries i comissions hagi trobat el temps i l’energia d’escriure una obra útil,
interessant i fàcil de llegir.
Jaume Duch i Guillot
Director de mitjans de comunicació
i portaveu del Parlament Europeu

11

Índex
Pròleg

7

Índex

13

Introducció

15

01 Europa t’afecta molt més del que et sembla

17

02 Europa t’ofereix el dret i el deure d’exercir com a ciutadà europeu

21

03 Europa t’empara legalment

25

04 Europa és una de les grans potències econòmiques del món

29

05 Europa té valors fonamentals propis

33

06 La UE et cobreix amb el telèfon 112 i la targeta sanitària

37

07 Europa inverteix en la teva educació i formació

41

08 Europa vetlla pels drets humans

45

09 La UE protegeix el medi ambient

49

10 La UE defensa els teus drets com a consumidor

53

11 Europa és un espai sense fronteres

57

12 Europa protegeix les teves llibertats civils

61

13 Europa aposta per les PIME i els emprenedors

65

14 Europa impulsa la innovació, la recerca i el desenvolupament

69

15 Europa decideix la Política Agrària Comuna

73

16 Europa fomenta el voluntariat

77

17 La EU impulsa les energies renovables

81

18 Europa és solidària

85

19 Catalunya suma amb Europa

89

20 Europa lluita contra el canvi climàtic

93

21 Europa legisla, Europa decideix

97

22 Europa treballa per frenar l’augment dels extremismes

101

23 Europa lluita contra la crisi econòmica

105

24 Europa vol ciutadans amb veu i vot

109

25 Europa és participació i democràcia

113

English version

117

13

Introducció
Som més de 500 milions de ciutadans europeus que estem directament influits per
allò que es decideix a Brusel·les i Estrasburg. El que es decideix és molt, i cada cop
més rellevant, sobretot des del 2009, quan el Parlament esdevingué codecisor amb
el Consell Europeu en l’àmbit legislatiu i pressupostari.
La desafecció política i la crisi econòmica que tot just comencem a superar no poden
tapar la importància d’Europa. La integració europea és un projecte que no es pot
deixar en mans dels governs dels estats membres. La veu del ciutadà europeu
és representada pels seus eurodiputats. Hi ha molts motius i de molt de pes per
participar i mobilitzar-se. Ara més que mai.
En aquest llibret trobareu 25 píndoles per entendre millor Europa des d’una
perspectiva pràctica; el títol Europa? Què fa Europa per mi? és força il·lustratiu de
l’esperit pràctic que he volgut donar al text.
Al darrere de cada capítol, trobareu dades útils sobre com manegar-se a
l’Administració Europea; des de recursos, formularis de contacte, sol·licituds d’ajudes
fins a magnituds i mercats dins de la Unió Europea.
Espero que el text us sigui d’utilitat.
Salvador Sedó i Alabart
Diputat del Parlament Europeu
15

01
Europa
t’afecta molt més
del que et sembla
L’últim Eurobaròmetre que recull l’opinió de gairebé 27.000
ciutadans europeus, aboca dades que fan pensar: el 66% dels
enquestats diuen que no estan massa o gens interessats en
els assumptes europeus.
És més, gairebé un 40% tenen una imatge bastant negativa del Parlament Europeu,
o molt negativa; tot i que més de la meitat reconeixen que l’activitat del Parlament
no és massa o gens coneguda.
Curiosament, però, aquests mateixos enquestats diuen en gairebé un 70%, que els
agradaria que el Parlament Europeu tingués un paper més important que el que
ara té. Del 55% d’abstencionistes —som el dissetè Estat en el rànquing d’abstenció
sobre els 27 països de la Unió—, un 40% diu que no vota a les eleccions europees
perquè o bé no hi confia, o bé no li interessa la política.
És a dir: “No m’interessa Europa, però tampoc no sé què fa”. “No confio en la política,
però voldria que el Parlament Europeu tingués un rol més important”. Sembla clar
que aquestes contradiccions estan en la base de l’abstenció que històricament
hi ha a les eleccions europees: al desconeixement respecte allò que es decideix a
Estrasburg i a Brussel·les se suma la desafecció general envers la política, com si
no tingués res a veure amb el que passa en el Consell de Ministres a Madrid, o en el
Govern de la Generalitat, a Barcelona. I és tot el contrari.
17

Per què des del rescat financer d’Espanya de l’estiu del 2012, algú encara nega,
per exemple, les potents competències exclusives de la Unió Europea en matèria
econòmica i financera? Hi ha desenes d’exemples, si mirem l’amplíssim ventall de
competències exclusives i compartides de la UE, que ens evidencien la influència
directa d’allò que es decideix a Estrasburg, a Brussel·les o a les reunions del Consell
de Ministres de la UE sobre el teu dia a dia. Sobre el dia a dia de la gent que t’envolta.
Europa et toca molt més del que sovint perceps o creus. T’incumbeix en qüestions
genèriques però de màxima importància, com ara la política monetària, la política
comercial comuna, les polítiques de creixement econòmic i de creació d’ocupació, els
acords internacionals, la política agrària comuna, el medi ambient, l’energia o la unió
duanera, per exemple, però també en temes molt més quotidians:
• La teva cistella de la compra: qui penses que fixa, indirectament i més enllà de
l’oferta i la demanda, el preu de la llet mitjançant les ajudes als productors, per
exemple? Europa.
• El teu lloc de treball: qui aposta per invertir el 44% del pressupost de la Unió
Europea al creixement econòmic i a la creació d’ocupació? El Parlament
Europeu.
• La teva facilitat per moure’t, estudiar i treballar a Europa: l’acord de Schengen
permet, des del 1995, que circulis lliurament per tota la Unió. Que puguis
homologar moltes titulacions, així com trobar oportunitats de tirar endavant
el teu projecte de vida en altres estats d’Europa com si fossis a casa teva.
• La teva salut i seguretat alimentària: sabies que el Parlament Europeu ha
establert les normes necessàries per garantir un etiquetatge clar i comú a tot
Europa?
• Els teus drets com a consumidor: ha estat el Parlament Europeu, i no pas una
altra instància, qui ha forçat les operadores de telecomunicacions a reduir les
factures de les trucades i missatgeria mòbil entre països, el roaming, per posar
un altre exemple.
• La netedat, sostenibilitat i conservació del teu entorn natural: sabies que
el Parlament Europeu ha fet possible dedicar el 39% del pressupost a la
conservació i la gestió dels recursos naturals? I que Europa és la macroregió
mundial que més normativa ha posat en marxa per lluitar contra l’escalfam
ent climàtic?
• Els teus drets fonamentals com a ciutadà europeu: l’Agència Europea de Drets
Fonamentals o el mateix Tribunal de Justícia Europeu vetllen pels teus drets
més enllà de les instàncies judicials locals i nacionals. Europa et defensa.
Fins aquí algunes de les coses concretes que el Parlament Europeu fa, legisla,
pressuposta, en definitiva, per fer-te la vida més fàcil. Però seguim…
18

Sabies que…?
L’any 1973 la Comissió Europea va establir l’Eurobaròmetre com a eina de monitori–
tzació de l’opinió pública dels estats membres sobre temes com les estratègies
europees, l’adhesió de nous membres, la crisi, l’Euro com a moneda única o el
sentiment europeista. L’Eurobaròmetre estàndard consisteix en enquestes realitzades
a, aproximadament, 1000 ciutadans de cada Estat membre dos cops a l’any, mentre
que l’Eurobaròmetre especial són informes específics amb dades estadístiques
d’interès per a la Comissió Europea o altres institucions europees en temes com el
desenvolupament, el canvi climàtic, les ajudes internacionals o la biodiversitat.
El pressupost de la UE es basa en un marc financer plurianual que regula ingressos i
despeses per a un període de 7 anys. En el proper periode 2014-2020 Espanya serà
el tercer estat receptor que més fons rebrà de la UE, un 8% del pressupost total; per
darrere de Polònia i d’Itàlia.
MARC FINANCER PLURIANUAL 2014-2020

Font: Eurostat

Si vols més informació…

http://ec.europa.eu/public_opinion/index_en.htm

http://www.globalbarometers.org/

02
Europa t’ofereix
el dret i el deure d’exercir
com a ciutadà europeu
El dret a votar ha estat una reivindicació històrica a Europa.
El sufragisme, que reclamava el vot lliure per a les dones, va
néixer la dècada del 1840 als Estats Units, però fou al Regne
Unit, a finals del segle XX, i a la resta d’Europa on més es va
fer sentir.
El dret a vot ha estat una lluita de molts anys per a moltes europees i europeus. A
Catalunya també hi va haver sufragistes durant la República, però després varen
venir quaranta anys de dictadura i de privació del dret al vot lliure i universal. Moltes
generacions d’homes i de dones varen lluitar molt per recuperar aquest dret. Alguns,
fins i tot, hi varen deixar la vida.
Per això és important no banalitzar el dret a vot. No és un deure obligatori, només
faltaria, però sí que hauria de ser una pràctica democràtica indefugible. L’abstenció
debilita les democràcies i sovint afavoreix els totalitarismes. Anar a votar és un dret
de la ciutadania europea. Un dels drets més importants.
Concretament, a més del dret de circular i residir lliurement a qualsevol país
d’Europa, el dret a demanar asil polític, el dret a formular peticions al Parlament
Europeu i a demanar l’empara del Defensor del Poble Europeu, o el dret a dirigir-se
per escrit a qualsevol de les institucions europees, els ciutadans i les ciutadanes
21

d’Europa tenen el «dret de sufragi actiu i passiu a les eleccions al Parlament
Europeu, així com a les eleccions municipals dels estats membres on resideixin, en
les mateixes condicions que els nacionals d’aquell Estat».
Les eleccions europees són sempre les més abstencionistes. A les darreres eleccions
del 2009, a Catalunya es varen batre tots els rècords d’abstenció en unes eleccions,
i és que només varen anar a votar un 37,54% dels catalans. I a tot Europa, més de
la meitat dels ciutadans es van quedar a casa. Els motius són molts i tenen a veure
amb la desafecció general envers la política, amb la sensació d’allunyament dels
ciutadans envers els seus representants a Europa i —jo m’atreviria a dir— amb un
gran desconeixement sobre què fem a Europa, què decidim, i per què ho fem.
És per això que els eurodiputats ens dediquem a explicar-ho a casa nostra.
Esmercem temps a rendir comptes; a apropar-nos a les preocupacions diàries de
la gent. Al dia a dia. Baixem a peu de carrer i escoltem i traslladem a Europa les
demandes dels nostres conciutadans.
I malgrat que avui la classe política està molt desprestigiada, sense partits polítics
o sense parlaments, no hi ha democràcia. La veu del carrer s’ha d’escoltar, però la
representació popular s’expressa en el Parlament.
També hauria de ser un deure exercir el dret a vot. Perquè, entre altres coses, si no
votes tu, algú altre decidirà per tu; i tu ets el protagonista de l’Europa que vols. El teu
vot no és indiferent, hi tens dret. Aquesta és una de les raons més importants per
les quals és important participar en el procés de construcció d’Europa.

