El 26 de novembre es posen en marxa les darreres 5 línies d'aquesta nova xarxa d'altes prestacions. Inclouen una línia horitzontal i quatre verticals: H2, V1, V19, V23 i V25. També s'acabaran de reconfigurar les resta de línies de la ciutat
Culmina així el procés d'implantació de la Nova Xarxa de Bus iniciat el 2012 i que durant dos mandats haurà remodelat per complet la xarxa de transport públic en superfície de Barcelona.
La presentació corporativa de TMB et permetrà conèixer més a fons com s'organitza i com funciona aquesta empresa, així com obtenir dades d'interès amb relació a la gestió i els projectes.
TMB és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana i té com a objectiu ser un referent per la seva contribució a la mobilitat sostenible i per la qualitat de la seva oferta de servei.
Ponència presentada al seminari ‘Ecoinnovació al sector de la mobilitat ferroviària’, celebrat al Palau Macaya de Barcelona el 20 de març del 2017, organitzat pel Laboratori d’Ecoinnovació.
Més informació a: https://noticies.tmb.cat/innovacio/laboratori-decoinnovacio-presenta-primer-informe-de-tendencies-mobilitat-ferroviaria
En aquesta nova fase es posen en marxa una línia diagonal (D50) i dues línies verticals (V9 i V33). S’arribarà així a les 23 línies d’altes prestacions a la ciutat que es preveu que transportin 390 mil passatgers diaris, el 53% del passatge de la xarxa de bus.
A la tardor del 2018 s’implantaran les 5 línies que falten de la Nova Xarxa de Bus culminant així la remodelació total i global del transport públic de Barcelona més important dels darrers anys.
La nostra presentació corporativa et permetrà conèixer més a fons com s'organitza i com funciona aquesta empresa, així com obtenir dades d'interès amb relació a la gestió i els projectes.
TMB és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana i té com a objectiu ser un referent per la seva contribució a la mobilitat sostenible i per la qualitat de la seva oferta de servei.
El 26 de novembre es posen en marxa les darreres 5 línies d'aquesta nova xarxa d'altes prestacions. Inclouen una línia horitzontal i quatre verticals: H2, V1, V19, V23 i V25. També s'acabaran de reconfigurar les resta de línies de la ciutat
Culmina així el procés d'implantació de la Nova Xarxa de Bus iniciat el 2012 i que durant dos mandats haurà remodelat per complet la xarxa de transport públic en superfície de Barcelona.
La presentació corporativa de TMB et permetrà conèixer més a fons com s'organitza i com funciona aquesta empresa, així com obtenir dades d'interès amb relació a la gestió i els projectes.
TMB és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana i té com a objectiu ser un referent per la seva contribució a la mobilitat sostenible i per la qualitat de la seva oferta de servei.
Ponència presentada al seminari ‘Ecoinnovació al sector de la mobilitat ferroviària’, celebrat al Palau Macaya de Barcelona el 20 de març del 2017, organitzat pel Laboratori d’Ecoinnovació.
Més informació a: https://noticies.tmb.cat/innovacio/laboratori-decoinnovacio-presenta-primer-informe-de-tendencies-mobilitat-ferroviaria
En aquesta nova fase es posen en marxa una línia diagonal (D50) i dues línies verticals (V9 i V33). S’arribarà així a les 23 línies d’altes prestacions a la ciutat que es preveu que transportin 390 mil passatgers diaris, el 53% del passatge de la xarxa de bus.
A la tardor del 2018 s’implantaran les 5 línies que falten de la Nova Xarxa de Bus culminant així la remodelació total i global del transport públic de Barcelona més important dels darrers anys.
La nostra presentació corporativa et permetrà conèixer més a fons com s'organitza i com funciona aquesta empresa, així com obtenir dades d'interès amb relació a la gestió i els projectes.
TMB és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana i té com a objectiu ser un referent per la seva contribució a la mobilitat sostenible i per la qualitat de la seva oferta de servei.
