Aquesta Mesura de Govern és un pas endavant més en aquest procés de continuar treballant per oferir als ciutadans i ciutadanes, i també a qui ens visita, una xarxa d’autobús urbà d’excel·lència i sostenible que, per sobre de tot, doni una resposta eficient i d’alta qualitat a les diferents tipologies i necessitats de mobilitat de les usuàries i usuaris del servei.
Mesura de govern: "Millora de la qualitat i explotació de la infraestructura ...Ajuntament de Barcelona
Anàlisi del transport públic en superfície que avalua i identifica els punts de millora i la implementació de noves mesures o propostes que en millorin la freqüència i el temps recorregut.
L’objectiu d’aquest informe és contribuir a optimitzar adequadament el disseny de l’entorn de la Nova Xarxa Bus de Barcelona per millorar-ne les condicions de permeabilitat en tots els seus recorreguts, poder oferir la màxima qualitat als seus usuaris i aconseguir un augment sostenible de la demanda en detriment del vehicle privat, i en coordinació i complementarietat amb la resta de modes sostenibles que fan servir la via pública, en especial la bicicleta.
Mesura de govern: "Millora de la qualitat i explotació de la infraestructura ...Ajuntament de Barcelona
Anàlisi del transport públic en superfície que avalua i identifica els punts de millora i la implementació de noves mesures o propostes que en millorin la freqüència i el temps recorregut.
L’objectiu d’aquest informe és contribuir a optimitzar adequadament el disseny de l’entorn de la Nova Xarxa Bus de Barcelona per millorar-ne les condicions de permeabilitat en tots els seus recorreguts, poder oferir la màxima qualitat als seus usuaris i aconseguir un augment sostenible de la demanda en detriment del vehicle privat, i en coordinació i complementarietat amb la resta de modes sostenibles que fan servir la via pública, en especial la bicicleta.
En aquesta nova fase es posen en marxa una línia diagonal (D50) i dues línies verticals (V9 i V33). S’arribarà així a les 23 línies d’altes prestacions a la ciutat que es preveu que transportin 390 mil passatgers diaris, el 53% del passatge de la xarxa de bus.
A la tardor del 2018 s’implantaran les 5 línies que falten de la Nova Xarxa de Bus culminant així la remodelació total i global del transport públic de Barcelona més important dels darrers anys.
En aquesta nova fase es posen en marxa una línia diagonal (D40) i tres línies verticals (V5, V29 i V31). S'arriba així a les 20 línies d'altes prestacions a la ciutat que es preveu que transportin 350 mil passatgers diaris.
Ponència presentada al seminari ‘Ecoinnovació al sector de la mobilitat ferroviària’, celebrat al Palau Macaya de Barcelona el 20 de març del 2017, organitzat pel Laboratori d’Ecoinnovació.
Més informació a: https://noticies.tmb.cat/innovacio/laboratori-decoinnovacio-presenta-primer-informe-de-tendencies-mobilitat-ferroviaria
El 26 de novembre es posen en marxa les darreres 5 línies d'aquesta nova xarxa d'altes prestacions. Inclouen una línia horitzontal i quatre verticals: H2, V1, V19, V23 i V25. També s'acabaran de reconfigurar les resta de línies de la ciutat
Culmina així el procés d'implantació de la Nova Xarxa de Bus iniciat el 2012 i que durant dos mandats haurà remodelat per complet la xarxa de transport públic en superfície de Barcelona.
La nova xarxa de bus continuarà desplegant-se al setembre vinent, amb la creació de quatre línies. D'aquesta manera s'arribarà gairebé a la meitat de les 28 previstes en el projecte.
CATALAN: Document crític amb la reforma de la Diagonal actualment en execució, on s’explica el posicionament de la plataforma Diagonal per a Tothom i les “respostes” de l’ajuntament de Barcelona. La plataforma lamenta que la reforma no afronta els problemes reals de la gent: el lent i col·lapsat transport públic, la inseguretat viària i la necessitat d'un carril bici continu.
ENGLISH DESCRIPTION: This document critizes the renewal of Diagonal Avenue in Barcelona, because it doesn't afford the real problems of people: slow and crowded public transport, unsafety and a continuous cycle lane-
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
En aquesta nova fase es posen en marxa una línia diagonal (D50) i dues línies verticals (V9 i V33). S’arribarà així a les 23 línies d’altes prestacions a la ciutat que es preveu que transportin 390 mil passatgers diaris, el 53% del passatge de la xarxa de bus.