22

Sabies que…?
Espanya va adherir-se a la Comunitat Europea l’1 de gener del 1986, a la meitat de
la II Legislatura del Parlament Europeu, però no es van celebrar eleccions europees
fins al 10 de juny de 1987.
Per tant, els seixanta eurodiputats que li corresponien per dret a Espanya gràcies
a l’Acta d’Adhesió, van ser elegits provisionalment entre els diputats i senadors
prèviament escollits a les eleccions generals espanyoles de 1982.

PARTICIPACIÓ ELECTORAL A CATALUNYA

Font: Idescat

PARTICIPACIÓ ELECTORAL A LES ELECCIONS EUROPEES

Font: Idescat

03
Europa
t’empara legalment
Quantes vegades hem sentit, en to col·loquial, allò de… «és
que això ve de Brussel·les». Certament, encara que potser
la majoria de la ciutadania no n’és conscient, moltes coses
«vénen» ja legislades des de Brussel·les, o des de Luxemburg,
on hi ha la seu del Tribunal Superior de Justícia de la Unió
Europea.
I el que és més important saber: el dret comunitari preval sobre el dret nacional,
és a dir, en cas de contradicció entre una llei estatal i una llei comunitària, preval la
comunitària i la llei nacional queda suspesa, tal com va quedar fixat a la sentència
Costa contra ENEL de 15 de juliol de 1964.
Què vol dir a la pràctica aquest principi de prevalença? Vol dir que el dret comunitari
és el que, al capdavall, prima sobre els diferents ordenaments jurídics de cada
Estat membre de la Unió Europea. I val tant per a lleis com per a resolucions,
recomanacions, decrets, reglaments o el que sigui. Per tant, les directives europees
són de caràcter obligatori per als estats que formen la Unió. Altra cosa és que cada
estat pugui decidir la manera i els mitjans per materialitzar-la. És per això que a
Brussel·les hi ha desenes de despatxos de lobbistes professionals de tots els països:
volen estar a prop de qui decideix sobre la normativa i els reglaments dels seus
respectius estats i clients.
25

Tots podem recordar casos de contradicció entre ordenaments jurídics nacionals i
comunitaris. Un exemple molt comentat fou el de la Directiva Europea de Regulació
de la Pirotècnia, que l’Estat espanyol i l’Ajuntament de València varen haver d’aplicar
a partir del 2008 i que va suposar moltes multes als veïns de València durant les
falles. O més darrerament, Europa va declarar abusiva i il·legal la llei espanyola sobre
els desnonaments, sense anar més lluny.
Trobaríem mil altres exemples de com el Tribunal Europeu ha fet canviar normatives
a casa nostra, per a bé o per a mal, segons s’analitzi. Però, si el dret comunitari
preval sobre el nostre i si podem apel·lar al Tribunal Europeu en última instància,
no val la pena saber què es decideix a Estrasburg? No val la pena incidir en què es
legisla i com es legisla? Fet i fet, ens acaba afectant directament!

26

Sabies que…?
Tots els drets i les obligacions jurídiques de la UE passen a formar part de la
legislació de cada Estat membre dins del conjunt de corpus jurídic que s’anomena
Cabal Comunitari. Aquest Cabal està comprès pels principis i la legislació dels
tractats, les directives, els reglaments i les decisions de la UE, els acords
internacionals i els diferents actes jurídics.
Una de les condicions d’adhesió a la Unió Europea és adoptar el Cabal Comunitari,
juntament amb els criteris polítics, institucionals —tenir institucions estables que
garanteixin la democràcia, l’Estat de dret, els drets humans i el respecte de las
minories—, i econòmics —tenir una economia de mercat que funcioni. Aquest
criteris, es coneixen com els criteris de Copenhaguen, adoptats el juny del 1993 pel
Consell Europeu.


http://eur-lex.europa.eu/es/index.htm

http://europa.eu/legislation_summaries/index_es.htm

04
Europa és una
de les grans potències
econòmiques del món
Avui vivim en una economia globalitzada. Les transaccions
són a escala planetària i les superpotències econòmiques
són les que determinen les regles del joc. Junt amb els Estats
Units i la Xina, la Unió Europea és una potència comercial de
primer ordre.
El 2012 el PIB de la UE va ser de gairebé 13 bilions d’euros, major que el dels EUA.
Europa només té el 7% de la població mundial, però el seu comerç amb la resta del
món representa aproximadament un 20% de les seves importacions i exportacions.
Malgrat que el comerç també ha sofert els efectes de la recessió econòmica mun–
dial, la UE segueix sent la principal potència exportadora, amb un 15,4% de les
exportacions mundials el 2012, per davant de la Xina amb un 13,4% i el 10,5% dels
Estats Units. La UE també va ser la principal importadora amb un 16,4% per davant
dels Estats Units amb un 15,5% i la Xina amb un 11,9%, en dades referents al 2011.
La puixança de la Xina i l’Índia (i d’Àsia, en general), o de certs països llatinoameri–
cans, encapçalats per Brasil, Perú i Colòmbia, entre d’altres economies emergents,
estan movent les fitxes del taulell de joc. L’eix d’influència geoestratègica es
trasllada d’occident a orient. Però Europa, com a realitat econòmica, no només
aguanta malgrat la crisi que encara pateix, sinó que es manté en el lideratge de les
grans superpotències econòmiques globals.
29

En aquest context, però, no s’hi val a badar: avui les decisions econòmiques es
prenen a Nova York, a Londres, a Hong Kong, a Pequín i a Brussel·les. Ni a Madrid, ni
a Barcelona.
Brussel·les és un gran centre de decisions econòmiques. Per això hi ha despatxos de
lobbys de tot Europa, representacions de patronals, sindicats, associacions i ONG’s.
És allà on passen les coses. Per això convé saber què s’hi decideix. I ser-hi.
Aquest és un altre bon motiu per participar a les eleccions europees del maig del
2014: també ens hi va la cartera.

30

Sabies que…?
Segons les dades del Banc Mundial, dels 10 de països amb més PIB del món,
tres pertanyen a la Unió Europea, i ocupen la sisena, la setena i la novena posició.
Aquests són, com és d’esperar, Alemanya, França i el Regne Unit. Espanya ocupa la
tretzena posició.

PERCENTATGE EUROPEU SOBRE EL PIB I POBLACIÓ MUNDIAL

Font: world bankhttp


http://www.weforum.org/

http://www.worldbank.org/

05
Europa té valors
fonamentals propis
Ha tornat a caure a les meves mans «Valors tous per a
temps durs», una bona anàlisi que, ja fa un temps, varen
publicar conjuntament la Fundació Lluís Carulla i ESADE arran
de l’Enquesta Europea de Valors. Rellegint-la, he tornat a
refermar la idea que els valors dels catalans —àdhuc dels
més joves— són valors molt europeus.
L’Enquesta, corresponent a l’any 2009, quan ja érem en plena crisi econòmica,
ens diu que la societat catalana és més individualista, liberal, tolerant, plural i
democràtica. És també més lliure i exigent, i continua en ple procés d’autoafirmació
com a poble. És un col·lectiu, d’altra banda, que busca conquerir tots els espais de
la vida quotidiana per adaptar-los a les seves pròpies preferències i apropiar-se’ls,
però respecta que els altres facin el mateix de manera diferent. Fer i deixar fer, com a
valor de tolerància en la diferència.
Llibertat, liberalisme, respecte, cosmopolitisme, solidaritat, arrel cristiana, ciutadania,
civisme, democràcia, etc. són valors dels catalans, però també estan a la base de
l’europeisme. Catalunya sempre ha mirat cap a Europa més que cap a Espanya. Ha
mirat més cap al nord que no pas cap al sud. La identificació del catalanisme amb
la causa d’Europa és antiga i ferma. El catalanisme polític sempre ha fet bandera
del seu europeisme per moltes raons. Perquè Europa ha estat sempre un referent
33

d’excel·lència i de modernització per a Catalunya. Perquè Catalunya ha mostrat
sempre un fort sentiment de pertinença a Europa i s’ha sentit partícip de la seva
construcció. Perquè compartim interessos, necessitats i veïnatge amb molts dels
pobles d’Europa i perquè compartim la idea de la subsidiarietat europea, principi
d’autonomia i d’autodeterminació pel qual un assumpte ha de ser resolt per
l’autoritat (normativa, política o econòmica) més pròxima a l’objecte del problema.
Els catalans tenim molts motius per sentir-nos europeus. I compartim molts
projectes, però sobretot compartim els valors. Només per això, o precisament per
això, val la pena formar part del projecte europeu.

34

Sabies que…?
Una visió humanista del món dóna molta importància als valors.

Drets humans

6è pas

Una llei universal feta de la gent per a la gent!

Democràcia

5è pas

Representants elegits periòdicament pel poble!

Estat de dret

4t pas

Justícia mitjançant les lleis seculars i de la Constitució!

Secularitat

3r pas

La separació dels poders entre la religió i la política!

Racionalitat

2n pas

La raó es torna la font última de la decisió!

