SlideShare a Scribd company logo
1 of 14
PITAGORISME
• A diferència dels físics de Jònia, el pitagorisme és
  un moviment d’inspiració fortament religiosa. Es
  va desenvolupar a les colònies gregues del sud
  d’Itàlia.
• El seu objectiu principal és la purificació i salvació
  de l’ànima.
• Participen de la creença tradicional en la
  reencarnació.
• Consideren que l’ànima progressa en el cicle de
  reencarnacions si descobreix i reconeix
  l’harmonia del cosmos.
COM PARTICIPA L’ÀNIMA DE
       L’HARMONIA DEL COSMOS?
Dues vies:
• 1.-La via dels ignorants: “akúsmata” (rituals,
  prohibicions, normes de comportament…)
• 2.-La via dels savis: comprensió de les lleis que
  estructuren la naturalesa per sota de les
  aparences: “matemàtica” (que inclou la
  geometria –regularitat de les figures- i
  l’aritmètica –càlcul numèric)
LA VIA DELS SAVIS
• No és per a tothom; es tracta d’un moviment
  hermètic, “sectari”, que demana proves
  d’iniciació i compromisos de per vida. Elitista i
  jeràrquic.
• La naturalesa és ordre; si l’ànima el descobreix,
  s’ordena també i s’estructura abandonant les
  passions i el desig corporal.
• L’ordre de la naturalesa es pot expressar a través
  de regularitats matemàtiques.
• Els nombres són l’”argé”, el principi últim de la
  realitat material.
LA NATURALESA DELS NOMBRES




                    “Tetractys”
• Els nombres eren concebuts com a unitats materials
   mínimes, carregades de significats simbòlics, místics i
   màgics, que establien correspondències amb diferents
   nivells de realitat (cos humà, naturalesa, estrelles…)
-Un punt és la unitat inicial de la qual tot prové.
-Dos punts són la dualitat, el principi d’oposició, i defineixen
   una línia.
-Tres punts són la pluralitat, la varietat, i defineixen una
   superfície.
-Quatre punts són la multiplicitat, la diversitat complexa, i
   defineixen un volum.
-La dècada és la totalitat, el nombre sagrat, símbol de
   l’ordre còsmic.
• L’univers es simbolitza com a desplegament de
  l’ordre numèric; els nombres s’associen també als
  planetes i les estrelles.
• La recerca matemàtica pretén descobrir la
  manera en què la realitat es va constituint. Els
  teoremes geomètrics i les formules algebraiques
  eren viscudes com a “oracions” per les quals
  l’ànima es purificava en entendre l’ordre ocult de
  la naturalesa i separar-se de les impressions dels
  sentits, aparents i enganyoses.
CRISI DEL PITAGORISME
• Descobriment dels nombres irracionals:
  l’harmonia que es pressuposava resulta
  il.lusòria. Secret absolut cap enfora, però
  desconfiança en els propis principis teòrics.

• Persecució política: havien instaurat formes
  polítiques autoritàries contra les que
  s’aixequen revoltes populars. Són massacrats.
PROJECCIÓ HISTÒRICA DEL
             PITAGORISME
• Instauren la desconfiança en l’experiència
  sensorial: el pensament abstracte és viscut com a
  més fiable i segur. Plató recull moltes de les seves
  idees.
• Estan a la base del pensament científic modern (a
  través dels ideals neopitagòrics del científics del
  Renaixement europeu: Copèrnic, Galileu...)
• Inspiren també totes les tradicions “ocultistes”
  posteriors, com una tradició secreta (astrologia,
  numerologia, adivinació…)

More Related Content

What's hot

Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilPau Rubert
 
El projecte polític de Plató i la seua justificació
El projecte polític de Plató i la seua justificacióEl projecte polític de Plató i la seua justificació
El projecte polític de Plató i la seua justificacióAna Estela
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementNúria Martínez
 
Plató, un pensament viu
Plató,  un pensament viuPlató,  un pensament viu
Plató, un pensament viufilosofies
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)jcalzamora
 
Plató lectures selectivitat
Plató lectures selectivitatPlató lectures selectivitat
Plató lectures selectivitatrosasabates
 
Filosofia moral de kant
Filosofia moral de kantFilosofia moral de kant
Filosofia moral de kantMartaEspinosa
 
