Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Presentació de les conclusions i resultats després de la COP25 de Xile-Madrid, a càrrec d' Iñaki Gili responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la Jornada de valoració de la COP26 de Glasgow organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a l’auditori del Palau de la Generalitat.
Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...malvarez27
Presentació sobre el concepte de sostenibilitat. Medi ambient. "El
desenvolupament que assegura les necessitats del
present sense comprometre la capacitat de les futures
generacions per enfrontar se a les seves pròpies
necessitats"
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic en el marc de la jornada de presentació de les conclusions i perspectives de la COP21.
En l’actual context d’emergència climàtica, Barcelona ha de donar una resposta contundent i ha d’estar a l’alçada del que el món científic alerta i del que la ciutadania reclama. Per això Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. I per això ha començat a caminar, però per assolir aquest objectiu cal fer més, millor, diferent i més ràpid.
Amb la voluntat d’accelerar l’acció i la contribució de la ciutat a la reducció d’emissions globals, s’ha incrementat l’ambició, posant com a fita la reducció l’any 2030 d’un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte els valors de 1992 [1] . Això implica reduir de l’ordre de 1.950.000 tones de gasos d’efecte hivernacle.
Aquests objectius, ambiciosos i que requereixen d’amplis esforços tant de les administracions com dels sectors econòmics i productius de la ciutat i de la ciutadania, són necessaris per tal de poder afrontar l’actual crisi climàtica. S’està parlant d’una transició profunda en tots els àmbits que tenen a veure amb la ciutat, el sistema productiu, les persones, com funcionem, com ens movem, etc. El repte és majúscul, però no actuar és massa arriscat.
Si els compromisos europeus i internacionals incrementen l’ambició, Barcelona es compromet a intensificar encara més l’acció per assolir-los.
Presentació de les conclusions i resultats després de la COP25 de Xile-Madrid, a càrrec d' Iñaki Gili responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la Jornada de valoració de la COP26 de Glasgow organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a l’auditori del Palau de la Generalitat.
Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...malvarez27
Presentació sobre el concepte de sostenibilitat. Medi ambient. "El
desenvolupament que assegura les necessitats del
present sense comprometre la capacitat de les futures
generacions per enfrontar se a les seves pròpies
necessitats"
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic en el marc de la jornada de presentació de les conclusions i perspectives de la COP21.
En l’actual context d’emergència climàtica, Barcelona ha de donar una resposta contundent i ha d’estar a l’alçada del que el món científic alerta i del que la ciutadania reclama. Per això Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. I per això ha començat a caminar, però per assolir aquest objectiu cal fer més, millor, diferent i més ràpid.
Amb la voluntat d’accelerar l’acció i la contribució de la ciutat a la reducció d’emissions globals, s’ha incrementat l’ambició, posant com a fita la reducció l’any 2030 d’un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte els valors de 1992 [1] . Això implica reduir de l’ordre de 1.950.000 tones de gasos d’efecte hivernacle.
Aquests objectius, ambiciosos i que requereixen d’amplis esforços tant de les administracions com dels sectors econòmics i productius de la ciutat i de la ciutadania, són necessaris per tal de poder afrontar l’actual crisi climàtica. S’està parlant d’una transició profunda en tots els àmbits que tenen a veure amb la ciutat, el sistema productiu, les persones, com funcionem, com ens movem, etc. El repte és majúscul, però no actuar és massa arriscat.
Si els compromisos europeus i internacionals incrementen l’ambició, Barcelona es compromet a intensificar encara més l’acció per assolir-los.
Es tracta d’una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació ciutadana en la lluita contra l’escalfament de la Terra. El Pacte ha nascut després d’un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees. Consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables.
Opportunities for regional cooperation for the promotion of the solar sector ...ASCAME
The energy model on which the majority of cities in developed countries are based upon is characterized by centralization and unsustainability. Barcelona, being a Mediterranean city, faces the challenge to increase its solar energy supply, moving towards a more sustainable energy model, while strengthening the network's business sector.
