Plató

495 views

Published on

Power Point esquematitzat sobre la vida, l'obra i la filosofia de Plató.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
495
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Plató

  1. 1. 428 a C -348 a C PLATÓ
  2. 2. ESTRUCTURA DEL TEMA <ul><li>1- Vida de Plató </li></ul><ul><li>2- L’obra de Plató </li></ul><ul><li>3- La filosofia </li></ul><ul><li>4- El món de les Idees </li></ul><ul><li>5- El problema del coneixement </li></ul><ul><li>6- Com té lloc aquest coneixement </li></ul><ul><li>7- L’ànima </li></ul><ul><li>8- La política </li></ul>
  3. 3. 1- VIDA DE PLATÓ <ul><li>Nom original ARISTÒCLES. Sobrenom PLATÓ (amplada) </li></ul><ul><li>Primers anys de la guerra entre Atenes i Esparta </li></ul><ul><li>Pericles feia uns mesos que havia mort </li></ul><ul><li>Família aristocràtica. Descendent del rei Codre (últim rei mític d’Atenes) </li></ul><ul><li>Críties, el seu oncle, formà part del govern dels trenta tirans (home agosarat i sanguinari) </li></ul><ul><li>Cap als 20 anys, queda profundament impressionat per Sòcrates </li></ul>
  4. 4. 1- VIDA DE PLATÓ <ul><li>A la mort de Sòcrates, abandona Atenes </li></ul><ul><li>Cap a l’any 389, viatja al sud d’Itàlia (Tarent). Entra en contacte amb ARQUITES (matemàtic, filòsof pitagòric i prudent governant) </li></ul><ul><li>Tres viatges a Siracusa, a la cort de DIONISI el vell i el jove (tirants il.lustrats, però en realitat ambiciosos i sensuals) </li></ul><ul><li>En tornar del primer viatge a Sicília, compra un terreny on hi ha una escultura dedicada a l’heroi ACADEM. Hi establí l’ACADÈMIA (institució religiosa i cultural) </li></ul>
  5. 5. 2- L’0BRA DE PLATÓ <ul><li>- Autor prolífic. Escriptor de gran qualitat </li></ul><ul><li>Cas únic de supervivència total de l’obra d’un filòsof antic </li></ul><ul><li>DIÀLEGS (reprodueixen en forma de diàleg les discussions entre diferents interlocutors. Un dels quals és gairebé sempre Sòcrates) </li></ul><ul><li>DIÀLEGS PRIMERENCS O DE JOVENTUT </li></ul><ul><ul><li>Abans del primer viatge a Sicília </li></ul></ul><ul><ul><li>Conservar viu el record de Sòcrates </li></ul></ul><ul><ul><li>Idees pròpies </li></ul></ul><ul><ul><li>Apologia de Sòcrates, Protàgores, Gòrgies…) </li></ul></ul>
  6. 6. 2- L’0BRA DE PLATÓ <ul><li>DIÀLEGS CREADORS O DE MADURESA </li></ul><ul><li>- Diàleg ja no és tan viu </li></ul><ul><li>- Hi exposa la teoria de les idees </li></ul><ul><li>- Banquet, Fedó, La República… </li></ul><ul><li>DIÀLEGS CRÍTICS O DE VELLESA </li></ul><ul><li>- Crítica radical a la seva obra </li></ul><ul><li>- Les Lleis, el Sofista, el Polític… </li></ul>
  7. 7. 3- LA FILOSOFIA DE PLATÓ <ul><li>Filosofia o filosofies </li></ul><ul><li>Conjunt coherent, però obert i inacabat </li></ul><ul><li>PRINCIPIS GENERADORS : </li></ul><ul><ul><li>Realitat dels valors morals </li></ul></ul><ul><ul><li>Es pot arribar a conèixer aquesta realitat cercant-la amb esforç i mètode </li></ul></ul><ul><ul><li>LA FILOSOFIA DE PLATÓ ÉS EL RESULTAT DE : </li></ul></ul><ul><ul><li>SÒCRATES : </li></ul></ul><ul><ul><li>Moral socràtica d’aspiració </li></ul></ul><ul><ul><li>Justificació última de l’ètica de Sòcrates </li></ul></ul><ul><ul><li>Extensó de la moral socràtica a tota la naturalesa </li></ul></ul>