Pensament humanista

1r pas

Posar les persones al centre!


http://www.valors.org/

http://www.europeanvaluesstudy.eu/

06
La UE et cobreix
amb el telèfon 112
i la targeta sanitària
Dos nous motius ben pràctics que afecten directament la
nostra salut i seguretat, pels quals val la pena votar a les
eleccions europees són la targeta sanitària europea i el
telèfon d’emergències 112.
El 2004, Europa va començar a introduir la targeta sanitària europea i, l’any 2008, va
posar en marxa el telèfon europeu d’emergències. Són dues cobertures sanitàries i
d’emergències comunes i vàlides a tots els països de la Unió.
El 112 és, a més, per normativa de telecomunicacions europea, gratuït i permet
telefonar des de telèfons mòbils i fixes per contactar amb tot tipus de serveis
d’emergència: ambulàncies, bombers i policia. Quan una persona, a qualsevol racó
d’Europa, marca el 112, un operador especialment preparat respon la trucada.
En funció de l’organització de les emergències de cada Estat, l’operador gestiona
directament la petició o bé transfereix la trucada al servei d’emergència més
adequat. Els operadors poden geolocalitzar l’origen de la trucada i poden contestar
les trucades en la llengua pròpia, a més de fer-ho en francès i en anglès.
Si bé el 112 no reemplaça els telèfons nacionals d’emergències, en molts països
coexisteixen. En d’altres, com Dinamarca, Finlàndia, Holanda, Portugal, Suècia, Malta
i Romania, el 112 és el número d’emergències central. Com és el cas, també, de
Catalunya. Per això sorprèn que només el 25% dels europeus enquestats coneguin
37

aquest telèfon que és, juntament amb l’euro, un dels béns o serveis més «comuns»
de la UE.
La targeta sanitària europea és una targeta gratuïta que permet accedir a l’atenció
sanitària pública —necessària per motius mèdics— durant una estància temporal a
qualsevol dels 28 estats membre de la UE, a més d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega
i Suïssa, en les mateixes condicions i al mateix cost que les persones assegurades
en aquest país. Aquesta targeta, que emet la Seguretat Social de cada país, no és
una alternativa a l’assegurança de viatge, ja que no cobreix l’assistència sanitària
privada ni costos tals com el vol de tornada al país d’origen o la pèrdua o robatori
de pertinències. Tampoc no garanteix un servei sanitari gratuït, però sí que permet
moure’s per tota la Unió Europea amb la certesa que, en cas d’urgència, hom rebrà
tractament sanitari públic sigui on sigui.
Dos motius ben concrets per pensar que el Parlament Europeu fa alguna cosa més
que debatre i rebre alts dignataris europeus: vetlla per la teva salut i per la teva
seguretat amb serveis d’assistència universals.

38

Sabies que…?
A Catalunya, el servei del 112 el presta la Generalitat a través d’un centre modèlic
instal·lat a Reus


http://ec.europa.eu/social/main.jsp?
catId=559&langId=es

https://itunes.apple.com/be/
app/european-health-insurance/
id516504241

https://play.google.com/store/apps/
details?id=eu.europa.ec.ehic

http://www.windowsphone.com/
ca-es/store/app/european-healthinsurance-card/661cb16d-630b4f17-a767-8a75cb695664

07
Europa
inverteix en la teva
educació i formació
El Programa d’Aprenentatge Permanent europeu (PAP)
és una nova raó per creure en Europa. No és una dada
menor que acabat el període 2007-2013, la UE dediqués
prop de 13.000 milions d’euros a l’aprenentatge i l’educació
al llarg de la vida, i a l’intercanvi i la mobilitat d’estudiants
universitaris i d’aprenents de Formació Professional
d’arreu d’Europa.
Gairebé tothom ha sentit parlar del programa Erasmus (creat el 1987 i al qual
s’han acollit més de 2,5 milions d’estudiants i professors de tot Europa), però poca
gent sap que, a més d’aquest programa, el PAP finança tres altres programes: el
Comenius, el Leonardo da Vinci i el Grundtvig.
Tots quatre programes, que abracen tot el període d’educació i de formació de
les persones, primen els projectes que incrementen la mobilitat dels estudiants,
fomenten associacions bilaterals o multilaterals, o milloren la qualitat i la
innovació dels sistemes d’educació i de formació dels estats membres. En ordre
cronològic, segons els estadis educatius i formatius de l’individu, el Programa
d’Aprenentatge Permanent conté el programa Comenius, que atén les necessitat
d’ensenyament i d’aprenentatge de l’educació infantil, primària i secundària;
41

el programa Erasmus cobreix l’educació superior formal i les pràctiques dels
estudiants en empreses; el Leonardo da Vinci està dirigit als estudiants de Formació
Professional i el Grundtvig atén l’educació i la formació d’adults.
És important saber que aquests quatre pilars del Programa d’Aprenentatge
Permanent de la Unió Europea tenen un cinquè programa transversal que promou
quatre activitats clau: la cooperació i la innovació en matèria d’aprenentatge
permanent (visites d’estudi per a professors i educadors d’FP i projectes
d’investigació); la promoció de l’aprenentatge d’idiomes; el desenvolupament
de l’e-learning i l’educació 2.0, i la difusió dels resultats i l’intercanvi de les bones
pràctiques. Totes aquestes actuacions tenen com a complement el Programa
Jean Monnet, que ajuda les institucions i les activitats educatives orientades a la
integració europea. Amb aquests programes i la inversió feta, la UE ha demostrat
que l’educació i la formació són un dels seus fonaments bàsics. Tu, com a ciutadà
europeu, o els teus fills també us hi podeu acollir. Creus que un complement
d’educació i de formació permanent en un context cosmopolita i obert és un nou
bon motiu per creure en Europa? Jo crec que sí!

42

Sabies que…?
La Unió Europea és ben conscient de la importància de l’educació en la vida dels
seus ciutadans. És per això que un dels objectius per a l’any 2020 està centrat en
aquest àmbit, i busca que les taxes d’abandonament escolar prematur se situïn
per sota del 10% i que, com a mínim, un 40% de les persones d’entre 30 i 34 anys
completin estudis de nivell terciari.
El Lifelong Learning Programme (2007-2013) tenia un pressupost d’uns 7 bilions
d’euros. Erasmus + (2014-2020), que engloba el programa anterior i n’amplia
les competències, preveu un pressupost d’uns 19 bilions d’euros, un 271% més.
Catalunya se’n beneficia de dues maneres: rep ajudes econòmiques per enviar
alumnes a l’estranger i obté els ingressos dels milers d’estudiants que elegeixen el
nostre país com a destí.
El curs 2011-12, més de 250.000 joves europeus varen participar en el programa
de mobilitat estudiantil Erasmus. Aquest programa farà possible un dels objectius
del procés de Bolonya: que el 2020, com a mínim el 20% dels graduats de l’Espai
Europeu d’Educació Superior hagi passat un temps estudiant a l’estranger.
Durant el curs 2011-2012, a Catalunya, la UB i la UPC van enviar més de 1.000
estudiants cadascuna. En recepció d’estudiants, va ser la UAB, seguida de la UB qui
més estudiants foranis va acollir.


http://ec.europa.eu/education/erasmus-plus/
index_en.htm

http://eacea.ec.europa.eu/llp/

08
Europa vetlla
pels drets humans
Durant el 2013, hem tingut dos exemples de l’impacte que
tenen les resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans
o Tribunal d’Estrasburg: el 16 d’octubre de 2013 va tornar
a donar la raó a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
(PAH) i va aturar el desallotjament d’un bloc d’habitatges
de Salt, on vivien 16 famílies. Uns dies més tard, el mateix
Tribunal va rebutjar el recurs presentat per l’Estat espanyol
contra la sentència que el juliol de l’any passat va donar la
raó a l’etarra Inés del Río i va obligar a derogar l’anomenada
«doctrina Parot», elaborada pel Tribunal Suprem espanyol
per perllongar la condemna fins a pràcticament la cadena
perpètua als terroristes i als delinqüents amb les condemnes
més greus.
La conseqüència immediata d’aquesta última resolució del Tribunal d’Estrasburg és
que Inés del Río ha sortit de la presó, de la mateixa manera que ho han fet altres
membres d’ETA condemnats per delictes de terrorisme.
45

Sense entrar a valorar les seves resolucions, el cert és que el Tribunal Europeu
dels Drets Humans emet sentències que afecten les justícies nacionals dels estats
membres d’Europa, fins al punt de posar en qüestió temes tan socialment polèmics i
d’actualitat com els dos esmentats.
I és que el Tribunal d’Estrasburg, que depèn del Consell d’Europa, és la màxima
autoritat judicial per garantir els Drets Humans i les llibertats fonamentals a tota
Europa. Es tracta d’un tribunal internacional al qual pot demanar empara qualsevol
persona que consideri que ha estat víctima d’una violació dels drets reconeguts
en el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats
Fonamentals o qualsevol dels seus protocols addicionals.
Aquest Conveni és, a la pràctica, un tractat que els 47 estats membres del
Consell d’Europa han acordat acatar i executar-ne les sentències que són, així,
«executables» i supervisades pel Consell de Ministres, òrgan decisori del Consell
d’Europa.
La justícia europea regeix casa nostra i té efectes pràctics sobre la justícia nacional
i local. I, per tant, sobre cada ciutadà, un a un, que consideri que els seus drets
humans han estat vulnerats.
Novament, aquesta és una bona raó per participar activament de la realitat
anomenada Europa.

46

Sabies que…?
L’any 2012, la Unió Europea va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau
per la seva contribució a l’estabilitat, al respecte dels drets humans, a la pau i la
reconciliació a Europa a partir de la normativa europea que imposa l’obligació de
garantir l’Estat de dret, la democràcia, la pau i la llibertat.
Una de les prioritats del Parlament Europeu és el respecte dels drets humans i ho
canalitza cap a la defensa de la democràcia, la llibertat d’expressió, la celebració
d’eleccions lliures i els drets dels oprimits. Una de les bases de la UE és la Carta de
Drets Fonamentals de la Unió Europea.
Cada any, des del 1988, el Parlament Europeu entrega el Premi Sájarov a la llibertat
de consciència i recompensa a individuals i col·lectius que defensen fermament
els drets humans i les llibertats fonamentals. El primer guardonat va ser el líder
antiapartheid Nelson Mandela. Entre d’altres han estat guardonats, la birmana Aung
San Suu Kyu, el 1990, o el cubà Oswaldo Payà, el 2002. El darrer Premi Sájarov ha
estat per a la jove pakistanesa Malala Yousafzai, per la seva campanya a favor de
l’escolarització de les noies al Pakistan.


http://www.echr.coe.int/Pages/home.aspx?p=home

http://www.amnistiacatalunya.org/index.php

http://www.europarl.europa.eu/charter/default_
es.htm

09
La UE protegeix
el medi ambient
Una nova raó per considerar que és interessant participar
en el procés d’integració europea és la protecció del nostre
medi ambient. Si la influència d’Europa no hagués existit tots
aquests anys, seria difícil imaginar que el 30% del territori
espanyol estigués actualment protegit mediambientalment.
Aquest és, potser, l’efecte més clar de la directiva que va
portar, per exemple, a crear la Xarxa Natura 2000 d’espais
naturals europeus d’especial protecció ambiental, que en el
cas de Catalunya suposen 1.060.000 hectàrees terrestres i
marítimes, gairebé un 30% del territori català.
En tot cas, durant aquestes darreres dècades, el Parlament Europeu ha aixecat molt
el llistó de les exigències als estats membres en matèria d’avaluacions d’impacte
ambiental, accés a la informació, gestió de l’aigua i altres matèries ambientalment
sensibles que han contribuït clarament que, avui per avui, moltes parts d’Europa
—entre elles Catalunya— siguin territoris especialment curosos amb el medi
ambient i la sostenibilitat.
La protecció del medi ambient és, fet i fet, un dels eixos vertebradors de la UE. El
49

projecte LIFE+ és l’instrument que té Europa per finançar projectes de conservació
mediambiental. Es va crear l’any 1992 —va celebrar el seu vintè aniversari el
2012— i des d’aleshores ha cooperat en gairebé 3.000 projectes, ha invertit
gairebé 2.000 milions d’euros fins al 2007 i té la previsió d’invertir-ne 3.000 milions
més en el període 2014-2020. El pressupost per Espanya de l’any 2013 va ser de
27.346.823 euros, gairebé un 10% del pressupost total.
I on van aquests diners? Doncs, gestionats pel Ministeri d’Agricultura i també pel
Departament d’Agricultura de la Generalitat, van a la protecció dels nostres espais
marítims, els nostres boscos, rius i parc naturals, però també al desenvolupament
sostenible d’entorns urbans i rurals, des de projectes per pal·liar el canvi climàtic
fins a projectes de residus urbans, ús de l’aigua, aigües residuals, qualitat de l’aire,
contaminació, etc.
Si la UE té una bandera clara i unànime, aquesta és la de la protecció, real i efectiva,
del medi ambient. L’aigua que bevem, l’aire que respirem, les platges que gaudim,
els boscos pels quals passegem són, en gran mesura, espais de qualitat ambiental
gràcies a l’acció de la UE. No val la pena continuar apostant per la sostenibilitat del
nostre continent mitjançant Europa?