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidentalOrígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidentalLuis Masnou
 
Presentació Aristòtil
Presentació AristòtilPresentació Aristòtil
Presentació AristòtilGuidacardona
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´lesperlesnegres
 
Factors que ajuden al pas del mite al logos
Factors que ajuden al pas del mite al logosFactors que ajuden al pas del mite al logos
Factors que ajuden al pas del mite al logosrosasabates
 
Sofistes- Sòcrates
Sofistes- SòcratesSofistes- Sòcrates
Sofistes- Sòcratesrosasabates
 

What's hot (18)

Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 
El projecte polític de Plató i la seua justificació
El projecte polític de Plató i la seua justificacióEl projecte polític de Plató i la seua justificació
El projecte polític de Plató i la seua justificació
 
Etica 4 teories
Etica 4 teoriesEtica 4 teories
Etica 4 teories
 
Plató prova
Plató provaPlató prova
Plató prova
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
Plató, un pensament viu
Plató,  un pensament viuPlató,  un pensament viu
Plató, un pensament viu
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
1 Presocratics
1 Presocratics1 Presocratics
1 Presocratics
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 
Plató lectures selectivitat
Plató lectures selectivitatPlató lectures selectivitat
Plató lectures selectivitat
 
Filosofia moral de kant
Filosofia moral de kantFilosofia moral de kant
Filosofia moral de kant
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidentalOrígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
 
Presentació Aristòtil
Presentació AristòtilPresentació Aristòtil
Presentació Aristòtil
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
Factors que ajuden al pas del mite al logos
Factors que ajuden al pas del mite al logosFactors que ajuden al pas del mite al logos
Factors que ajuden al pas del mite al logos
 
Sofistes- Sòcrates
Sofistes- SòcratesSofistes- Sòcrates
Sofistes- Sòcrates
 

Similar to Pitagorisme

Presocràtics [modo de compatibilidad]
Presocràtics [modo de compatibilidad]Presocràtics [modo de compatibilidad]
Presocràtics [modo de compatibilidad]duniau
 
5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartesfiloinfanta
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009epsasocial1
 
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3Luis Hector Paredes
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la FilosofiaPepe Cornet
 
historia de la filosofia
historia de la filosofiahistoria de la filosofia
historia de la filosofiaPepe Cornet
 
Filosofia 2nBatxillerat
Filosofia 2nBatxillerat Filosofia 2nBatxillerat
Filosofia 2nBatxillerat Lauramanda
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resumNapbuuff
 
3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofia3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofiaRafa Garcerán
 
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i platóFilosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i platóPol Fernàndez Martí Miau
 

Similar to Pitagorisme (20)

La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
4ª classe
4ª classe4ª classe
4ª classe
 
Presocràtics [modo de compatibilidad]
Presocràtics [modo de compatibilidad]Presocràtics [modo de compatibilidad]
Presocràtics [modo de compatibilidad]
 
5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
 
Filosofia cosmolgica
Filosofia cosmolgica Filosofia cosmolgica
Filosofia cosmolgica
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
 
historia de la filosofia
historia de la filosofiahistoria de la filosofia
historia de la filosofia
 
Filosofia 2nBatxillerat
Filosofia 2nBatxillerat Filosofia 2nBatxillerat
Filosofia 2nBatxillerat
 
09 Cos I Ment
09 Cos I Ment09 Cos I Ment
09 Cos I Ment
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 
3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofia3. origen de la filosofia
3. origen de la filosofia
 
Filo treball
Filo treballFilo treball
Filo treball
 
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i platóFilosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
Filosofia a grècia presocràtics, sofistes, sòcrates i plató
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Presocratics
PresocraticsPresocratics
Presocratics
 
Presocratics
PresocraticsPresocratics
Presocratics
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 

More from filosofies

De què tracta l’ètica
De què tracta l’èticaDe què tracta l’ètica
De què tracta l’èticafilosofies
 
Teories de la personalitat
Teories de la personalitatTeories de la personalitat
Teories de la personalitatfilosofies
 
Aprenentatge social
Aprenentatge socialAprenentatge social
Aprenentatge socialfilosofies
 
Ciències humanes
Ciències humanesCiències humanes
Ciències humanesfilosofies
 
La pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homeLa pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homefilosofies
 