A la tardor del 2018 s’implantaran les 5 línies que falten de la Nova Xarxa de Bus culminant així la remodelació total i global del transport públic de Barcelona més important dels darrers anys.
En aquesta nova fase es posen en marxa una línia diagonal (D40) i tres línies verticals (V5, V29 i V31). S'arriba així a les 20 línies d'altes prestacions a la ciutat que es preveu que transportin 350 mil passatgers diaris.
Ponència presentada al seminari ‘Ecoinnovació al sector de la mobilitat ferroviària’, celebrat al Palau Macaya de Barcelona el 20 de març del 2017, organitzat pel Laboratori d’Ecoinnovació.
Més informació a: https://noticies.tmb.cat/innovacio/laboratori-decoinnovacio-presenta-primer-informe-de-tendencies-mobilitat-ferroviaria
El 26 de novembre es posen en marxa les darreres 5 línies d'aquesta nova xarxa d'altes prestacions. Inclouen una línia horitzontal i quatre verticals: H2, V1, V19, V23 i V25. També s'acabaran de reconfigurar les resta de línies de la ciutat
Culmina així el procés d'implantació de la Nova Xarxa de Bus iniciat el 2012 i que durant dos mandats haurà remodelat per complet la xarxa de transport públic en superfície de Barcelona.
La nova xarxa de bus continuarà desplegant-se al setembre vinent, amb la creació de quatre línies. D'aquesta manera s'arribarà gairebé a la meitat de les 28 previstes en el projecte.
CATALAN: Document crític amb la reforma de la Diagonal actualment en execució, on s’explica el posicionament de la plataforma Diagonal per a Tothom i les “respostes” de l’ajuntament de Barcelona. La plataforma lamenta que la reforma no afronta els problemes reals de la gent: el lent i col·lapsat transport públic, la inseguretat viària i la necessitat d'un carril bici continu.
ENGLISH DESCRIPTION: This document critizes the renewal of Diagonal Avenue in Barcelona, because it doesn't afford the real problems of people: slow and crowded public transport, unsafety and a continuous cycle lane-
Similar to Pla de millora del servei d'autobús de Barcelona (20)
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
1. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
1
Mesura de Govern:
PLA DE MILLORA DEL SERVEI D’AUTOBÚS DE BARCELONA
13 de maig de 2021
2. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
2
0. Presentació de la mesura
a. Introducció
Per la seva accessibilitat, assequibilitat, estalvi energètic, capil·laritat, versatilitat i alta
capacitat, la xarxa d’autobús urbà és una eina de transformació urbana altament eficient
tant per la seva sostenibilitat com per la seva vertebració del territori i equitat social.
Barcelona té una llarga tradició de capteniment en la millora constant del seu sistema
de transport públic i ha dedicat una especial atenció i recursos a la modernització i
ambientalització de la xarxa d’autobusos urbans. El 2018 es va finalitzar la transformació
de la xarxa de bus iniciada el 2012 envers un sistema més racional, ràpid i còmode de 28
línies verticals i horitzontals i diagonals d’altes prestacions en convivència amb els mini-
autobusos de barri i la reordenació d’algunes línies convencionals anteriors.
La consolidació d’aquesta nova xarxa es va plasmar el 2019 en un any rècord: 211 milions
de persones van viatjar en una xarxa que avui té la valoració dels i les usuàries més alta
mai aconseguida, un 8,17, per a una oferta de 103 línies totes elles 100% accessibles,
2.600 parades, 219 Km. de carril bus i 834 Km. de longitud total.
Malgrat les distorsions en els patrons de mobilitat que va suposar la Covid19, el 2020 va
ser un any guanyat per a la millora de la xarxa d’autobusos: es va continuar modernitzant
i ambientalitzant la flota amb criteris de compra verda i electrificació progressiva, amb
l’adjudicació de 77 nous autobusos; es van adjudicar els 8 primers autobusos elèctrics
de pila de combustible propulsats per hidrogen, va iniciar-se la construcció de la primera
hidrogenera pública de l’estat espanyol a la Zona Franca i es van posar en marxa les línies
141 (Esquerra Eixample) i 175 (Les Corts).
Aquesta Mesura de Govern és un pas endavant més en aquest procés de continuar
treballant per oferir als ciutadans i ciutadanes, i també a qui ens visita, una xarxa
d’autobús urbà d’excel·lència i sostenible que, per sobre de tot, doni una resposta
eficient i d’alta qualitat a les diferents tipologies i necessitats de mobilitat de les usuàries
i usuaris del servei.
3. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
3
b. Línies de treball
Després de l’esforç de potenciació i redisseny de la xarxa d’autobús, culminat el 2018
amb la implantació de les 28 línies horitzontals, verticals i diagonals, s’ha continuat
treballant en la millora i modernització del servei, amb els eixos següents:
1.- Millora en la seguretat dels i les usuàries
2.- Millora de l’agilitat i l’eficiència dels trajectes
3.- Millores la capil·laritat i en el transport de proximitat de la xarxa
4.- Millora en la sostenibilitat ambiental i l’eficiència energètica de la xarxa
5.- Millores en la informació i l’experiència de viatge dels i les usuàries
1. Millores en la seguretat dels i les usuàries
1.1. Pavimentació carrils bus.
Els darrers anys la xarxa d’autobús ha experimentat diversos canvis amb la implantació
de la Nova Xarxa Bus, la reordenació de la xarxa convencional i l’aposta pel bus a
demanda, que han permès desenvolupar i potenciar aquest mitjà de transport públic.
Aquest increment i millora del servei han provocat que el paviment d’alguns carrils bus
de la ciutat s’hagi vist deteriorat per un major ús i freqüència del pas dels autobusos,
derivat de l’augment de línies, així com també per la circulació d’autobusos d’alta
capacitat i majors dimensions.
Per tal de donar resposta a aquesta situació, i amb l’objectiu de millorar el servei als i les
usuàries, millorar la velocitat comercial dels autobusos i la seguretat en la conducció, es
portarà a terme la renovació de 3.500 m2 de carril bus a la ciutat.
Les actuacions proposades segueixen el dimensionament definit pel catàleg de seccions
de ferm per calçades ubicades a la xarxa bàsica. Les tasques recollides en aquest projecte
són:
- Operacions de demolició i execució d’un nou paquet de ferm
- Senyalització vertical, informativa urbana
- Abalisament de seguretat viària amb el màxim d’eficàcia i de qualitat del servei
dins un marc de respecte al medi ambient i de sostenibilitat.
El projecte té un pressupost d’1.145.392€ (IVA inclòs). Els carrers on es faran les
principals actuacions són els següents:
4. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
4
C/ Gran Via (Tram entre Pg. De Gràcia – C/ Pau Claris)
Pg. Sant Joan (Tram entre C/Rosselló – C/ Còrsega)
Av. Diagonal (Tram Numància – Plaça Francesc Macià)
C/ Mallorca (Tram entre C/ Padilla – C/ Lepant)
C/ Rosselló (Tram entre C/ Bruc – C/ Girona)
C/ Sepúlveda (Tram entre C/ Muntaner –C/ Casanova)
1.2. Videovigilància embarcada al bus
Per tal de potenciar la seguretat a bord del bus, des de TMB s’impulsa el projecte de
videovigilància dins dels autobusos. Els objectius del projecte són:
Incrementar la sensació de seguretat tant pel conductor com pel passatge.
Dissuadir o disposar de proves per denunciar possibles delictes (agressions a
conductor i passatge, assetjament, robatoris, accidents, etc.).
Sistema integrat amb el Centre de Control de Bus de TMB, per tal d’activar els
procediments corresponents en cada situació.
Altres aprofitaments lligats a la intel·ligència artificial (estimació Ocupació i
Demanda, vigilància exterior i carril bus)
Aquest sistema s’implementarà a tota la flota de busos de TMB, i estarà en
funcionament a finals del 2022.
2. Millores en l’agilitat i l’eficiència dels trajectes
2.1. Millores de velocitat comercial de tres línies verticals d’autobús a la
ciutat
L’any 2020 es va realitzar un treball focalitzat en analitzar punts de baixa velocitat, a
definir millores en els vials i en els traçats i a implementar-los. Així, s’han analitzat 61
actuacions de millora centrades en tres eixos concrets (V7, V15 i V27) i diferents punts
de la xarxa de bus.
Les millores en l’agilitat s’aplicaran en tres àmbits:
Millores en serveis viaris: S’ha treballat en segregacions de carrils bus, en
semàfors propis de bus i en millores de qualitat del carril bus, així com nous
trams. Aquestes actuacions han suposat millores de entre el 12% i el 19% de velocitat
en els trams sobre els que s’ha actuat.
5. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
5
Millores en la gestió semafòrica: S’han fet ajustos semafòrics en trams concrets,
adequant-los al pas del bus, de manera que el bus no hagi de parar a cada
semàfor. Aquestes actuacions han suposat millores d’entre el 21% i el 29% de velocitat
en els trams sobre els que s’ha actuat.