ASCAME is committed to this initiative, in the framework of the European project FOSTEr in MED gathering together in the auditorium of the Chamber of Commerce, Industry and Navigation of Barcelona, several experts in the field of renewable energy, as well as companies, public authorities, universities and organizations that will analyse the state of sector, its’ trends and the business development scenario emerged.
MIREIA CAÑELLAS (Dept. TERRITORI I SOSTENIBILITAT, GENERALITAT DE CATALUNYA) - Jornada "Estalvi de costos ambientals a la indústria". Programa Regió Verda - Consell Comarcal del Bages.
22/05/2012 · Cambra de Comerç de Manresa.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
More Related Content
Similar to Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Es tracta d’una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació ciutadana en la lluita contra l’escalfament de la Terra. El Pacte ha nascut després d’un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees. Consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables.
Opportunities for regional cooperation for the promotion of the solar sector ...ASCAME
The energy model on which the majority of cities in developed countries are based upon is characterized by centralization and unsustainability. Barcelona, being a Mediterranean city, faces the challenge to increase its solar energy supply, moving towards a more sustainable energy model, while strengthening the network's business sector.
ASCAME is committed to this initiative, in the framework of the European project FOSTEr in MED gathering together in the auditorium of the Chamber of Commerce, Industry and Navigation of Barcelona, several experts in the field of renewable energy, as well as companies, public authorities, universities and organizations that will analyse the state of sector, its’ trends and the business development scenario emerged.
MIREIA CAÑELLAS (Dept. TERRITORI I SOSTENIBILITAT, GENERALITAT DE CATALUNYA) - Jornada "Estalvi de costos ambientals a la indústria". Programa Regió Verda - Consell Comarcal del Bages.
22/05/2012 · Cambra de Comerç de Manresa.
Similar to Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició (8)
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
Ponència d’Anna López i Sílvia Anfrons de les Biblioteques del Maresme sobre el projecte Tecnogirl que pretén empoderar les noies a través de la ciència i les noves tecnologies.
Ja m'ho direu quan estigui penjat, que enviaré certificats amb l'enllaç a les ponències.
More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
1. COP27: en què s’ha avançat?
Iñaki Gili Jauregui
31 de gener de 2023
2. L’entorn pre-COP27: permacrisi
L’èxit d’una COP
depèn del treball fet
durant tot l’any
La diplomàcia
internacional no ha
treballat en canvi
climàtic durant el
2022
5. • Amb les polítiques actuals tindrem
un increment de la temperatura de
2,8 °C a finals de segle
• L'execució dels compromisos (NDC)
la limitarà a 2,5 °C
• Per limitar a l’1,5 °C cal una reducció
del 43% pel 2030 vs els nivells actuals
i pels 2 °C del 30%
L’entorn pre-COP27: no s’assoleix la senda de compliment
6. El compromís és mobilitzar 100 mil milions de $ anuals durant el 2020-2025
L’entorn pre-COP27: finançament climàtic mobilitzat insuficient
8. 8
L’entorn pre-COP27: contribució dels EEUU molt insuficient
Finançament mobilitzat
pels països desenvolupats
en relació a les seves
emissions històriques
(Font: Carbon Brief)
12. • Per a què serveix una COP?
o Estableix el llindar mínim d’acord polític mundial
• Quanta gent hi assisteix?
o A la COP27 40.000 persones
o Diferenciar negociadors, non-State actors, activisme
• Com es prenen les decisions?
o Per unanimitat, que implica igualar a la baixa l’ambició dels acords
o El que es decideix només es pot esmenar (“tirar enrere”) per unanimitat
Què és una COP
13. • Que implica una decisió d’una COP?
o Forma part del dret internacional
• Qui ostenta la Presidència i quin paper juga?
o El designa el país que acull la COP
o Acorda l’agenda i orienta les negociacions cap el millor acord
• Quin és el paper de les NNUU?