  8. 8. 3- LA FILOSOFIA DE PLATÓ <ul><li>PITÀGORES : </li></ul><ul><li>- Els nombres tenen realitat substancial </li></ul><ul><li>- L’ànima té existència separada </li></ul><ul><li>- L’harmonia és aplicable a l’univers físic i espiritual </li></ul><ul><li>- Existeix una unitat entre tots els éssers vius. Trans- </li></ul><ul><li> migració </li></ul><ul><li>PARMÈNIDES : </li></ul><ul><li>- El Ser és determinant del coneixement </li></ul><ul><li>- Les Idees o Formes imposen la realitat a les coses </li></ul>
  9. 9. 4- EL MÓN DE LES IDEES <ul><li>- La realitat de la idea de “bellesa” no es pot confondre amb la de cada una de les accions belles. </li></ul><ul><li>Les matemàtiques confirmen aquest fet. Idea de triangle. </li></ul><ul><li>FORMES, IDEES o IDEALS (eidos en grec). Universals, independents de les coses i situades més enllà del món sensible. </li></ul><ul><li>La Idea és fa present o comunica la seva pròpia natura. Aquesta presència o comunicació pot ser retirada (canvi). </li></ul><ul><li>Explicació metafísica de les causes de l’esdevenir. Desapareix la idea d’arkhé . </li></ul>
  10. 10. 4- EL MÓN DE LES IDEES <ul><li>Les Idees tenen tres funcions: </li></ul><ul><ul><li>IDEAL DE PERFECCIÓ (referència perfecta) </li></ul></ul><ul><ul><li>OBJECTIU D’ASPIRACIÓ . La vida és moviment impulsat pel desig) </li></ul></ul><ul><ul><li>MODEL o FORMA PERFECTA amb els que la divinitat modela l’univers. Mite del Demiurg (Timeu) </li></ul></ul><ul><ul><li>TEORIA DEL REALISME DE LES IDEES O FORMES </li></ul></ul>
  11. 11. 5- EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT <ul><li>D’acord amb Parmènides, postula 2 ordres de coneixement: </li></ul><ul><ul><li>Veritable ciència o coneixement definitiu : la realitat de les essències immutables (Idees) </li></ul></ul><ul><ul><li>Coneixement imperfecte (opinió ): coses concretes, mutables, captades pels sentits </li></ul></ul><ul><ul><li> (les matemàtiques i l’anècdota de Pascal) </li></ul></ul><ul><ul><li>El coneixement és possible perquè està present en l’ànima (latent i inconscient) </li></ul></ul><ul><ul><li>El camí cap a la veritat: EL MITE DE LA CAVERNA </li></ul></ul>
  12. 12. 5- EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT EL MITE DE LA CAVERNA <ul><li>Mite Objectes de coneixement </li></ul><ul><li>- Sol Idea de bé </li></ul><ul><li>- Coses naturals idees </li></ul><ul><li>- Reflex de coses entitats </li></ul><ul><li>naturals matemàtiques </li></ul><ul><li>- Foc coses naturals </li></ul><ul><li>- Coses artificials éssers vius </li></ul><ul><li>i objectes artificials </li></ul><ul><li>- Ombres imatges dels </li></ul><ul><li>objectes materials </li></ul><ul><li>Facultats Realitat </li></ul><ul><li>Intuició </li></ul><ul><li>Món intel.ligible </li></ul><ul><li> CIÈNCIA </li></ul><ul><li>Raonament </li></ul><ul><li>Discursiu </li></ul><ul><li>Creença </li></ul><ul><li>Món sensible </li></ul><ul><li>OPINIÓ </li></ul><ul><li>Sensació </li></ul>