Millores en parades: S’han reubicat algunes parades per permetre l’ajust entre
el semàfor i el temps de parada, a la vegada que s’han disposat algunes parades
dobles (en punts d’elevats busos/hora), que ajuden a reduir de manera
significativa el temps de parada dels busos. Aquestes actuacions han suposat
reduccions del temps de parada de fins al 30%.
En el global de les tres línies treballades, la línia V7 es la línia que te un traçat més complex i
sobre la que s’han fet actuacions més contundents i ha permès guanyar més d’un 8% de velocitat
comercial. Les actuacions més destacables han estat: 1) Nou carril bus segregat a Sant Joan
Bosco-Pl. Artós; 2) reordenació i ajustos de carrils de circulació a Via Augusta-Dolors Monserdà;
3) Eliminació de canvis de sentit a Via Augusta-Pg. Bonanova
La línia V27, és la línia que partia amb una velocitat comercial més elevada de les 3, i les
actuacions han permès millorar un 3,5%. Les actuacions més destacables han estat: 1) Carril bus
contra sentit a Pg. Calvell; 2) canvi de recorregut per Pg. Taulat-Garcia Faria; 3) sincronització
semafòrica a PL. Virrei Amat.
La línia V15, és una línia molt llarga sobre la que s’han fet 13 actuacions, que han permès guanyar
un 5% de velocitat. Les actuacions més destacables han estat: 1) Ajustos de carrils de circulació
i semàfor bus a Pg. Joan de Borbó-Dr. Aiguader; 2) Instal·lació de parada doble a PL. Catalunya-
Portal de l’Àngel; 3) Reordenació i carril bus a Via Laietana.
Tot i això hi ha actuacions que s’estan revisant ja que no han permès guanyar velocitat com són
els trams de carril bus segregat a Balmes-Diagonal, Balmes-Aragó, Muntaner-Diagonal, Aribau-
Diagonal.
Davant dels bons resultats, la idea es continuar treballant en aquestes tres vies
d’actuació en altres línies de d’autobús d’alta demanda i amb un marge de millora
considerable.
6. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
6
2.2. Carrils bus: Nous trams de carrils i segregacions.
Les millores infraestructurals que s’han realitzat durant el 2020 han permès guanyar
agilitat a l’autobús. Son mesures basades en la circulació segregada pels carrils bus i en
una gestió favorable dels cicles semafòrics.
Amb les actuacions dels darrers anys Barcelona disposa de 219,5 km de carrils bus, dels
quals 8,3 km són exclusius per a bus. Per millorar la compatibilitat de les diverses
tipologies de servei d’autobusos a la ciutat també s’han fet dobles carrils bus en els
accessos on més vehicles es concentren, com la Gran Via, l’avinguda Diagonal i
l’avinguda Meridiana. En serveis de trama urbana s’han optat per carrils bus contrasentit
i girs exclusius per a busos en determinades zones
Aquestes mesures han anat acompanyades per actuacions semafòriques en diferents
cruïlles per tal de facilitar la circulació dels autobusos. La relació de darreres actuacions
de carrils bus han estat les següents:
Segregació de carrils bus
Avinguda de Sarrià-plaça de Prat de la Riba
Pla de Palau-avinguda del Marquès de l'Argentera
Carril bus segregat a Pg. Gràcia entre carrer Rosselló i Av. Diagonal, que ha permès
guanyar un 7.5% de velocitat en aquest tram.
Carrer de Balmes, entre el carrer de la Granada del Penedès i l'avinguda Diagonal
Carrer de Balmes, entre els carrers de València i d’Aragó.
Via Favència, entre Carles Soldevila i plaça de Karl Marx
Carrer de Cartagena, entre Llorens i Barba i Mas Casanovas
Carrer de València, entre Roger de Llúria i Bruc
Carrer Muntaner, entre Travessera de Gràcia i av. Diagonal
Carrer Aribau, entre París i av. Diagonal
Carrer Roger de Llúria, entre Consell de Cent i Aragó
Pg. Sant Joan Bosco entre Prat de la Riba i Francesc Carbonell
Nous trams de carrils bus
Via Laietana, nou carril que ha permès guanyar un 15% de velocitat.