50

Sabies que…?
Sabies que gràcies a la Unió Europea podem comptar amb un programa marc
global que afecta a tots els Estats membres de manera beneficiosa per a
tots els europeus?
La protecció del medi ambient no coneix fronteres i la salvaguarda de la
biodiversitat europea ens competeix a tots.
Sabies que el Danubi passa per set estats membres i que el Rin ho fa per
quatre? O que l’erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull de 2010 va afectar a
més de 12 països, vuit d’ells de la UE?
Gràcies a les lleis de protecció mediambiental comunitàries podem comptar
amb un patrimoni legal rigorós que garanteixi, fins i tot, la reacció comuna
davant de possibles catàstrofes naturals.
La sostenibilitat és alguna cosa més que bons desitjos, i gràcies als programes
específics de la UE, la qualitat de vida a les nostres ciutats augmentarà com en
cap altra part del món.
A més, gràcies a programes com Xarxa Natura 2000, la cinquena part de la UE
està protegida en els 26.000 espais naturals que la componen, on espècies i
hàbitats amenaçats, no només ho deixaran d’estar, sinó que tindran assegurada
la seva biodiversitat i la seva conservació per al futur.


http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_OFFPUB/
KS-DK-13-001/EN/KS-DK-13-001-EN.PDF

10
La UE defensa
els teus drets
com a consumidor
Una de les polítiques més actives de la Unió Europea és la
protecció dels drets dels consumidors. Molt recentment,
el Parlament Europeu ha aprovat, per exemple, una nova
norma que té com a objectiu acabar amb els excessos en la
concessió de crèdits hipotecaris com els que varen provocar
la bombolla immobiliària a casa nostra o a Irlanda, i millorar
la protecció dels consumidors enfront dels desnonaments en
cas d’impagament.
Aquesta és una de les moltíssimes normes que la Comissió Europea ha aprovat
pensant en els drets dels consumidors, que constitueix un dels valors fonamentals
per al desenvolupament de les polítiques de la UE, com així ha quedat degudament
reflectit en la seva legislació i en les seves pràctiques, des de fa anys.
La xarxa de Centres Europeus del Consumidor (CEC), creada el 2005, pretén
precisament millorar la confiança dels consumidors en el comerç transfronterer, de
manera que Europa esdevingui, literalment un sol mercat únic, on les normes i els
usos del consum siguin iguals per a tothom, es compri on es compri.
Comprar el què vulguis i on vulguis d’Europa sense limitacions ni taxes addicionals;
53

retornar un producte defectuós o avariat i ser reemborsat, si és el cas; garantir
la total seguretat alimentària dels productes que es venen a Europa; tenir tota
la informació sobre els ingredients dels productes alimentaris en les etiquetes,
degudament homologades per saber què compres i menges; blindar-se contra els
abusos o les clàusules contractuals abusives, la “lletra petita” tristament habitual en
alguns productes financers, com és l’exemple dels abusos en els crèdits hipotecaris;
poder canviar d’opinió en cas de vendes fetes a domicili o a través d’Internet...
tots aquests aspectes estan legislats i contemplats en la política de protecció dels
consumidors de la Unió.
La protecció al consumidor europeu també contempla ajudar-lo a comparar i
analitzar preus amb tota la informació necessària per prendre una decisió. O la
prohibició de qualsevol tipus de publicitat encaminada a estafar o enganyar els
consumidors. O la protecció enfront dels canvis inesperats, overbooking o fallides
dels operadors turístics. O contemplar possibles indemnitzacions en cas de litigis
transfronterers. Les accions de protecció del consumidor a Europa són moltes i molt
rigoroses, de manera que fan bona la dita popular que “el client (a Europa) sempre té
la raó”. La tingui o no, el que és cert és que Europa proporciona totes les eines perquè
els seus drets siguin respectats i escoltats.

54

Sabies que…?
Si tens alguna queixa d’un producte o servei, tens tot el dret a reclamar. En primer
lloc, has de posar-te en contacte amb l’establiment o empresa, els quals estan
obligats a facilitar un llibre de reclamacions, un servei telefònic d’assistència o una
adreça on dirigir-te.
La resposta hauria d’arribar-te en el termini d’un mes. En cas contrari, pots
presentar una reclamació oficial a l’Oficina d’Informació al Consumidor del teu
municipi o comarca, o a l’Agència Catalana del Consum.
InfoConsum és una aplicació de software per a dispositius mòbils (smartphones i
tauletes) oficial de l’Agència Catalana del Consum creada en col·laboració amb el
Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de
Catalunya (CTTI) i l’empresa Telefònica. Està disponible per a sistemes operatius
Android i iOS.


http://www.consum.cat/

http://www.cec.consumo-inc.es/

11
Europa
és un espai
sense fronteres
Ja fa vint-i-set anys de la signatura de l’acord de Schengen,
que va crear un espai sense fronteres entre tots els països
membres de l’aleshores CEE. Aquest conveni va voler dir,
a la pràctica, que tot ciutadà europeu es podia desplaçar
amb llibertat per tot el territori comunitari. Actualment,
són membres de l’Espai Schengen tots els països de la
UE —excepte Gran Bretanya, Irlanda i Xipre— més quatre
d’extracomunitaris: Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein.
Aquest és un nou motiu per involucrar-se en la idea d’Europa: la llibertat de
moviment, que té molts avantatges per als ciutadans comunitaris, com ara la
supressió dels controls a les fronteres internes, l’harmonització dels procediments
en les diferents duanes o una política comuna pel que fa a visats per a viatges
de curta estada. A més, agilitza tots els tràmits relacionats amb els països
extracomunitaris, que en comptes de demanar un visat per a cada país europeu que
volen visitar, poden viatjar a Europa amb un sol permís o visat.
Viatjar avui per Europa és, pràcticament, com fer-ho dins d’un sol país, només amb
el DNI a la cartera. Schengen ha afavorit, alhora, el dinamisme econòmic i cultural
d’Europa, especialment en les zones frontereres. A banda de la comoditat i la
57

senzillesa del moviments dels europeus, l’espai Schengen reforça els drets civils,
perquè també vol evitar criteris discriminatoris, aleatoris i vexatoris que permetin la
prohibició d’entrada d’un ciutadà a un Estat membre.
La llibertat de moviments dins d’Europa vol dir, també, llibertat de mobilitat
laboral. En aquest sentit, la Comissió Europea ha creat la plataforma de mobilitat
professional EURES, que ofereix vacants en 32 països europeus, gestiona
currículums de candidats, dóna informació del que cal saber per viure i treballar a
l’exterior i assessora en la contractació/col·locació d’estudiants —té més de 800
consellers per tot Europa—, però també de treballadors i empresaris o de qualsevol
ciutadà europeu que es vulgui beneficiar del principi de lliure circulació de les
persones.

58

Sabies que…?
Sabies que Espanya, des de l’any 2009, és el país amb més nombre de ciutadans
emigrants?
PRINCIPALS
ESTATS MEMBRES
RECEPTORS D’IMMIGRANTS

Font: eurostat

PRINCIPALS
ESTATS MEMBRES
EMISSORS D’IMMIGRANTS

Font: eurostat

12
Europa
protegeix les teves
llibertats civils
Potser alguns recordareu que fins al 2009 a Europa,
s’anomenava col·loquialment Mr. PESC a Javier Solana. Se li
va posar aquest àlies quan era Alt Representant del Consell
per a la Política Exterior i Seguretat Comunes. Actualment,
i des del Tractat de Lisboa de 2009, l’Alt Representant per
a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, és també el
comissari de Relacions Exteriors.
Aleshores, Javier Solana, i avui dia, la baronessa britànica Catherine Ashton són la
figura més semblant a un ministre d’Exteriors i de Defensa d’Europa. Desenvolupen
les polítiques —totalment estratègiques i necessàries— de dissenyar i desplegar la
política (autònoma) de la Unió Europea en matèria militar i de defensa, i formen part
essencial de la política exterior i de seguretat comunes de la UE.
La política exterior i de defensa de la UE va fer un salt endavant important gràcies al
Tractat de Lisboa del 2009, que va servir per avançar cap a una major democràcia i
cooperació estructurada i permanent entre els estats membres, i va crear el Servei
Europeu d’Acció Exterior, que administra l’acció exterior de la UE en totes les seves
dimensions i principis, que són: els Drets Humans, les llibertats civils, la democràcia,
l’Estat de dret, la igualtat, la solidaritat, la cooperació i el multilateralisme.
61

No obstant això, considero que Europa ha d’avançar encara molt més en política
exterior i de defensa. Cal, sobretot, coordinar-la definitivament. Cal una única veu.
Les reticències de cada Estat membre són el gran fre, ara per ara.
Paradoxalment, la UE és la segona potència mundial en despesa militar amb un
21% del total, mentre que la Xina per exemple, hi dedica només el 5%. Amb aquest
pressupost certament alt, costa entendre com la visibilitat de la política de defensa
de la UE no sigui percebuda per la ciutadania, i en gran part es deu al fet que no hi ha
una política comuna, sinó moltes polítiques particulars.
De totes maneres, jo sóc dels que creu que les bases estan posades, i ben posades,
i que cal que des del Parlament Europeu i la Comissió es continuï treballant per
enfortir-les. El Consell Europeu de final de l’any 2013 es va dedicar principalment a
la política de seguretat i defensa. Per tant, cal continuar apostant per Europa.

