2. Filosofia és, doncs:
-voluntat de saber
-impuls cap al coneixement
-ampliació de la consciència
-recerca de la saviesa
-estima per la reflexió
-persecució de la veritat…
“FILO”+”SOFIA”: “AMIC” + “SAVIESA”, en grec.
3. • Tot i que “filosofia” s’utilitza de moltes altres
maneres: Per exemple:
-”La filosofia del govern respecte al terrorisme no ha canviat”
-”Guardiola s’ha pres amb molta filosofia tot el que han dit els
mitjans de comunicació sobre l’última derrota del Barça”
-”Tindrem filosofia dos dies a la setmana a 1r. i tres a 2n. de
Batxillerat”
-”Les tradicions i els costums expressen la filosofia popular de
cada comunitat humana”
-”Les teves paraules són només filosofia que no toca de peus a
terra”
-”La filosofia del Dret estudia els principis que inspiren les lleis”
-”La meva filosofia és anar a la meva”
4. • Per tant, “filosofia” significa també:
-ideologia, forma de pensar, principis, actitud
serena, punt de vista, fonaments
teòrics, conjunt de creences….
-i és també una assignatura al batxillerat (de
moment)
5. -Un intent de representar l’impuls
filosòfic: coneixement que creix.
DESCONEGUT
DESCONEGUT
DESCONEGUT
coneixement
DESCONEGUT
DESCONEGUT
8. CONCLUSIONS
1.-La filosofia es pot entendre com l’ impuls de l’home per eixamplar el
coneixement del que ens és desconegut.
2.-La forma en què el coneixement s’amplia és a través dels
interrogants. Cada interrogant és un intent de fer més gran el
coneixement i reduir el camp del desconegut.
3.-La filosofia, per tant, s’origina a partir de la capacitat humana de fer-
se preguntes.
9. 4.-Quant més s’amplia el coneixement, més ampli és el camp de
fricció amb el que ens és desconegut. És per això que al principi les
preguntes de la filosofia eren poques i molt generals, i ara, el
conjunt dels interrogants de les diferents ciències és molt variat i
complex.
5.-No hem d’entendre la filosofia com un conjunt de veritats
definitives, sinó més aviat com un impuls permanent per a ampliar
el coneixement i generar nous interrogants.
6.-Al llarg del temps, les diferents preguntes que la filosofia ha
impulsat han acabat per convertir-se en les diferents ciències, i
sempre dialoguen altres formes de coneixement
(literatura, arts, moviments socials…)
10. 7.-Algunes de les preguntes pròpies de la
filosofia i la seva conversió en ciències:
-la pregunta per l’ordre i harmonia de l’experiència humana: MATEMÀTIQUES
(s.VI abans de Crist, pitagorisme)
-la pregunta per l’ordre de les estrelles: ASTRONOMIA (s.XVI després de Crist,
Copèrnic, Galileu i la revolució científica)
-la pregunta per la regularitat dels fenòmens naturals: FÍSICA (s. XVII, Newton)
-la pregunta pel desenvolupament de la vida: BIOLOGIA (s. XVIII, Il.lustració)
-la pregunta per l’activitat productiva humana: ECONOMIA (s. XVIII i XIX)
-la pregunta per l’organització social: SOCIOLOGIA (s. XIX, Comte)
-la pregunta per la ment i la conducta humana: PSICOLOGIA (s.XIX i XX)
-la pregunta per les diferències culturals en les societats humanes:
ANTROPOLOGIA (s. XIX i XX)
-la pregunta per les estructures del llenguatge: LINGÜÍSTICA (s. XX)
………………………………………………
11. -Què fa que el coneixement que es busca
(filosofia) passi a ser considerat una ciència?
-Quines característiques ha de complir el
coneixement per a ser reconegut com a
científic?
