Mesura de govern dels sistemes d'informació a l'usuari i els punts d'informació a la xarxa d'autobusos de Barcelona presentada a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports del 19 de setembre de 2014
SSTG Comissió Consultiva de Qualitat de Vida, Igualtat, Esports i Educació Ju...Ajuntament de Barcelona
Resum de la Comissió Consultiva de Qualitat de Vida, Igualtat, Esports i Educació del Districte de Sarrià-Sant Gervasi celebrada el 16 de juny de 2014.
Informe sobre les Accions de Comunicació de Serveis Socials presentat a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports del 28 d'abril de 2014
Bases per un Pacte Municipal d'Infraestructures per a la ciutat de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Mesura de Govern 'Bases per un Pacte Municipal d'Infraestructures per a la ciutat de Barcelona' presentada al Consell Plenari del 28 d'octubre de 2016.
Informe sobre les actuacions de l'Ajuntament de Barcelona i entitats del Cons...Ajuntament de Barcelona
Informe sobre les actuacions de l'Ajuntament de Barcelona i entitats del Consell Municipal LGTBI de Barcelona en relació al desenvolupament de la Llei 11/2014 per garantir el dret de les persones LGTBI.
La nova xarxa de bus continuarà desplegant-se al setembre vinent, amb la creació de quatre línies. D'aquesta manera s'arribarà gairebé a la meitat de les 28 previstes en el projecte.
Sr. Benjamín Cubillo Vidal
Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya
La nova xarxa d'altes prestacions 'exprés.cat', que s'implantarà progressivament a Catalunya suposa una aposta decidida de la Generalitat pel bus exprés com a mode de transport públic eficient i competitiu per connectar de manera ràpida, sostenible i econòmica els principals pols de mobilitat del territori que concentren major demanda de desplaçaments.
Aquest tipus de xarxa de bus exprés, BRT ( bus ràpid transit) que ja funciona a altres ciutats com París, Estambul, Hamburg o Nantes, presenta un conjunt d'avantatges respecte les línies convencionals, com ara una reducció notable del temps del trajecte del recorregut, atès que assoleixen velocitats comercials més competitives. En el cas de Catalunya es tracta de traslladar aquesta filosofia de servei de bus implantada a les grans conurbacions al conjunt del territori de Catalunya. Així, aprofiten infraestructures com ara carrils bus o prioritats semafòriques en els encreuaments, i compten amb poques parades al llarg del recorregut, per tal d'oferir un servei atractiu a l'usuari, amb millors freqüències de pas, informació en temps real a les parades i els vehicles i una imatge corporativa comuna.
La nova xarxa de bus exprés estarà formada per 40 línies interurbanes que són les que actualment concentren una major demanda de viatgers a les demarcacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Concretament transporten anualment 21,32 milions de passatgers, la qual cosa suposa el 40% de la demanda total, amb ocupacions mitjanes de 30 viatgers/expedició.
SSTG Comissió Consultiva de Qualitat de Vida, Igualtat, Esports i Educació Ju...Ajuntament de Barcelona
Resum de la Comissió Consultiva de Qualitat de Vida, Igualtat, Esports i Educació del Districte de Sarrià-Sant Gervasi celebrada el 16 de juny de 2014.
Informe sobre les Accions de Comunicació de Serveis Socials presentat a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports del 28 d'abril de 2014
Bases per un Pacte Municipal d'Infraestructures per a la ciutat de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Mesura de Govern 'Bases per un Pacte Municipal d'Infraestructures per a la ciutat de Barcelona' presentada al Consell Plenari del 28 d'octubre de 2016.
Informe sobre les actuacions de l'Ajuntament de Barcelona i entitats del Cons...Ajuntament de Barcelona
Informe sobre les actuacions de l'Ajuntament de Barcelona i entitats del Consell Municipal LGTBI de Barcelona en relació al desenvolupament de la Llei 11/2014 per garantir el dret de les persones LGTBI.