62

Sabies que…?
La creació de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSF) és un pas cap a
la integració europea militar; tot i que no existeix un exèrcit de la Unió Europea
que actuï directament sota les directrius de la UE. Això sí, existeixen unes forces
armades europees anomenades Eurocorp, que actuen sota les directrius de l’OTAN
i la Comunitat Internacional. La seva missió se centra en ajudes humanitàries,
assistència a desastres naturals i conflictes, manteniment de la pau, etc.
Alguns líders europeus, com ara Nicolas Sarkozy, Angela Merkel o Guy Verhofstadt
han defensat fermament la necessitat d’una defensa comuna per a la Unió.
Als anys 50 va fer fallida el projecte de crear la Comunitat Europea de Defensa. Els
sis països creadors de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer, la precursora de la
Unió Europea, van signar el Tractat constitutiu, però a l’hora de ratificar-lo França es
va tirar enrere perquè no volia perdre sobirania i l’opció de tenir un exèrcit propi.
L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) compta amb 57
països membres d’Europa, Amèrica i Àsia, i treballa per la seguretat en diferents
aspectes com el militar, l’econòmic o l’ambiental.


http://www.eurocorps.org

http://www.nato.int/

http://www.osce.org/

http://www.eeas.europa.eu/index_es.htm

13
Europa
aposta per les PIME
i els emprenedors
Acabes de llançar una startup? Procures tirar endavant una
de les petites o mitjanes empreses de Catalunya? Tens ganes
i idees per emprendre? La bona noticia és que ara Europa et
dóna suport.
Una de les meves obsessions durant aquest legislatura al Parlament Europeu ha
estat donar impuls i facilitar el finançament als emprenedors i a les PIME europees
que representen, com sabem, el 90% de les empreses a Europa, i són els grans
motors de generació de creixement i d’ocupació, així com també d’innovació i
d’internacionalització.
Rellançar l’esperit emprenedor a Europa és l’objectiu que hi ha darrera del Pla d’Acció
sobre emprenedoria 2020, que va proposar la Comissió Europea el gener del 2013.
Aquest pla de xoc contra l’atur i a favor del creixement a Europa —recordem els 25
milions d’aturats i les encara moltíssimes PIME amb dificultats de finançament—
pretén donar un impuls definitiu i establir mesures concretes per eliminar obstacles
i facilitar el finançament de l’emprenedoria i les PIME europees dins del marc de
l’estratègia 2020 europea, basada en un creixement més intel·ligent, sostenible i
integrador.
La re/industrialització competitiva d’Europa, clau per a la sortida definitiva de la crisi,
passa doncs per donar suport als emprenedors i a les PIME, així com donar accés al
65

finançament i prioritzar la internacionalització amb instruments de suport concrets i
fomentar l’emprenedoria (amb un Programa Erasmus per a joves emprenedors, per
exemple). Per respondre a aquests reptes, la Comissió Europea ha proposat destinar
2.300 milions d’euros per al període 2014-2020, dels quals dues terceres parts es
destinaran a l’accés al finançament de les PIME. Serà la primera vegada en la història
que la Unió Europea compta amb un programa específic per a les PIME: el Programa
COSME. La intenció és que, un cop estigui en funcionament, el COSME assisteixi
unes 40.000 empreses cada any i que això ajudi a crear al voltant de 30.000 llocs de
treball.
La proposta que ha fet la Comissió al Consell Europeu planteja, a més, crear un
gran programa amb fons del Banc Europeu d’Inversions, el mateix COSME i Fons
Estructurals que permeti un veritable accés de les PIME al crèdit, i mobilitzar més de
10.000 milions de fons europeus. L’aposta d’Europa per l’emprenedoria i les PIME és
estructural i molt ferma: una nova raó, de pes i molt concreta, per pensar que val la
pena participar a Europa.

66

Sabies que…?
El termini mig per crear una empresa a Espanya és de sis dies i el cost se situa
al voltant d’uns 300 euros. En el rànquing mundial, l’any 2012, Espanya es va
posicionar en el 52è lloc en termes de facilitat d’iniciar un negoci. Dels deu primers
països que hi figuren, només dos pertanyen a la Unió Europea: Dinamarca (5è) i
Regne Unit (10è).
La Xarxa Europea de Negocis (EEN) ajuda les PIME a introduir-se al mercat únic
europeu mitjançant el desenvolupament del negoci en nous mercats, l’adaptació de
noves tecnologies i l’accés a finançament europeu. Hi són membres les cambres de
comerç i d’indústria, els centres tecnològics i de recerca o les universitats.


http://doingbusiness.org/

http://www.smeeurope.eu/

14
Europa impulsa
la innovació, la recerca
i el desenvolupament
Si ets investigador, tens una empresa tecnològica innovadora,
ets un professional de la xarxa de centres de recerca o dels
parcs tecnològics de Catalunya, o ets un emprenedor d’un
dels clústers innovadors del país, has de saber que Europa
i Catalunya, alineades, han fet recentment una aposta
molt ferma per l’R+D+I com a base de la seva estratègia de
creixement econòmic d’aquí al 2020.
La transferència tecnològica i el lligam entre universitats i centres de recerca,
institucions i empreses, és una assignatura pendent que aviat podria quedar
superada gràcies a l’aposta estratègica per a la innovació intel·ligent que la Unió
Europea ha fet en el marc Programa Horitzó 2020.
L’Horitzó 2020 conté l’estratègia anomenada RIS3 o Estratègia d’especialització
intel·ligent en recerca i innovació (Research and Innovation Smart Specialisation
Strategy). Aquesta estratègia impulsada per la Comissió Europea té com a
objectiu que els estats membres i les regions de la Unió Europea identifiquin
les especialitzacions de coneixement que millor encaixin amb el seu potencial
d’innovació d’acord amb els seus recursos i capacitats.
Catalunya ha fet seus els objectius europeus Horitzó 2020 expressats en el RIS3,
69

i ha definit la seva pròpia estratègia d’especialització intel·ligent —l’ECAT 2020—
basada en les seves fortaleses específiques i focalitzada en activitats d’alt nivell
d’innovació i valor afegit. Així, l’ECAT 2020, emmarcada en l’estratègia europea per al
2020, és el full de ruta del Govern de Catalunya per reactivar l’economia i reorientar
el sector productiu cap a un model econòmic més intel·ligent, més sostenible i més
integrador.
En el context de l’ECAT 2020, la RIS3CAT promou l’R+D+I com a motor per a la
transformació econòmica del teixit productiu cap a un model competitiu i sostenible,
que fomenti l’ocupació i la cohesió social, i la innovació oberta i la col·laboració entre
empreses, administracions, usuaris i centres universitaris, tecnològics i de recerca,
per generar noves oportunitats de creació de riquesa i ocupació i donar resposta als
reptes socials.
A la pràctica, la translació a Catalunya de l’estratègia europea RIS3 voldrà dir una
gestió més eficient dels fons europeus i una condició prèvia per accedir als fons
FEDER i FEADER. El sector de l’R+D+I (centres tecnològics, empreses, recerca,
etc.) està davant d’una oportunitat excel·lent, a la qual caldrà estar molt atent, de
tenir accés a nou finançament europeu, més tenint en compte que l’Estat espanyol
ha congelat la seva inversió en investigació, recerca i innovació, i s’ha fixat com a
objectiu arribar a destinar el 2% en aquest sector, en comptes de la previsió inicial,
que era del 3%. Així, mentre l’Estat redueix el seu pressupost en aquest àmbit
estratègic, Europa el farà augmentar sensiblement. No és una altra bona raó per
apostar per Europa?

70

Sabies que…?
Aquest any, dels 13 projectes presentats al Centre Europeu de Recerca (ERC), en
el marc del seu programa d’excel·lència Synergy Grant, 2 han estat per projectes
catalans. El Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Centre de Recerca Ecològica
i Aplicacions Forestals (CREAF) rebran 40 del 150 milions euros, quasi un 27% del
pressupost.
El sistema d’investigació i recerca català és un dels capdaventers a Europa. Mentre
representa un 1,5% de la población europea, Catalunya capta el 3,1% dels projectes
atorgats a Europa.
En el darrer programa marc, el setè, del 2007 al 2013, Catalunya va rebre 865
milions d’euros, que representa el 2,4% del total europeu, només superada pels
Països Baixos en termes de recursos per càpita.


http://eit.europa.eu/

http://ec.europa.eu/programmes/horizon2020/en

15
Europa
decideix la Política
Agrària Comuna
La Política Agrària Comuna (PAC), que gestiona les
subvencions que s’atorguen en matèria agrària comuna amb
l’objectiu d’incentivar l’oferta i fer créixer la productivitat,
és una de les polítiques més antigues i essencials que
desenvolupa, des del 1962, la Unió Europea.
Tenint en compte que el 77% del territori europeu és zona rural, que es compta
que hi ha 12 milions d’agricultors i que l’agricultura i la indústria agroalimentària
plegades representen el 6% del PIB de la UE (15 milions d’empreses i 46 milions de
llocs de treball) és clara l’enorme rellevància que la PAC té per a Europa, i sobretot
per a Catalunya, on el sector agroalimentari es constitueix com el primer clúster
agroalimentari d’Europa, i representa gairebé el 12% de les empreses espanyoles i un
17% del PIB espanyol.
La PAC, que ha estat gairebé sempre en revisió, acaba de ser reformada. La nova
revisió fixa tres prioritats: garantir una producció viable dels aliments, garantir la
gestió sostenible dels recursos naturals i afavorir un desenvolupament equilibrat de
les zones rurals de tota la Unió. Les subvencions estan destinades a ajudar la renda
dels agricultors i al respecte de les pràctiques agrícoles sostenibles (un 70% del
pressupost), a mesures de suport al mercat (un 10% del pressupost) i a mesures de
desenvolupament i modernització rural (un 20%).
73

La reforma suposa que els pagaments directes als agricultors s’orientin millor a la
sostenibilitat i al foment de noves vocacions de joves envers el món rural; que els
mecanismes de gestió del mercat siguin més senzills, eficaços i àgils, i que la política
de desenvolupament rural se centri a augmentar la seva competitivitat i fomentarne la innovació.
Valdrà molt la pena estar atent a aquest nou període de la PAC, que com ha
manifestat el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Maria Pelegrí, ha de
servir perquè Catalunya lideri les aportacions a la nova PAC amb l’acord del sector.
Les aportacions que Catalunya vol fer són, entre d’altres, la creació d’un observatori
de preus a nivell de la UE que aporti major transparència sobre els preus a la cadena
alimentària; d’instruments de gestió del mercat i mesures que evitin la volatilitat
dels preus i la figura del contracte entre productors i distribuïdors per pactar un preu
que eviti les vendes per sota del preus de cost. Així mateix, vol que s’incorpori la
consideració dels joves agricultors i ramaders, que es reconegui el paper estratègic
de les dones en el món agrari i rural, i s’estableixin instruments de suport per
mantenir la seva activitat, així com també la territorialització de la PAC perquè
Catalunya pugui gestionar els seus propis interessos.
Si com hem vist, el sector agroalimentari és clau a Catalunya, i si les polítiques
agroalimentàries es decideixen i es reformen a la Unió Europea, no creus que és
important poder incidir-hi i participar-hi?