Creu Coberta - carretera de Sants
Carrer d’Espronceda, sentit mar, entre passeig del Taulat i passeig de
Garcia Fària
Passeig de Garcia Fària, sentit Llobregat, entre els carrers d’Espronceda i
de la Jonquera
7. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
7
Avinguda d'Esplugues: creació d’un nou carril bus d’entrada a la ciutat
parcialment segregat
Avinguda Diagonal (entre plaça de Pius XII i Zona Universitària): creació
d’un segon carril bus de sortida de la ciutat
Gran Via de les Corts Catalanes (entre passeig de Gràcia i carrer de la
Marina): creació d’un segon carril bus al tronc central en direcció Besòs
Pg. Sant Joan Bosco entre Francesc Carbonell i Manuel de Falla, que ha
permès incrementar en gairebé un 100% la velocitat en aquest tram.
Pl. Catalunya banda muntanya, doble carril bus
Aragó entre Diagonal i carrer Tarragona
Modificacions i ajustos de carrils bus
Via Favència, entre el carrer de l’Artesania i la plaça de Karl Marx
Avinguda Diagonal (entre plaça de Francesc Macià i carrer Girona):
eixamplament dels carrils bus en tots dos sentits, que ha permès guanyar
entre un 10 i un 30% d’agilitat en funció del tram.
2.3. Nova connexió semidirecta del centre de la ciutat amb Glòries i
Francesc Macià
Amb la finalitat de captar nova demanda per al transport públic fent-lo més atractiu s’ha
analitzat la viabilitat d’una nova oferta de connexió eficient – corredors ràpids, poques
parades i orígens i destinacions molt marcades . Aquest nou semidirecte entre nodes
urbans d’alta demanda permet aprofitar la nova infraestructura pel bus per donar un
servei semi-directe amb una velocitat comercial superior. La primera d’aquestes línies
es preveu implantar entre el sector central de la ciutat (el Quadrat d’Or de l’Eixample) i
els nodes de Glòries i de Francesc Macià.
Aquesta nova línia Francesc Macià – centre ciutat – Glòries s’ha dissenyat amb
característiques que la diferencien de l’oferta existent:
- Circulació íntegrament per carrils reservats (anada per Villarroel i Gran Via,
tornada per Aragó i Urgell).
- Només quatre parades per sentit (Hospital Clínic, Universitat/Aribau, passeig de
Gràcia i passeig de Sant Joan).
- Vocació intermodal (relligar transports públics existents i futurs).
- Vehicles de baixes o nul·les emissions (híbrids de gas, hidrogen).
Amb aquestes condicions, la nova línia d’autobús podrà assolir velocitats comercials de
15 Km/h i fer els trajectes entre els extrems i el centre de la ciutat en uns 10-13 minuts,
amb un estalvi respecte de les alternatives d’autobús existents, com ara les línies 6 i 7.
8. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
8
Això comportarà un guany per als usuaris dels tramvies procedents d’altres municipis,
que podran arribar al centre de la ciutat d’una manera àgil, amb un transbordament
directe. La nova línia els permetrà accedir des de Francesc Macià i Glòries a punts
importants com la plaça Universitat, la Gran Vis o el passeig de Gràcies.
S’ha previst que funcioni els dies feiners, de setembre a juny, de 7 a 22h. amb intervals
de 8 minuts i hom calcula una demanda d’un milió de viatges anuals, el 30% captats del
vehicle privat. Aquesta nova línia es planteja posar-la en servei el setembre de 2021.
2.4. Potenciar el control de la disciplina al carril bus i a les parades
Amb la visió de completar el control de la indisciplina en el carril bus per millorar
l’agilitat, la seguretat viària i l’accessibilitat del servei de bus, es potenciarà la disciplina
amb dos cotxes de control i protecció del carril reservat.
Garantir la no ocupació del carril bus permet que la línia tingui major agilitat, a la vegada
que evita possibles incidents/accidents en els canvis de carril del bus per salvar el vehicle
mal estacionat.
D’altre banda els vehicles mal estacionats a les parades de bus, fan que el bus no pugui
fer correctament la parada de manera paral·lela a la vorera i, per tant, no permeten una
bona accessibilitat tant per pujar com per baixar del bus.
S’implantaran inicialment dos vehicles especials de protecció i vigilància dels carrils bus
equipats amb càmeres a l’exterior, software de reconeixement de matrícules i cartografia de
suport i GPS de localització.
9. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
9
3. Millores en el transport de proximitat
3.1. Reestructuració dels servei als barris nord de Nou Barris
Les actuals línies 80 són línies de proximitat que potencien la comunicació interna a la
zona Nord de Nou Barris. En l'actual model no s'havien produït canvis des de
pràcticament l'inici de les línies i aquestes no havien evolucionat amb la transformació
de la Nova Xarxa de Bus de Barcelona.
