1. Necessitem recursos de la natura per …

3. L’aigua un recurs escàs

5. MAPA P. 55
CONCA HIDROGRÀFICA:
 Terres, aqüífers i el riu.
 Classificació en funció d’on desemboquen:
 Vessant cantàbric i gallec
 Vessant mediterrani
 Vessant atlàntic
CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES:
 Taula de la pàgina 55:
 Confederacions destacables.
 Deficitàries?
Exercici 1 i 2 de la pàgina 72.

6. Les demandes d’aigua
Ús agrícola i ramader
80%
Regadiu en augment  gran productivitat.
Problemes:
 Contaminació de l’aigua per ús d’adobs químics, pesticides i purins.
Solucions:
 Control de l’abocament de purins.
 Reg per aspersió i per degoteig
 No regar a ple sol
 Manteniment dels canals de reg.
EX. P.56
http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm

7. Ús urbà i industrial
Indústria:
 Paperera i pell.
 Refrigeració de maquinària i neteja i eliminació de residus.
Lectura text sobreexplotació, p. 57
Urbà:
 Usos domèstics:
 Potabilitat
 Subministrament: aigües fluvials i aqüífers
 Litorals sobrepoblats i turisme  restriccions.
 Solucions: contaminació de les aigües per abocaments d’aigües
residuals  clavegueres  depuradores.
Exercicis p. 57.
http://www.gencat.cat/mediamb/ea/virtual/e-balagu.htm

8. Polítiques hídriques
Transvassements
 Petits per a les ciutats
 Grans obres d’enginyeria: cost elevat i evaporació, canvis en els
aqüífers i aportació de sediments.
Dessalinització de l’aigua del mar
 Plantes dessalinitzadores: car i consum energètic elevat.
http://www.atll.cat/site/unitFiles/404/dessaladora.pdf
Recuperació d’aqüífers
 Sobreexplotació  disminuir el nivell, dessecació total o parcial.
 Salinització de l’aigua (imatge) i contaminació aigua subterrània.
Plans de sanejament dels rius:
 Control sobre els abocaments
 Col·lectors i plantes depuradores

11. Depuradora

12. Las Tablas de Daimiel
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/graficos/nov/
s4/tablas.html/
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20091012/incen
dio-subterraneo-las-tablas-daimiel/603482.shtml
La turba: carbó vegetal.
Esquerdes deixen entrar oxigen sota terra.

13. LA DISTRIBUCIÓ DELS
RECURSOS AL MÓN
MAPA P. 279. RESPON ALS EXERCICIS
PROPOSATS:
DESCRIPCIÓ DE LA FONT.
PAÏSOS AMB UN ALT CONSUM ENERGÈTIC I GRANS
PRODUCTORS DE RECURSOS ENERGÈTICS.
GRÀFIC CIRCULAR P. 279.

14. Recursos energètics
Espanya: augment de consum.
País dependent  poc autoabastament:
Petroli i gas natural: consum més alt i menor
autoabastament.
PEN: (Plans Energètics nacionals, dins UE: pactes)
Reforçar energies tradicionals: carbó i hidràulica.
Reduir consum de petroli
Diversificar fonts: augmentar la participació del gas
natural i introduir energies renovables.
Polítiques d’eficiència i estalvi.
Altres propostes: xarxa ferroviària: reduir transport
per carretera.

15. Fonts Avantatges Inconvenients
Fonts Energia
energètiques nuclear
tradicionals Petroli
Carbó
Gas natural
Fonts Solar
renovables o Eòlica
alternatives Biomassa
(inexhauribles) Geotèrmica
Onades
Hidràulica
Quines són energies netes? Les Classificació
que no emeten CO2. general p. 278.