74

Sabies que…?
El Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea es va signar el 1957 i inclou la
creació del mercat únic i la Política Agrària Comú. Per tant, la PAC forma part dels
objectius primers i principals de la Unió Europea des dels inicis.
Algunes dades d’interès:
• El 77% del territori de la UE està classificat com a rural amb un 47% de
terres agrícoles i un 30% arbrades. La meitat de la població europea viu
en aquestes àrees.
• Aquest sector proporciona 46 milions de llocs de treball.
• L’any 2012, es van exportar 31 bilions d’euros en béns agrícoles i se’n van
importar 24,8 bilions.
• La producció agrícola catalana conforma l’1,10% de tota la producció
europea i l’espanyola conforma el 10,32%, els productes més abundants
són: l’oli d’oliva (51%), l’arròs (28%), la fruita (25%) o els ous (13%).


http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.8ea90a68a
0f0f53053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=f7f3608347b24110Vgn
VCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f7f3608347b24110
VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

16
Europa
fomenta el voluntariat
Si tens entre 18 i 30 anys i vols conèixer països diferents,
viure una experiència d’intercanvi cultural i, al mateix temps,
fer una tasca solidària, el Servei Voluntari Europeu (SVE) és
un molt bon camí a escollir i és, de fet, una de les accions més
destacades del programa europeu de joventut.
La Comissió Europea impulsa àrees importants com la cooperació per al
desenvolupament i les polítiques de joventut. I el Servei Voluntari Europeu és un
bon exemple d’aquesta prioritat. Es defineix com a un procés personal de formació
no reglada del voluntari o voluntària, al llarg d’entre sis mesos i un any, que permet
adquirir, en un país estranger, una sèrie d’habilitats i de coneixements de gran
importància, tant a nivell professional i curricular com a nivell personal. Aquest
procés és reconegut per Europa amb un certificat que l’acredita: el Youthpass.
La participació és gratuïta per als voluntaris (excepte per una possible contribució
equivalent com a màxim al 10% dels costos del viatge), també se’ls proporciona
allotjament i manutenció, una assegurança i una petita assignació de diners per a la
durada del projecte. Hi ha unes condicions especials per fomentar la participació de
joves amb menys possibilitats econòmiques. Per exemple, aquests joves tenen la
possibilitat de participar-hi a partir dels 16 anys.
77

El Servei Voluntari Europeu abasta una gamma d’àrees àmplia, com la cultura, la
joventut, els esports, l’atenció social, l’herència cultural, l’art, la protecció civil, el
medi ambient, la cooperació per al desenvolupament, etc. Una de les coses que
totes les activitats, que poden ser individuals o col·lectives, tenen en comú és una
clara dimensió d’aprenentatge intercultural i formació europea. El SVE és un procés
de benefici mutu, en el qual tots guanyen perquè coneixen la cultura de l’altre.
Per accedir al SVE només cal triar una organització d’enviament, que s’encarreguen
de reclutar, preparar i enviar els voluntaris i mantenir el contacte amb ells durant
l’estada de voluntariat, triar després un lloc de destí o acollida i omplir la sol·licitud
pertinent, que generarà, arribat el cas, una beca que cobreix les despeses de
viatge, l’assegurança, l’allotjament, la formació i una mica de diners de butxaca. La
tramitació de tot plegat es pot fer mitjançant la Direcció General de Joventut de la
Generalitat de Catalunya.
Si ets jove i europeu, i t’impliques amb Europa, trobaràs avantatges i propostes
útils i pràctiques com el Servei Voluntari Europeu. No creus que val la pena ser-ne
protagonista?

78

Sabies que…?
El dia internacional dels voluntaris se celebra el 5 de desembre. Barcelona ha estat
escollida Capital Europea del Voluntariat 2014 en reconeixement del suport que la
ciutat manté amb entitats i organitzacions de persones voluntàries o que promouen
l’altruisme.
Segons les últimes dades disponibles (2006) un 31,7% dels joves europeus va
realitzar activitats de voluntariat. Eslovènia, amb més d’un 75% de joves voluntaris,
lidera el rànquing. Espanya se situa per sobre de la mitjana amb un 41,3%. Els estats
amb menys joves voluntaris són Bulgària i Dinamarca, amb només un 2,3%.
Consell:
No necessites marxar a l’estranger per fer un voluntariat, prop de casa teva
també tens moltes opcions i oportunitats de fer un bé per a la comunitat.
Navega per la xarxa i informa’t.


http://www20.gencat.cat/portal/site/
cooperaciocatalana

http://www.alliance-network.eu/

http://europa.eu/youth/country/76/theme/46_es

http://www.voluntaris.cat/

17
La EU impulsa
les energies renovables
La disminució de la dependència del petroli i els hidrocarburs
és un dels objectius més estratègics de la política energètica
europea. Les energies renovables —eòlica, solar (tèrmica
i fotovoltaica), hidràulica, geotèrmica i la generada per la
biomassa— són alternatives essencials als combustibles
fòssils. El seu ús permet no només reduir les emissions de
gasos d’efecte hivernacle i lluitar contra el canvi climàtic, sinó
també anar prescindint de la importació de combustibles
fòssils —gas i petroli fonamentalment— d’altres economies
—com la de Rússia o els Estats Units— riques en aquests
recursos energètics.
La Unió Europea persegueix un objectiu ambiciós: aconseguir que un 20% de la
seva combinació energètica global provingui de fonts renovables. Aquesta aposta
estratègica ha quedat inclosa en el Programa Horitzó 2020, que considera les
energies renovables com un sector estratègic de creixement més eficaç, sostenible i
competitiu de l’economia europea.
Europa té, fet i fet, molt de marge de millora en energies renovables, que segons el
81

Banc Europeu haurien de passar del 18% actual al 36% el 2030.
La implantació de les energies renovables no només suposa una important millora
mediambiental a Europa i una menor dependència del petroli, sinó que a més, es
tracta d’un sector innovador que pot generar molts llocs de treball nous. Alguns
estudis indiquen que, actualment, hi ha un milió de llocs de treball en el sector de
les renovables a Europa i es considera que es podria arribar als dos milions i mig
de llocs de treball en deu anys. Això contribuiria a la nostra competitivitat i crearia
indústries en les quals Europa ja té un pes, no només de manufactura, sinó també
en la instal·lació, el manteniment i en tota la cadena producció de les instal·lacions de
les energies renovables.
Aconseguir els objectius del Protocol de Kyoto per reduir els gasos d’efecte
hivernacle a la Unió Europea és encara un objectiu allunyat per a determinats països
de la Unió Europea —com Espanya—, però globalment Europa està en el camí de
poder-hi arribar. El fet d’haver convertit el sector de les renovables en prioritari i
estratègic, ens obre l’oportunitat d’avançar molt més encara en la direcció d’una
major sostenibilitat i competitivitat, malgrat la supressió que el govern espanyol va
fer a principi del 2013 de les primes o incentius a les energies renovables
–fonamentalment les fotovoltàiques–.
Amb l’ajuda de les polítiques de clima i energia, la UE va pel bon camí per aconseguir
el seu objectiu de baixar el 20% les seves emissions d’efecte hivernacle de cara el
2020. Ben probablement, sense una política i una legislació comunes en aquest
camp, no ho estaríem aconseguint. Estar a Europa és un incentiu per a la millora
energètica dels seus estats membres. Probablement Catalunya sola no ho podria
aconseguir. La millora de la sostenibilitat i la competitivitat a partir de les energies
netes és un altre motiu per implicar-se en Europa.

82

Sabies que…?
George Bush, en aquell moment president dels Estats Units, la potència amb major
emissió de gasos hivernacle mundial, va signar el Protocol de Kyoto però el Congrés
dels EUA no el va voler ratificar. Per tant, els Estats Units no formen part d’aquest
acord internacional vinculant que busca reduir les emissions de sis gasos d’efecte
hivernacle que provoquen l’escalfament global. De fet, Canadà tampoc no en forma
part perquè no va voler pagar multes per incompliment i va en sortir. Per tant,
Amèrica del Nord, una de les regions més desenvolupades i contaminants, no forma
part del protocol ecologista més important del moment.
El país europeu que més electricitat produeix a partir d’energies renovables és
Noruega i el que menys és Malta. Espanya es troba per sobre de la mitjana europea.
GENERACIÓ D’ENERGIA RENOVABLE

Font: eurostat

18
Europa
és solidària
Un dels principis fonamentals d’Europa és la solidaritat
entre els seus pobles. Les ajudes a països europeus que
han patit una catàstrofe natural es gestionen des del Fons
de Solidaritat de la Unió Europea. Des de la seva creació, el
2002, el Fons ha respost a cinquanta-dues catàstrofes a tot
Europa, inclosos terratrèmols, incendis forestals, sequeres,
tempestes i inundacions. S’ha ajudat a vint-i-tres països, amb
més de 3.200 milions d’euros.
L’Estat espanyol es va beneficiar del Fons de Solidaritat de la UE, amb 21 milions
d’euros, en motiu del terratrèmol de Lorca, produït el maig del 2011, per exemple.
Però més enllà de les catàstrofes naturals, és just assenyalar que, en realitat, l’Estat
espanyol ha rebut un enorme corrent de solidaritat d’Europa en diferents fons des
que es va incorporar a la UE el 1986. O dit d’una altra manera, en aquests 28 anys
ha rebut d’Europa pràcticament el doble del que ha aportat.
Dels recursos rebuts, el 80% està destinat a les polítiques comunitàries agrícoles,
mitjançant el Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA), i a polítiques
d’accions estructurals i de cohesió. Amb aquests fons de la UE s’han pogut
cofinançar, entre altres, el TGV Madrid/Barcelona, l’ampliació del aeroport de la
85

capital catalana i la restauració del Gran Teatre del Liceu.
Encara que en menor mesura, també rebem fons socials destinats a finançar
polítiques d’inserció social, a fomentar la investigació i el desenvolupament, i a
programes d’educació, que han beneficiat més de 16 milions de persones. Els
principals beneficiaris són aturats, joves, dones i nens.
Ser socis d’aquesta comunitat ens ha facilitat afrontar els nous reptes de la
globalització, i situar-nos en primera línia del pla polític internacional. Ens ha permès
accelerar el nostre desenvolupament econòmic i augmentar la nostra competitivitat.
Com a ciutadans europeus hem adquirit nous drets i se’ns han obert portes noves.
Avui podem viatjar, treballar i estudiar a vint-i-set països diferents, en els quals
gaudim dels mateixos drets que els seus nacionals. La pertinença a la UE ha suposat
una infinitat d’avantatges que serien impensables si no forméssim part d’aquesta
comunitat. Encara que només sigui per tota la solidaritat rebuda, no creus que val la
pena participar activament en la construcció d’Europa?