Document sobre la implantació de la quarta fase de la Nova Xarxa de Bus. El 29 de febrer del 2016 es crearan tres noves línies de la #nxbus, una d’horitzontal i dues de verticals: H4, V11 i V13.
En aquesta nova fase es posen en marxa una línia diagonal (D40) i tres línies verticals (V5, V29 i V31). S'arriba així a les 20 línies d'altes prestacions a la ciutat que es preveu que transportin 350 mil passatgers diaris.
El projecte de la nova xarxa de bus, iniciat el 2012, continua avançant i aquest 2015 l'Ajuntament de Barcelona i TMB proposen la creació de tres nous eixos.
La nova xarxa de bus continuarà desplegant-se al setembre vinent, amb la creació de quatre línies. D'aquesta manera s'arribarà gairebé a la meitat de les 28 previstes en el projecte.
Presentació autobusos híbrids i avanç fase 2014 nova xarxa busTMB
Presentació dels últims autobusos híbrids que s'han incorporat a la flota de TMB.
Llegiu més informació a Hora Punta: http://horapunta.tmb.cat/seccio/reportatge/tecnologia-hibrida-eficiencia-ambiental-i-economica-al-bus
Presentació dels nous quatre eixos, tres verticals i un horitzontal, de la Nova Xarxa de Bus, amb la qual cosa s'arribarà a la meitat dels 28 previstos.
Llegiu més informació a Hora Punta:
http://horapunta.tmb.cat/seccio/mon-bus/nova-xarxa-bus-arribara-aquest-any-14-linies
Aquesta Mesura de Govern és un pas endavant més en aquest procés de continuar treballant per oferir als ciutadans i ciutadanes, i també a qui ens visita, una xarxa d’autobús urbà d’excel·lència i sostenible que, per sobre de tot, doni una resposta eficient i d’alta qualitat a les diferents tipologies i necessitats de mobilitat de les usuàries i usuaris del servei.
La pandèmia de la COVID19 ha obligat a la ciutat a prendre decisions i actuacions en situació d’emergència per fer front a la pandèmia i establir mesures que ajudin a reforçar la seguretat sanitària dels seus ciutadans i ciutadanes en tots els àmbits. També en la mobilitat.
Mesura de govern dels sistemes d'informació a l'usuari i els punts d'informac...Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern dels sistemes d'informació a l'usuari i els punts d'informació a la xarxa d'autobusos de Barcelona presentada a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports del 19 de setembre de 2014
Mesura de govern: "Millora de la qualitat i explotació de la infraestructura ...Ajuntament de Barcelona
Anàlisi del transport públic en superfície que avalua i identifica els punts de millora i la implementació de noves mesures o propostes que en millorin la freqüència i el temps recorregut.
L’objectiu d’aquest informe és contribuir a optimitzar adequadament el disseny de l’entorn de la Nova Xarxa Bus de Barcelona per millorar-ne les condicions de permeabilitat en tots els seus recorreguts, poder oferir la màxima qualitat als seus usuaris i aconseguir un augment sostenible de la demanda en detriment del vehicle privat, i en coordinació i complementarietat amb la resta de modes sostenibles que fan servir la via pública, en especial la bicicleta.
Sr. Benjamín Cubillo Vidal
Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya
La nova xarxa d'altes prestacions 'exprés.cat', que s'implantarà progressivament a Catalunya suposa una aposta decidida de la Generalitat pel bus exprés com a mode de transport públic eficient i competitiu per connectar de manera ràpida, sostenible i econòmica els principals pols de mobilitat del territori que concentren major demanda de desplaçaments.