16. Vandellós

18. Cercs

22. Pellets: biomassa

27. Fonts d’energia

29. Energies netes.
Energies renovables o
tradicionals

30. L’aigua com a recurs energètic
Segons: Hispagua: Sistema Espanyol d’informació sobre l’aigua.
AVANTATGES:
 És inesgotable, sempre i quan continuï el cicle de l’aigua.
 És autòctona, perquè la font energètica està en el propi territori, per
tant, redueixen les importacions d’energia elèctrica des de països
tercers.
 No necessita sistemes de refrigeració o calderes, per tant disminueixen
les despeses.
 Es podria considerar energia neta.
 Permet emmagatzemar aigua per a regadius i altres usos d’emergència
com l’extinció d’incendis.
 Quan la central va unida a la construcció d’una presa, permet regular
el cabal dels rius i facilita la infraestructura necessària per a activitats
d’oci: pesca, rem, bany, etc.

31. Inconvenients
 El seu rendiment depèn de les condicions meteorològiques.
 Es necessiten condicions ambientals molt concretes: corrents fluvials
suficientment grans, orografia accidentada. A més, les centrals
acostumen a localitzar-se lluny dels centres de consum  cal construir
la infraestructura necessaria per trasnportar l’electricitat.
 La construcció de grans preses altera els ecosistemes: espècies animals
que remunten els rius per a desovar veuen interromput el seu cicle. Els
sediments s’acumulen en el fons  nutrients i sediments no arriben a
les zones baixes.
 La construcció d’embassaments pot plantejar problemes socials i
demogràfics: abandonament de pobles, expropiacions de sòls.
 Major contaminació de l’aigua: l’aigua dels embassaments no disposa
de la mateixa salubritat que l’aigua que flueix  pot ocasionar focus
infecciosos.

32. Representa el 20 % de l’energia consumida al món.
En augment als països en vies de desenvolupament.
Energia renovable, però neta?(no contaminant)
Funcionament:
Aprofitament dels salts d’aigua  força  centrals
hidroelèctriques.

33. Central hidroelèctrica

34. El carbó
Energia de la revolució industrial inicial.
Avantatge: constant i eficaç.
Des de la 2ª meitat del XX: retrocés davant dels
hidrocarburs (petroli i gas natural)  vinculació amb
els preus del petroli. Per què?
Si el preu del petroli puja, la demanda del carbó
augmenta.

35. Problemes del carbó
Qualitat baixa a Espanya  poca hulla  poc carbó
de coc (siderúrgia: ferro).
Cost de producció elevat, causes:
Vetes estretes i terrenys molt fallats  no ús de grans
màquines.
Barrejat amb altres materials  neteja
Part molt friable (s’engruna)  dificulta el transport.
=> Importació de Sud-Àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia.

36. Àrees espanyoles
Àrea asturlleonesa:
Astúries: Langreo, Laviana, Mieres, Figaredo i La
Camocha (hulla de qualitat excel·lent).
Lleó i Palència: antracita i hulla.
Àrea sud: qualitat inferior al nord.
Ciudad Real (Puertollano).
Còrdova (Bélmez i Peñarroya)
Àrea Catalunya i Aragó:
Alt Llobregat i Terol: lignits.

37. Mapa de la producció de minerals,
2006 a Espanya.

38. Mina de Puertollano:
explotació 1. Forat inicial
2. Escombrera
exterior
3. Zona
restaurada
4. Cavitat
intermitja
5. Puertollano
6. Complex
petroquímic
Repsol-YPF

39. La Camocha

40. Política estatal respecte al carbó
Estat vol mantenir-la per reduir dependència en
hidrocarburs.
procés de concentració de la producció 
reajustaments (taula p.62)
Protecció de les empreses: Hunosa, Minas de
Figaredo o La Camocha.
http://www.hunosa.es/es/framework.hps

41. Política UE
Subvencions europees a les mines d’antracita,
hulla i lignit negre.
Ajuda en dubte a partir de 2010 pels acords de
Kyoto: reduir emissions de CO2  centrals
tèrmiques contaminen l’atmosfera i provoquen la
pluja àcida.
http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/acida.htm
http://www.tv3.cat/videos/216990789
http://www.tv3.cat/videos/1602259

42. Pluja àcida
 òxid de sofre i de nitrogen

43. Els hidrocarburs:
el petroli i el gas natural
Repartiment desigual: no coincideixen els països
productors amb els consumidors.
Control d’aquestes:
Aliances polítiques
Conflictes  en augment pel tema del zènit del petroli.