86

Sabies que…?
La Unió Europea és el donant número 1 en Cooperació al Desenvolupament i Ajuda
Humanitària de tot el món; mitjançant projectes de primera necessitat com aigua
potable, però també de comerç i d’obertura de fronteres.
De fet, a títol individual, els nou primers països que més assisteixen amb ajuda
humanitària en relació amb el seu PIB pertanyen a la Unió Europea.
Els Objectius del Mil·lenni són vuit propòsits de desenvolupament humà fixats l’any
2000 pels 189 països membres de les Nacions Unides.
Els propòsits són:
• Eradicar la pobresa extrema i la fam.
• Aconseguir l’ensenyament primari universal.
• Promoure la igualtat de gènere i l’autonomia de la dona
• Reduir la mortalitat infantil
• Millorar la salut materna.
• Combatre el VIH i altres malalties.
• Garantir la sostenibilitat del medi ambient
• Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.
Per aconseguir tals propòsits, la Comissió Europea compta amb una Direcció
General de Desenvolupament i Cooperació (Europeaid) i amb diferents projectes
com, per exemple, el Programa per al Canvi.
La Unió Europea compta en els seus pressupostos amb uns instruments de
flexibilitat per a casos d’emergència com desastres naturals, tant a la UE com fora;
partides necessàries no previstes inicialment o per combatre conseqüències de la
globalització. Aquests instruments són el Fons Europeu de Solidaritat, la Reserva
d’Ajuda d’Emergència, l’Instrument de Flexibilitat i el Fons Europeu d’Ajustament de
la Globalització.

19
Catalunya
suma amb Europa
Si en alguna cosa semblen estar d’acord darrerament tant els
partidaris d’una possible independència de Catalunya com els
partidaris d’altres vies d’autogovern és que ningú no vol que
Catalunya pugui acabar algun dia fora de la Unió Europea.
Catalunya ha estat sempre un país proper a Europa. Europeista, diria jo. Per història,
per cultura, per valors, per proximitat a la frontera francesa, per sentiment, per
ànima. Molts catalans se senten més europeus que espanyols, d’això no n’hi ha cap
dubte. I més enllà del cor, Catalunya ha estat sempre una de les àrees d’Europa més
dinàmiques econòmicament. Ha estat motor de creixement i ha construït Europa,
conjuntament amb d’altres nacions.
Algunes veus institucionals europees ja han manifestat que una Catalunya
independent quedaria, d’entrada, fora de la Unió Europea. És difícil de predir quin
hipotètic camí de retorn a Europa hauria de fer la Catalunya independent. És un
exercici de ficció política, ara per ara. Però en tot cas, el que és segur és que costaria
entendre una Catalunya fora de la Unió. I no només perquè Catalunya s’ha pogut
acollir durant tots aquests anys a fons estructurals i programes europeus que li han
permès, per exemple, cofinançar grans infraestructures com l’ampliació de l’aeroport
del Prat, la connexió de l’AVE de Barcelona a França, protegir parcs naturals o fer
grans inversions culturals, sinó perquè a Europa, Catalunya té el seu mercat natural,
la seva principal via d’internacionalització.
89

Europa amb Catalunya guanya. I Catalunya amb Europa, també. L’interès no és
només en una direcció, és bidireccional. Durant els darrers 28 anys, Catalunya —
com d’altres regions, nacionalitats i nacions d’Europa— ha estat un dels pilars de
la construcció europea. Catalunya sempre ha mirat cap a Europa com una realitat
oberta, democràtica, cosmopolita, lliure. Com un espai econòmic, cultural i identitari
molt propi. Del qual ha tret, històricament, coses bones.
Perquè amb Europa, Catalunya guanya.

90

Sabies que…?
En el rànquing de les regions més productives segons el PIB, Catalunya ocupa la
64a posició mundial, i és la primera a Espanya i la desena a Europa.
És un dels motors industrials del continent i una de les regions més dinàmiques
econòmicament, amb un PIB per càpita superior a la mitjana europea.
El català, malgrat ser la novena llengua a la Unió Europea, no és una llengua
oficial de les institucions europees, però sí que està reconegut com a llengua de
comunicació.
Per això mateix, qualsevol ciutadà pot dirigir-se en català per escrit a qualsevol
organisme com el Parlament Europeu, el Comitè de les Regions o el Defensor del
Poble Europeu i té dret a rebre una resposta en aquesta mateixa llengua.

20
Europa
lluita contra
el canvi climàtic
El capítol nou aborda temes mediambientals, molt centrat,
però, en temes de protecció d’espais. Aquest capítol se centra
en quelcom que afecta de manera molt directa el benestar del
planeta: el canvi climàtic.
És cert que de tornados, tifons, huracans i sequeres sempre n’hi ha hagut, però
sembla que des de fa uns anys aquests fenòmens tendeixen a concentrar-se en
unes mateixes àrees geogràfiques.
Casos com el tifó de Filipines, de novembre de l’any 2013, es repetiran amb més
freqüència en el futur si no consensuem mesures preventives per acabar amb la
degradació de la capa d’ozó, la desforestació, el desglaç, etc.
Fa molts anys que la Unió Europea s’ha compromès en aquesta lluita, tant a escala
europea, com internacional, figura entre les prioritats del seu programa i queda
reflectida en la seva política climàtica. A més, ha integrat el control dels gasos
d’efecte hivernacle en el conjunt dels seus àmbits d’actuació per assolir els següents
objectius:
1. Consumir de manera més racional
una energia menys contaminant
2. Disposar de mitjans de transport més nets i equilibrats
93

3. Responsabilitzar les empreses sense posar en perill la seva competitivitat
4. Obrar perquè l’ordenació territorial i l’agricultura estiguin al servei del medi
ambient
5. Crear un entorn favorable per a la recerca i la innovació
Per això, s’han posat en marxa els següents programes:
1. Política Climàtica Comunitària
(PECC: Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic)
a) La reducció dels gasos d’efecte hivernacle com a objectiu prioritari.
b) La vigilància i l’adaptació a les conseqüències inevitables del canvi
climàtic (sistema GMES).
c) El Protocol de Kyoto i el compromís comunitari en les negociacions
internacionals.
2. Una energia menys contaminant i més eficient
(paquet Energia 2007)
a) Controlar i racionalitzar el consum d’energia gràcies a l’eficiència
energètica (Llibre Verd).
b) Aconseguir que les energies renovables siguin una alternativa real i
assequible.
3. Mitjans de transport més nets i equilibrats
(Llibre Blanc 2001)
a) Reconciliar el transport per carretera i el transport aeri amb el medi
ambient.
b) Fomentar el transport ferroviari i el transport per vies navegables, així
com la intermodalitat.
4. Empreses responsabilitzades i competitives
(qui contamina, paga)
5. L’agricultura i l’ordenació territorial al servei del medi ambient.
6. Crear un marc adaptat per a la innovació.
Finalment, deixo aquí la frase del prestigiós Nobel d’Economia, Paul Krugman: «El
planeta es continuarà cuinant».
Som aquí per evitar-ho.
94

Sabies que…?
A més d’aconseguir que un 20% de l’energia total sigui renovable, la UE pretén reduir
en un 20% o 30%, depèn de les condicions, les reduccions de gas d’efecte hivernacle
en relació a les de l’any 1990.
El país que més gasos d’efecte hivernacle produeix de tota la Unió Europea és
Alemanya amb un 20%.

EMISSIONS CO2 EN PERCENTATGE SOBRE EL TOTAL EUROPEU (UE + no UE) 2011

Font: eurostat

21
Europa legisla,
Europa decideix
És un fet: els estats membres cedeixen la seva sobirania en
algunes matèries a la Unió Europea. Des del 1979, els tractats
europeus han ampliat les competències del Parlament en
l’elaboració del pressupost de la UE. També s’ha reforçat el
control polític que els eurodiputats exercim sobre les altres
institucions i òrgans de la Unió.
Amb el Tractat de Lisboa, en vigor des del 2009, el poder pressupostari del
Parlament s’ha ampliat a totes les despeses de la UE, incloses les despeses de
la Política Agrària Comuna, respecte de les quals el Consell tenia fins ara l’última
paraula.
El paper legislatiu del Parlament ha augmentat considerablement: a partir d’ara,
a l’hora d’elaborar lleis en la pràctica totalitat dels àmbits de competència de la
UE el Parlament té el mateix pes que el Consell. Abans, els diputats adoptaven
lleis dirigides bàsicament a facilitar la circulació de les persones, les mercaderies,
els serveis i els capitals dins de la UE o la protecció del medi ambient i dels
consumidors. Ara, el seu acord és així mateix indispensable per legislar en sectors
com l’agricultura, la pesca, l’energia, el turisme, el control de les fronteres exteriors,
la cooperació policial i judicial o la protecció civil.
97

Els ciutadans poden dirigir peticions al Parlament per presentar queixes a propòsit
de l’aplicació de la legislació europea. Els diputats elegeixen un Defensor del
Poble Europeu, que s’encarrega d’examinar les reclamacions en els casos de mala
administració per part de les institucions i òrgans de la UE. També poden constituir
comissions d’investigació si consideren que s’ha infringit el Dret europeu.
La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea recull en un mateix text els
drets civils, polítics, econòmics i socials proclamats, fins aleshores, en diferents
documents nacionals, europeus i internacionals. Amb caràcter vinculant des de
l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, els diputats hi fan referència per denunciar
violacions dels drets humans a la UE.