Aquest tipus de xarxa de bus exprés, BRT ( bus ràpid transit) que ja funciona a altres ciutats com París, Estambul, Hamburg o Nantes, presenta un conjunt d'avantatges respecte les línies convencionals, com ara una reducció notable del temps del trajecte del recorregut, atès que assoleixen velocitats comercials més competitives. En el cas de Catalunya es tracta de traslladar aquesta filosofia de servei de bus implantada a les grans conurbacions al conjunt del territori de Catalunya. Així, aprofiten infraestructures com ara carrils bus o prioritats semafòriques en els encreuaments, i compten amb poques parades al llarg del recorregut, per tal d'oferir un servei atractiu a l'usuari, amb millors freqüències de pas, informació en temps real a les parades i els vehicles i una imatge corporativa comuna.
La nova xarxa de bus exprés estarà formada per 40 línies interurbanes que són les que actualment concentren una major demanda de viatgers a les demarcacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Concretament transporten anualment 21,32 milions de passatgers, la qual cosa suposa el 40% de la demanda total, amb ocupacions mitjanes de 30 viatgers/expedició.
Curs bàsic sobre mesuraments acústics, basats en la legislació d’aplicació a Catalunya: Llei 16/2002 i Decret 176/2009.
Mesura i avaluació de diferents tipologies de font: infraestructures, activitats i veïnatge, nivells d'emissió dels vehicles.
Document sobre la implantació de la quarta fase de la Nova Xarxa de Bus. El 29 de febrer del 2016 es crearan tres noves línies de la #nxbus, una d’horitzontal i dues de verticals: H4, V11 i V13.
En aquesta nova fase es posen en marxa una línia diagonal (D40) i tres línies verticals (V5, V29 i V31). S'arriba així a les 20 línies d'altes prestacions a la ciutat que es preveu que transportin 350 mil passatgers diaris.
El projecte de la nova xarxa de bus, iniciat el 2012, continua avançant i aquest 2015 l'Ajuntament de Barcelona i TMB proposen la creació de tres nous eixos.
La nova xarxa de bus continuarà desplegant-se al setembre vinent, amb la creació de quatre línies. D'aquesta manera s'arribarà gairebé a la meitat de les 28 previstes en el projecte.
Presentació autobusos híbrids i avanç fase 2014 nova xarxa busTMB
Presentació dels últims autobusos híbrids que s'han incorporat a la flota de TMB.
Llegiu més informació a Hora Punta: http://horapunta.tmb.cat/seccio/reportatge/tecnologia-hibrida-eficiencia-ambiental-i-economica-al-bus
Presentació dels nous quatre eixos, tres verticals i un horitzontal, de la Nova Xarxa de Bus, amb la qual cosa s'arribarà a la meitat dels 28 previstos.
Llegiu més informació a Hora Punta:
http://horapunta.tmb.cat/seccio/mon-bus/nova-xarxa-bus-arribara-aquest-any-14-linies
Aquesta Mesura de Govern és un pas endavant més en aquest procés de continuar treballant per oferir als ciutadans i ciutadanes, i també a qui ens visita, una xarxa d’autobús urbà d’excel·lència i sostenible que, per sobre de tot, doni una resposta eficient i d’alta qualitat a les diferents tipologies i necessitats de mobilitat de les usuàries i usuaris del servei.
La pandèmia de la COVID19 ha obligat a la ciutat a prendre decisions i actuacions en situació d’emergència per fer front a la pandèmia i establir mesures que ajudin a reforçar la seguretat sanitària dels seus ciutadans i ciutadanes en tots els àmbits. També en la mobilitat.
Mesura de govern dels sistemes d'informació a l'usuari i els punts d'informac...Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern dels sistemes d'informació a l'usuari i els punts d'informació a la xarxa d'autobusos de Barcelona presentada a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports del 19 de setembre de 2014
Mesura de govern: "Millora de la qualitat i explotació de la infraestructura ...Ajuntament de Barcelona
Anàlisi del transport públic en superfície que avalua i identifica els punts de millora i la implementació de noves mesures o propostes que en millorin la freqüència i el temps recorregut.