La nova xarxa de bus continuarà desplegant-se al setembre vinent, amb la creació de quatre línies. D'aquesta manera s'arribarà gairebé a la meitat de les 28 previstes en el projecte.
Sr. Benjamín Cubillo Vidal
Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya
La nova xarxa d'altes prestacions 'exprés.cat', que s'implantarà progressivament a Catalunya suposa una aposta decidida de la Generalitat pel bus exprés com a mode de transport públic eficient i competitiu per connectar de manera ràpida, sostenible i econòmica els principals pols de mobilitat del territori que concentren major demanda de desplaçaments.
Aquest tipus de xarxa de bus exprés, BRT ( bus ràpid transit) que ja funciona a altres ciutats com París, Estambul, Hamburg o Nantes, presenta un conjunt d'avantatges respecte les línies convencionals, com ara una reducció notable del temps del trajecte del recorregut, atès que assoleixen velocitats comercials més competitives. En el cas de Catalunya es tracta de traslladar aquesta filosofia de servei de bus implantada a les grans conurbacions al conjunt del territori de Catalunya. Així, aprofiten infraestructures com ara carrils bus o prioritats semafòriques en els encreuaments, i compten amb poques parades al llarg del recorregut, per tal d'oferir un servei atractiu a l'usuari, amb millors freqüències de pas, informació en temps real a les parades i els vehicles i una imatge corporativa comuna.
La nova xarxa de bus exprés estarà formada per 40 línies interurbanes que són les que actualment concentren una major demanda de viatgers a les demarcacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Concretament transporten anualment 21,32 milions de passatgers, la qual cosa suposa el 40% de la demanda total, amb ocupacions mitjanes de 30 viatgers/expedició.
Durant els mesos de maig i juny de 2013 s’han realitzat quatre jornades, adreçades al personal de les àrees d’activitats, urbanisme i medi ambient de les diferents administracions, amb l’objectiu de donar a conèixer les guies per a la gestió i l’avaluació de la contaminació acústica. Durant la jornada s’han presentat casos pràctics resolts de manera didàctica i s’han resolt dubtes respecte la metodologia de càlcul i/o avaluació.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
En aquesta nova fase es posen en marxa una línia diagonal (D40) i tres línies verticals (V5, V29 i V31). S'arriba així a les 20 línies d'altes prestacions a la ciutat que es preveu que transportin 350 mil passatgers diaris.
Curs bàsic sobre mesuraments acústics, basats en la legislació d’aplicació a Catalunya: Llei 16/2002 i Decret 176/2009.
Mesura i avaluació de diferents tipologies de font: infraestructures, activitats i veïnatge, nivells d'emissió dels vehicles.
Similar to Mesura de govern dels sistemes d'informació a l'usuari i els punts d'informació a la xarxa d'autobusos de Barcelona (16)
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
Mesura de govern dels sistemes d'informació a l'usuari i els punts d'informació a la xarxa d'autobusos de Barcelona
1. Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
MESURA DE GOVERN PER A LA
MILLORA DELS SISTEMES
D’INFORMACIÓ A L’USUARI
I ELS PUNTS D’INFORMACIÓ
A L’USUARI EN LA XARXA
D’AUTOBUSOS DE
BARCELONA
Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports
16 de setembre de 2014
1
2. Sistemes d’informació a l’Usuari (SIU)
El SIU és el Sistema d’informació als Usuaris que està instal·lat a tots els
autobusos de TMB. Aquest sistema dona informació sobre la propera
parada, la parada actual, les correspondències, la petició de parada i
rampa, i ben aviat de les alteracions del servei.
La informació es presenta en format visual i acústic mitjançant panells de
leds i per mitjà d’un sistema de megafonia intern i un altaveu extern,
(aquest darrer s’activa amb un comandament a distància). Els conductors
tenen control de volum que els permet pujar o baixar el nivell dintre
d’uns llindars.