98

Sabies que…?
El Tractat de Lisboa es va signar l’any 2007 i va entrar en vigor el desembre del
2009. El Tractat es compon d’una sèrie d’esmenes que modifiquen el Tractat
de la Unió Europea i el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea –Tractat de
Funcionament de la Unió Europea, d’ara endavant–. Aquests tractats, juntament
amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, constitueixen la base
jurídica de la Unió Europea.
La Unió Europea es regeix pel principi de subsidiarietat. Això significa que la Unió
només ha d’actuar en aquells àmbits on la seva acció sigui estrictament més
efectiva que la acció nacional dels estats membres.
La codecisió va ser introduïda l’any 1992 amb el Tractat de Maastricht com a
procediment, i la última modificació es va produir en el Tractat de Lisboa, a partir
del qual es passa a anomenar procediment legislatiu ordinari. El Tractat atorga al
Parlament i al Consell el mateix pes decisori i legislatiu.


http://www.parlament.cat/activitat/Tractats_UE_web_CA.pdf

22
Europa treballa
per frenar l’augment
dels extremismes
Evitar el ressorgiment del nazisme, del racisme, de la
xenofòbia i de l’antieuropeisme forma part de les polítiques
de la Unió Europea i dels estats membres.
Nikolaos Michaloliakos (Alba Daurada, Grècia), Marine Le Pen (Front Nacional,
França), Nick Griffin (BNP, Regne Unit), Geert Wilders (PVV, Països Baixos), Heinz
Christian Strache (FPO, Àustria), Timo Soini (Veritables Finlandesos, Finlàndia),
Corneliu Vadim Tudor (Gran Romania, Romania), Kristian Thulesen Dahl (Partit del
Poble Danès, Dinamarca) o Gábor Vona (Moviment per una Hongria Millor, Hongria)
són els màxims exponents del populisme europeu centrat en la idea «els que vénen
de fora ens foten el pa».
La veritat és que —de moment— ni Catalunya ni Espanya acullen moviments
socials comparables i significatius, més enllà d’alguns grups molt minoritaris. A
més, la majoria de grups «ultra» de la Península són bàsicament nostàlgics del
franquisme i de l’«España Una…», no es tracta tant de grups xenòfobs o moviments
antiimmigració.
Es pot entendre que en un moment de crisi com el que vivim ara s’estenguin els
moviments populistes i euroescèptics. La filosofia centrada en el fet que «abans
ens anava millor» sempre troba adeptes, ja que moltes vegades la plantegen com a
axiomàtica . El problema és que els líders populistes tenen el seu millor combustible,
101

precisament, en els períodes de recessió. Quan les coses van bé, ningú no dóna valor
a les consignes de Le Pen, només cal fer una ullada a les hemeroteques per veureho.
En el Parlament Europeu es treballava des de l’Observatori Europeu del Racisme i
la Xenofòbia, en funcionament des del 1997, però que l’any 2007 es va substituir
per l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. La missió de l’Observatori
era facilitar a la Comunitat i als seus estats membres dades objectives, fiables
i comparables a nivell europeu sobre els fenòmens del racisme, la xenofòbia i
l’antisemitisme, que els poguessin ser d’utilitat quan, en els àmbits de les seves
competències respectives, adoptessin o definissin accions.
Sóc conscient que queda molt per fer, però la clau, com gairebé sempre, és a les
urnes.

102

Sabies que…?
Plataforma per Catalunya, un partit polític d’ultradreta populista en contra de
la immigració, va obtenir 5.000 vots a les eleccions autonòmiques del 2003;
75.321 a les del 2010 i 60.142 a les del 2012. Per sort, mai no ha arribat a obtenir
representació parlamentària.
Precisament, la Unió Europea va néixer com a conseqüència directa de les dues
guerres mundials consecutives iniciades al cor d’Europa, per evitar que tal horror
es repetís. Els primers apropaments entre els països fundadors van ser de caire
comercial, però amb una finalitat de pau.


http://fra.europa.eu/en

http://www.movimientocontralaintolerancia.com/

23
Europa lluita
contra la crisi econòmica
Fa temps que se sent parlar de «brots verds», tot i que
quan un posa el punt de mira en l’Europa del sud, sembla
que només es vegin zones desèrtiques. Els diferents estats
membres de la UE, però, estan sortint de la crisi a ritmes molt
diferents. És més, alguns com Alemanya (motor d’Europa)
han deixat enrere la recessió i presenten un superàvit en els
seus comptes públics.
El fet de moure’s a diferents velocitats és normal. No és el mateix tenir una taxa
d’atur del 20%, que tenir-la del 8%. Amb una taxa d’atur menor, els pressupostos
d’atenció social són menors, fet que permet destinar recursos al creixement i a la
innovació.
Un estat com l’espanyol, a més, arrossega un dèficit i un deute que impedeixen el
creixement a la mateixa velocitat que els seus veïns del nord. Si a això se suma la
major taxa d’atur coneguda, el ritme desaccelerat està servit.
Però una cosa és clara, a Catalunya i a Espanya els serà més fàcil sortir de la crisi
amb Europa que no pas sense. Si als nostres amics britànics o alemanys els va bé,
augmentarà el consum de les famílies, i això a mig i llarg termini significa un auge de
les nostres exportacions.
105

Des del Parlament també es vetlla per l’equilibri pressupostari, i de la mateixa
manera que un país amb un enorme deute rep una reprimenda en forma de
«retallades», un país amb superàvit com Alemanya també rep advertències de la UE
perquè augmenti els seus salaris mínims i així promoure una millora en el consum
familiar.
La paraula clau és equilibri, i això implica, en teoria, un «principi de vasos
comunicants». És a dir, que el Parlament Europeu sempre serà més sensible a ajudar
els estats que més ho necessitin. És un principi de solidaritat que s’aplica des de la
formació de la Unió.
Ja ho diu el refranyer popular, la unió fa la força.

106

Sabies que…?
L’entrada d’Espanya a la Unió Europea l’any 1986 va significar un gran pas endavant
en l’economia i la situació política espanyola. El creixement registrat va ser
substancialment superior al dels onze estats membres anteriors.
En tots aquests anys, els beneficis de pertànyer a la Unió Europea han estat
notables: augment de la inversió estrangera i del flux comercial; rebuda de fons
europeus d’una mitjana del 0,8% del PIB espanyol; increment de la mobilitat laboral i
creació de llocs de treball.
En 25 anys, Espanya ha rebut més diners que tota Europa amb el Pla Marshall.
Si la UE ha estat un motor per Espanya durant tots aquests anys, per què no ho ha
de ser d’ara endavant?

taxes d’atur
2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

EU28

10,1%

9,8%

9,1%

8,0%

7,6%

9,0%

9,6%

9,8%

10,6%

Bèlgica

9,5%

9,5%

9,3%

8,5%

7,6%

8,1%

8,5%

7,2%

7,4%

Dinamarca

6,0%

5,3%

4,5%

4,2%

3,8%

5,3%

6,5%

7,4%

7,6%

Alemanya

10,2% 11,0% 10,2%

8,8%

7,7%

7,3%

6,6%

5,6%

5,2%

Irlanda

4,0%

4,3%

4,9%

8,2%

9,9%

10,8% 11,0%

Grècia

16,2% 15,3% 13,6% 12,8% 11,4% 13,2% 16,2% 21,4% 28,1%

Espanya

14,8% 12,2% 11,6% 10,9% 13,0% 18,4% 20,5% 22,2% 25,4%

França

10,3% 10,3% 10,1%

9,0%

8,4%

9,8%

10,1% 10,2% 10,4%

Itàlia

10,5% 10,1%

7,9%

8,5%

9,3%

9,7%

4,1%

4,3%

8,8%

9,6%

11,9%

Font: eurostat

24
Europa
vol ciutadans
amb veu i vot
En les eleccions europees es trien els diputats del Parlament
Europeu, l’assemblea parlamentària de la Unió Europea.
Des del 1979, aquestes eleccions tenen lloc cada cinc anys. Fins ara, el sistema
electoral de cada Estat membre és definit per cada govern nacional, però, abans de
les eleccions del 2004, els estats van haver d’aplicar una directiva que preveia certa
homogeneïtzació.
Tenen dret de vot actiu tots els ciutadans de la Unió Europea a partir dels 18 anys.
Cada ciutadà pot votar a l’estat de residència o en l’estat de la seva nacionalitat.
Com funciona?
Els eurodiputats es trien en cada Estat membre per separat. La presentació de
candidats està reservada als partits polítics nacionals. No obstant això, els partits de
diferents estats, però amb la mateixa ideologia política, solen aliar-se i formar partits
polítics a escala europea, els nuclis dels grups parlamentaris al Parlament Europeu.
Després de les eleccions, els diputats elegits poden participar en un grup
parlamentari al Parlament Europeu, però també poden exercir el seu mandat com a
independents. La formació d’un grup parlamentari exigeix un mínim de 25 diputats
de com a mínim una quarta part dels estats membres.
Des de principis dels anys 90 (Tractat de Maastricht, el 1992), el poder del Parlament
109

Europeu davant de les altres institucions de la Unió Europea —sobretot, el Consell
de Ministres— ha augmentat notablement. No obstant això, segueix sent menor del
que té un parlament nacional enfront d’un govern nacional. Però des de l’entrada en
vigor del Tractat de Lisboa el 2009, el Parlament Europeu ha esdevingut codecisori
en quasi la totalitat de matèries. Avui, el Parlament Europeu, és el parlament
més important de tota la Unió Europea, per damunt de cap parlament d’un Estat
membre. Malgrat això, en gairebé tots els estat membres, la participació electoral a
les eleccions europees és bastant menor que la de les eleccions generals nacionals,
la qual cosa a vegades afavoreix grups d’ideologia populista o extremista.
Quan se celebren les pròximes eleccions al Parlament Europeu?
Tindran lloc entre el 22 i el 25 de maig de 2014. A Espanya se celebraran el
diumenge 25 de maig.
La incongruència catalana
Curiosament, el poble català sempre ha presumit de ser proeuropeista. No obstant
això, en les últimes eleccions al Parlament Europeu del 2009, l’abstenció de l’Estat
espanyol va ser del 54%, i la de Catalunya va ser del 62,46%, molt superior.
Sens dubte, afrontem el gran repte de millorar aquesta participació. Els polítics
tenim molt a veure a l’hora d’explicar què és i per què és important Europa. Espero
que aquest recull d’articles ajudi a aclarir els conceptes.

110

Sabies que…?
COMPOSICIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU
ABANS I DESPRÉS DEL TRACTAT DE LISBOA

Font: euroepan parliament


http://www.europarlbarcelona.eu/ca/home.html

Europa? Què fa Europa per mi?

Europa? Què fa Europa per mi?

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Europa? Què fa Europa per mi?

Similar to Europa? Què fa Europa per mi? (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (11)

Europa? Què fa Europa per mi?