L’objectiu d’aquest informe és contribuir a optimitzar adequadament el disseny de l’entorn de la Nova Xarxa Bus de Barcelona per millorar-ne les condicions de permeabilitat en tots els seus recorreguts, poder oferir la màxima qualitat als seus usuaris i aconseguir un augment sostenible de la demanda en detriment del vehicle privat, i en coordinació i complementarietat amb la resta de modes sostenibles que fan servir la via pública, en especial la bicicleta.
Sr. Benjamín Cubillo Vidal
Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya
La nova xarxa d'altes prestacions 'exprés.cat', que s'implantarà progressivament a Catalunya suposa una aposta decidida de la Generalitat pel bus exprés com a mode de transport públic eficient i competitiu per connectar de manera ràpida, sostenible i econòmica els principals pols de mobilitat del territori que concentren major demanda de desplaçaments.
Aquest tipus de xarxa de bus exprés, BRT ( bus ràpid transit) que ja funciona a altres ciutats com París, Estambul, Hamburg o Nantes, presenta un conjunt d'avantatges respecte les línies convencionals, com ara una reducció notable del temps del trajecte del recorregut, atès que assoleixen velocitats comercials més competitives. En el cas de Catalunya es tracta de traslladar aquesta filosofia de servei de bus implantada a les grans conurbacions al conjunt del territori de Catalunya. Així, aprofiten infraestructures com ara carrils bus o prioritats semafòriques en els encreuaments, i compten amb poques parades al llarg del recorregut, per tal d'oferir un servei atractiu a l'usuari, amb millors freqüències de pas, informació en temps real a les parades i els vehicles i una imatge corporativa comuna.
La nova xarxa de bus exprés estarà formada per 40 línies interurbanes que són les que actualment concentren una major demanda de viatgers a les demarcacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Concretament transporten anualment 21,32 milions de passatgers, la qual cosa suposa el 40% de la demanda total, amb ocupacions mitjanes de 30 viatgers/expedició.
Curs bàsic sobre mesuraments acústics, basats en la legislació d’aplicació a Catalunya: Llei 16/2002 i Decret 176/2009.
Mesura i avaluació de diferents tipologies de font: infraestructures, activitats i veïnatge, nivells d'emissió dels vehicles.
Presentació del secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, a la Fira Municipàlia celebrada a LLeida el 26 d'octubre de 2007
Durant els mesos de maig i juny de 2013 s’han realitzat quatre jornades, adreçades al personal de les àrees d’activitats, urbanisme i medi ambient de les diferents administracions, amb l’objectiu de donar a conèixer les guies per a la gestió i l’avaluació de la contaminació acústica. Durant la jornada s’han presentat casos pràctics resolts de manera didàctica i s’han resolt dubtes respecte la metodologia de càlcul i/o avaluació.
CATALAN: Document crític amb la reforma de la Diagonal actualment en execució, on s’explica el posicionament de la plataforma Diagonal per a Tothom i les “respostes” de l’ajuntament de Barcelona. La plataforma lamenta que la reforma no afronta els problemes reals de la gent: el lent i col·lapsat transport públic, la inseguretat viària i la necessitat d'un carril bici continu.
ENGLISH DESCRIPTION: This document critizes the renewal of Diagonal Avenue in Barcelona, because it doesn't afford the real problems of people: slow and crowded public transport, unsafety and a continuous cycle lane-
El dilluns 19 d’octubre de 2015 es va presentar i constituir la Taula de la Qualitat de l’Aire a la Conurbació de Barcelona, en substitució de la Comissió Institucional del Pla de Millora per a la qualitat de l’aire horitzó 2020 (PAMQA), aprovat el 23 de Setembre del 2014.