Aprofitant la finalització del concurs actual, l'AMB i l’Ajuntament de Barcelona, han
decidit que la gestió d’aquest servei sigui assumida directament per Transports
Metropolitans de Barcelona (TMB), i que s’integri a la resta de la xarxa de bus.
La visió de la integració d’aquestes línies a la xarxa de TMB s’ha treballat tenint en
compte la transformació de la xarxa global i atenent a les necessitats dels veïns de
l’entorn. L’anàlisi s’ha fet amb les següents premisses:
• Millora de la Xarxa: que la ciutadania millori globalment, tant en relació als seus
desplaçaments com en la perspectiva de la qualitat.
• Millora dels intervals: potenciar que la xarxa resultant sigui en base a línies més curtes,
amb més freqüència i potenciar la intermodalitat.
• Potenciar el bus a demanda: en base als bons resultats obtinguts en la prova pilot de
bus a la demanda de Torre Baró, es proposa l’ampliació del bus a la demanda.
• Potenciar la qualitat: incorporar els mateixos índexs de qualitat (accessibilitat,
informació client, actuació davant incidències ...) que a la resta de la ciutat.
La reestructuració proposada ha estat contrastada i afinada en un procés de diàleg amb
el territori que consisteix la implantació de tres noves línies, l’extensió dels bus a la
demanda – que opera amb la marca El Meu Bus – i la reestructuració de la línia
convencional 62:
10. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
10
Nova línia 180
Recorregut circular amb origen i final a Vallbona
Connexió amb metro i línies troncals de bus a Trinitat Nova
Intervals de 40 minuts, tant laborables com festius
Horari de dilluns a dissabte de 6 a 22 h
Horari diumenges i festius de 9.20 a 22 h
Nova línia 182
Recorregut de Virrei Amat a Torre Baró
Intervals de 20 minuts els feiners i de 40 minuts els dissabtes i
festius
Horari de 5 a 23 h els feiners i de 5.20 a 23 els dissabtes
Horari de 9.20 a 23 h els diumenges i festius
Nova línia 183
Recorregut circular amb origen i final a Vallvidrera
Interconnexió entre Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona
Intervals de 15 minuts en laborable i de 30 minuts dissabtes i festius
Horari base de 5 a 22.30 els feiners i dissabtes
Horari de 9 a 22.30 els festius
El Meu Bus
Extensió del servei a demanda al sector de Vallbona Nord
Horari en laborable de 7 a 21 h i en festiu de 9 a 21 h
Línia 62
Recorregut recte des de Glòries a Ciutat Meridiana (sense bucle a
Vallbona, barri que està servit per la 183)
Intervals de 15 minuts
3.2. Consolidació de la prova pilot del transport a la demanda
Com s’ha esmentat més amunt, el 2019 es va fer el pilot de Bus a la Demanda a Torre
Baró, que està actualment consolidat com a servei de xarxa. Aquest servei ha
transportat, amb dades pre-covid, unes 200 persones/dia en feiners. Aquest any s’ha
realitzat una enquesta per conèixer l’opinió dels usuaris del servei i aquests l’han valorat
amb una nota del 8,7 i tenint gaire bé un 70% de promotors que recomanen aquest tipus
de servei, bàsicament per la rapidesa, el bon servei, la facilitat, i la proximitat dels
conductors amb els usuaris i usuàries.
11. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
11
3.3. Evolució del bus a la demanda a la ciutat de Barcelona
Les línies de Bus de Barri, són línies que en general transporten menys de 20
usuaris/hora amb recorreguts grans, que fan que els temps d’espera siguin elevats fins
que el bus passa per la parada. Per tant poca eficiència del servei i poca eficiència per a
l’usuari. Amb aquesta visió: baixa demanda i eficiència, el Transport a la Demanda
encaixa perfectament per tal de donar un millor servei.
Des de l’Ajuntament de Barcelona i TMB, fruit dels bons resultats de la prova pilot de
bus a la demanda de Torre Baró, s’ha treballar aquest model en línies de baixa demanda,
concretament començant per les línies de Bus de Barri, que era una de les línies d’acció
de la transformació de la xarxa.
L’objectiu és transformar el servei actual de línies de Bus de Barri a un servei de Bus a
Demanda, sense perdre la filosofia actual del concepte de les línies de Bus de Barri:
proximitat amb els punts interès de barri i connexió amb la xarxa bàsica de transport
públic. Millores que aporta el model:
Un servei més personalitzat: el/la usuària demana quan vol viatjar i a on.