44. Països productors de petroli (2006)
Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a Middle
East Issues. 6 de setembre de 2007.

45. Membres de l’OPEP:
 Venezuela
 Aràbia Saudita
 Iraq
 Iran
 Kuwait
 Argèlia
 Angola
 Equador
 Nigèria
 Emirats Àrabs Units
 Líbia
 Qatar
Més membres observadors: Sudan, Mèxic, Noruega, Rússia,
Kazajistan, Oman, i Egipte.

46. Després de la 2ª Guerra Mundial: creixement
econòmic dels països industrialitzats (2ª Revolució
Industrial).
Problemes:
no és renovable  possible esgotament de les reserves.
Dependència econòmica  crisis lligades als preus del
petroli (1973).

49. Espanya i el petroli
Producció insignificant: 0.43 %
Consum elevat: 48.52 %
⇒Dependència exterior: Rússia, Mèxic i Aràbia
Saudita.
⇒Polítiques actuals:
⇒Diversificació de la procedència
⇒Control del transport i refinatge al propi país (9
refinaries).
⇒Empreses espanyoles que controlen refinatge i
distribució a Espanya a través de les seves inversions a
països productors: REPSOL. (taula p. 63)

50. El gas natural
Mescla de gasos:
70 % metà
Fins a un 20 % de nitrogen
Fins a un 20% de diòxid de carboni
Fins a un 10 % d’ età
El gas i Espanya:
Reserves a Osca i als golfs de Biscaia i Cadis.
dependència de l’exterior: Algèria  gasoductes.
explotació per part de grans empreses: Gas Natural.
En creixement per ús domèstic i industrial  2008 va
augmentar la venda un 10 %.

51. Avantatges:
menys contaminant de CO2
Inconvenients:
Gasos sobrants contaminants
Reserves i dependents del gas natural.

54. Productors de gas natural

55. Energia nuclear
 Quan els àtoms es divideixen
s'allibera una gran quantitat
d'energia.
 L'urani, un mineral radioactiu per
naturalesa, és el combustible més
utilitzat en els reactors nuclears,
ja que en el seu estat natural els
àtoms que el formen són molt
inestables i tendeixen a dividir-se
lentament. Aquest fenomen
natural genera petites quantitats
d'energia i radiació. Però en els
reactors els àtoms d'urani 235 es
divideixen molt ràpidament i, per
tant, alliberen molta més energia.
Aquest procés s'anomena fissió
nuclear.

56. Avantatges:
- L'energia obtinguda així és un milió de vegades
superior a la que es produeix en cremar un fragment
de carbó de la mateixa massa.
- energia neta, ja que no produeix gasos contaminants
com els que desprenen els combustibles fòssils (carbó,
petroli, gas).

57. Inconvenients:
radioactivitat =>control exhaustiu dels nivells de
radioactivitat que es generen a les centrals nuclears
residus extremadament radioactius, perillosos i de
llarga vida, que no sabem com eliminar. Les radiacions
que emeten aquests residus són nocives per als éssers
vius, perquè alteren la informació genètica que rep la
seva descendència.
despeses de construcció i manteniment de les centrals
nuclears són molt elevades
la vida d'una central nuclear és només de 30 a 40 anys.
Després cal tancar-la hermèticament.
accident que produeixi una alliberació catastròfica de
radioactivitat, que pot contaminar milers de
quilòmetres quadrats i afectar a milions de persones.

58. Les peces de les armes Les barres d'urani exhaurides
nuclears desactivades són són residus d'alt nivell
radioactives. radioactiu.
Les proves
nuclears que fan A les mines d'urani es produeixen
alguns països escòries radioactives que
alliberen molta contaminen la zona del voltant
radioactivitat.

