7. PITAGORISME
• A diferència dels físics de Jònia, el pitagorisme és
un moviment d’inspiració fortament religiosa. Es
va desenvolupar a les colònies gregues del sud
d’Itàlia.
• El seu objectiu principal és la purificació i salvació
de l’ànima.
• Participen de la creença tradicional en la
reencarnació.
• Consideren que l’ànima progressa en el cicle de
reencarnacions si descobreix i reconeix
l’harmonia del cosmos.
8. COM PARTICIPA L’ÀNIMA DE
L’HARMONIA DEL COSMOS?
Dues vies:
• 1.-La via dels ignorants: “akúsmata” (rituals,
prohibicions, normes de comportament…)
• 2.-La via dels savis: comprensió de les lleis que
estructuren la naturalesa per sota de les
aparences: “matemàtica” (que inclou la
geometria –regularitat de les figures- i
l’aritmètica –càlcul numèric)
9. LA VIA DELS SAVIS
• No és per a tothom; es tracta d’un moviment
hermètic, “sectari”, que demana proves
d’iniciació i compromisos de per vida. Elitista i
jeràrquic.
• La naturalesa és ordre; si l’ànima el descobreix,
s’ordena també i s’estructura abandonant les
passions i el desig corporal.
• L’ordre de la naturalesa es pot expressar a través
de regularitats matemàtiques.
• Els nombres són l’”argé”, el principi últim de la
realitat material.
11. • Els nombres eren concebuts com a unitats materials
mínimes, carregades de significats simbòlics, místics i
màgics, que establien correspondències amb diferents
nivells de realitat (cos humà, naturalesa, estrelles…)
-Un punt és la unitat inicial de la qual tot prové.
-Dos punts són la dualitat, el principi d’oposició, i defineixen
una línia.
-Tres punts són la pluralitat, la varietat, i defineixen una
superfície.
-Quatre punts són la multiplicitat, la diversitat complexa, i
defineixen un volum.
-La dècada és la totalitat, el nombre sagrat, símbol de
l’ordre còsmic.
12. • L’univers es simbolitza com a desplegament de
l’ordre numèric; els nombres s’associen també als
planetes i les estrelles.
• La recerca matemàtica pretén descobrir la
manera en què la realitat es va constituint. Els
teoremes geomètrics i les formules algebraiques
eren viscudes com a “oracions” per les quals
l’ànima es purificava en entendre l’ordre ocult de
la naturalesa i separar-se de les impressions dels
sentits, aparents i enganyoses.
13. CRISI DEL PITAGORISME
• Descobriment dels nombres irracionals:
l’harmonia que es pressuposava resulta
il.lusòria. Secret absolut cap enfora, però
desconfiança en els propis principis teòrics.
• Persecució política: havien instaurat formes
polítiques autoritàries contra les que
s’aixequen revoltes populars. Són massacrats.
14. PROJECCIÓ HISTÒRICA DEL
PITAGORISME
• Instauren la desconfiança en l’experiència
sensorial: el pensament abstracte és viscut com a
més fiable i segur. Plató recull moltes de les seves
idees.
• Estan a la base del pensament científic modern (a
través dels ideals neopitagòrics del científics del
Renaixement europeu: Copèrnic, Galileu...)
• Inspiren també totes les tradicions “ocultistes”
posteriors, com una tradició secreta (astrologia,
numerologia, adivinació…)