2
3. Pantalles d’Informació a l’Usuari(PIU)
El PIU és la Pantalla d’Informació als Usuaris que està instal·lada a les
marquesines de la ciutat de Barcelona. Actualment hi ha 280 pantalles en
funcionament
El sistema serveix per a donar informació sobre el temps de pas dels
autobusos, i a la vegada serveix per a donar informació sobre les
incidències de la xarxa.
També la informació es presenta en format visual i acústic mitjançant
panells de leds i per mitjà d’un sistema de megafonia extern que s’activa
amb un comandament a distància. Cal dir que el volum de l'àudio ve
definit per proves que en el seu dia es van realitzar amb els tècnics de les
entitats que representen a les persones invidents.
3
4. Pals Solars d’Informació (PSI)
El PSI són els Pals Solars d’Informació instal·lats a les línies de la Nova
Xarxa Bus. Actualment n’hi ha 18 en funcionament.
El sistema serveix per donar informació sobre el temps de pas dels
autobusos, i a la vegada serveix per donar informació sobre les
incidències de la xarxa.
La informació es presenta en format visual i acústic mitjançant tecnologia
e-book i per mitjà d’un sistema de megafonia extern que s’activa amb un
comandament a distància. Cal afegir que també el volum de l'àudio ve
definit per proves que en el seu dia es van realitzar amb els tècnics
d’entitats de persones invidents.
4
5. Funcionament dels sistemes a la parada
A la parada
1. Visualització a la pantalla: apareixen les línies que hi paren amb la seva
destinació i el temps que hi falta per a que hi arribi.
2. Petició de megafonia a una PIU utilitzant el comandament de l’ONCE: el
sistema llegeix cada línia, el seu destí i el temps que falta per arribar.
3. Petició de megafonia a un bus que s’acosta amb el comandament de
l’ONCE: a una distància de 5m abans que el bus s’aturi, es pot prémer el
comandament i el bus en el moment d’obrir portes indica el número de
la línia i la seva destinació per l’altaveu exterior.
5
6. Funcionament dels sistemes a la parada
A bord del bus
1. Visualització a la pantalla: informació de la propera parada, la parada
actual, les correspondències i les peticions de parada i rampa.
2. Sistema acústic: Informació de propera parada (aquesta locució només
es diu una vegada per parada).
.
6
7. Funcionament dels sistemes
1. A nivell d’informació, podem afirmar que en més d’un 90% la informació que
es dona tant en el sistema de previsions com en el sistema de propera
parada és correcte. És important tenir clar ambdós conceptes.
2. La informació del temps de pas és una informació de previsions, per tant
parlem d’estimacions de temps i no de temps exacte.
3. El sintetitzador utilitzat es el «VERBIO», i diàriament es fan càrregues amb
les parades que pateixen canvis a la xarxa. El sistema va començar amb la
veu de la «Meritxell» i a petició de les institucions es va canviar la veu
«Oriol» (més greu) que és la que tenim actualment en funcionament.
4. L’àudio a la PIU/PSI no presenta pràcticament problemes per les persones
invidents, més enllà d’algun moment puntual en el que creix el soroll del
carrer.
5. L’àudio dins el bus i a l’exterior del bus, és el so que les persones amb
discapacitat expressen més queixes per poder entendre el què es diu. Per
tant, és on es centraran els esforços més importants per millorar el sistema.
6. Actualment el comandament de l’ONCE serveix tant per activar la PIU/PSI, el
SIU i els semàfors. En les parades que tenen tots els elements és difícil la
comprensió dels missatges perquè s’activen més d’un dispositiu.
7
8. Anàlisi i principals punts de millora detectats
A les parades
• Millora de la sonorització: l’altaveu exterior del bus està a dins de la
carcassa i l’àudio té un so molt metal·litzat. Buscant una sortida de l’àudio
es podria millorar la comprensió del mateix. Ja existeix un tipus de busos
que no tenen aquest problema.