La Taula de Qualitat de l’Aire de la conurbació de Barcelona pretén ser un òrgan transversal, transparent i holístic amb l’objectiu de treballar conjuntament entre tots els sectors, agents socials, institucions i organismes públics i privats implicats en la reducció de la contaminació de l’aire que respirem. “
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
2. Pla d’acció de Ferrocarrils
de la Generalitat de
Catalunya
Índex
Descripció de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
El soroll ferroviari
Mapes estratègics de soroll dels FGC. Avaluació nombre persones exposades al soroll
Pla d’acció dels FGC fins l’any 2013
Mesures per reduir el soroll actualment en aplicació
Mesures per reduir el soroll previstes fins al 2013
Conclusions
3. Xarxa de Ferrocarrils de la
Generalitat de Catalunya
Descripció de la xarxa
Longitud total línies ferroviàries:
292 Km (183 Km metropolitanes)
Traçat: urbà i de muntanya, trams
en túnel i en superfície
Viatgers xarxa: 81 milions/any
(80 milions/any de la xarxa
metropolitana)
Freqüències de servei diferents a
Línia Barcelona-Vallès
cada línia, amb freqüències Línia Llobregat-Anoia
majors a les metropolitanes Línia Lleida-La Pobla
Funicular de Gelida
Cremallera i funiculars de Montserrat
Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat
Telecabina de La Molina
4. Xarxa de Ferrocarrils de la
Generalitat de Catalunya
Línia Barcelona-Vallès
Origen: 1863-1925
Longitud: 42 Km
Traçat: 17 km de túnel
Viatgers anuals: 58 milions
Taula de freqüències
5. Xarxa de Ferrocarrils de la
Generalitat de Catalunya
Línia llobregat-Anoia
Origen: 1893-1926
Longitud: 141 Km (101 Km per viatgers
+ 40 Km per mercaderies)
Traçat: 18 Km de túnel
Viatgers anuals: 22 milions
Taula de freqüències
6. Pla d’acció de Ferrocarrils
de la Generalitat de
Catalunya
Índex
Descripció de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
El soroll ferroviari
Mapes estratègics de soroll dels FGC. Avaluació nombre persones exposades al soroll
Pla d’acció dels FGC fins l’any 2013
Mesures per reduir el soroll actualment en aplicació
Mesures per reduir el soroll previstes fins al 2013
Conclusions
7. El soroll ferroviari
Causes principals
Apart del soroll produït pels motors, sistemes
de tracció i sistemes auxiliars (climatització,
etc) del tren, la principal causa de soroll es
troba en la seva pròpia circulació sobre les vies
i concretament en el fregament de les rodes
contra el carril.
Aquest soroll dependrà bàsicament de:
La velocitat de circulació
La rugositat del carril (presència de defectes, ondulacions, estries)
La presència de juntes
La presència i tipologia dels aparells de via (donat que suposen discontinuïtats a la via)
El traçat de les vies (en corbes de radi reduït, el fregament entre la pestanya de la roda i el carril
és major)
Les característiques del material mòbil (longitud, pes, tipologia de vagons, rugositat de les rodes)
8. El soroll ferroviari
Normativa en matèria acústica
Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny, sobre avaluació i
gestió del soroll ambiental
Llei estatal 37/2003, de 17 de novembre, del soroll
Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, que la desplega pel que fa a l’avaluació i gestió
del soroll ambiental
Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra el soroll
Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28
de juny, i se n’adapten els annexos.
9. El soroll ferroviari
Normativa en matèria acústica
Correspon als titulars de les infraestructures de transport:
Determinar i delimitar les zones de soroll de les infraestructures de transport.
Elaborar i aprovar, previ tràmit d’informació pública, els mapes estratègics de soroll de les
infraestructures de transport.
Elaborar i aprovar, previ tràmit d’informació pública, els plans d’acció en matèria de
contaminació acústica.
Elaborar els plans específics de mesures per minimitzar l’impacte acústic.
Objectius:
Mapes estratègics de soroll: avaluació de l’exposició al soroll en una zona determinada.
Plans d’acció: determinació de les actuacions a realitzar on es detecti que no s’assoleixen els
objectius de qualitat acústica, i protecció de les zones tranquil·les contra l’augment d’aquesta
contaminació.