59. Efectes de la radioctivitat
Si una persona s'exposa a un nivell elevat de radiació pot
patir la malaltia de la radiació.
 Els símptomes principals són vòmits, pèrdues dels cabells i
hemorràgies i pot arribar a produir la mort.
 A més es produeixen tumors malignes, úlceres d'estómac,
perforacions d'intestí i malformacions en els fetus de les dones
embarassades que han estat exposades a la radiació.
Txernòbil (uns 5 milions de persones van quedar afectades
per la radioactivitat i moltes van morir).
efectes els milers de persones que van morir a Hiroshima i
Nagasaki, al Japó, després dels llançament de les primeres
bombes atòmiques.

62. Contesta les següents preguntes sobre l'energia
nuclear a Espanya:
Com funciona l'energia nuclear?
Quins són els principals avantatges d'aquest tipus
d'energia? I els inconvenients
Quins factors plantegen la possibilitat de recórrer a
l'energia nuclear?:

63. Energies renovables: les noves
Energia obtinguda de fonts naturals inexhauribles.
Energia de l’aigua.
A Espanya: p.65
Solar
Eòlica
Biomassa
Geotèrmica

64. Energia solar
Potencial a Espanya: 70 % del territori amb + de
2500h anuals de sol.
Avantatges:
És neta i no contaminant.
La durada d’una instal·lació solar és molt llarga tot i que
no és il·limitada. Atès que els materials estan sotmesos
a un envelliment, cal fer el manteniment a la
instal·lació.
Gratis i inexhaurible.

65. Central solar de Tabernas (Almeria)
http://www.psa.es/webesp/index.php

66. Inconvenients:
Aparició irregular del Sol.
No és emmagatzemable sense transformació.
Per a la seva captació es necessiten grans superficies.
Això que en principi és un inconvenient té els seus
avantatges:
 Fer una ciutat on els habitatges aprofitin l’energia solar 
s’ha de construir en grans espais verds i edificis no gaire alts
=> urbanisme tenint en compte el sol.
ZAL de la Zona Franca: polígon industrial que funcionarà amb
autoproveïment de plaques solars.

67. Energia eòlica
Espanya: forts vents pel relleu. Darrere d’Alemanya.
CCAA: Castella, Galícia, Aragó i Andalusia.
Major parc d’Europa: Tarifa.
Avantatges:
És renovable i neta.
És molt fàcil d'obtenir.
Inconvenients:
L'espai que requereix la seva instal·lació.
la mort d'aus.
el manteniment dels aerogeneradors.
la manca de continuitat en el subministrament elèctric.

68. El nou mapa eòlic català.
Mapa de les regions i de les empreses participants.

69. Energia de la biomassa
Avantatges:
El procés d'obtenció és senzill.
escassa contaminació.
Aprofitament dels residus mitjançant digestors.
http://www.biomassacatalunya.blogspot.com/
Inconvenients:
En el cas de la biomassa natural, la demanda actual
excedeix el ritme de regeneració dels boscos, i això
influeix directament en l'increment de l'efecte
hivernacle. (Brasil: etanol: principal productor, de la
canya de sucre)
Preus dels aliments a l’alça (menys aliments)

70. Energia geotèrmica
L'energia geotèrmica és aquella que té el seu origen en la
calor interna de la Terra ja que en zones de l'escorça
terrestre on existeix activitat volcànica o sísmica, es
produeix un calentament de les aigües subterrànies.
Aquest tipus d'aprofitament energètic té lloc en els
jaciments energètics, que es classifiquen segons si el focus
de calor és de baixa o alta temperatura.
Posteriorment mitjançant la tecnologia s'injecta aigua
freda que es converteix en vapor sobreescalfat per efecte
del focus de calor i tot seguit aquest vapor s'extreu. El
vapor generat acciona el grup turbina-alternador i es
genera l'energia elèctrica.
http://www.igme.es/internet/Geotermia/inicio.htm

71. Segons l’IGME
Previsions: en tres anys
 energia geotèrmica
a Espanya substituïrà
uns 50.000 – 100.000
TEP/any.
Aplicacions:
 Altes temperatures:
electricitat.
 Mitjanes i baixes:
calefaccions,
hivernacles, usos
industrials.