Un servei més ràpid: No hi ha traçat, només parades d’origen i destí (parades de
la línia de referència anterior).
Un servei més eficient: Es basa en les peticions concretes, per tant el bus no
dona voltes en buit quan no hi ha clients, reduint la congestió i la contaminació.
Menys espera a les parades: A cada sol·licitud se li diu quan passarà el bus per
la parada escollida i qualsevol incidència es comunica a l’usuari/ària subscrit/a.
Aquesta transformació consisteix en crear àrees de servei de bus a la demanda, que
poden ser agrupacions de diverses línies de Bus de Barri de l’entorn, de manera que les
economies d’escala permeten agrupar recursos i donar un millor servei, essent més
directes i més eficients i no generant viatges en buit.
Per modelitzar aquest nou servei es treballa amb el Centre de Recerca Matemàtica,
consorci entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB),
elaborant un model que permet comparar les prestacions d’un servei fix -com és el del
Bus del Barri- amb un servei flexible de Bus a la Demanda.
Els algoritmes desenvolupats simulem el comportament de les línies de Bus del Barri i
d’agrupacions d’aquestes i les seves contrapartides flexibles substitutòries. Es
determina en cadascuna de les àrees i per cada servei, els indicadors de satisfacció i
12. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
12
eficiència. Això permet determinar la viabilitat de la substitució de les actuals línies pel
Bus a la Demanda.
Durant el 2021 i 2022, es treballarà sobre diferents línies de Bus de Barri, per anar
implementant aquest model de bus a la demanda, sempre amb una visió de territori i
acompanyant molt directament als i les usuàries – una gran part son persones grans -
en aquest canvi d’hàbits i ús de les tecnologies digitals.
3.4. Millora de la mobilitat sanitària
A banda dels desplaçaments a peu o en metro, l’autobús pot contribueix de forma
decisiva en l’accessibilitat i la sostenibilitat de la mobilitat sanitària, aquella que generen
tant els treballadors i treballadores com els usuaris i usuàries dels grans centres
hospitalaris de Barcelona com de tota la xarxa de Centres d’Atenció Primària i Centres
d’Urgència d’Atenció Primària de la ciutat
La millora de la mobilitat sanitària comporta les fase següents:
- Diagnosi per a la detecció dels punts febles d’accessibilitat del sistema, molt
especialment pensant en els col·lectius mes sensibles (persones grans, persones
amb mobilitat reduïda). Etapa actual.
- Estudi i execució de millores en la xarxa de d’autobús, com ara modificacions de
parades o adequacions de l’accessibilitat de les mateixes, modificacions de
recorreguts de línies de bus, o inclús la posada en servei de noves.
- Divulgació en el territori i en la comunitat sanitària de les mesures correctores i
de les millors alternatives d’accessibilitat als centres sanitaris.
La diagnosi feta analitza l’accessibilitat de la població assignada a aquests centres en
base a l’estructura sanitària, la xarxa de transport públic i les principals característiques
de l’accessibilitat de l’espai públic de proximitat als centres. La diagnosi classifica
l’accessibilitat als hospitals en funció de si disposen d’accés directe, de l’estàndard de
ciutat, adequat o baix i en el cas dels centres d’atenció primària s’analitza l’accessibilitat
a peu, la cobertura de transport públic directe i el interval de pas dels serveis que hi
arriben.
13. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
13
4 Millora de la sostenibilitat i reducció de la contaminació
4.1. Renovació flota TMB
El full de ruta de millora de la qualitat ambiental de la flota d'autobusos urbans, que
desenvolupa l’estratègia marcada en el Pla de Mobilitat Urbana 2024, comporta la
previsió d’adquirir 210 vehicles elèctrics de bateries, 46 d’hidrogen i 154 híbrids de gas.
Això suposa que de 2021 a 2024 el 100% d’incorporacions a la flota (410 unitats) seran
de vehicles nets i el 62% d’emissió zero, anant més enllà de les directrius europees, que
estableixen quotes del 45% i el 22,5% respectivament.
Les primeres línies d’autobusos de Barcelona que s'electrificaran el 2021 seran tres de
les més importants de la xarxa d’altes prestacions, amb busos articulats amb càrrega
d’oportunitat: H16 (ja dotada de cotxes elèctrics articulats en un 32%), H12 i V15. En un
horitzó del 2030, més de la meitat de la flota serà de propulsió elèctrica i la resta amb
energies netes o de baixes emissions com el gas comprimit, el biogàs o l’hidrogen verd.