10. Pla d’acció de Ferrocarrils
de la Generalitat de
Catalunya
Índex
Descripció de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
El soroll ferroviari
Mapes estratègics de soroll dels FGC. Avaluació nombre persones exposades al soroll
Pla d’acció dels FGC fins l’any 2013
Mesures per reduir el soroll actualment en aplicació
Mesures per reduir el soroll previstes fins al 2013
Conclusions
11. Mapes estratègics de
soroll dels FGC
Àmbit d’estudi
D’acord amb la normativa catalana, s’han d’avaluar els eixos
ferroviaris on se sobrepassin les 30.000 circulacions/any.
Els Mapes estratègics de soroll (MES) dels FGC s’han elaborat en dues fases:
1ª fase: Eixos ferroviaris on se sobrepassen les 60.000 circulacions/any (donant compliment al
demanat a les normatives europea i estatals)
Àmbit d’estudi: totalitat de la línia Barcelona-Vallès
tram Barcelona-Martorell de la línia Llobregat-Anoia
2ª fase: Eixos ferroviaris amb circulacions entre 30.000 i 60.000 circulacions/any
Àmbit d’estudi: tram Martorell-Olesa de Montserrat de la línia Llobregat-Anoia
12. Mapes estratègics de
soroll dels FGC
Contingut
Els mapes estratègics d’FGC inclouen:
La divisió de les línies àmbit d’estudi en trams de característiques homogènies (mateix nº
d’expedicions i velocitat de circulació):
Llobregat-Anoia: 5 trams
Barcelona-Vallès: 7 trams
Una estimació del número de persones sotmeses a diferents rangs sonors (diürns Lden, i
nocturns Ln), per cada tram.
D’aquesta manera es poden identificar aquells trams on existeixen persones sotmeses a nivells
sonors tals que requereixen de mesures reductores de l’impacte acústic i d’anàlisis de detall.
13. Mapes estratègics de
soroll dels FGC
Resultats
Els resultats mostren la no superació dels límits
d’immissió acústica corresponents a zona de
sensibilitat acústica moderada, amb l’única excepció
del tram Barcelona - Valldoreix Estació (tram 1), on es
detecta la presència de persones sotmeses a Ln entre
55 i 60 dBA.
Valors límit d'
immissió LAr (dBA)
Zona de sensibilitat
Dia Nit
A, alta 60 50
B, moderada 65 55
C, baixa 70 60
Les persones afectades es troben en els trams en
superfície d’aquest àmbit, que tenen una longitud total
d’uns 7 Km.
Tramitació:
Els documents van ser sotmesos a informació pública i no es va rebre cap al·legació.
La informació pot ser consultada al web del Departament de Territori i Sostenibilitat.
14. Pla d’acció de Ferrocarrils
de la Generalitat de
Catalunya
Índex
Descripció de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
El soroll ferroviari
Mapes estratègics de soroll dels FGC. Avaluació nombre persones exposades al soroll
Pla d’acció dels FGC fins l’any 2013
Mesures per reduir el soroll actualment en aplicació
Mesures per reduir el soroll previstes fins al 2013
Conclusions
15. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
Contingut
En base als resultats obtinguts als MES, s’ha elaborat el Pla d’acció dels FGC amb la
finalitat d’assolir els objectius de qualitat acústica en la totalitat de les línies.
El document inclou:
Descripció de la infraestructura
Resum del contingut dels MES i la tramitació
administrativa duta a terme
Mesures per reduir el soroll actualment en aplicació
Mesures per reduir el soroll previstes fins al 2013
Conclusions
16. Pla d’acció de Ferrocarrils
de la Generalitat de
Catalunya
Índex
Descripció de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
El soroll ferroviari
Mapes estratègics de soroll dels FGC. Avaluació nombre persones exposades al soroll
Pla d’acció dels FGC fins l’any 2013
Mesures per reduir el soroll actualment en aplicació
Mesures per reduir el soroll previstes fins al 2013
Conclusions
17. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
Mesures en aplicació
Mesures periòdiques en aplicació a tota la xarxa dels FGC
Formació de personal
Formació del personal que intervé en les
actuacions de manteniment i nous projectes sobre
el soroll i la normativa acústica vigent.