• Confluència de soroll del carrer, semàfors PIU i SIU exterior: Buscar la
manera que la PIU pugui ser activada amb el segon botó del
comandament de l’ONCE.
• Reduir el temps de retard des de que s’obren les portes fins que el
sistema parla.
8
9. Anàlisi i principals punts de millora detectats
A bord del bus
• Campanya de sensibilització als conductors: treballar amb els conductors
la sensibilització a posar el volum adequat quan hi ha una persona
invident a bord.
• Ajustar el llindar mínim de l’àudio: actualment el llindar mínim està al 3,
però hem comprovat que el 65% dels conductors el porten per sobre el 5.
• Ajust nivell soroll ambient: treballar el funcionament dels sonòmetres per
tals que ens ajudin a calibrar l’àudio en funció del soroll ambient.
• Millores del sistema de megafonia interna i externa, altaveus i distribució
d’aquest: revisar la distribució dels altaveus i de la qualitat dels mateixos
tenint com a referent la instal·lació realitzada a TMB en els bi-articulats.
9
10. Mesura de Govern
Primera: Signar un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona
i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) on es recullin les millores
detectades en les fases d’anàlisis i proves realitzades per TMB. (mesura
finalitzada).
Segona: Aportar per part de l’Ajuntament de Barcelona la quantitat inicial de
246.000 euros per dur a terme les actuacions previstes en el conveni.
(mesura finalitzada)
Tercera: Crear una comissió de seguiment establerta per conveni que
mensualment analitzarà la implantació de les millores en accessibilitat. En
aquesta comissió hi participaran els representants de les persones amb
discapacitat visual. (mesura en execució)
Quarta: Realitzar proves d’avaluació de les millores d’accessibilitat
implantades amb la participació dels representants de les persones amb
discapacitat visual. (mesura en execució)
10
11. Mesura de Govern
Cinquena: Realitzar una millora del hardware en tota la flota de busos, en els
propers 9 mesos, consistent principalment en el canvi i millora dels altaveus
exteriors. (mesura pendent)
Sisena: Realitzar una millora del hardware, en els propers 7 mesos,
consistent en l’habilitació del segon botó del comandament, permetent així
discriminar l’activació de PIUs i SIUs. (mesura pendent)
Setena: Realitzar una millora del software en tota la flota de busos, en els
propers 9 mesos, consistent en la millora de l’equalitzador, millora de l’àudio
intern i obtenció dels volums òptims. (mesura pendent)
Vuitena: Realitzar una millora del software en tota la flota de busos en els
propers 9 mesos, consistent en la reducció del temps de desfasament entre
que es prem el botó i la veu que indica el bus aturat. (mesura pendent)
Novena: Elaborar un pla de manteniment del sistema que contempli la
revisió del pla de manteniment preventiu, la revisió del circuit de registre
d’incidències i l’atenció d’incidències. (mesura pendent)
11
12. Mesura de Govern
Desena: Elaborar un pla d’auditories periòdiques del sistema que permetin
avaluar l’estat d’acompliment de les actuacions recollides en la mesura de
govern. (mesura pendent)
Onzena: Elaborar un pla de formació per al personal de TMB per donar a
conèixer les actuacions recollides en aquesta mesura de govern. (mesura
pendent)
Dotzena: Incorporar les noves tecnologies i molt especialment totes les
aplicacions per a telefonia mòbil que permetin millorar l’accessibilitat de les
persones amb discapacitat visual a la xarxa de bus. (mesura en execució)
12
Editor's Notes
Ja s’ha signat el conveni entre Ajuntament de Barcelona i TMB.
Ja s’ha creat la comissió de seguiment i es va realitzar la primera reunió el passat mes de juliol quan es va anunciar la signatura del conveni, i està previst que ens tronem a reunir el proper 25 de setembre.
Ja s’han realitzat dues proves d’avaluació de les mesures implantades: a les línies V7 i H8.