o És l’òrgan facilitador per a les negociacions
o Suport tècnic i jurídic
Què és una COP (II)
14. • Loss and Damage
• Crida a reformar el sistema financer i les seves estructures per fer front a
l’emergència climàtica
• Per primera vegada es fa esment al dret a un medi ambient saludable
• El finançament ha d’anar alineat a l’objectiu de temperatura
• Programa de treball per a la transició justa
• (Pacte del metà: acord climàtic EEUU - Xina)
Decisions de la COP27 vs COP26
15. Després de l’Acord de París i del paquet de Glasgow la COP27 era la COP
de la implementació
• Implementar el què
o 1,5 o 2º ?
o No es discuteix la ciència però no s’actua amb coherència
• Implementar per qui
o Països desenvolupats Vs Països emergents (política de blocs)
• Implementar quan
o Objectiu 2050 o fites temporals
o Quan s’assoleix el pic global d’emissions?
Objectius de la COP27
16. • Compensacions econòmiques per reparar els danys que pateixen
els països més empobrits i vulnerables per episodis extrems o
canvis graduals
• A París es va incloure el concepte de Loss and Damage però
excloent l’assumpció de responsabilitats legals
• Xarxa de Santiago: s’acorda com fer-la operativa, per proveir
assistència tècnica al països més vulnerables (sistemes d’alerta,
plans de protecció civil, ...)
Loss and Damage
17. • Es crea un Fons específic per a Loss and Damage
o Per a poblacions i ecosistemes més vulnerables
Països més empobrits i Illes del Pacífic
• Es crea un Comitè per proposar a la COP28:
o Com fer-lo operatiu, governança
o Potencials fons de finançament (ha de ser nous recursos)
o Poden aportar finançament països desenvolupats i/o emergents
o Pèrdues econòmiques i no-econòmiques
o Episodis extrems i canvis graduals
Loss and Damage
18. • El finançament es discuteix en tres espais separats:
o Finançament període 2020-2025,
o Finançament a llarg termini i
o Loss and damage
Finançament
19. • El finançament climàtic global requereix quantitats ingents de diners
o Algunes quantificacions:
3,8 bilions anuals fins al 2025 (estudi: Rockefeller Foundation – BGC)
2,4 bilions anuals fins al 2030 pels països emergents (NNUU)
o Necessitats
Mitigació: energia, indústria, mobilitat, edificis, primari, altres
Adaptació: primari, aigua, infraestructures, biodiversitat, salut,
desastres naturals, altres
o Diferents tipologies
Països desenvolupats, emergents i empobrits
Finançament (II)
20. • Públic (pressupostos generals)
• Organismes multilaterals (FMI, Bancs de desenvolupament)
• Reforma del sistema financer (s’ha fet una crida a la seva reforma per
alinear-lo amb les necessitats climàtiques)
• Donants
• Sector privat
o John Kerry: Energy transtion accelerator, mecanisme de compensacions
per transformar el sistema elèctric
Potencials fonts de finançament
21. Negociacions en curs amb dues aproximacions diferents:
• Prioritzar la integritat ambiental
• Connexió amb les NDC, Registre únic i màxima transparència
• Autorització de l’estat que acull el projecte
• Més exigència en els requeriments dels projectes (addicionalitat)
• => Més costos a assumir i menys disponibilitat de crèdits de carboni
• Prioritzar el volum del mercat
• No connexió amb les NDC
• Connectar amb els mercats voluntaris (CORSIA)
• Confidencialitat d’alguns elements del projecte
• => Major disponibilitat de crèdits i major potencial de finançament climàtic
Mercats (article 6)
22. Inici COP:
Som en una carretera a l'infern climàtic amb
el peu a l'accelerador
Conclusió COP:
S'ha trencat la confiança entre el Nord i el Sud
25. No cal esperar a que una COP acordi
l’abandonament dels combustibles fòssils
És molt improbable que ho faci durant uns
quants anys
Però es poden abandonar abans, amb tot el
repte i complexitat que implica