Permet tenir en compte en tots els processos la
generació i atenuació del soroll.
Auscultació de la via
Cada 2 mesos.
Permet detectar trams problemàtics pel que fa a
la geometria de la via i el desgast o rugositat dels
carrils, i procedir a la seva reparació millorant així la
rodadura del tren.
18. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
Mesures en aplicació
Mesures periòdiques en aplicació a tota la xarxa dels FGC
Tornejat de rodes
Cada 120.000 Km.
Restitució del perfil òptim de la roda per tal de
garantir la qualitat de la rodadura.
Esmolat de carrils
Restitució del perfil òptim del cap del carril per
tal de garantir la qualitat de la rodadura.
S’aconsegueix una reducció sonora de 3-5 dBA.
19. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
Mesures en aplicació
Mesures puntuals aplicades els darrers anys
Tractament queixes soroll rebudes
Es procedeix a realitzar mesures sonomètriques i a revisar la via a l’àmbit corresponent.
Permet detectar problemes puntuals i fixar la solució particular en cada cas.
Procediment autoritzacions en zones de domini
Abans de concedir cap autorització per a l’execució d’obres d’edificació a la zona d’afecció del
ferrocarril, es demana un estudi acústic i les mesures a adoptar per part del promotor per tal de
garantir que no existeixin problemes de soroll.
Permet garantir l’adequat aïllament acústic a les noves construccions properes a les línies
d’FGC.
20. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
Mesures en aplicació
Punt de discontinuïtat del carril
Mesures puntuals aplicades els darrers anys
Canvi aparells de via
Entre Les Planes i Vallvidrera ( tram 1 de la línia
Barcelona-Vallès).
Substitució aparells de via tipus A existents per
nous aparells de via tipus B, que minimitzen la
llacuna i milloren la inscripció dels vehicles.
S’ha aconseguit una reducció sonora de 3-5 dBA.
Reg de carrils
Zona subcentral Sarrià ( tram 1 de la línia Barcelona-Vallès).
S’ha aconseguit una reducció sonora de 7-8 dBA.
21. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
Mesures en aplicació
Mesures puntuals aplicades els darrers anys
Estudi de detall estació de Les Planes
Estació de Les Planes ( tram 1 de la línia
Barcelona-Vallès). Estudi dut a terme
després de rebre queixes veïnals.
Es procedeix a l’esmolat de carrils i
s’instal·la una tanca de canyís.
Reducció sonora obtinguda: 5-7 dBA.
22. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
Mesures en aplicació
Mesures puntuals aplicades els darrers anys
Soterrament a Pallejà
Estació de Pallejà (línia Llobregat-Anoia). Soterrament de l’estació en el marc del
desdoblament de via Sant Boi – Martorell.
Supressió del soroll.
Abans de l’actuació Després de l’actuació
23. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
Mesures en aplicació
Mesures puntuals aplicades els darrers anys
Renovació rodes material mòbil
Substitució rodes de tot el material mòbil comercial que circula a la xarxa dels FGC, per un
model que inclou millores respecte la generació del soroll.
Reducció sonora obtinguda: 4-5 dBA.
Batonadora amb pantalles acústiques
Línies Barcelona-Vallès i Llobregat-
Anoia
Nova batonadora que incorpora un
sistema de pantalles acústiques que es
despleguen mentre es troba en
funcionament.
Reducció del soroll durant les tasques
nocturnes de manteniment de via.
24. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
Mesures en aplicació
Mesures puntuals aplicades els darrers anys
Tancament acústic zones urbanes
Línia Llobregat-Anoia. Municipis d’Abrera i
Olesa de Montserrat.
Execució de tancament acústic en el marc
del desdoblament de via Martorell-Olesa.