72. Avantatges:
No presenta efectes negatius sobre el medi ambient.
Amb una planificació adequada, els dipòsits podrien
durar molts segles.
Inconvenients:
L'aprofitament d'aquesta energia es força costós a causa
tant de factors geològics com tecnològics.
En fase d’investigació (estimacions) a Espanya:
potencial per serralades joves, moviments sísmics
constants.

73. Dades actualitzades de
l’energia a Espanya
Dades extretes de l’INE, informe del 2010.
1. Comparació amb el gràfic de la p. 65: quines
augmenten i quines disminueixen?
2. Busca possibles causes dels canvis.

74. CONCLUSIONS:
- Perd pes el carbó.
- Dependència exterior alta: 78.4 %
- Increment destacable de les energies renovables: solar
i eòlica.
- Nuclear: 50%
- Disminució de la hidràulica. Per què?

75. Lectura del PER.
S’ha acomplert?
Què faríeu?
Governants: ministres, consellers i diputats.
Empresaris
Sindicats
2010-2020 PANER.

76. Recursos minerals no fòssils
- Tradició minera
- Marc europeu – però procès de reconversió industrial:
- Amb els objectius de:
- incrementar la productivitat
- Millorar el medi ambient
- Fomentar I+D
- concentració empresarial
- innovació tecnològica

77. Situació actual:
Tancament de jaciments per la competència de
jaciments de fora la UE i pels problemes
mediambientals.
Mineria no metàl·lica important (mineria industrial)
Roques industrials en creixement (àrids, aglomerats,
roques de construcció, vidre, productes ceràmics)
Conceptes claus:
Mineria metàl·lica, no metàl·lica i roques industrials.
P. 66 Reserves i recursos.

78. Mineria metàl·lica
S’obtenen els metalls:
Ferro, pirita, coure, plom, zinc, estany, mercuri, or i
plata.
Localització : mines  sòcol hercinià (paleozoic)
usos:
Indústries de base: metal·lúrgia i química
Indústries de transformació
retrocés DEFINITIU: TANCAMENT D’EMPRESES
(Rio Tinto a Huelva de coure i pirita)
Quadre de la p. 66.

80. Mineria no metàl·lica
Localització : formacions paleozoiques i conques
del Terciari.
Sal: en decreixement.
Sal gemma (Cantàbria)
Sal marina (salines del litoral mediterrani i del sud-
atlàntic: San Fernando a Cadis.)
 usos: alimentaris, condimentació, conservació, per
elaborar àcid clorhídric, sosa càustica, plàstics, pvc.
Sals potàssiques:
 fertilitzants i indústria química
 Localització : lacustres de Navarra a Catalunya.

81. San Fernando, mines de
Saragossa, mines de sal sal marina

82. Mines de sal
potàssica de
Cardona

83. Roques industrials
Dinamisme
Pedreres  construcció i indústria química.
Roques: calcària, argila, pissarres, graves, sorra, granit
i marbre.
+ de 600 en el territori.

84. Catalunya:
L’aigua
Conca de l’Ebre:
8 % del total dels habitants
60 % dels recursos per explotar.
95 % demanda per l’agricultura i ramaderia.
Conques internes:
92 % del total dels habitants
64 % per ús urbà i 36 % per l’agricultura i ramaderia.
Deficitària per estiatges i per manca d’inversions.
Alerta amb la sequera de 2008  dessalinitzadores,
Recuperació d’aqüífers, millora dels canals, reutilitzar
aigua.

85. Catalunya: energia
Dependència estrangera o espanyola.
Carbó: centrals tèrmiques (Fígols)
Centrals nuclears: Ascó i Vandellós transport
complex  litoral.
Energia hidroelèctrica : Noguera Pallaressa i
Ribagorçana, Ter i Ebre.
Energies alternatives: biomassa i en segon terme
eòlica.
P. 69 quadre

86. Catalunya: minerals
Decreixement de la sal gemma i potassa.
Sallent: potassa.
Salines: poques i problemes de salinització dels aqüífers
Roques industrials:
Prosperitat per la construcció

87. Embasaments de Catalunya

88. http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?
_nfpb=true&_pageLabel=P1226254461208201571719