Preguntes i filosofia
Preguntes i filosofiaPreguntes i filosofia
Preguntes i filosofiafilosofies
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logosfilosofies
 

More from filosofies (11)

Lògica
LògicaLògica
Lògica
 
Política
PolíticaPolítica
Política
 
De què tracta l’ètica
De què tracta l’èticaDe què tracta l’ètica
De què tracta l’ètica
 
Teories de la personalitat
Teories de la personalitatTeories de la personalitat
Teories de la personalitat
 
Aprenentatge social
Aprenentatge socialAprenentatge social
Aprenentatge social
 
Cultura
CulturaCultura
Cultura
 
Ciències humanes
Ciències humanesCiències humanes
Ciències humanes
 
La pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homeLa pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’home
 
Preguntes i filosofia
Preguntes i filosofiaPreguntes i filosofia
Preguntes i filosofia
 
La sofística
La sofísticaLa sofística
La sofística
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
 

Pitagorisme

  • 1.
  • 2.
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7. PITAGORISME • A diferència dels físics de Jònia, el pitagorisme és un moviment d’inspiració fortament religiosa. Es va desenvolupar a les colònies gregues del sud d’Itàlia. • El seu objectiu principal és la purificació i salvació de l’ànima. • Participen de la creença tradicional en la reencarnació. • Consideren que l’ànima progressa en el cicle de reencarnacions si descobreix i reconeix l’harmonia del cosmos.
  • 8. COM PARTICIPA L’ÀNIMA DE L’HARMONIA DEL COSMOS? Dues vies: • 1.-La via dels ignorants: “akúsmata” (rituals, prohibicions, normes de comportament…) • 2.-La via dels savis: comprensió de les lleis que estructuren la naturalesa per sota de les aparences: “matemàtica” (que inclou la geometria –regularitat de les figures- i l’aritmètica –càlcul numèric)
  • 9. LA VIA DELS SAVIS • No és per a tothom; es tracta d’un moviment hermètic, “sectari”, que demana proves d’iniciació i compromisos de per vida. Elitista i jeràrquic. • La naturalesa és ordre; si l’ànima el descobreix, s’ordena també i s’estructura abandonant les passions i el desig corporal. • L’ordre de la naturalesa es pot expressar a través de regularitats matemàtiques. • Els nombres són l’”argé”, el principi últim de la realitat material.
  • 10. LA NATURALESA DELS NOMBRES “Tetractys”
  • 11. • Els nombres eren concebuts com a unitats materials mínimes, carregades de significats simbòlics, místics i màgics, que establien correspondències amb diferents nivells de realitat (cos humà, naturalesa, estrelles…) -Un punt és la unitat inicial de la qual tot prové. -Dos punts són la dualitat, el principi d’oposició, i defineixen una línia. -Tres punts són la pluralitat, la varietat, i defineixen una superfície. -Quatre punts són la multiplicitat, la diversitat complexa, i defineixen un volum. -La dècada és la totalitat, el nombre sagrat, símbol de l’ordre còsmic.
  • 12. • L’univers es simbolitza com a desplegament de l’ordre numèric; els nombres s’associen també als planetes i les estrelles. • La recerca matemàtica pretén descobrir la manera en què la realitat es va constituint. Els teoremes geomètrics i les formules algebraiques eren viscudes com a “oracions” per les quals l’ànima es purificava en entendre l’ordre ocult de la naturalesa i separar-se de les impressions dels sentits, aparents i enganyoses.
  • 13. CRISI DEL PITAGORISME • Descobriment dels nombres irracionals: l’harmonia que es pressuposava resulta il.lusòria. Secret absolut cap enfora, però desconfiança en els propis principis teòrics. • Persecució política: havien instaurat formes polítiques autoritàries contra les que s’aixequen revoltes populars. Són massacrats.
  • 14. PROJECCIÓ HISTÒRICA DEL PITAGORISME • Instauren la desconfiança en l’experiència sensorial: el pensament abstracte és viscut com a més fiable i segur. Plató recull moltes de les seves idees. • Estan a la base del pensament científic modern (a través dels ideals neopitagòrics del científics del Renaixement europeu: Copèrnic, Galileu...) • Inspiren també totes les tradicions “ocultistes” posteriors, com una tradició secreta (astrologia, numerologia, adivinació…)