Apantallament acústic Abrera
25. Pla d’acció de Ferrocarrils
de la Generalitat de
Catalunya
Índex
Descripció de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
El soroll ferroviari
Mapes estratègics de soroll dels FGC. Avaluació nombre persones exposades al soroll
Pla d’acció dels FGC fins l’any 2013
Mesures per reduir el soroll actualment en aplicació
Mesures per reduir el soroll previstes fins al 2013
Conclusions
26. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
Mesures previstes fins el 2013
Continuar amb les mesures periòdiques exposades:
Auscultació de la via
Esmolat de carrils
Tornejat de rodes
Formació de personal
Mantenir el procediment a seguir en cas de rebre queixes
Mantenir el procediment a seguir en les autoritzacions d’obres en zona de domini
27. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
Mesures previstes fins el 2013
Elaboració d’un estudi de rugositat
Anàlisi de la influència de la rugositat superficial del carril i de la roda en la generació del
soroll.
Permet optimitzar els procediments de manteniment i aconseguir millors resultats amb
l’esmolat dels carrils i el tornejat de les rodes, i així garantir la qualitat de la rodadura en el seu
estat òptim.
Adquisició de nous trens
Incorporació de noves UT113 més eficients quant a emissió del
soroll, pel disseny i l’avançada tecnologia dels equips embarcats
(climatització, compressors, etc).
Previsió arribada primeres unitats: finals 2013.
Compliment de les normes UNE EN ISO 3095 (soroll exterior) i
UNE EN ISO 3381 (soroll interior).
Reducció de les emissions de soroll, sobretot en estacionament
a andanes.
28. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
Mesures previstes fins el 2013
Renovació de carril
Entre La Floresta i Les Planes, i entre
Sarrià i Peu de Funicular (tram 1 de la línia
Barcelona-Vallès).
Substitució carril existent per un de nou.
Reducció sonora estimada: 3-5 dBA.
Renovació platja de vies estació de Les Planes
Estació de Les Planes (tram 1 línia Barcelona-
Vallès).
Substitució de carrils i aparells de via, per uns de
nous.
Reducció sonora estimada: 3-5 dBA.
29. Pla d’acció dels FGC fins
l’any 2013
#$
Mesures previstes fins el 2013 !
! "
Perllongaments dels FGC a Sabadell ! "
i Terrassa
'
( ) *
Línia Barcelona-Vallès. %
! &
Obres de perllongament de la línia per
l’interior de les ciutats de Sabadell i Terrassa,
en execució. Nova infraestructura soterrada i
amb llosa flotant (tipologia de superestructura
molt eficient davant soroll i vibracions).
Modelització de la transmissió de sorolls i
vibracions.
Permet no incrementar els nivells sonors a
aquestes ciutats.
30. Pla d’acció de Ferrocarrils
de la Generalitat de
Catalunya
Índex
Descripció de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
El soroll ferroviari
Mapes estratègics de soroll dels FGC. Avaluació nombre persones exposades al soroll
Pla d’acció dels FGC fins l’any 2013
Mesures per reduir el soroll actualment en aplicació
Mesures per reduir el soroll previstes fins al 2013
Conclusions
31. Conclusions
Des de fa uns anys s’estan duent a terme diferents actuacions a la xarxa dels FGC en la línia de
la prevenció de la contaminació acústica.
En la pràctica totalitat de la xarxa es compleixen els objectius de qualitat acústica. Al tram on es
detecten els nivells sonors més alts, s’estan implementant i es preveuen tot un seguit de mesures
encaminades a la reducció d’aquests nivells.
Tant les administracions com les empreses estan fent esforços en matèria de la reducció de
sorolls en l’àmbit del ferrocarril.
Cal anar incorporant els nous avanços tecnològics a nivell de via, material mòbil i barreres
acústiques.
Els projectes de noves infraestructures ferroviàries incorporen com a criteri de disseny la
minimització de l’impacte acústic a tots els nivells.