Els autobusos de Barcelona ja estan ara mateix a l’avantguarda d’Europa pels baixos
nivells d’emissions de gasos i partícules nocives, després de reconversions ambientals
anteriors que han fet que el 63,3% de les 1.157 unitats comptin amb motoritzacions de
gas natural comprimit, híbrides o elèctriques.
4.2. Nous busos d’hidrogen
TMB ha iniciat l’adopció de la pila d’hidrogen, també d’emissió zero, amb la contractació
de 8 unitats estàndard i l’adjudicació del subministrament d’hidrogen verd mitjançant
una planta que es construirà durant 2021 al polígon de la Zona Franca i que serà la
primera per a ús públic a Espanya. L’adopció de l’hidrogen per part de TMB compta amb
el suport del programa europeu JIVE 2 de promoció dels vehicles de pila de combustible
i zero emissions, cofinançat per la Unió Europea.
L’objectiu marcat en el període 2021-2024 es incorporar a l’explotació 46 busos
d’hidrogen (de 12 metres).
14. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
14
5. Innovació tecnològica i millora de l’experiència de viatge
5.1. Millora de l’experiència de viatge: Noves modalitats de pagament:
telèfon i Visa
El juny 2020 es va posar en marxa la venda del bitllet digital a través de l’AppTMB i la
validació del mateix a través de codi QR a bord del bus. Aquesta mesura, inicialment
prevista com a mesura de prevenció de contagis per a Covid19, es consolidarà com a
millora del servei.
En paral·lel i en col·laboració amb l’ATM, s’ha impulsar el projecte EMV per la compra i
validació del bitllet senzill. Aquest sistema consisteix amb el pagament a bord del bus
del bitllet senzill, amb tarja de crèdit. Actualment s’estan fent proves-pilot per al
pagament amb targeta bancària en dues línies i es preveu que estarà implantat a tota
les línies de TMB durant el 2021.
5.2. Millora de l’experiència de viatge: La informació als usuaris
La informació al client, és un element clau en el servei de bus, i per aquest motiu s’aposta
per potenciar la informació tant per planificar el viatge, com per la informació en temps
real. S’està treballant en dos projectes:
5.3. Codis Navilens i TMBgo
La implantació de la tecnologia d’etiquetes intel·ligents forma part de l’estratègia de
d’innovació i digitalització de les xarxes de transport públic de TMB per millorar la
qualitat i l’experiència de viatge dels usuaris i usuàries de l’autobús.
TMB ja ha completat la implantació d’etiquetes intel·ligents o ddTags en les 161
estacions de metro i més de 2.600 parades d’autobusos perquè serveixin com a
referència per distribuir una àmplia gamma de continguts i millorar alhora l’accessibilitat
de les persones amb discapacitat visual. D’aquesta manera Barcelona s’ha convertit en
la primera ciutat del món a disposar d’aquest sistema per interactuar digitalment amb
els usuaris mitjançant qualsevol telèfon mòbil connectat a internet.
En una parada de bus, l'aplicació ”TMBgo”, amb la lectura dels codis Navilens, informa
l'usuari del nom i el codi de la parada, les línies que hi passen, la destinació de cadascuna,
el temps previst d'arribada i les possibles alteracions del servei.
15. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat
15
5.4. Evolució del Sistema d’Informació a bord del bus
Per millorar el sistema d’informació a bord es treballa en dos vies funcionals molt clares:
a) millora de la visualització de la informació pensant en la simplicitat, la intermodalitat,
i la informació on-line de les incidències a la xarxa; b) Potenciar l’accessibilitat universal
de la informació, podent traspassar-la a dispositius mòbils i en diferents idiomes.
Principals millores:
Informació online i en temps real
Més informació: Termòmetre de la línia, incidències/alteracions , temps de viatge,
previsions de pas d’altres línies en temps real, estat tràfic,, intermodalitat amb
altres transports, etc.
Usabilitat: Amb formats i colors que facilitin la lectura i l’ interpretació.
Digitalització: A part del canal visual (pantalles) i auditiu (altaveus interiors i
exteriors) per transmetre informació al passatge, es vol habilitar un canal digital
per tal de que l’usuari pugui tenir també tota la informació al seu smartphone
integrat amb lo que comunica el bus i personalitzat pel seu viatge.
Accessibilitat: Seguirà sent compatible amb el comandament d’invidents,
compatible amb l’assistent a parada (Beacon Bus) i el amb formats grans i de
contrast que facilitin la visió.
Simplificació: aquesta pantalla substituirà a la de leds, i per tant no hi haurà
duplicitats