  13. 13. 6- COM TÉ LLOC AQUEST CONEIXEMENT? <ul><li>A partit dels sentits l’ànima pot començar a recordar les idees universals i intemporals que havia copsat en l’existència alliberada (Anamnesis) </li></ul><ul><li>El camí ascendent comença amb la DOXA (opinió) </li></ul><ul><ul><ul><li>Eikasia= sensació </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Pistis= creença raonable (previsió del que passarà </li></ul></ul></ul><ul><li>A un nivell superior tenim l’ EPISTEME (saber): </li></ul><ul><ul><ul><li>Matemàtiques (adiestrament de la raó) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Dialèctica- intuició del vertader coneixement </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La intuició va ascendint fins arribar a la Idea de Bé </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es capta l’estructura de la realitat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El filòsof es fa semblant a Déu </li></ul></ul></ul>
  14. 14. 7- L’ÀNIMA <ul><li>Pertany al món de les idees </li></ul><ul><li>S’assembla a allò diví (intel.ligència pura destinada a governar el cos) </li></ul><ul><li>Es divideix en tres parts: </li></ul><ul><ul><li>Reflexiva (racional o espiritual)-cervell- conèixer </li></ul></ul><ul><ul><li>Fogosa (irascible-passions nobles)-tòrax- honor </li></ul></ul><ul><ul><li>Apetitiva (concupiscible-passions innobles)-abdomen- riquesa (com a mitjà de gratisficació sensual) </li></ul></ul><ul><li>El problema moral és conduir la part de l’ànima en conflicte a un acord estable sota el domini de la raó </li></ul><ul><ul><ul><ul><li> Mite del cavall alat </li></ul></ul></ul></ul>
  15. 15. 7- L’ÀNIMA <ul><li>La força automotora que permet a l’ànima ascendir cap al coneixement vertader és el desig. </li></ul><ul><li>El jo és una facultat de coneixement i de voluntat. </li></ul><ul><li>La Virtut no és només l’art racional de la conducta sinó un reconeixement del significat final de l’univers: coneixement del Bé en si mateix, principi de tota veritat i de tot ésser. </li></ul>
  16. 16. 7- L’ÀNIMA <ul><li>Aquesta contemplació del que és en sí no és possible en la seva totalitat mentre estiguem units al cos </li></ul><ul><li>Necessitat de purificar-se: </li></ul><ul><ul><li>Dialèctica: renúncia dels sentits i contemplació intuitiva de la veritat </li></ul></ul><ul><ul><li>Virtut </li></ul></ul><ul><li>El recte cultiu de l’ànima porta a la Felicitat (ètica eudomonista) </li></ul><ul><li>Només l’home vertaderament virtuós és feliç </li></ul>
  17. 17. 7- L’ÀNIMA <ul><li>Després de la mort si no s’aconsegueix l’alliberació, l’ànima està peregrinant durant mil anys </li></ul><ul><li>Som nosaltres i no els déus qui escollim el nostre destí </li></ul>
  18. 18. 7- L’ÀNIMA <ul><li>Segons el grau de virtut anirem escollint entre aquests personatges: </li></ul><ul><ul><li>9- Tirà </li></ul></ul><ul><ul><li>8-Sofista o demagog (adulador del poble </li></ul></ul><ul><ul><li>7- Obrer, artesà o pagès </li></ul></ul><ul><ul><li>6- Poeta </li></ul></ul><ul><ul><li>5- Profeta o sacerdot </li></ul></ul><ul><ul><li>4- Gimnasta, artista o metge </li></ul></ul><ul><ul><li>3- Home d’Estat, pare de família o comerciant </li></ul></ul><ul><ul><li>2- Rei </li></ul></ul><ul><ul><li>1- FILÒSOF </li></ul></ul>
  19. 19. 8- LA POLÍTICA <ul><li>- No és solament un filòsof teòric </li></ul><ul><li>- Tota la seva activtat filosòfica està moguda per una </li></ul><ul><li>intenció política </li></ul><ul><li>- Totes les ciutats estan mal governades </li></ul><ul><li>Projecta al nivell social els principis ètics que Sòcrates </li></ul><ul><li>havia propugnat a nivell individual </li></ul><ul><li>Tots els mals de la humanitat no s’acabaran fins que els veritables filòsofs no ocupin els càrrecs polítics </li></ul><ul><li>El model de societat utòpica de Plató és clarament aristocràtica </li></ul>
  20. 20. 8- LA POLÍTICA <ul><li>En aquesta societat perfecta hi haurà 3 estaments: </li></ul><ul><li>- Filòsof-rei o governants : coneixedors de la veritat </li></ul><ul><li>- Guardians : criats des de petits per al servei </li></ul><ul><li>- Els productors (agricultors o comerciants) : amb </li></ul><ul><li> propietat privada i família </li></ul><ul><li>Estableix un paral.lelisme entre l’anàlisi política i </li></ul><ul><li>l’antropològica (harmonia entre les tendències diferenciades) </li></ul><ul><li>Les Lleis seran un llibre de pedagogia pràctica: l’home no </li></ul><ul><li>és només un ser racional </li></ul>
  21. 21. 8- LA POLÍTICA <ul><li>FORMES DE GOVERN </li></ul><ul><li>Aristocràcia (aristos=millor / crateo=manar) - govern dels millors </li></ul><ul><li>Timocràcia (time=honor) - no manen els millors, sinó els més ambiciosos </li></ul><ul><li>Oligarquia (oligós=pocs) – manen els que busquen bons llocs </li></ul><ul><li>Democràcia (demos=poble) – perversió de l’ordre i la força </li></ul><ul><li>Tirania – la pitjor forma de govern </li></ul>
  22. 22. 8- LA POLÍTICA <ul><li>Classes socials facultat virtut formes d’Estat </li></ul><ul><li> de l’ànima </li></ul><ul><li>governants raó prudència aristocràcia </li></ul><ul><li>(filòsof rei, lleis) facultat racional </li></ul><ul><li>guardians ànim fortalesa timocràcia </li></ul><ul><li>(defensors de l’Estat) facultat irascible </li></ul><ul><li>productors apetit temperància democràcia </li></ul><ul><li>(comerciants facultat concupiscible </li></ul><ul><li>artesans, pagesos) </li></ul>
  23. 23. 10- DESPRÉS DE PLATÓ <ul><li>Plató inaugura una nova manera de pensar </li></ul><ul><li>“ La història de la filosofia és una successió de notes a peu de pàgina de l’obra de Plató” </li></ul><ul><li>Aristòtil </li></ul><ul><li>Període hel.lenístic </li></ul><ul><li>Neoplatonisme </li></ul><ul><li>Cristianisme- escolàstica medieval </li></ul><ul><li>S.XII-XIV- Aristòtil (àrabs) </li></ul>
  24. 24. 10- DESPRÉS DE PLATÓ <ul><li>Torna a resorgir al Renaixement </li></ul><ul><li>Per a la filosofia moderna i contemporània continua essent un punt de referència </li></ul><ul><li>La idea clau de tota la filosofia platònica és la idea d’aspiració: una raó de ser per a cada cosa </li></ul>
  25. 25. UNA ESPURNA DE FILOSOFIA PRÀCTICA <ul><li>La filosofia de Sòcrates i Plató és una filosofia d’aspiració </li></ul><ul><li>“ En totes les ensenyances orientals, la intenció o motivació que hi ha darrera de cada acció es considera molt important. Tradicionalment, en el budisme, es diu que aquí és on plantem la llavor kàrmica . </li></ul><ul><li>Les coses que fem, les coses que diem procedeixen, la major part del temps, de la por , si comencem a practicar bondat i amor , la nostra intenció o motivació ens transformarà”. </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Adaptació lliure d’un text de Sharon Solzberg </li></ul></ul></ul></ul></ul>

×